|
|---|
Teatre d'operacions europeu
|
Campanyes militars de la Guerra a Europa
|
|
L'
Operacio Weserubung
va ser el nom en clau que va donar l'exercit alemany a la invasio de
Noruega
i
Dinamarca
durant la
Segona Guerra Mundial
, com a inici de la
Campanya de Noruega
. La invasio es va iniciar el
9 d'abril
de
1940
. En part, per assegurar-se el subministrament de
ferro
de les mines
sueques
, del qual
Alemanya
depenia per al seu esforc de guerra i que era transportat a traves del port noruec de
Narvik
. Pero tambe per impedir una possible ocupacio aliada de Noruega i al mateix temps evitar el bloqueig dels ports alemanys decretat per
Gran Bretanya
des de la declaracio de guerra el setembre anterior. Dinamarca no tenia cap valor estrategic pero els ports danesos donaven un facil acces als ports noruecs i, a mes, en ser un pais vei calia tenir-lo controlat d'alguna manera.
Dinamarca
es va rendir quasi immediatament. El govern danes sabia perfectament que no podia fer res contra l'exercit alemany i va voler evitar un vessament inutil de sang. A causa d'aquesta poca resistencia, l'ocupacio alemanya va ser lleugera comparada amb la d'altres paisos ocupats. Les institucions daneses van poder conservar gran part de la seva autonomia i es va posposar la deportacio de la poblacio jueva. Aquesta actitud permissiva es va acabar l'agost de
1943
. Les derrotes alemanyes a
Stalingrad
i
El Alamein
havien provocat creixents disturbis i manifestacions antialemanyes que, segons els
nazis
, el govern danes no va castigar amb la suficient duresa.
Noruega era important perque alemanya aconseguia molts materials de Suecia, pero com que a l'hivern els ports de Suecia estaven congelats, havien de baixar fins a Noruega. L'ocupacio de
Noruega
va ser mes complicada. Les tropes alemanyes van poder ocupar els ports en nomes tres dies pero l'exercit noruec es va replegar a les valls de l'interior del pais, molt muntanyenc, i alla es va preparar per oferir resistencia. A mes,
Gran Bretanya
i
Franca
van enviar algunes divisions per ajudar els noruecs. Pero la situacio de les tropes aliades es va anar tornant cada dia mes critica i el
28 d'abril
els britanics van decidir retirar-se del sud de Noruega. Nomes al nord, al port de
Narvik
, la guarnicio alemanya, aillada de la resta de l'exercit, va poder ser derrotada, i el port ocupat el
28 de maig
. Pero llavors, la invasio alemanya dels
Paisos Baixos
i
Belgica
havia canviat les prioritats defensives de britanics i francesos. El
8 de juny
, despres de destruir les instal·lacions portuaries, les tropes aliades van ser evacuades del nord de Noruega. Finalment, el
10 de juny
Noruega es va rendir incondicionalment.
Rerefons politic i militar
[
modifica
]
Ja a la primavera de
1939
, l'
Almirallat
britanic comenca a mirar
Escandinavia
com un potencial teatre de guerra en un conflicte futur amb Alemanya. El govern britanic no volia un altre conflicte al continent, car creia que seria una repeticio de la
Primera Guerra Mundial
. Per tant, comenca a plantejar-se una estrategia de bloqueig per tal d'afeblir indirectament a Alemanya. La industria germana era molt dependent de les importacions del mineral de ferro originari de la regio minera del nord de Suecia, i molt d'aquest ferro era embarcat pel port noruec de
Narvik
durant els mesos d'hivern.
[1]
El control de la costa noruega tambe serviria per estrenyer el bloqueig contra Alemanya.
A l'octubre de 1939, el cap de la
Kriegsmarine
,
Großadmiral
Erich Raeder
, discuti amb
Adolf Hitler
sobre el perill de les potencials bases britaniques a Noruega i la possibilitat que Alemanya disposes d'aquestes bases abans que ho fes Gran Bretanya. La marina argumentava que la possessio de Noruega permetria el control dels mars adjacents i serviria com a base per a futures operacions submarines contra el Regne Unit.
