Francisco Martinez Soria
(
Tarassona
,
Saragossa
,
18 de desembre
de
1902
?
Madrid
,
26 de febrer
de
1982
), conegut popularment com a
Paco Martinez Soria
, fou un actor i empresari de teatre i estrella del cinema espanyol.
[1]
[2]
Martinez Soria
va neixer al poble de
Tarassona
(
provincia de Saragossa
, a 5 km de la frontera de
Navarra
i a 10 km de la frontera de
Soria
). Neix dins una familia humil, on el seu pare era policia. Quan era molt petit, la familia es trasllada a viure a
Barcelona
, on comencara a estudiar a l'
escola Pare Claret
i posteriorment es posa a treballar com a comercial i dependent de comerc en una botiga de maquinaria, Faust y Kammann, a la
Ronda Sant Antoni
.
[3]
Aficionat al teatre, comenca a relacionar-se amb grups de teatre per a aficionats al
barri de Gracia
(Barcelona). Va comencar fent d’apuntador al grup d’aficionats de teatre de l'
Artesa de Gracia
.
[3]
El
24 d'octubre
de
1929
es casa a la parroquia de Sant Joan Baptista, a la
placa de la Virreina
amb la germana d'un company de teatre, Consuelo Ramos Sanchez. Tingue quatre fills: Consuelo, Natividad, Eugenia i Francesc.
En
1934
col·labora com a extra en la comedia
Sereno…y tormenta
del director
Ignacio F. Iquino
. Aviat comencaria una bona relacio amb Iquino amb qui fara moltes pel·licules en el futur. Al comencament de la
Guerra Civil Espanyola
, deixa el treball per centrar-se al teatre i comenca a treballar com a actor professional. En
1938
debuta en el
Teatre Fontalba
amb la companyia teatral de
Rafael Lopez Somoza
i amb un paper de l'obra
Antonio paso el infierno
. Aquell mateix any tindria el seu primer paper de protagonista en un migmetratge comic titulat
Paquete, el fotografo publico numero uno
.
En
1940
funda la seva propia companyia. El
1944
es nomenat director i primer actor de la companyia de comedia principal del
Teatro de la Zarzuela
de
Madrid
. Durant la decada dels anys 40 treballa tambe al
Teatre Urquinaona
. El
1950
al costat del cineasta reusenc
Ignacio Ferres Iquino
, compra el
Teatre Talia
, tambe a Barcelona, per al cap de poc temps ser-ne el seu unic propietari. En aquest teatre actua fins a la seva mort el 1982. A la decada de 1950, tornaria a fer cinema i a la decada dels 60 treballa dirigit pel director
Pedro Lazaga
. Amb un film de Lazaga aconseguiria exit amb el llargmetratge
La ciudad no es para mi
. Des de llavors la figura de personatge de poble aniria unit a la seva persona fins a la seva mort, convertit en una estrella del cinema espanyol.
Mori al seu apartament a
Madrid
a causa d'una
angina de pit
el
26 de febrer
de
1982
,
[4]
abans d'anar a treballar al teatre. Dos dies despres fou enterrat al
cementiri
de
Cabrera de Mar
, al
Maresme
.
[5]
El teatre de Belles Arts de Tarazona, el seu poble natal, duu el seu nom: Museo Paco Martinez Soria.
[6]
En honor seu, el Teatre Talia es va anomenar Teatro Martinez Soria fins al seu tancament final el 1987
[7]
- 1963.
El tartaja
,
Agustin Valverde
. 95.0.011 C. Vergara, Barcelona.
- 1964.
Soy de Gerona
,
El profesor distraido
. 184-HC. Vergara, Barcelona.
- 1965.
El taxista Cayetano
,
¡Si no fuera por la tos!
. 321-HC. Discos Vergara, Barcelona.
- 1967.
Me pasan unas cosas...
, de l'obra
La tia de Carlos
. Vergara, Barcelona.
- 1967.
La ciudad no es para mi
.
- 1968.
La venida del Mesias
,
Carta a un medico
. 19.001-C. Vergara, Barcelona.
- 196?.
Los muchos motivos
,
Reclmando una deuda
. 19.002-C. Vergara, Barcelona.
- 1969.
De profesion soltero
, monolegs inspirats en l'obra homonima de L. Tejedor i J. Alfayate. 19.0003-C. Vergara, Barcelona.
- 1970.
¡Todo sea por los hijos!
, monoleg basat en la comedia
La educacion de los padres
, original de F. Martinez Soria, F. Prada i D. Ramos. 19.004-C. Ariola, Vergara, Barcelona.
- 19??.
El gran tacano
.