Pachuca de Soto
|
|
|
|
|
|
|
| Estat
| Mexic
|
| Estat federat
| Hidalgo
|
| Municipi
| Pachuca de Soto
 |
|
|
|
|
| Capital de
| |
|---|
|
| Poblacio
| 297.848
(2020)
(4.959,17
hab./km²
)
|
|---|
| Llengua
| Castella
|
|---|
|
| Superficie
| 60,06 km²
|
|---|
| Altitud
| 2.382 m
|
|---|
|
| Codi postal
| 42000
|
|---|
| Fus horari
| |
|---|
| Prefix telefonic
| 771
|
|---|
|
|
| Agermanament amb
| |
|---|
|
| Lloc web
| pachuca.gob.mx
|
|---|
Pachuca de Soto
, tambe anomenada
Pachuca
es la capital de l'estat mexica d'
Hidalgo
, coneguda popularment com el bressol del
futbol
i del
protestantisme
mexicans, ambdues coses portades pels immigrants
britanics
que s'hi van establir per treballar a les mines de plata. Es troba a 96 km al nord-est de la
ciutat de Mexic
i te una poblacio estimada de 250.000 habitants.
El nom de la ciutat prove del
nahuatl
Pahoaca
o
Pachoacan
que significa "lloc on es governa" o "lloc estret". Una altra teoria suggereix que prove del nahuatl
patlachihuacan
que significa "lloc de plata i or". La ciutat va ser reanomenada pels espanyols "Real de Minas de Pachuca".
Rellotge Monumental de Pachuca
Es coneguda com "la bella airosa", a causa dels forts vents que hi ha al lloc. Tambe, juntament amb
Real del Monte
, es coneguda perque hi van neixer els "pastes", un platet regional que consta d'una
empanada
farcida d'una barreja de papes picades amb carn de bou molta i bitxo; tot i que n'existeixen diferents variacions.
S'ha documentat que el 1050, els otomies es van assentar a la regio i la van anomenar Njunthe, cronologicament, van dominar despres els chichimecas el centre religios va ser Xaltocan de parla otomi. Posteriorment d'1174-1182, els chichimecas de Xolotl van fundar el Senyoriu de Cuauhtitlan, supeditat a Texcoco, van llancar als otomies a la Vall del Mezquital mitjancant guerres successives i consolidar el seu domini a la zona que van cridar Cuauhtlalpan, dins de la qual queda Pachuca. Cuauhtlalpan va ser dividida i va quedar sota el domini asteca el 1430 en concentrar la triple alianca entre Mexic-Tenochtitlan, Texcoco i Tacuba.
[1]
En 1438 es funda Patlachiuhcan per un grup mexica.
Cap a 1528, els conqueridors espanyols van envair la poblacio i van matar el seu cap Ixcoatl. Entre els primers espanyols que van arribar a la regio van estar Francisco Tellez i Gonzalo Rodriguez, qui van construir les primeres cases de tipus feudal.
El descobriment de les mines a la regio va ser realitzat el 29 abril 1552 per Alonso Rodriguez de Salgado, majoral d'una estada de bestiar menor, va fer el descobriment, caminant repastando al terme del poble, als vessants dels turons.
El desenvolupament miner va comencar en 1555, en la hisenda de la Purissima Concepcio, quan Bartolome de Medina va inventar el sistema d'amalgamacio per al benefici dels minerals. A partir d'aquest moment, l'aspecte de la poblacio es transforma notablement, doncs van comencar a arribar desenes d'operaris per emprar en els diversos laborios miners, aixi la relacio de taxacions assenyala que per 1560, es a dir 8 anys despres del descobriment de les mines, la poblacio ascendia a 2.200 habitants, el que significava un increment de gairebe el 300% amb relacio a la de 1550.
En 1766 Pedro Romero de Terreros, va pretendre suprimir el partit i els jornals i augmentar al doble les carregues de treball, el 15 d'agost els miners de Real de la Muntanya es van llancar a la vaga, i es van traslladar a la ciutat a manifestar-se. Aquest moviment es pren com el primer antecedent dels moviments de vaga a Mexic.