[1]
Pero en aquells moments, la resta de branques de la Wehrmacht no estaven interessats en el tema, i Hitler signa una directriu en la que informava que l'esforc principal havia de dirigir-se cap a una ofensiva a traves dels
Paisos Baixos
.
Cap a finals de novembre,
Winston Churchill
, com a nou membre del
Gabinet Imperial de Guerra
, proposa que les aigues noruegues fossin minades (
Operacio Wilfred
). Aixo hagues obligat als transports del mineral de ferro a viatjar a traves de les aigues obertes del
mar del Nord
, on la
Royal Navy
els podia interceptar. Churchill era conscient i assumia de que
Wilfred
provocaria una resposta alemanya a Noruega. Quan aixo succeis, els aliats posarien en practica el
Pla R 4
i ocuparien Noruega. En un inici, l'Operacio
Wilfred
va ser rebutjada per
Neville Chamberlain
i per
Lord Halifax
, ja que temien les reaccions adverses que provocarien en paisos neutrals com els
Estats Units
. Despres de l'inici de la
Guerra d'Hivern
entre
Finlandia
i la
Unio Sovietica
al novembre, i amb el canvi subsequent de la situacio diplomatica, Churchill torna a proposar el seu esquema de minar la costa, pero se li denega de nou.
Al desembre, el Regne Unit i Franca iniciaren plans seriosos per enviar ajut a Finlandia. El seu pla consistia en un grup desembarcant a Narvik (Noruega meridional), el port principal noruec de les exportacions de mineral de ferro suec, i prendre el control de la linia ferroviaria
Malmbanan
entre Narvik i
Lulea
(Suecia), seguint la riba del
golf de Bothnia
. Convenientment, aquest pla tambe permetria a les forces aliades ocupar el districte miner del ferro suec. El pla rebe el suport tant de Chamberlain com de Halifax. Comptaven, a mes, amb la cooperacio noruega. Els plans per l'expedicio prosseguiren, tot i que en diversos moments resultaren en fortes reaccions negatives tant a Suecia com a Noruega, pero la justificacio per fer-ho va esvair-se quan Finlandia
signa la pau
al marc de 1940.
Convencut de l'amenaca que s'apropava sobre els subministraments de ferro, Hitler ordena a l'
OKW
que comences a fer els plans preliminars per a envair Noruega el
14 de desembre
de
1939
. Aquest rebe el nom de
Studie Nord
, i nomes requeria l'us d'una unica
divisio
.
Entre el
14
i el
19 de gener
, la
Kriegsmarine
desenvolupa una versio ampliada d'aquest pla. Van decidir que hi haurien dos factors claus: la sorpresa era essencials per reduir l'amenaca de la resistencia noruega (i de la intervencio britanica); i que s'haurien de fer servir els rapids grans vaixells de guerra en comptes dels lents transports per transportar les tropes. Aixo tambe permetria que tots els objectius s'ocupessin simultaniament, car els transports nomes tenien un radi d'accio limitat. Aquest nou pla requeria l'us de tot un
cos d'exercit
, incloent una divisio de muntanya i d'una divisio paracaigudista, una brigada motoritzada de fusellers, i dues divisions d'infanteria. Els objectius haurien de ser:
El pla tambe requeria la rapida captura dels reis de Dinamarca i Noruega, amb l'esperanca
El
21 de febrer
de
1940
s'atorga el comandament de l'operacio al General
von Falkenhorst
, que havia lluitat a
Finlandia
durant la
Primera Guerra Mundial
, i la guerra a l'artic li era coneguda. El problema es que nomes havia comandat forces terrestres, malgrat el desig de Hitler de tenir un comandament unificat.
El pla final va rebre el nom d'Operacio
Weserubung
(Exercici al
Weser
) el
27 de gener
. Es portaria a terme sota el comandament del
XXI Grup d'Exercits
, i inclouria la
3a Divisio Alpina
i 5 divisions d'infanteria, cap de les quals havia estat provada en combat. El pas inicial consistiria en 3 divisions per l'assalt, amb la resta seguint-les en la seguent onada. S'usarien tres companyies de paracaigudistes per assaltar els aeroports. Posteriorment es decidiria enviat tambe a la
2a Divisio Alpina
.
