한국   대만   중국   일본 
Pavel Bajov - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Pavel Bajov

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaPavel Bajov

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 15 gener 1879 (Julia) Modifica el valor a Wikidata
Sissert (Russia) Modifica el valor a Wikidata
Mort 3 desembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Moscou (Russia) Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Ivanovskoe cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre del Soviet Suprem de la Unio Sovietica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Perm Theological Seminary (en) Tradueix (–1899) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio periodista , politic , prosista , folklorista , guionista , escriptor de literatura infantil , pedagog , escriptor , periodista d'opinio Modifica el valor a Wikidata
Activitat 1924 Modifica el valor a Wikidata ?
Partit Partit Comunista de la Unio Sovietica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Familia
Fills Ariadna Bazhova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0063323 TMDB.org: 1164684
Last fm: Павел+Бажов Discogs: 1481691 Find a Grave: 194068375 Modifica el valor a Wikidata

Pavel Petrovitx Bajov , rus : Павел Петрович Бажов ( Sissert , 27 de gener de 1879 - Moscou , 3 de desembre de 1950 ) fou un destacat escriptor rus . Era avi de Iegor Gaidar , Primer Ministre de la Federacio Russa el 1992 .

Biografia [ modifica ]

Va neixer en una familia de treballadors a Sissert, als Urals . El 1899 va entrar a un seminari, i mes tard va ser professor a Iekaterinburg . Durant la Guerra Civil Russa de 1918 - 1922 va lluitar amb l' Exercit Roig . Va ser cronista durant la Revolucio Russa i va escriure assaigs sobre els Urals com ara Successos dels Urals (1924) i l'autobiografic Un cavall verd (1929), pero el que li va donar fama van ser els seus reculls de relats, sobretot El taut de malaquita: contes dels Urals (1939), en el qual interpreta brillantment la llengua parlada popular dels Urals. Aquesta obra es basa en contes folklorics i contes de fades sobre la vida de cercadors d'or i obrers en fabriques dels Urals en els segles XVIII i xix . El seu relat La flor de pedra va ser adaptat al cinema el 1946 i va inspirar un ballet de Serguei Prokofiev el 1950 .

Bajov va ser guardonat el 1943 amb el Premi Stalin per El taut de malaquita: contes dels Urals . El 1999 va ser instaurat a Russia el "Premi Bajov" (un premi literari ).

Adaptacions cinematografiques [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Pavel Bajov