한국   대만   중국   일본 
Orde del Bany - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Orde del Bany

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentOrde del Bany
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Nom en la llengua original (en) The Most Honourable Order of the Bath Modifica el valor a Wikidata
Text del lema Tria Juncta in Uno i Ich dien Modifica el valor a Wikidata
Tipus orde de cavalleria Modifica el valor a Wikidata
Vigencia 1725 Modifica el valor a Wikidata - 
Fundador Jordi I de la Gran Bretanya Modifica el valor a Wikidata
Rang ↑  Orde de Sant Patrici Modifica el valor a Wikidata ↓  Orde de l'Estrella de l'India Modifica el valor a Wikidata
Estat Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Format per

El Molt Honorable Orde del Bany ( angles : The Most Honourable Order of the Bath ) es un orde militar britanic creat pel rei Jordi I el 18 de maig de 1725 pel servei destacat a les Forces Armades o el Servei Civil.

L'orde consta del Sobira ( el sobira britanic ), el Gran Mestre (el Princep de Gal·les) i 3 classes de membres:

  • Knight Grand Cross o Dame Grand Cross (GCB), Cavaller Gran Creu o Dama Gran Creu
  • Knight Commander o Dame Commander (KCB o DCB), Cavaller Comandant o Dama Comandant
  • Companion (CB), Company

Figura al 4t lloc del sistema honorific britanic (nomes te per davant l' Orde de la Lligacama , l' Orde del Card i l' Orde de Sant Patrici )

El lema de l'Orde es "TRIA IUNCTA IN UNO" ( Tres units en un ). Pot referir-se o be a la unio dels regnes d' Anglaterra , Escocia i Irlanda , formant la Gran Bretanya , o a la Santissima Trinitat . Els membres de la branca militar a vegades usen el lema "ICH DIEN" ( Jo serveixo , en alemany)

Historia [ modifica ]

El nom "Orde del Bany" es originari de l'Edat Mitjana, i prove del ritual del bany (inspirat en el bany del Baptisme), com a simbol de purificacio espiritual, que formava part del ritual d'investidura de cavalleria. La primera mencio a un document oficial es de 1128, sobre la cerimonia del bany del jove Comte d'Anjou per a ser fet cavaller per Guillem I. L'orde va ser reviscuda per Jordi I el 1725 com a orde militar, quan el seu Primer Ministre li requeri una font addicional per a atorgar recompenses politiques.

En un principi constava del Sobira, un Gran Mestre i 36 Cavallers Companys. El 1815, despres de les Guerres Napoleoniques , el Princep Regent (despres Jordi IV ) crea 2 divisions (civil i militar). El 1971 l'orde s'obri a les dones.

Membres [ modifica ]

Mariscal en Cap de l'Aire Sir Richard Johns , lluint l'estrella, banda i insignia de Cavaller Gran Creu de l'Orde del Bany

Els estatuts preveuen els seguents membres:

  • 120 Cavallers i Dames Gran Creu (entre els quals el Sobira es el primer)
  • 295 Cavallers i Dames Comandants
  • 1.455 Companys

Aquestes quantitats poden incrementar-se en temps de guerra; i els Estatuts de l'Orde permeten al Sobira sobrepassar els limits quan nomeni membres, les accions dels quals mereixin un "honor o recompensa especial". Els nomenaments per a la Divisio Militar estan restringits pel rang de la persona: els GGB han de posseir el rang de Sots-Almirall, Major General o Vicemariscal de l'Aire . Els KCB han de ser Capita a la Royal Navy, Coronel a l'Exercit o als Marines o Capita de Grup a la RAF . Els CB han de ser Tinent Comandant, Major o Cap d'Esquadro , a mes d'haver estat nomenats als despatxos per distincio en una posicio de comandament a una situacio de combat. Els oficials d'unitats de rereguarda (enginyers, metges...) nomes poden ser nomenats per un servei meritori en temps de guerra.