Inicialment, el pla era envair Noruega i obtenir el control dels aeroports danesos mitjancant la diplomacia. Pero l'
1 de marc
Hitler publica una nova directriu que ordenava la invasio tant de Noruega com de Dinamarca. Aixo provenia de la insistencia de la
Luftwaffe
a obtenir bases pels caces, aixi com seus per a les estacions d'alerta aeria. Per tant, es forma el
XXXI Cos
perque portes a terme la invasio de Dinamarca, estant format per dues divisions d'infanteria i per l'11a brigada motoritzada. Tota l'operacio, a mes, estaria recolzada pel
X
Fliegerkorps
, amb uns 1.000 avions de diversos tipus.
Al febrer, el destructor britanic
HMS
Cossack
aborda el transport alemany
Altmark
mentre que es trobava en aigues noruegues, violant la neutralitat noruega. Hitler ho veie com un signe clar de que el Regne Unit volia violar la neutralitat noruega, fent que s'acceleressin els preparatius per a la invasio.
[1]
El
12 de marc
, el Regne Unit decidi enviar una forca expedicionaria a Noruega, just en el moment en que la
Guerra d'Hivern
acabava. Si be comencaren a embarcar-se el 13 de marc, van tornar a ser cridats (i l'operacio es cancel·la) amb el final de la guerra. En canvi, el govern britanic vota per procedir amb l'operacio de minar les aigues noruegues, seguit dels desembarcaments de tropes.
Els primers vaixells alemanys salparen el
3 d'abril
. Dos dies despres, la llargament planejada
Operacio
Wilfred
es posa en marxa, amb el destacament de la
Royal Navy
, encapcalat pel
HMS
Renown
salpant de
Scapa Flow
per iniciar el minat. Els camps de mines van sembrar-se a
Vestfjord
, a primera hora del
8 d'abril
. L'Operacio
Wilfred
acabava; pero aquell mateix dia, el destructor
HMS
Glowworm
va
ser enfonsat pel creuer alemany
Admiral Hipper
i dos destructors, que formaven part de la flota d'invasio alemanya.
El
9 d'abril
, s'iniciava l'execucio del
Pla R 4
.
La invasio de Dinamarca
[
modifica
]
Tancs
Pz.Kpfw. I
alemanys a
Aabenraa
, Dinamarca, el 9 d'abril de 1940
Estrategicament, la importancia de Dinamarca cap a Alemanya era com a llancadora per les operacions a Noruega, aixi com que donada la seva condicio de nacio fronterera amb Alemanya, havia de ser controlada d'alguna manera. A mes, donada la posicio de Dinamarca al
mar Baltic
, tambe era important pel control de l'acces maritim pels principals ports alemanys i sovietics.
Sent petit i relativament pla com es, Dinamarca era ideal per les operacions de l'exercit alemany, a mes del fet que el petit exercit danes no tenia cap mena d'esperanca. No obstant aixo, durant les primeres hores del mati, algunes tropes daneses van enfrontar-se amb els alemanys, amb 16 morts i 20 ferits. Alemanya mai no va donar les xifres oficials de baixes, pero probablement aquestes van ser molt superiors, amb 12 vehicles blindats destruits, aixi com diversos cotxes i motos. 4 tancs alemanys van resultar danyats, i un
Heinkel 111
va ser abatut. A mes, dos soldats alemanys van ser capturats durant la breu lluita.
[1]
Tot just abans de la invasio alemanya, l'ambaixador alemany a Dinamarca, Renthe-Fink, truca al Ministre d'Afers Exteriors danes,
Peter Munch
, demanant audiencia per veure's. Quan es trobaren 20 minuts despres, Renthe-Fink declara que les tropes alemanyes s'estaven desplacant per ocupar Dinamarca i protegir-la de l'atac franco-britanic. L'ambaixador demana que cesses immediatament qualsevol resistencia danesa i que es prepares la trobada entre les autoritats daneses i la
Wehrmacht
. Si les demandes no se satisfeien, la
Luftwaffe
bombardejaria
Copenhaguen
.
