De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Calixt II
(nom de bateig
Guiu de Borgonya
) (
Quingey
,
1050
?
Roma
,
13 de desembre
de
1124
) fou papa de l'
Esglesia Catolica
del
1119
al
1124
.
[1]
Fill del comte
Guillem I de Borgonya
,
[3]
en
1088
va ser nomenat arquebisbe de
Viena
, carrec en que es destaca com a gran defensor de la reforma de l'Esglesia, iniciada per
Gregori VII
.
En
1119
, a la mort del papa
Gelasi II
, va ser escollit com a nou papa a l'
abadia de Cluny
, ja que en aquells moments a
Roma
es trobava l'
antipapa
Gregori VIII
.
[4]
Immediatament va intentar una aproximacio a l'emperador
Enric V
i li va enviar una ambaixada, que va concertar una trobada a la ciutat de
Reims
amb l'objectiu de solucionar la
querella de les investidures
. El fet que Enric es presentes a la trobada al capdavant del seu exercit va fer que el papa convoques, el
30 d'octubre
del
1119
, un concili en
Reims
on va excomunicar l'emperador i l'antipapa Gregori. Amb l'ajuda normanda Calixte aconsegui, en
1120
, tornar a
Roma
i obligar l'antipapa Gregori a fugir a Sutri on despres de caure presoner fou reclos, fins a la seva mort en el
1121
, en el monestir de Cava.
Instal·lat definitivament a Roma Calixt dedica novament les seves energies a la solucio de la querella de les investidures que des de feia mig segle enfrontava el Papat amb l'Imperi. Per aixo proposa a Enric V la celebracio en
Worms
d'una dieta en que participarien bisbes i princeps i que, el
23 de setembre
del
1122
, conclou amb la firma del
Concordat de Worms
pel qual l'emperador renunciava al seu dret d'assistir a les investidures eclesiastiques i a atorgar als investits el ceptre que reconeixia el seu carrec.
El
18 de maig
del
1123
Calixt va convocar el
Concili I del Latera
, considerat per l'Esglesia Catolica com el primer dels ecumenics celebrats en Occident, i en que es van confirmar i sancionar els acords aconseguits en el Concordat de Worms, a mes de decretar-se vint-i-dos canons contra la
simonia
, el
nicolaisme
i la intromissio dels laics en assumptes eclesiastics. En aquest concili tambe s'acorda l'organitzacio d'una
croada
, que seria la
Segona Croada
.
Calixt II fou el papa que instaura l'
Any Sant Jacobeu
, que havia de celebrar-se tots els anys en que el
25 de juliol
, dia de
Sant Jaume
, coincidis amb diumenge. Tots aquells peregrins que visitessin la tomba de l'apostol en el transcurs d'un any jacobeu guanyarien el jubileu o
indulgencia plenaria
. Aquesta institucio va impulsar en gran manera les peregrinacions a
Sant Jaume de Compostel·la
durant tota l'
edat mitjana
.
[5]
Bibliografia
[
modifica
]
|
|---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
|---|
|
|  Escut d'armes del Papat
|
|
|
|
|
|
