Omelian Pugatxov
|
|
Naixement
| (ru)
Емельян Иванович Пугачёв
1742
Pugachyovskaya
(en)
|
---|
Mort
| 10 gener 1775
(Julia)
(32/33 anys)
Moscou
|
---|
Causa de mort
| Pena de mort
(
Decapitacio
)
|
---|
|
|
|
|
|
|
Religio
| Cristianisme ortodox
|
---|
|
Ocupacio
| revolucionari
,
militar
,
politic
|
---|
|
Lleialtat
| Imperi Rus
|
---|
Branca militar
| Cosac del Don
|
---|
Rang militar
| abanderat
|
---|
Conflicte
| Revolta de Pugatxov
,
revolte de Pougatchev en Siberie
(fr)
,
revolte de Pougatchev en Bachkirie
(fr)
,
Guerra dels Set Anys
,
Guerra russoturca
,
Battle of Tsaritsyn
(en)
,
Battle of Kazan
(en)
,
combats de Iouzeieva
(fr)
,
siege de la forteresse de Iaitsk
(fr)
,
bataille de Tatichtchevo
(fr)
i
bataille de Solenikova
(fr)
|
---|
|
Conjuge
| Ustinya Kuznetsova
(en)
Sofia Pugacheva
(en)
|
---|
Parella
| Tatiana Kharlova
(en)
|
---|
Omelian (Iemelian) Ivanovitx Pugatxov
, en rus: Емелья?н Ива?нович Пугачёв (cap a 1742 ? 10 (21) de gener de 1775), va ser un pretendent al tron de
Russia
que condui una
gran insurreccio dels cosacs
durant el regnat de Caterina II (Caterina la Gran). L'escriptor
Aleksandr Puixkin
va escriure una obra sobre aquesta rebel·lio,
La historia de Pugatxov
, i alguns dels esdeveniments d'aquesta revolta apareixen a la seva novel·la
La filla del capita
(1836).
Pugatxov era fill d'un petit terratinent
Cosac del Don
. Nasque a Zimoveiskaia
stanitsa
, a 17 anys va entrar a l'exercit i un any mes tard es casa amb la tambe cosaca Sofia Nediujeva, amb qui tingue cinc fills.
[1]
Despres de participar en la
Guerra dels Set Anys
, torna a casa l'any 1762.
[2]
Va tenir reconeixement militar i ascendi fins al grau cosac de
khorunji
.
Vida com fugitiu
[
modifica
]
El 1770, Pugatxov deserta de l'exercit i dirigi un grup de cosacs insatisfets que intentaren formar una comunitat de cosacs a la conca del riu Terek.
[3]
Finalment Pugatxov va ser arrestat pero aconsegui escapar en 48 hores iniciant aixi la seva carrera de fugitiu.
[4]
Va tornar a ser arrestat i va tornar a escapar, fugint de Russia.
[3]
Torna a Russia la tardor de 1772 i pretengue ser un
Vell creient
. Obtingue un visat per a establir-se al districte de Malikovka (actualment Volsk), on s'assabenta de la rebel·lio dels
Cosacs de l'Ural
.
[5]
Insurreccio 1773?1774
[
modifica
]
La idea de suplantar la personalitat de l'Emperador de Russia Pere III (assassinat per ordre de la seva esposa, Caterina la Gran), se li va ocorrer aviat.
[6]
Va tonar a estar arrestat i durant 5 mesos romangue empresonat a
Kazan
, escapa una altra vegada i dirigi la revolta dels
Cosacs de l'Ural
des de Iaitsk.
[7]
Pugatxov explicava que era Pere III i que havia aconseguit escapar dels que intentaven assassinar-lo. Pugatxov i els seus partidaris aconseguiren conquerir molt territori essent la victoria seva a la batalla de Kazan de 1774 i van prendre aquesta important ciutat. Entre els seus partidaris hi havia molts camperols i havia aconseguit tenir artilleria.
