Otti Berger

Otti Berger
	; (1930)
Biografia
Naixement	4 octubre 1898 ; Comtat d'Osijek-Baranja
Mort	27 abril 1944 (45 anys) ; Auschwitz (Polonia)
Dades personals
Formacio	Bauhaus ; Academia de Belles Arts de Zagreb
Activitat
Ocupacio	artista textil , artista , teixidora , dissenyador textil

Otilija (Otti) Berger ( Comtat d'Osijek-Baranja , Croacia , 4 d'octubre de 1898 ? Camp de Concentracio d'Auschwitz , 27 d'abril de 1944 ) va ser una artista textil i teixidora , membre de la Bauhaus i victima de l' Holocaust . ^[1]^[2]^[3]

Biografia [ modifica ]

Otti Berger va neixer el 4 d'octubre de 1898 a Zmajevac , en el comtat d'Osijek-Baranja de l' Imperi Austrohongares (posteriorment Iugoslavia i actualment Croacia ), un poble que tambe es conegut pel seu nom hongares, Vorosmart, cosa que fa que de vegades s'atribueixi a Berger la nacionalitat hongaresa. De 1922 a 1926 va assistir a l'Academia d'Art i a l'Escola d'Artesania de Zagreb . ^[1] Despres d'haver fet un curs de formacio artistica, el 1927 va comencar a estudiar a la Bauhaus quan aquest centre tot just s'havia instal·lat a Dessau . En el curs preliminar va estudiar amb el fotograf i pintor hongares Laszlo Moholy-Nagy i en va ser una alumna destacada; tant, que el seu professor va usar un dels treballs de Berger per il·lustrar el llibre Von Material zur Architektur . En la seva formacio, Berger va rebre la influencia de Moholy-Nagy i d'altres dos professors de la Bauhaus: el pintor suis Paul Klee i la teixidora i dissenyadora textil Gunta Stolzl , que era amiga de Berger i cap del taller de teixits de la Bauhaus des de 1927). ^[1]

El 1930, Gunta Stolzl , en una carta que signa juntament amb Vassili Kandinski , la recomana per a dirigir el taller de teixits de la Bauhaus , tot destacant les habilitats artistiques de Berger, el control impecable dels materials en el proces de teixir i la capacitat docent que ja ha demostrat en treballs anteriors guiant estudiants mes joves. Tot i que va encarregar-se de la direccio del taller de teixits i en va ser la responsable de la docencia, les practiques i la produccio, mai no va rebre un nomenament oficial com a directora. N'era subdirectora tecnica i artistica, mentre que el carrec de directora l'ocupava Lilly Reich , que era col·laboradora de l'aleshores director de l'escola, Ludwig Mies van der Rohe , i havia estat directora artistica de la participacio alemanya a l' Exposicio de Barcelona de 1929 (ambdos van dissenyar la famosa cadira Barcelona ). ^[1]^[4] Berger va romandre a la Bauhaus fins que el partit nazi , que es fa amb el govern municipal de Dessau el 1931, la fa tancar. ^[4]

El 1932, Mies van der Rohe va obrir una nova Bauhaus, ara privada, i a la mateixa ciutat Berger va obrir un estudi de disseny des d'on va col·laborar amb nombroses empreses de la industria textil, que produien teles basades en les seves solucions innovadores. El 1934 va obtenir una patent alemanya per a una tela de tapisseria de doble teixit ( Mobelstoff-Doppelgewebe ), i va ser acceptada a l'associacio d'artesans alemanys. ^[1]

El 23 de maig de 1936, l'Alemanya nazi va prohibir a Berger seguir treballant pel fet de ser jueva. Durant algun temps va seguir treballant de manera clandestina i el 1937, aconsellada per l'exdirector de la Bauhaus Walter Gropius , es va traslladar a Londres, on no va acabar d'adaptar-se perque no coneixia be la llengua i a mes tenia un problema auditiu que feia que es relaciones poc amb la gent. Va rebre l'ajut de Lucia Moholy , una altra dona de la Bauhaus i esposa del que havia estat professor seu Laszlo Moholy-Nagy. Va treballar en una industria textil de Londres i va estar tambe durant cinc setmanes en una empresa de Bolton , prop de Manchester .

Moholy-Nagy va oferir-li dirigir el taller de teixits de la New Bauhaus de Chicago , als Estats Units i per tractar-ho amb ella la va visitar personalment a Londres. Aquesta oferta li oferia un futur esperancador, amb la possibilitat d'anar als Estats Units amb el seu xicot, l'arquitecte Ludwig Hilberseimer . Malauradament, abans que pogues marxar els Estats Units, la seva mare, que estava malalta, va agreujar-se i el 1938 Berger va tornar al seu poble natal. Des d'alla va provar d'obtenir el visat per anar als Estats Units pero no li van concedir. ^[1]

El 1941 va morir el pare d'Ottis Berger i l'any seguent tambe va morir la seva mare. El 27 d'abril de 1944, juntament amb tots els altres seus familiars del poble, va ser detinguda i els van traslladar a Auschwitz . Segons relat posterior del seu germa Oton, unic supervivent de la familia, Otti Berger va morir en una cambra de gas. ^[1]^[5]

El Museu Busch-Reisinger de la Universitat Harvard ( Cambridge , Massachusetts ) conserva una col·leccio de mes de mil mostres de teixits d'Otti Berger, moltes de les quals son variacions d'un mateix disseny basic. La col·leccio conte un mostrari amb una serie de dissenys basades en la seva patent Mobelstoff-Doppelgewebe . Berger va cedir els drets de la seva invencio a l'empresa Schriever-Rosshaar, amb la condicio que els mostraris i totes les mostres portessin les seves inicials en minuscula: ≪o.b.≫ ^[6]