[2]
Quan es comunicaren les exigencies alemanyes, ja s'estaven portant a terme els primers avancos, amb desembarcaments de tropes transportades amb ferryies a
Gedser
a les 04:15 i desplacant-se cap al nord. Les
unitats paracaigudistes
alemanyes (
Fallschirmjager
) van saltar sense trobar oposicio, capturant el
Pont Storstrøm
i la fortalesa de
Masnedø
.
[2]
A les 04:20, 1.000 soldats d'infanteria alemanys van desembarcar al port de Copenhaguen a bord del dragamines
Hansestadt Danzig
, capturant rapidament la guarnicio de
la Ciutadella
de sense trobar resistencia. Des del port, els alemanys es dirigiren cap al
Palau d'Amalienborg
per capturar la familia reial danesa. Per quan les forces invasores arribaren a la residencia reial, la
Guardia del Rei
ja havia estat alertada i hi havia reforcos dirigint-se al palau. El primer atac alemany va ser rebutjat, donant temps al Rei
Cristia X
i als seus ministres per conferenciar amb el Cap de l'Estat Major danes,
General Prior
. Mentre que prosseguien les discussions, diverses formacions de
Dornier 17
i de
Heinkel 111
van sobrevolar la ciutat llencant pamflets. Davant de l'amenaca explicita de que la Luftwaffe bombardeges la poblacio civil de Copenhaguen, i nomes amb el General Prior mostrant-se favorable a continuar la lluita, el govern danes capitula a canvi de mantenir la independencia politica pels afers interns.
[2]
A les 05:45, dos esquadrons de Me 110 van atacar el cap d'aviacio de
Værløse
(
Zelanda
), practicament destruint el Servei Aeri de l'Exercit Danes. Malgrat el foc antiaeri danes, els caces alemanys van destruir 11 avions i en van danyar 14 mes.
[2]
La capitulacio danesa retarda l'
ocupacio de Dinamarca per l'Alemanya Nazi
practicament fins a l'estiu de 1943 i posposa la detencio i la deportacio dels
jueus
danesos fins que van
ser avisats i evacuats a Suecia
.
[3]
Al final, nomes 477 jueus van ser deportats, dels quals en moriren 70, d'una poblacio de 8.000.
[4]
Encara que Dinamarca no tenia cap mena de significat militar, si que en tenia d'estrategic i economic.
La invasio de Noruega
[
modifica
]
Motius i Orde de Batalla
[
modifica
]
Per a Alemanya, Noruega era important per 2 motius: com a base per a les unitats navals, incloent els
U-boats
, per atacat la navegacio aliada a l'Atlantic nord; i per assegurar-se els enviaments del mineral de ferro suec a traves del port de
Narvik
.
[1]
La llarga costa noruega era un lloc excel·lent des d'on llancar operacions d'U-boat per tal d'atacar el comerc britanic. I Alemanya era totalment depenent del mineral de ferro suec i estava amoinada (de manera justificada) que els aliats poguessin intentar desbaratar aquests enviaments, el 90% dels quals provenien de Narvik.
La invasio de Noruega va ser encarregada al
XXI Armeekorps
del
General
Nikolaus von Falkenhorst
, format per les seguents unitats:
La forca principal d'invasio va ser transportada en diverses naus de la
Kriegsmarine
:
- Creuers de batalla
Scharnhorst
i
Gneisenau
, juntament amb 10 destructors, portant 2.000 tropes de muntanya a les ordres del General
Eduard Dietl
fins a
Narvik
.
- Creuer pesant
Admiral Hipper
i 4 destructors amb 1.700 soldats fins a
Trondheim
.
- Creuers lleugers
Koln
i
Konigsberg
, vaixell d'entrenament d'artilleria
Bremse
, transport, dos torpedineres i 5 llanxes torpedineres, amb 1.900 soldats fins a
Bergen
- Creuer lleuger
Karlsruhe
, 3 torpedineres, 7 llanxes motores torpedineres i nau nodrissa (
Schnellbootbegleitschiff
)
Tsingtau
amb 1.100 soldats fins a
Kristiansand
;
[5]
- Creuer pesant
Blucher
,
creuer de butxaca
Lutzow
, creuer lleuger
Emden
, 3 llanxes torpedineres i 8 dragamines amb 2.000 soldats fins a
Oslo
- 4 dragamines amb 150 soldats fins a
Egersund
.
