La pagoda (mot d'origen indi transmes mitjancant el portugues) es un lloc de culte per als creients de la religio budista . Es la forma que ha pres l' stupa al mon xines . ^[1]

La pagoda moderna es una evolucio de l' stupa india, una estructura en forma de tumul on es guardaven reliquies sagrades. ^[2] La forma arquitectonica de l'stupa es va estendre per Asia, prenent diverses maneres en incorporar detalls especifics de cada localitat.

A causa de la seva altura, les pagodes atrauen els llamps , la qual cosa reforcava el que fossin percebudes com a llocs carregats espiritualment. Moltes pagodes tenen al seu sostre una estructura que funciona com parallamps , anomenada finial . A mes de la seva funcio fisica, el finial te un significat simbolic en el budisme (sol representar el mani o cinque element), i de vegades es decorat amb dissenys de flor de lotus .

Etimologia [ modifica ]

A la cultura occidental, la paraula pagoda apareix a Franca el 1545, com pagode , que significava "temple de religions orientals". El terme, al seu torn, va derivar d'un vocable portugues de 1516, d'origen desconegut. Una possible arrel es el dravidiano pagodi o pagavadi , un nom de la deessa Kali derivat del sanscrit bhagavati , i el persa butkada ("temple").

Segons la Real Academia de la Llengua Espanyola pagoda prove del frances pagode , i aquesta paraula del portugues pagode , i al seu torn aquest vocable del dravidic pagodi ; propiament ' Kali' , esposa del deu Shiva . ^[3]

Fonts budistes apunten que el terme sanscrit "dhatu garba" (contenidor de reliquies sagrades) va evolucionar cap al singales dagoba , que es refereix a una stupa.

Historic [ modifica ]

Vinguda de l' India , la pagoda , com el budisme , s'ha propagat a partir del segle II a la Xina , despres a Corea aixi com al Japo . ^[4] La pagoda tal com se la coneix es una evolucio de l' stupa indi, es a dir, una mena de sepultura on les reliquies sagrades podien ser protegides i ser venerades. ^{[4] [5]} La forma de l'stupa indi, en canvi, que evoluciona mes tard a mitja esfera, s'ha diversificat enormement durant la seva propagacio a l' Asia , fins a presentar, com es el cas de la pagoda, una arquitectura que ja no posseeix en absolut les caracteristiques de l'stupa.

Hi ha una pagoda a cada poble de Tailandia . A la Xina, la pagoda , al centre dels grans temples budistes, presentava, a mes a mes, altres avantatges i utilitats. Servia per exemple, de torre d'observacio, sent una motivacio suficient veure-hi lluny. La possibilitat que la construccio oferia de vigilar els moviments dels enemics constitueix igualment un triomf innegable. Finalment per la seva gran mida, en navegacio maritima i fluvial, la pagoda servia de punt d'indicacio d'embarcadors o ponts que es trobaven a prop. A l'est d'Asia, l'arquitectura de les torres xineses i els pavellons xinesos es va barrejar amb l'arquitectura de les pagodes, estenent-se tambe al sud-est asiatic. La seva construccio es va popularitzar gracies als esforcos de missioners budistes, pelegrins, governants i devots ordinaris per honrar les reliquies budistes. ^[6]

Compostes de diversos pisos, construides en maconeria , pedra i mao, desproveides de shinbashira (terme que sera definit aleshores), les pagodes tenen un espai interior vast amb acces mitjancant escales als diferents pisos. De l'epoca de la Dinastia Han (25-220) fins a la Dinastia Qing (1644-1911), aquestes tenen una funcio altament religiosa, servint de lloc de culte i de lloc de conservacio de reliquies per a l'Imperi, orfenat, escoles, llocs de trobada entre vilatans, el que no impedia els xinesos de servir-se'n com a observatori, com era el cas per exemple per a la pagoda octogonal Liaodi .

Cal remarcar que es troben monuments de pedra imitant les pagodes xineses que han estat preservades a Corea, testimoniant-hi l'epoca de les invasions xineses.