A l'inici de la guerra d'independencia mexicana les mines van ser abandonades, el 5 d'octubre de 1811, una partida d'aproximadament cent homes, pertanyents a l'exercit de Jose Francisco Osorno penetrant fins a la Placa de Bous d'Avendano (avui Placa Independencia), on les forces es van fortificar a la casa de Francesc de Paula Villaldea.
La ciutat es novament presa pels insurgents Miguel Serrano i Vicente Beristain de Souza el 23 d'abril de 1812, al comandament d'uns 500 homes i recolzats per dos canoners es van apoderar de la ciutat. Els Insurgents despres d'haver fet sortir als espanyols que la defensaven, al comandament dels quals hi havia el Francesc de Paula Villaldea, es van apoderar d'un boti de 310 barres plata el quin va ser lliurat mes tard a
Jose Maria Morelos
. El 10 de maig d'aquest mateix any, Pachuca va ser recuperada pels espanoles. El 1813, rep el titol de ciutat, mitjancant el pagament de tres mil pesos que va fer Francesc de Paula Villaldea.
[2]
El 7 de maig de 1821, els generals
Nicolas Bravo
i
Guadalupe Victoria
prenen de nou compte la ciutat, i la s'adhereixen al Pla d'Iguala i dos anys despres, Pedro Espinoza se suma al Pla de Casamata i promulga la Republica Mexicana a Pachuca. El tercer comte de Regla, va subscriure un contracte d'arrendament i el 1824 van arribar els primers anglesos que explotarien les mines.
El 29 de desembre de 1847, fa la seva entrada el segon regiment de voluntaris de
Kentucky
amb prop de 600 homes, comandat pel coronel William T. Withers, qui estableix la seva caserna al Convent de Sant Francesc, sense trobar algun tipus d'oposicio, com a part de la Intervencio nord-americana a Mexic.
Mina de plata a Pachuca durant el segle
xix
El 1860 el general liberal Pedro Ampudia pren la ciutat sent una de les ultimes accions militars de la Guerra de Reforma. L'ultima batalla d'aquest conflicte es va desenvolupar a Pachuca i Real del Monte, on els conservadors Felix Zuluaga i Leonardo Marquez van ser vencuts pel liberal Santiago Tapia en 1861.
Maximiliano d'Habsburgo
va visitar la regio del 26d'agost al 2 de setembre de 1865.33 L'any de 1869
Benito Juarez
crea l'estat d'
Hidalgo
, designant com a capital de l'estat a la ciutat.
El 1909 es va formar el partit politic denominat "Club Antirreleccionista Benito Juarez de Pachuca", que va participar juntament amb el Partit Nacional Antirreeleccionista en la nominacio de
Francisco I. Madero
com a candidat a la presidencia de la Republica. Convidat pel partit, Francisco I. Madero va visitar la ciutat el 29 de maig de 1910. En l'etapa revolucionaria, la ciutat es presa pels maderistas el 16 de maig de 1911. El 28 de juny de 1911, Madero va visitar novament la ciutat, en honor seu es va servir un banquet al Teatre Bartolome de Medina i va realitzar una gira de treball a l'estat d'Hidalgo.
[3]
Els ultims fets violents de la revolucio registrats succeeixen en els primers mesos de l'any de 1915, el primer amb l'entrada del General villista Roberto Martinez i Martinez, el 24 de gener despres d'haver travat combat amb les forces del General Salazar a la rodalia de real de la Muntanya i el segon, l'arribada del General Martinez i Martinez, el dia 9 de febrer.
Per 1923 Pachuca va ser una de les primeres ciutats de l'estat que a traves del servei de correu aeri va estar connectada amb la
Ciutat de Mexic
. El 10 de gener de 1924, novament les forces de Marcial Cavazos penetren a la ciutat. Les forces revolucionaries, al comandament dels generals Nicolas Flors i Otilio Villegas, emprenen un atac, els rebels es van apoderar de diversos llocs i el primer punt atacat va ser la caserna de Barreteros al carrer de Guerrero. El 1926, s'inaugura la carretera Mexic-Pachuca, que tal com diu el seu nom, comunica al lloc amb la Ciutat de Mexic.