Programa de la invasio
[
modifica
]
- A darrera hora del vespre del
8 d'abril
de
1940
, el
Kampfgruppe
5
va ser vist pel patruller noruec
Pol III
. El
Pol III
va ser disparat, i el seu capita,
Leif Welding-Olsen
, va esdevenir el primer caigut noruec de la guerra.
- El creuer pesant alemany
Blucher
va ser enfonsat a l'
Oslofjord
el 9 d'abril per uns vells canons de la fabrica alemanya
Krupp
(anomenats "Moises" i "Aaron"), de calibre 28mm, instal·lats a la
Fortalesa d'Oscasborg
al maig de 1893, aixi com per antics torpedes.
- La flota alemanya salpa dirigint-se cap a
Oslo
. A primera hora del mati del 9 d'abril, els artillers de la Fortalesa d'Oscasborg van disparar contra el vaixell capdavanter, el
Blucher
, que havia estat il·luminat pels focus cap a les 05:15. En unes dues hores, sense capacitat de maniobra en aquell estret fiord, s'enfonsa amb uns entre 600 i 1000 homes a bord. L'ara obvia amenaca de la fortalesa (i la creenca erronia que les mines havien contribuit a l'enfonsament) van retardar la resta de la invasio naval, permetent que la
Familia Reial
, el
govern Nygaardsvold
i els
Parlament
fossin evacuats, aixi com el Tresor. Per tant, Noruega no es rendi mai als alemanys, fent que el govern de
Quisling
fos il·legitim i permetent a Noruega participar com un
Aliat
a la guerra, i no pas com una nacio conquerida.
- Les tropes paracaigudistes alemanyes desembarcaren als aeroports de Fornebu, Kristiansand i Sola (el darrer va ser el primer atac paracaigudista de la historia).
[1]
Curiosament, un dels pilots que van aterrar a Kjevik va ser
Reinhard Heydrich
.
- Les ciutats de
Bergen
,
Stavanger
,
Egersund
,
Kristiansand
,
Arendal
,
Horten
,
Trondheim
i
Narvik
van ser atacades i ocupades en 24 hores.
- Els vaixells de defensa costanera
Norge
i
Eidsvold
van realitzar una defensa heroica, encara que inutil, a Narvik. Ambdos van ser torpedinats i enfonsats amb grans perdues humanes.
- La
Royal Navy
s'enfronta amb la
Kriegsmarine
a la
primera
i a la
segona batalla de Narvik
.
- Els alemanys van capturar Narvik, desembarcant-hi uns 2.000 homes, pero un contraatac naval britanic, portat a terme pel vell cuirassat
HMS
Warspite
i per una flotilla de destructors durant diversos dies van enfonsar tots deu destructors, un cop anaven escassos de combustible i de municio.
- Es van produir bombardeigs devastadors de les ciutats de
Nybergsund
,
Elverum
,
Andalsnes
,
Molde
,
Kristiansund
,
Steinkjer
,
Namsos
,
Bodø
i
Narvik
. Algunes d'elles van ser bombardejades per motius exclusivament tactics, pero tambe es van portar a terme bombardeig per terror.
- L'atac terrestre alemany es va realitzar amb un equipament molt superior, amb els soldats noruecs equipats amb armament d'inicis de segle, recolzats per algunes unitats franceses i britaniques (veure
Campanya de Namsos
), nomes van aturar momentaniament l'avanc alemany.
- A Narvil, les Forces Aliades (compostes per noruecs,
francesos
i
polonesos
), a les ordres del General, van aconseguir la
primera gran victoria tactica contra la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial
-
- Amb l'evacuacio del Rei i del govern de
Molde
a
Tromsø
el 29 d'abril, i la posterior evacuacio aliada a
Andalsnes
l'
1 de maig
, la resistencia aliada al sud del pais finalitza.
