L'
Orquestra Filharmonica de Berlin
(
Berliner Philharmoniker
i anteriorment
Berliner Philharmonisches Orchester
, sigla:
BPO
) es una de les orquestres simfoniques mes importants del mon. El seu actual director titular es
Kirill Petrenko
. La BPO tambe es base de diversos conjunts de musica de cambra. Va ser creada el
1882
, i des del 2002 es una Fundacio de Dret Public, de la que el
land
de
Berlin
n'es el titular. Els fons per a l'organitzacio son subvencionats per la ciutat de Berlin amb el patrocini del
Deutsche Bank
.
L'antic edifici de la Filharmonica va ser destruit el
1944
, durant la
Segona Guerra Mundial
. Des del 1963 te seu en un edifici - la
Berliner Philharmonie
- concebut per l'arquitecte Hans Scharoun.
La BPO va ser fundada a Berlin a la primavera de 1882 per 54 musics sota el nom de
Fruhere Bilsesche Kapelle
(Antiga Banda de Bilse); el grup es va dissoldre despres que el seu anterior director Benjamin Bilse anuncies la seva intencio d'endur-se el conjunt en un tren de quarta classe per a un concert a
Varsovia
. L'orquestra va rebre el seu actual nom i es va reorganitzar sota l'administracio financera de Hermann Wolff el 1887. El seu primer director amb la nova organitzacio va ser Ludwig von Brenner; el1887
Hans von Bulow
, un dels directors mes elogiats al mon, s'uni a ell i, des de llavors, la reputacio de l'orquestra es va consolidar, amb convidats com
Hans Richter
,
Felix von Weingartner
,
Richard Strauss
,
Gustav Mahler
,
Johannes Brahms
i
Edvard Grieg
dirigint el conjunt en els seguents anys.
El 1895,
Arthur Nikisch
es converti en el director titular, i el 1923 el va succeir
Wilhelm Furtwangler
. L'orquestra va continuar actuant durant la
Segona Guerra Mundial
, malgrat els diversos canvis que hi va haver en la direccio. Despres que Furtwangler viatges a Suissa el 1945,
Leo Borchard
es va convertir en el director. Aquest acord nomes duraria uns quants mesos; va ser ferit i mori per un tret accidental per les forces d'ocupacio nord-americanes a
Berlin
, i Sergiu Celibidache el va succeir. Furtwangler torna el 1952 i dirigi l'orquestra fins a la seva mort, l'any 1954.
El seu successor fou
Herbert von Karajan
, que va romandre amb l'orquestra fins a 1989, renunciant nomes mesos abans de morir. Sota el seu comandament l'orquestra va fer una gran quantitat d'enregistraments i realitza moltes gires. A la seva mort,
Claudio Abbado
va ocupar el carrec de director principal, expandint el repertori de l'orquestra des de les obres
classiques
i
romantiques
fins a les mes modernes del segle
xx
.
En firmar per la BPO, Simon Rattle posa una condicio, i va ser que es convertis en una fundacio publica autogovernable, amb el poder de prendre les seves propies decisions artistiques i financeres. Aixo requeri un canvi en la Llei de l'Estat, que va ser aprovada el 2001, permetent-li unir-se a l'organitzacio el 2002.
Directors artistics
[
modifica
]
En la cultura popular
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]