Francisco I. Madero
arribant a la ciutat el 29de maig de 1910
El 1938, el govern de Javier Rojo Gomez, va repartir entre els pagesos els ejidos a les zones limitrofes de la ciutat. El 1939, es construeix el Mercat Benito Juarez. Durant 1940 a 1945, entra en plena decadencia de la mineria, augmentada pels alts costos de l'extraccio i per la baixa del seu preu al mercat, a causa de les despeses de Mexic en la Segona Guerra Mundial; el 1947, a l'empresa propietaria de la Companyia Real de la Muntanya i Pachuca, ven totes les seves propietats i bens a l'Estat Mexica, qui realitza l'operacio a traves de Nacional Financera.
Pel que fa al desenvolupament urba, es dona la construccio del Mercat Revolucio el 1972, del Guzman Mayer el 1974, l'ampliacio del Mercat de la Colonia Morelos el 1975, de la remodelacio del Benito Juarez el 1985. La construccio de la terminal d'autobusos el 1977 i de la Central de Proveiment el 1980. El 1980 es construeix la Placa de les Ameriques, que va albergar a la primera botiga d'autoservei: una sucursal de Supermercats Gegant.
[4]
De 1981 a 1987 es va construir l'Autopista Mexic-Pachuca, es va crear el canal de televisio local i l'estacio de radio del Govern de l'Estat. Despres es va construir el centre comercial Perisur amb la botiga Comercial Mexicana el 1991; subsecuentemente Placa Bella amb els magatzems d'Aurrera el 1992. De 1993 a 1998 es va construir el Bulevard Luis Donaldo Colosio, es va iniciar l'autopista Actopan-Pachuca i el parell vial Real de la Muntanya-Pachuca. A partir de l'evolucio demografica del 2000, a causa de la proximitat amb la Ciutat de Mexic, l'area urbana va comencar a envair altres municipis, ocupant zones agricoles i ejidales, creant la Zona Metropolitana de Pachuca.
El maig de 2006 es va presentar al Comite per a la preservacio del Centre Historic de la Ciutat de Pachuca, l'11 de setembre de 2007 es va signar el contracte per a la realitzacio dels treballs de restauracio al Rellotge Monumental. El 12 de novembre de 2007, es va comencar a treballar en el lloc, la presentacio de la restauracio del Rellotge Monumental de Pachuca (inaugurat el 1910) es va fer el 15 de setembre de 2008. Del 2008 al 2010 s'inicia la construccio i remodelacio de vialidades a tota la ciutat, destacant la remodelacio del bulevard Colosio, i la construccio del Distribuidor Vial Bicentenari i el distribuidor vial Centenari de la Revolucio, aixi com l'entubament del Riu de les Avingudes.
Esta situada a 96 km al nord de la
Ciutat de Mexic
, se situa a 213 km de
Puebla
, a 499 km d'
Acapulco
ia 901 km de
Monterrey
. Se troba a la regio geografica de l'estat d'Hidalgo anomenada Comarca Minera. Li corresponen coordenades de latitud nord 20 °, 07 'i 21 ", de longitud oest 98 °, 44' i 09", amb una altitud de 2400 metres sobre el nivell del mar.
Capital de l'estat d'Hidalgo
[
modifica
]
Pachuca es la capital de l'estat d'Hidalgo. La designacio com a capital de l'Estat d'Hidalgo es un fet tacit, ja que no existeix cap document que determini aquesta situacio, en el decret que crea l'entitat, el 21 gener 1869 Benito Juarez nomena com a governador provisional a Joan Crisostom Doria i aquest es presenta a la ciutat el dia 27 de gener de 1869, per fer-se carrec de la comanda presidencial.
La ciutat de Pachuca es triada com a capital, per estar situada mes al centre del territori, perque no ser seu del bisbat i perque a mes tenia edificis que poguessin albergar l'administracio del govern. El primer document en el qual s'assenta oficialment el reconeixement com a capital es subscrit pel governador el 24 de marc de 1869, el contingut es la convocatoria per a les primeres eleccions estatals.
En ser la capital, la ciutat es seu dels diferents organismes i dependencies del Govern d'Hidalgo, aixi com de la residencia oficial del Governador Constitucional de l'Estat d'Hidalgo; el titular en el carrec actualment es Francisco Olvera Ruiz.
Fills il·lustres
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
 Capitals d'estat de Mexic
|
|---|
|