Gelasi I
(
Africa romana
? -
Roma
,
21 de novembre
de
496
) fou escollit
papa
l'
1 de marc
de
492
, el mateix dia de la mort del seu antecessor,
Felix III
. Considerat per molts com el tercer papa d'origen africa,
[1]
el seu naixement al nord d'Africa (a la
Cabilia
) es motiu de controversia entre els historiadors, ja que molts d'ells el situen a Roma.
[2]
Del que no hi ha dubte es que els seus pares si que eren d'origen nord-africa
amazic
.
Va excomunicar el
Patriarca de Constantinoble
Acaci
a causa del fet que aquest mantenia el
monofisisme
, la idea que
Jesucrist
tenia una sola naturalesa divina. El Patriarca va rebre el suport per l'
emperador de Bizanci
, cosa que va causar l'anomenat
cisma acacia
. La postura teologica del Papa va quedar exposada en el seu llibre
De duabus in Christo naturis
(Sobre la naturalesa dual de Crist).
Separacio de poders
[
modifica
]
Politicament, l'excomunio era un atac als fonaments del poder temporal de l'emperador roma d'Orient. Gelasi I es va servir d'
Agusti d'Hipona
per a formular el
494
sobre la base de les lleis romanes la separacio de poders entre l'esfera temporal i l'espiritual (sense voler dir que estiguessin al mateix nivell). Aquesta va ser la primera vegada a plantejar-se aquesta questio que definiria una part de la cultura occidental. Es va basar en la figura biblica de
Melquisedec
i en passatges del
Nou Testament
per a establir la distincio entre el poder de l'Esglesia,
auctoritas
; i el de l'emperador,
potestas
. En el
dret roma
la primera era superior a la
potestas
.
El cisma no va durar gaire temps encara que la seva teoria va reneixer mes tard amb el Papa
Gregori VII
sota una forma mes radical en la qual s'exigiria no nomes la separacio de poders, sino la submissio del poder dels reis a l'autoritat del Papa.
Supressio de ritus pagans i heretgies
[
modifica
]
Va suprimir l'antic festival roma de la
lupercalia
, consagrat a la fertilitat i purificacio. Aquest festival que es realitzava al
febrer
va ser substituit per un altre similar en la qual se celebrava la purificacio i fertilitat de la
Mare de Deu
.
Gelasi I va combatre el
maniqueisme
instituint que l'
eucaristia
se celebres amb
pa
i
vi
, beguda que els maniqueus consideraven impura. Com que aquests es consideraven cristians, van haver d'abandonar l'Esglesia. Amb el maniqueisme derrotat, la tradicional eucaristia amb pa va tornar a imposar-se.
La fixacio del
canon
de les Escriptures ha estat atribuit tradicionalment a aquest Papa, que va publicar en un sinode roma el
494
la llista de llibres. Es conserva un llistat de llibres canonics i apocrifs atribuit a ell, el
Decret Gelasianum
de
496
.
[3]
A pesar del seu breu pontificat (va morir a Roma el
496
), va ser un dels escriptors mes prolifics d'entre els primers papes. En les seves nombroses cartes exposava la seva visio que Roma tenia primacia sobre els bisbes d'Orient.
Va ser anomenat “Pare dels pobres” per la seva gran caritat. Aixi mateix va ser l'introductor de la veu grega
Kyrie eleison
.
- ↑
D'acord amb el
Liber Pontificalis
, tres Papes foren africans: St.
Victor I
(~ 186-198), St.
Melquiades I
(311-14) i St. Gelasi I (492-496).
- ↑
Browne
, M. ≪
The Three African Popes
≫ (en angles).
The Western Journal of Black Studies
, 22, 1, 1998, p. 57?58.
- ↑
Sgarbi
, Marco. ≪Index of prohibited books≫. A:
Springer International Publishing
(en angles). Springer International Publishing, 2022, p. 1671.
ISBN 9783319141695
.
|
|---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
|---|
|
|  Escut d'armes del Papat
|
|
|
|
|
|