한국   대만   중국   일본 
Orhan - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Orhan

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaOrhan I

Retrat d'Orhan
Nom original ?????? ???? ( turc otoma )
Biografia
Naixement 6 febrer 1281 Modifica el valor a Wikidata
So?ut Modifica el valor a Wikidata
Mort marc 1362 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Bursa Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Bursa , Turquia 
  Solda de l'Imperi Otoma
10 d'agost de 1327 – 1359
Dades personals
Religio Islam
Activitat
Ocupacio Bei Modifica el valor a Wikidata
Familia
Casa reial Dinastia Osman
Conjuge Nilufer Khatun
Teodora Cantacuzena
Asporca Hatun
Nilufer Hatun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fills Murat I
  ( Nilufer Khatun )
Suleyman Paixa
  ( )
Halil Bey (en) Tradueix
  ( Teodora Cantacuzena ) Modifica el valor a Wikidata
Pares Osman I i Rabia Bala Malhun Hatun
Germans Alaeddin Paixa i Fatma Hatun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Orhan ( turc otoma : ?????? ???? , Orhan Gazi ; turc : Orhan Gazi o Orhan Bey ) ( 1281 - 1359 ), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el periode en que s'estava convertint en el naixent Imperi Otoma . Va governar des del 1326 i fins a la seva mort el 1359 . Era fill d' Osman I .

El 1299 els otomans van ocupar la fortalesa de Yar Hisar i es diu que llavors Orhan es va casar amb la filla del governador roma d'Orient, Nilufer amb la qual va tenir a Suleyman Pasha i a Murat , successor al tron. El 1326 va pujar al tron succeint el seu pare, i li va proposar al seu germa Ala al-Din de repartir-se l'imperi emergent. Aquest va refusar argumentant que el seu pare havia designat Orhan com a unic successor i l'Imperi no havia de ser dividit. Aleshores Orhan li va dir que, ja que no volia compartir l'imperi, almenys l'havia d'ajudar a compartir la carrega del poder, i el va nomenar el primer visir de l'Imperi Otoma. En turc otoma "visir" significa literalment "portador d'un pes". Com molts dels seus successors en el carrec, Aladi no es va encarregar de comandar els exercits, sino de l'organitzacio politica, administrativa i militar de l'imperi. Tot i que alguns dels autors orientals els atribueixen a Osman , la gran majoria coincideixen en donar a Aladi el credit per la introduccio de les lleis i l'estructura organitzativa que configuraria l'Imperi en els segles posteriors i constituirien una de les claus de l'exit otoma. Aladi va encarregar-se de la creacio d'un exercit professional i va assegurar el fons per mantenir-lo, una introduccio molt innovadora al segle  xiv en que els exercits depenien del reclutament entre els vassalls. Va ser seguint el seu consell i el d'un altre conseller que es va crear el cos dels genissers , que durant molt temps serien la insignia de l'exercit otoma.

Als pocs mesos de pujar al tron conqueria Bursa on va establir la seva capital (el seu pare residia a Sogut i a Yeni Shehir). El 1329 l'ofensiva d' Andronic III Paleoleg per recuperar Bitinia , va acabar en fracas amb la derrota grega a la batalla de Peleca [1] i tot seguit a Philokrene. Nicea (Iznik) es va rendir el 1331 i el 1333 l' emperador roma d'Orient va haver de signar un tractat que li imposava un tribut anual de 12.000 hyperperes i a canvi els turc no atacarien les fortaleses romanes a la costa de la Mediterrania, pero el 1337 fou atacada i ocupada Nicomedia potser per instigacio dels genovesos de Pera. Es va implicar en les disputes politiques del decadent Imperi Roma d'Orient (guerra civil de 1341-1347), entre el legitim hereu Joan V Paleoleg i el pretendent Joan VI Cantacuze (tutor de l'emperador Joan V Paleoleg ); Joan VI va aconseguir el suport de l' emir d' Aydın , Umur, i des de 1344 tambe d'Orhan en casar-se amb Teodora, [2] la filla del pretendent. A canvi del prestigios matrimoni, Orhan va ajudar al Cantacuze a usurpar el poder de Joan V i els seus regents. Orhan va enviar tropes a Tracia i Macedonia que es van familiaritzar amb el terreny i es van enriquir dels pillatges. El 1346 va annexionar l'emirat de Karasi i es va apoderar de la important flota de guerra d'aquest estat. Despres de la victoria sobre Joan V, Orhan va seguir ajudant al seu sogre contra ciutats que amenacaven rebel·lar-se.

La Guerra venecianogenovesa entre la republica de Genova i Republica de Venecia , iniciada el 1350, va posar a Orhan al costat de la primera. [3] El 1352 va signar un tractat amb Genova i al mateix temps Esteve Du?an li va proposar la pau i li va oferir la ma d'una de les seves fills, pero no se sap si el matrimoni es va produir. El 1352 va ocupar Tzymbe , la primera possessio a Europa. El 1354 el seu fill Solima Paixa va ocupar Gal·lipoli (evacuada pels grecs despres d'un terratremol), proporcionant als otomans un acces al continent europeu. En aquest mateix any es va apoderar d' Ankara i Krateia (Gerede) a Anatolia .

El 1357 el fill d'Orhan, Khalil o Halil, va ser fet presoner per pirates genovesos i conduit a Focea, enclavament genoves nominalment roma. Orhan va demanar ajut a l'emperador roma d'Orient, que va posar com a condicio la finalitzacio dels atacs a territoris roma. Es va signar un tractat i va seguir un periode de pau pero segurament a causa dels atacs dels legat papal Pere Tomas (en visita a Constantinoble amb la seva flota), es van reprendre el 1359. El 1361 els otomans van ocupar Dimetoka .

Va morir el marc de 1362. Li va succeir el seu fill Murat I .

Referencies [ modifica ]

  1. Nicol , Donald M. The Last Centuries of Byzantium, 1261-1453 (en angles). Cambridge University Press, 1993, p. 171. ISBN 0521439914 .  
  2. Shaw , Stanford J. History of the Ottoman Empire and Modern Turkey: Volume 1, Empire of the Gazis: The Rise and Decline of the Ottoman Empire 1280-1808 (en angles). Cambridge University Press, 1976, p. 24. ISBN 0521291631 .  
  3. Finkel , Caroline. Osman's Dream: The History of the Ottoman Empire (en angles). Basic Books, 2007, p. 16. ISBN 046500850X .  

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Orhan
  • P. Witteck , The rise of the Ottoman empire , Londres, 1938
  • Zachariadou, E.A. "Ork?h?an". Encyclopaedia of Islam , segona edicio. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 14 de maig del 2016