La permanencia a l'orde esta limitada als ciutadans del Regne Unit i els paisos de la Commonwealth . Els estrangers poden, aixo no obstant, ser nomenats Membres Honoraris. La Reina Isabel II institui el costum de nomenar com a GCB honorifics a caps d'estat de visita al Regne Unit, com Gustav Heinemann (el 1972), Ronald Reagan (el 1989), Lech Wał?sa (1991), Fernando Henrique Cardoso i George H. W. Bush (1993). Tambe han rebut nomenaments honorifics de l'orde generals estrangers, com Dwight D. Eisenhower i Douglas MacArthur despres de la Segona Guerra Mundial , i Norman Schwarzkopf i Colin Powell despres de la Guerra del Golf . Aquests Membres Honoraris, aixi com els Membres Addicionals no compten pels limits estatutaris.

La Capella [ modifica ]

La Capella de l'Orde es la Capella d'Enric VII de l' Abadia de Westminster . Cada 4 anys se celebra un servei presidit pel Gran Mestre amb les noves investidures, i cada 8 un servei religios presidit pel Sobira. Entre l'admissio a l'Orde i la investidura pot haver un llarg interval: a Lord Lluis Mountbatten , comte de Birmania, li va ser atorgada la Gran Creu de Cavaller el 1955 pero no va ser investit fins a 1972.

Precedencia i Privilegis [ modifica ]

Els Cavallers Gran Creu i Comandants poden usar el prefix "Sir", i les Dames Gran Creu i Comandants, "Dame". Els Cavallers i Dames Gran Creu usen el post-nominal "GCB"; els Cavallers Comandants, "KCB"; les Dames Comandants, "DCB", i els Companys, "CB".

Els Membres Gran Creu reben un escut heraldic. Si ja el tinguessin, poden afegir-los l'anell vermell i el collar. Els Membres Comandants i Companys poden afegir l'anell als seus escuts, pero no el collar. La insignia apareix penjant del collar o de l'anell, segons el cas.

Vestimentes i Insignies [ modifica ]

Grans Ocasions (Reunio de l'Orde o Coronacions)

Insignia de Cavaller Gran Creu de la Divisio Civil de l'Orde
  • La Capa : Nomes usada pels Cavallers i Dames Gran Creu. Feta en seti vermell. A l'esquerra apareix brodada l'Estrella. Es llueix sobre l'uniforme o el vestit de cerimonia.
  • El Barret : Nomes usat pels Cavallers i Dames Gran Creu i Cavallers i Dames Comandants. Fet en vellut negre i amb una ploma alcada d'estruc.
  • El Collar : Nomes usat pels Cavallers i Dames Gran Creu. Fet en or. Esta format per 9 corones imperials i vuit jocs florals (roses per Anglaterra, cards per Escocia i trevols per Irlanda), units per disset nusos en plata.

Altres Ocasions

  • L'Estrella : La de grau Gran Creu es una creu de Malta sobre una estrella de 8 puntes arrodonides, mentre que la de grau Comandant es una creu amb les puntes obertes i raigs entre els bracos. A ambdues, al centre apareixen 3 corones imperials en esmalt envoltades per un anell d'esmalt vermell amb el lema de l'orde en lletres daurades. El cercle queda envoltat per 2 branques de llorer, lligades per una cinta blava amb el lema "Ich dien" en lletres daurades, tot aixo en esmalt.
  • La Insignia : Una creu de Malta en esmalt blanc, amb una perla d'or a cada punta. Entre els bracos de la creu, un lleo d'or. Al centre de la creu, a l'anvers hi ha 3 corones i al revers, una rosa, un card i un trevol que emanen d'un ceptre. Al voltant de tots dos emblemes hi ha un anell vermell amb el lema de l'orde, envoltat per 2 branques de llorer, lligades per una cinta blava amb el lema "Ich dien" en lletres daurades, tot en esmalt. Els membres Gran Creu la llueixen d'una banda roja sobre l'espatlla dreta (i es una mica mes gran que les altres); els membres Cavaller Comandant la llueixen penjant del coll, i les Dames Comandant d'una llacada a l'esquerra del pit; i, finalment, els membres Companys la llueixen penjant d'un galo vermell a l'esquerra del pit.

Sobre l'uniforme, les Dames llueixen la insignia a la manera masculina (per exemple, la llueixen penjant del coll en lloc de en un llac)

En certes ocasions, el Sobira designa un "collar day", en que els membres poden lluir el Collar de l'Orde sobre l'uniforme o el vestit de cerimonia.

Vegeu tambe [ modifica ]