Pergam
(
llati
:
Pergamum
o
Pergamus
; en
grec antic
:
Π?ργαμον
) fou una antiga ciutat de
Misia
al districte de
Teuthrania
, al nord del riu Caic (
Caicus
), prop del lloc on rebia els rius Seli (
Selinus
, que passava per la ciutat) i Celti (
Celtius
). Es comunicava amb la mar a traves del riu Caicus, que era navegable. Fou la capital del regne del mateix nom. La seva important
biblioteca
fou coneguda per tota la Mediterrania. Modernament hi ha una ciutat i districte amb el nom
Bergama
,
que pertany a la
provincia d'Esmirna
a
Turquia
.
Xenofont
es el primer que l'esmenta i diu que era una fortalesa molt ben situada per a la seva defensa. Els seus habitants suposaven ser descendents dels
arcadis
emigrats a l'Asia Menor guiats per l'
heraclida
Telef
.
[1]
[2]
El nom de
Pergamos
corresponia a un fill de Pirros i d'
Andromaca
o, segons altres versions, fill d'Andromaca i
Neoptolem
.
[4]
Fou la capital del
regne de Teuthrania
.
Va pertanyer a
Persia
i despres a
Macedonia
, i a la mort d'
Alexandre el Gran
va passar aviat a
Lisimac de Tracia
, que la va triar per diposit dels seus tresors valorats en 9.000 talents, i confia el govern a
Fileter
, un eunuc amic seu que el
283 aC
es va revoltar i es va fer independent, i origina el
Regne de Pergam
.
Ja en aquesta epoca la ciutat era coneguda per la seva important
biblioteca
.
Epoca romana
[
modifica
]
Els descendents de Fileter van originar la dinastia dels
Atalides
, que van ser amics dels romans. El darrer rei,
Atal III
, va deixar per testament el regne al senat i al poble de Roma (
133 aC
).
El seu fill natural,
Eumenes III
, es va revoltar i va reclamar el tron, pero fou derrotat (
130 aC
) i fet presoner.
El regne va esdevenir part de la
provincia romana d'Asia
.
Sota domini roma, despres d'un breu declivi, Pergam fou una ciutat important i rica, va creixer de les 2 hectarees fins a ocupar 90 ha.
Plini el Vell
l'esmenta com a "
longe clarissimum Asiae Pergamum
". Fou capital d'un dels districtes de la provincia. L'emperador Adria va ser el promotor de diversos edificis publics: un forum, un teatre, un amfiteatre.
Al segle
iii
va patir un terratremol (any 262)
i atacs dels
gots
.
Edat mitjana
[
modifica
]
En el periode cristia, fou seu d'un bisbat sufragani d'
Efes
. Va entrar en decadencia en el
periode roma d'Orient
, pero la ciutat no va desapareixer i va canviar el seu nom pel de
Bergama
. Al segle
vii
, s'hi van establir armenis que fugien de les expedicions musulmanes. L'emperador
Filipic
(711-713) era d'origen armeni i natural de Bergama. La ciutat fou saquejada per
Maslama ibn Abd-al-Malik
el
716
, pero despres del
718
, quan els arabs van renunciar a conquerir
Constantinoble
, fou fortificada i inclosa al
tema
dels
Tracesis
(
Thrakesion
). Amb
Lleo VI el Filosof
(886-912), fou inclosa al tema de
Samos
. Va patir incursions turques al segle
xi
, especialment despres de la
Batalla de Mantziciert
(
1071
), pero va romandre un centre de comerc ben defensat per les fortificacions. En el regnat d'
Isaac II Angel
(1185-1195), fou erigida en arquebisbat.
Despres de la caiguda de Constantinoble en mans dels llatins (
1204
), va pertanyer a
Nicea
. Vers el
1300
, va caure en mans dels turcmans de
Karasi
i, amb aquest emirat, va passar als otomans, i mes tard fou un
kada
(districte) del
sandjak
d'
Esmirna
i wilayat d'
Aydın
. El solda
Murat III
va prendre de Bergama dues banyeres d'
alabastre
cap al seu palau d'
Istanbul
.
Epoca moderna
[
modifica
]
Els grecs la van ocupar el
1919
i fins al
1923
. Llavors es va produir l'intercanvi de poblacions entre Grecia i Turquia. La poblacio de Bergama s'estimava el 1950 en 16.500 habitants, tots turcs.