[8]
No va ser fins a l'agost de 1774 quan el general
Michelsohn
infligi una derrota als rebels prop de
Tsaritsin
, on Pugatxov va tenir 10000 baixes. Les represalies salvatges de Panin van tenir lloc arran de la captura de
Penza
que abans estava en mans de Pugatxov. El 14 de setembre de 1774 els mateixos cosacs de Pugatxov el lliuraren a les forces del govern rus.
Aleksandr Suvorov
va posar Pugatxov dins una gabia de metall i el va enviar a
Moscou
via
Simbirsk
per a procedir a la seva execucio publica la qual va tenir lloc el 21 de gener de 1775.
[9]
Va ser decapitat a la Placa Bolotnaia de Moscou i despres esquarterat (pena capital reservada pels considerats traidors).
Llegat de Pugatxov
[
modifica
]
La rebel·lio liderada per Pugatxov va tenir efectes sobre Russia durant molts anys. Caterina la Gran davant la rebel·lio renuncia a emancipar els serfs de Russia.
[10]
El terme "Pugatxovs de la Universitat" es va fer servir per descriure la generacio del
nihilisme
rus.
La poblacio on va neixer Pugatxov rebe el seu nom durant l'epoca sovietica.
La placa central de la ciutat d'
Uralsk
al
Kazakhstan
rep el nom de placa Pugatxov.
[11]
- ↑
Emperor of the Cossacks
, pp 43?45
- ↑
Emperor of the Cossacks
, p. 45
- ↑
3,0
3,1
Alexander, 1973
, p. 46.
- ↑
Alexander, 1973
, p. 46?47.
- ↑
Alexander, 1973
, p. 49.
- ↑
Autocratic Politics in a National Crisis
, p. 142
- ↑
Alexander, 1973
, p. 55.
- ↑
Autocratic Politics in a National Crisis
, pp 144?145 & 175
- ↑
B.H. Summner, "New Material on the Revolt of Pugachev,"
The Slavonic and East European Review 19
, (Juny 1928): 121?22
- ↑
[
enllac sense format
]
http://countrystudies.us/russia/4.htm
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.skiptonps.vic.edu.au/history/kazakhis.htm
Arxivat
2006-08-21 a
Wayback Machine
.
Bibliografia
[
modifica
]
- N.F. Dubrovin,
Pugatxov i ego soobsxniki
(Rus.; Petersburg, 1884).
- Catherine II.,
Political Correspondence
(Rus. Fr. Ger.; Petersburg, 1885, &c.).
- S. I. Gnyedich,
Emilian Pugachev
(Rus.; Petersburg, 1902).
- "Dokumenti stavki Ie.I. Pugatxova, povstantxeskikh vlastei i utxrejdeni, 1773?1774 gg."
- AN SSSR, In-t istorii SSSR, Tsentr. gos. arkhiv drev. aktov (Rus., Moscou, 1975..
- Pugatxovsxina.
Moscow:
Gosizdat
, 1926?1931.
- Pushkin, Alexander. Earl Sampson, trans.
The History of Pugachev
. Michigan: Ardis, 1983.
- Summner, B.H. "New Material on the Pugachev Revolt",
The Slavonic and East European Review 7
(June 1928): 127?133
- Alexander, John T.
Autocratic Politics in a National Crisis: The Imperial Russian Government and Pugachev's Revolt
. Indiana: Indiana University Press, 1969.
- Alexander
, John T.
Emperor of the Cossacks
(en angles). Kansas: Coronado Press, 1973.
ISBN 978-0872910454
.
- Longworth, Philip. "The Pretender Phenomenon in Eighteenth-Century Russia",
Past and Present
, No. 66. (Feb., 1975), pp. 61?83.
- Otto
, Elena Palmer; Ubersetzt von Elena.
Peter III. : der Prinz von Holstein
. Erfurt: Sutton Verlag, 2005.
ISBN 3-89702-788-7
.
Enllacos externs
[
modifica
]