- La
darrera resistencia
: la
Fortalesa d'Hegra
(Fort Ingstadkleiven)
resisti els contraatacs alemanys
fins al
5 de maig
.
- El Rei Haakon, el
Princep Hereu Olav
i el Govern van abandonar Tromsø el
7 de juny
, a bord del creuer britanic
HMS
Devonshire
, per representar Noruega a l'exili (el Rei tornaria a Oslo exactament el mateix dia, cinc anys despres).
[6]
La
Princesa Martha
i els fills, van marxar a l'exili als Estats Units.
- L'exercit noruec capitula (encara que la lluita continua a traves del
moviment noruec de resistencia
fins a la capitulacio alemanya el 8 de maig de 1945) el 10 de juny, dos mesos despres d'iniciar-se l'atac. Aixo convertia a Noruega en el pais que mes havia costat de ser conquerit pels alemanys.
A l'extrem nord, les tropes noruegues, franceses i poloneses, recolzades per la
Royal Navy
i la
RAF
, van lluitar pel control del port de
Narvik
. Si be els alemanys van ser rebutjats el
28 de maig
, la situacio cada cop mes deteriorada al continent, va obligar que les tropes fossin evacuades (
Operacio Alfabet
), comportant la reconquesta alemanya de Narvik el 9 de juny.
L'encerclament de Suecia i Finlandia
[
modifica
]
L'Operacio Weserubung no incloia atacar
Suecia
(pais neutral per un altre costat), pero ja no n'hi havia cap necessitat. Al tenir Noruega, els estrets danesos, i la major part de la costa
baltica
, el
Tercer Reich
encerclava a Suecia pel nord, sud i oest; i a l'est es trobava la
Unio Sovietica
, successora de
Russia
, enemiga tradicional de Suecia i Finlandia, que llavors tenia una relacio d'amistat amb Hitler sota els auspicis del
Pacte Ribbentrop-Molotov
. Alguns voluntaris finesos van ajudar l'exercit noruec contra els alemanys en una unitat d'ambulancies.
El trafic suec i fines estava totalment controlat per la
Kriegsmarine
. Com a consequencia, Alemanya va poder pressionar a Suecia perque li permetes
transportar mercaderies i soldats de permis
, signant-se un acord el 18 de juny de 1940,
[7]
segons el qual, els soldats havien de viatjar desarmats i no formant part de moviments d'unitat. En total, uns 2.140.000 soldats i mes de 100.000 vagons de tren van travessar Suecia fins que aquest transit va quedar oficialment suspes el
20 d'agost
de
1943
.
El
19 d'agost
de
1940
, Finlandia acorda permetre l'acces al seu territori a la
Wehrmacht
, d'acord amb un tractat signat el 22 de setembre.
[8]
Si be en un inici nomes havia de ser en direccio a les bases mes septentrionals de Noruega, aviat aquest va incrementar-se en preparacio per a l'
Operacio Barbarroja
.
- Dildy, Douglas C.
Denmark and Norway, 1940
: Hitler's Boldest Operation; Osprey Campaign Series #183;
ISBN 9781846031175
. Osprey Publishing, 2007
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
The Illustrated History of World War II. Owen Booth and John Walton. Chartwell Books, Inc. 1998. Pages 44 - 49
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
Gert Laursen:
The German occupation of Denmark
- ↑
The Danish Jewish Museum:
The operation against the Danish Jews in octubre 1943
Arxivat
2011-07-18 a
Wayback Machine
.
- ↑
Holocaust Education & Archive Research Team:
The Fate of the Jews of Denmark
Arxivat
2012-05-30 a
Wayback Machine
.
- ↑
seekrieg.de on the Kristiansand group
(alemany)
- ↑
Conway
, Martin;
Gotovitch
, Jose.
Europe in exile: European exile communities in Britain, 1940-1945
(en angles). Berghahn Books, 2001, p.154.
ISBN 1571815031
.
- ↑
National Archives and Records Administration
:
State Department and Foreign Affairs Records - Sweden
- ↑
≪
Jatkosota 1941-1944: 2. The "Interim peace"
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-03-21. [Consulta: 25 marc 2009].