Al Japo, contrariament a les construccions que es troben a la Xina, la pagoda es construida amb fusta i acompanyada d'un shinbashira , d'enca el segle VII. En realitat, el terme pagoda tal com se'l sent habitualment designa la pagoda japonesa amb els seus amples voladissos ornamentals. Composta de diversos pisos tambe, es presenta com un objecte d'art i es principalment destinada a ser admirada. Les pagodes estan constituides d'un socol, d'un cos i d'una agulla o d'una espiga pero sense escala al Japo. Algunes de les seves construccions de fusta son encara visibles actualment. El Japo, molt mes que la Xina, es travessat cada any per tifons o sismes que engendren acceleracions alternatives horitzontals i verticals podent causar importants danys a les construccions. El Japo compta amb un total de 22 pagodes de fusta de cinc pisos construides abans de 1850. ^[7]

Simbolisme i geomancia [ modifica ]

La iconografia xinesa es nota en les arquitectures de pagodes xineses i de l'Asia oriental. Tambe destaca la iconografia budista, com la imatge del Sakyamuni (savi dels savis) i el Buda Gautama a l′ abhaya mudra . ^{[8] [9]} En un article sobre els elements budistes en l'art de la dinastia Han , Wu Hung suggereix que en aquests temples, el simbolisme budista es va fusionar amb les tradicions xineses natives en un sistema unic de simbolisme. ^[10]

Alguns creien que la reverencia a les pagodes podria portar sort als estudiants que prenien els examens del servei civil xines. ^[11] Quan una pagoda del comtat de Yihuang a Fuzhou es va esfondrar el 1210, els habitants locals van creure que el desastre es va correlacionar amb el fracas recent de molts candidats en els examens de la prefectura. ^[12] La pagoda va ser reconstruida el 1223 i tenia inscrita una llista dels candidats a examen recentment aprovats, amb l'esperanca de revertir la tendencia i guanyar el favor sobrenatural del comtat. ^[12]

Estructura [ modifica ]

Les pagodes de fusta son peces d' arquitectura de fins a cinc pisos. Malgrat que la seva antiguitat son capacos de resistir terratremols . ^[13] Una de les raons d'aquesta robustesa es el material amb que estan construides. L'estructura de l'edifici esta feta amb fusta , que presenta menor rigidesa que els materials de construccio moderns, com el formigo o l' acer , i suporta majors deformacions abans de trencar-se. Les pagades japoneses utilitzen fusta, mentre que les pagades coreanes, per altra banda, son construides comunament en pedra. ^[14]

Els taulers que les formen tenen una forta unio sense necessitat de claus . En consequencia, si la terra comenca a sacsejar la fusta, els taulers d'aquest material s'uneixen els uns amb els altres encara mes. Aixo es degut a unes juntes on s'insereixen les obertures petites i estretes dels taulers. Les pagodes son flexibles gracies a les mil juntes enfilades (aproximadament) amb les que poden arribar a comptar.

Materials [ modifica ]

Sota la Dinastia Han , les pagodes antigues eren com la majoria construccions de l'epoca amb fusta . Desgraciadament, la fusta s'incendiava massa facilment, la fusta tambe es podia podrir i ser destruida per insectes. En canvi durant un sisme, son les pagodes de fusta les que resistien millor: i aquelles de maconeria esdevenien poc estables. Les pagodes de fusta no son presents mes que al Japo amb una excepcio a prop: la pagoda Sakyamuni del temple Fogong , del segle  xi i de 67 metres d'alcaria, l'unica estructura completament de fusta existent encara a la Xina.

Reemplacar la fusta pel mao i la pedra ha dut les pagodes mes resistents al foc. Emprar aquests materials ha contribuit a reduir la mida dels voladissos ates que el mao te una feble resistencia flexional i de cisallament. Es a la Xina que es troben la majoria de les pagodes de mao. Fixi's que es trobaran igualment encara algunes pagodes de bronze, ferro ceramic o compostes de maons i teules envernissades a la Xina.

