Orhan
(
turc otoma
:
?????? ????
,
Orhan Gazi
;
turc
:
Orhan Gazi
o
Orhan Bey
) (
1281
-
1359
), va ser el segon
bei
(cap) de la tribu osmanli, en el periode en que s'estava convertint en el naixent
Imperi Otoma
. Va governar des del
1326
i fins a la seva mort el
1359
. Era fill d'
Osman I
.
El 1299 els otomans van ocupar la fortalesa de
Yar Hisar
i es diu que llavors Orhan es va casar amb la filla del governador roma d'Orient,
Nilufer
amb la qual va tenir a
Suleyman Pasha
i a
Murat
, successor al tron. El 1326 va pujar al tron succeint el seu pare, i li va proposar al seu germa Ala al-Din de repartir-se l'imperi emergent. Aquest va refusar argumentant que el seu pare havia designat Orhan com a unic successor i l'Imperi no havia de ser dividit. Aleshores Orhan li va dir que, ja que no volia compartir l'imperi, almenys l'havia d'ajudar a compartir la carrega del poder, i el va nomenar el primer
visir
de l'Imperi Otoma. En turc otoma "visir" significa literalment "portador d'un pes". Com molts dels seus successors en el carrec, Aladi no es va encarregar de comandar els exercits, sino de l'organitzacio politica, administrativa i militar de l'imperi. Tot i que alguns dels autors orientals els atribueixen a
Osman
, la gran majoria coincideixen en donar a Aladi el credit per la introduccio de les lleis i l'estructura organitzativa que configuraria l'Imperi en els segles posteriors i constituirien una de les claus de l'exit otoma. Aladi va encarregar-se de la creacio d'un exercit professional i va assegurar el fons per mantenir-lo, una introduccio molt innovadora al
segle
xiv
en que els exercits depenien del reclutament entre els vassalls. Va ser seguint el seu consell i el d'un altre conseller que es va crear el cos dels
genissers
, que durant molt temps serien la insignia de l'exercit otoma.
Als pocs mesos de pujar al tron conqueria
Bursa
on va establir la seva capital (el seu pare residia a
Sogut
i a Yeni Shehir). El 1329 l'ofensiva d'
Andronic III Paleoleg
per recuperar
Bitinia
, va acabar en fracas amb la derrota grega a la
batalla de Peleca
[1]
i tot seguit a Philokrene.
Nicea
(Iznik) es va rendir el 1331 i el 1333 l'
emperador roma d'Orient
va haver de signar un tractat que li imposava un tribut anual de 12.000
hyperperes
i a canvi els turc no atacarien les fortaleses romanes a la costa de la Mediterrania, pero el 1337 fou atacada i ocupada
Nicomedia
potser per instigacio dels genovesos de Pera. Es va implicar en les disputes politiques del decadent
Imperi Roma d'Orient
(guerra civil de 1341-1347), entre el legitim hereu
Joan V Paleoleg
i el pretendent
Joan VI Cantacuze
(tutor de l'emperador
Joan V Paleoleg
); Joan VI va aconseguir el suport de l'
emir
d'
Aydın
, Umur, i des de 1344 tambe d'Orhan en casar-se amb Teodora,
[2]
la filla del pretendent. A canvi del prestigios matrimoni, Orhan va ajudar al Cantacuze a usurpar el poder de Joan V i els seus regents. Orhan va enviar tropes a
Tracia
i
Macedonia
que es van familiaritzar amb el terreny i es van enriquir dels pillatges. El 1346 va annexionar l'emirat de
Karasi
i es va apoderar de la important flota de guerra d'aquest estat. Despres de la victoria sobre Joan V, Orhan va seguir ajudant al seu sogre contra ciutats que amenacaven rebel·lar-se.
La
Guerra venecianogenovesa
entre la
republica de Genova
i
Republica de Venecia
, iniciada el 1350, va posar a Orhan al costat de la primera.
[3]
El 1352 va signar un tractat amb Genova i al mateix temps
Esteve Du?an
li va proposar la pau i li va oferir la ma d'una de les seves fills, pero no se sap si el matrimoni es va produir. El 1352 va ocupar
Tzymbe
, la primera possessio a Europa. El
1354
el seu fill Solima Paixa va ocupar
Gal·lipoli
(evacuada pels grecs despres d'un terratremol), proporcionant als otomans un acces al continent europeu. En aquest mateix any es va apoderar d'
Ankara
i Krateia (Gerede) a
Anatolia
.
El 1357 el fill d'Orhan, Khalil o Halil, va ser fet presoner per pirates genovesos i conduit a Focea, enclavament genoves nominalment roma. Orhan va demanar ajut a l'emperador roma d'Orient, que va posar com a condicio la finalitzacio dels atacs a territoris roma. Es va signar un tractat i va seguir un periode de pau pero segurament a causa dels atacs dels legat papal
Pere Tomas
(en visita a
Constantinoble
amb la seva flota), es van reprendre el 1359. El 1361 els otomans van ocupar
Dimetoka
.
Va morir el marc de 1362. Li va succeir el seu fill
Murat I
.
- ↑
Nicol
, Donald M.
The Last Centuries of Byzantium, 1261-1453
(en angles). Cambridge University Press, 1993, p. 171.
ISBN 0521439914
.
- ↑
Shaw
, Stanford J.
History of the Ottoman Empire and Modern Turkey: Volume 1, Empire of the Gazis: The Rise and Decline of the Ottoman Empire 1280-1808
(en angles). Cambridge University Press, 1976, p. 24.
ISBN 0521291631
.
- ↑
Finkel
, Caroline.
Osman's Dream: The History of the Ottoman Empire
(en angles). Basic Books, 2007, p. 16.
ISBN 046500850X
.
Bibliografia
[
modifica
]
- P.
Witteck
,
The rise of the Ottoman empire
, Londres, 1938
- Zachariadou, E.A. "Ork?h?an".
Encyclopaedia of Islam
, segona edicio. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 14 de maig del 2016