Es conserven nombroses ruines, especialment les muralles. Destaquen, entre els molts edificis:
- La
Biblioteca
, que va ser famosa, la segona en importancia despres de la gran biblioteca d'Alexandria. Va arribar a tenir fins a 200.000 exemplars. Esta reconstruida pels alemanys.
- El
Teatre
, amb capacitat per 10.000 espectadors. Te 69 esglaons que s'estenen al llarg d'una inclinacio amb una altura de 38 m. La part baixa dona a una gran terrassa que fou en temps llunyans un lloc per passejar.
- El
gran altar
de l'acropoli es va traslladar al museu de Berlin pero en resta el fris amb la imatge de Telef, el llegendari fundador. Es trobava localitzat originalment al sud del teatre. Aquest altar, amb una superficie aproximada de 36 x 34 metres, va ser erigit per
Eumenes II
, i es caracteritza per les seves enormes escalinates, solides columnes i un fris que representa la lluita entre els gegants i els deus de la mitologia grega. Despres de vuit anys d'excavacions (1878-1886), un terc d'aquest altar va ser enviat pel sulta a Berlin, Alemanya, i posteriorment reconstruit en el que mes tard es convertiria en el Museu de Pergam. El gest va ser un reconeixement als grans treballs d'excavacio duts a terme per arqueolegs alemanys.
- Un temple dedicat a
Asclepi
als afores de la ciutat, on va treballar el famos
Gale
.
Les ruines del
Asclepeion
es troben a 3,5 km de la ciutat, cap a l'oest. Aquest edifici, consagrat al deu de la medicina, va ser fundat pel poeta Arquies, en agraiment a les cures que havia rebut a
Epidaure
(Grecia). En aquest lloc es reunien els erudits en medicina. Va ser tambe escola de metges.
Gale
va contribuir en gran manera a l'engrandiment d'aquest temple. Gale havia nascut l'any
131
molt prop d'aquest lloc; va estudiar a Alexandria i va ser medic dels gladiadors i mes tard de l'emperador roma
Marc Aureli Antonino
, l'any
162
. Estava decorat amb un baix relleu amb les serps que simbolitzen a Asclepi. Prop d'alli es trobava el temple al deu de la medicina
Telesfor
, fill de
Asclepi
, el mateix que
Panacea
i
Higiea
.
- Un temple dedicat a
Isis
i
Serapis
. Sant Antipas, el primer bisbe de Pergam, ordenat per
Joan l'Apostol
es diu que va morir en aquest temple, victima d'una multitud d'adoradors de Serapis que el van cremar dins l'estatua d'un bou de bronze.
- El palau reial.
- El
pritaneu
.
- El gimnas i un estadi.
- L'
amfiteatre
.
Vista panoramica de Pergam i la moderna ciutat de
Bergama
.
Galeria d'imatges
[
modifica
]
-
Teatre de Pergam
-
Teatre roma
-
El gran altar de Pergam, en exhibicio al Museu Pergamon de Berlin, Alemanya
-
Vista (reconstruccio) de l'Acropolis de Pergam, de Friedrich Thierch (1882)
-
Vista de l'acropoli del santuari d'Asclepi
-
Temple de Telesfor
Bibliografia
[
modifica
]
- Gasco Contell
, Emilio.
La mitologia contada con sencillez
. Escelicer, 1958.
- Houtsma
, M.T..
E. J. Brill's first encyclopaedia of Islam, 1913-1936
. Brill, 1993.
- Laale
, Hans Willer.
Ephesus (Ephesos): An Abbreviated History From Androclus to Constantine XI
. WestBow Press, 2011.
- Leon
, Noe.
The 7 Spirits of God
. Lulu, 2014.
- Picon
, Carlos A.;
Hemingway
, Sean.
Pergamon and the Hellenistic Kingdoms of the Ancient World
. Metropolitan Museum of Art, 2016.
- Rose
, Charles Brian.
The Archaeology of Greek and Roman Troy
. Cambridge University Press, 2013.
- Shipley
, Graham.
The Greek World After Alexander, 323-30 B.C.
. Routledge, 2000.
- Thonemann
, Peter.
Attalid Asia Minor
. OUP, 2013.
- Tucker
, Jack.
Innocents Return Abroad: Exploring Ancient Sites in Western Turkey
, 2012.
ISBN 9781478343585
.
Enllacos externs
[
modifica
]