La pagoda octogonal Liaodi (terme que significa ≪Observacio de l'enemic≫) de 1055 del temple Kaiyuan a Dingzhou (nord de la Xina) de 84 metres d'alcada, comptant 11 pisos es construida en maconeria. Tipicament xinesa, es la mes alta de les pagodes antigues que encara existeixen. Els voladissos estan constituits de capes de maons son curts. A la part central hi ha una escala, i la pagoda esta dotada de portes i finestres.

La primera pagoda de pedra a gran escala es la Pagoda de les Quatre Portes al Licheng, Shandong, construida el 611 durant la dinastia Sui . Igual que la Pagoda Songyue, tambe presenta una agulla a la part superior i esta construida a l'estil d'un pavello.

Decadencia amb el temps [ modifica ]

Les pagodes, d'acord amb la tradicio del Temple del Cavall Blanc , es col·locaven generalment al centre dels temples fins a les dinasties Sui i Dinastia Tang . Durant el Tang, es va elevar la importancia de la sala principal i la pagoda que es va moure al costat de la sala, o fora del recinte del temple del tot. A principis de Tang, Daoxuan va escriure un Disseny estandard per a la construccio de temples budistes en que la sala principal va reemplacar la pagoda com a centre del temple.

El disseny dels temples tambe va estar influenciat per l'us de residencies tradicionals xineses com a santuaris, despres que fossin donats filantropicament pels rics o els pietosos. En aquests espais preconfigurats, la construccio d'una pagoda central podria no haver estat desitjable ni possible.

A la dinastia Song (960?1279), la secta Chan (Zen) va desenvolupar una nova 'estructura de set parts' per als temples. Les set parts (la sala de Buda, la sala del dharma, les estances dels monjos, el diposit, la porta, la sala de la terra pura i les instal·lacions sanitaries) exclouen completament les pagodes i es pot considerar que representen el triomf final del sistema tradicional xines de palaus i patis sobre l'original tradicio de la pagoda central establerta 1.000 anys abans pel Temple del Cavall Blanc al 67. Encara que es van construir fora del temple principal en si, encara es van construir grans pagodes en la tradicio del passat. Aixo inclou les dues pagodes de la dinastia Ming del Temple Famen i la Pagoda Chongwen en el Jingyang de Shaanxi .

Un destacat exemple posterior de convertir un palau en un temple es el Temple de Yonghe de Pequin, que va ser la residencia de l'Emperador Yongzheng abans d'ascendir al tron. Va ser donat per al seu us com a lamasteri despres de la seva mort el 1735.

Exemples de pagoda [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons

• Temple de Surya (Konarak) , anomenat tambe la Pagoda negra .
• El temple de Jagannatha anomenat tambe la Pagoda blanca
• Pagoda de Kyaiktiyo , anomenada tambe Roca d'or .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Benn, Charles (2002). China's Golden Age: Everyday Life in the Tang Dynasty . Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-517665-0 .
• Brook, Timothy . (1998). The Confusions of Pleasure: Commerce and Culture in Ming China . Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-22154-0
• Fazio, Michael W., Moffett, Marian and Wodehouse, Lawrence. A World History of Architecture . Published 2003. McGraw-Hill Professional. ISBN 0-07-141751-6 .
• Fu, Xinian. (2002). "The Three Kingdoms, Western and Eastern Jin, and Northern and Southern Dynasties," in Chinese Architecture , 61?90. Edited by Nancy S. Steinhardt. New Haven: Yale University Press. ISBN 0-300-09559-7 .
• Govinda, A. B. Psycho-cosmic symbolism of the Buddhist stupa . 1976, Emeryville, California. Dharma Publications.
• Hymes, Robert P. (1986). Statesmen and Gentlemen: The Elite of Fu-Chou, Chiang-Hsi, in Northern and Southern Sung. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-30631-0 .
• Kieschnick, John. The Impact of Buddhism on Chinese Material Culture . Published 2003. Princeton University Press. ISBN 0-691-09676-7 .
• Loewe, Michael. (1968). Everyday Life in Early Imperial China during the Han Period 202 BC?AD 220 . London: B.T. Batsford Ltd.; New York: G.P. Putnam's Sons.
• Steinhardt, Nancy Shatzman (1997). Liao Architecture . Honolulu: University of Hawaii Press.