Ouvea

Ouvea
Localitzacio
	20° 27′ S, 166° 36′ E / 20.45°S , 166.6°E
Estat	Franca
	;
Territori dependent	Nova Caledonia
Poblacio humana
Poblacio	3.374 (2014) (25,54 hab./km² )
Geografia
Superficie	132,1 km²
Banyat per	ocea Pacific
Identificador descriptiu
Codi postal	98814

No s'ha de confondre amb l'illa Uvea, o illa Wallis , que forma el regne d'Uvea ..

Ouvea , o Uvea , es l' atol mes occidental de l'arxipelag de les illes Loyaute , al nord-est de Nova Caledonia , del que en constitueix una comuna . La superficie total es de 133 km², amb una altitud maxima de 39 m. L'illa es allargada de nord a sud formada per dues parts unides per un estret istme de 25 km de llarg. Els extrems nord i sud es prolonguen cap a l'oest per una barrera de corall i uns illots disseminats: les Pleiades del Nord i del Sud. La costa oest de l'illa es una llarga platja de 25 km. La capital es Fayahoue .

Poblacio [ modifica ]

A l'illa hi conviuen dues comunitats, una polinesia i l'altra canac , amb dues llengues pero amb una cultura mes proxima a la melanesia. Colonitzada tant des de l'illa gran de Nova Caledonia (Grande-Terre) com des de Samoa i Tonga , al segle xviii s'hi van establir immigrants polinesis de l'illa Uvea de Wallis i Futuna . Per aixo a vegades es distingeix Uvea Est (Wallis) d'Uvea Oest (Ouvea), i s'inclou l'illa en les anomenades illes periferiques polinesies . Aquesta comunitat parla l'uvea occidental, o faga uvea , molt proxim a l'uvea oriental, o wallisia. La llengua dels canacs d'Ouvea es l'iaai.

Subdivisio [ modifica ]

Districtes tradicionals	Tribus
Fayaoue	Banoutr , Fajawe , Guei , Hnanemeu , Nyimehe , Hanyau , Oussaujeu , Hwaghe , Hulup-St Gabriel , Wakat , Wadrilla
Mouli	Fayawa , Lekine , Mouli
Imone	Gossanah
Saint Joseph	Heo-St Joseph , Ognat-Saint Thomas , Teouta-Ounes , Weneki
Takedji	Takedji

Historia [ modifica ]

Va ser anomenada Britannia Island, pel balener angles Britannia que hi va arribar el 1803.

El 22 d'abril de 1988 , un comando independentista del FLNKS van atacar l'estacio de policia de Fayaoue, matant a tres policies morts i ferint-ne un quart a cop de tamiok , que morira el 24 d'abril. El comando va prendre com a ostatges 27 gendarmes, que van ser traslladats a una cova vora Gossanah. El 5 de maig de 1988 , tres dies abans de la segona volta de les eleccions presidencials franceses , la presa d'ostatges acaba de manera violenta. La policia va comencar un assalt ordenat per les autoritats metropolitanes. En l'assalt, que va durar unes quantes hores segons la versio oficial dels militars, hi van morir un total de 19 segrestadors i dos soldats.

Alguns periodistes, pero, questionen aquesta versio ^[1] i asseguraren que la majoria dels ostatges i segrestadors van sortir vius de la cova i que l'exercit frances els va executar per a venjar els gendarmes morts. ^[2] Aquesta recerca mai s'ha dut a terme oficialment, ja que l' Acord de Noumea preveia l'amnistia dels responsables dels fets, tant canacs com militars. Dels 19 segrestadors, 12 tenien una bala al cap. El 2008 Michel Rocard declara haver estat al corrent que hi havia ferits canacs i dos ferits havien estat morts a cops de bota pels militars francesos, entre ells un oficial . ^[3] Mathieu Kassovintz esta preparant una adaptacio al cinema d'aquests fets.

Composicio etnica [ modifica ]

Europeus 0,8%
Canacs 97,8%
Polinesics 0,3%
Altres, 1,1%

Administracio [ modifica ]

Llista d'alcaldes
Periode	Identitat	Partit
1967-1977	Laurent Ihmeling
1977-1983	Malaki Capoa	LKS
1984-1989	Ohwan Hossea	FI , despres FLNKS -FULK
1989-2001	Cyriaque Aloisio	FLNKS - UC
2001-2008	Boniface Ounou	FI , despres FLNKS - UNI - Palika
2008-	Maurice Tillewa	FLNKS - UC