Els
Banu Umayya
o
omeies
(
arab
:
??? ????
,
Ban? Umayya
) van ser un
llinatge
arab
que va exercir el poder
califal
primer a Orient, amb capital a
Damasc
, i despres a
Al-Andalus
, amb capital a
Cordova
.
Origens i genealogia
[
modifica
]
Els omeies son els descendents d'
Umayya ibn Abd-Xams
, i van ser el principal dels clans
quraixites
. A l'inici de l'
islam
, la tribu estava dividida en dues branques principals: els Ayas i els Anabisa. Els Anabisa estaven representats per Harb, Abu-Harb Sufyan, Abu-Sufyan i altres; la branca sufyanida (d'
Abu-Sufyan ibn Harb
) es va extingir amb
Muawiya II
, fill de
Yazid I
.
Yazid ibn Abi-Sufyan
va tenir el comandament de l'exercit de
Siria
sota
Umar ibn al-Khattab
pero no va deixar descendents; Abu-Sufyan va tenir altres fills: Utba, Anbasa, Yazid, Muhammad i Amr, dels quals els dos primers van deixar descendencia. Dels Ayas descendien els califes omeies a partir de
Marwan I
i els omeies de l'
Andalus
(despres de la massacre de princeps omeies del
750
a mes de la linia de l'Andalus van subsistir linies secundaries que no van governar a
Persia
i
Egipte
). El califa
Uthman ibn Affan
fou tambe membre d'aquesta branca. La branca d'Abu-Arm va donar tambe algun personatge notable, especialment
Al-Walid ibn Uqba
, governador de
Kufa
sota Uthman ibn Affan. A continuacio es mostra la relacio de parentiu dels primers omeies fins a la vinguda de Mahoma.
Fundacio de la dinastia dirigent
[
modifica
]
Els quatre
primers califes
no van seguir una linia successoria predefinida. Aquesta etapa es caracteritza per una rapida expansio de signe anarquic, i pels primers intents de centralitzacio. La victoria de
Muawiya ibn Abi-Sufyan
, del clan dels omeies, suposa la seva aclamacio com a califa i en fa el fundador de la dinastia omeia, que representa la total perdua de poder par part de les elits de
Medina
i
la Meca
, i el canvi de capital de l'imperi, que passa a
Damasc
. L'exercit de
Siria
passa a ser el responsable del control de l'imperi.
Es trenca la linia dels
califes raixidun
i l'estricta observacio de l'
Alcora
, per la qual cosa els omeies son rebutjats com a califes legitims per una part del
sunnisme
. El
xiisme
, obviament, nomes reconeix
Ali ibn Abi-Talib
. La fidelitat religiosa es substituida per l'obediencia monarquica (
mulk
).
Amb l'ajut de les tropes siries,
Muawiya I
acaba l'
anarquia
inherent als sistemes d'organitzacio tribal, posant les bases d'un autentic
Estat islamic
. Per aconseguir aixo, s'hague d'enfrontar a nombroses revoltes, continuacio de la guerra civil iniciada en temps d'Ali ibn Abi-Talib. Una vegada superada, es reprengue l'expansio de l'imperi, arribant a assetjar
Constantinoble
l'any
668
. Es conquereixen
Rodes
(
672
) i
Creta
(
674
), al mateix temps que es crea una base naval a la
mar de Marmara
, des d'on, entre 674 i
680
, any en que va morir Muawiya, es llencaren atacs anuals contra la capital de l'Imperi Roma d'Orient.
Pero el seu regim encara era precari, i l'arribada al poder del seu fill
Yazid I
va desencadenar noves revoltes. La xiita, liderada per
Hussayn
, fill menor d'Ali, fou reprimida facilment, i Hussayn, mort a
Karbala
per l'octubre de 680. Mes gran fou la revolta
quraixita
, liderada per
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
, net d'
Abu-Bakr as-Siddiq
, i de caracter tradicionalista. Aquesta coincidi amb la mort de Yazid (
683
) i, quaranta dies despres, del seu successor
Muawiya II
(
684
), cosa que converti la revolta en una autentica amenaca pel regim omeia.
La pau obtinguda per la familia
marwani
despres de la segona guerra civil fou molt fragil. Tot i la solidesa de l'aparell administratiu creat, les revoltes eren constants. Ja no per governadors que es volguessin independitzar, i cada vegada menys pels afers dels immigrants arabs, sino mes aviat sobre questions com l'expansionisme i el militarisme del regim.
L'estabilitat de l'imperi depenia de l'exercit de Siria, vist per les altres provincies com una forca hostil, mentre que els ingressos del
tresor public
ho feien d'un insostenible expansionisme, ja que li corresponia una cinquena part del boti. Aquest expansionisme era utilitzat, a mes, com una eina per reduir l'amenaca de revoltes militars, ja que els mantenia ocupats, reduia la seva quantitat i suposava una font d'ingressos extraordinaria per a ells.
Pero a mesura que passaven els anys les conquestes es feien mes dificils i inestables. A mes, comenca a apareixer un fort proces d'
integracio
i
assimilacio
entre els cossos militars arabs i la poblacio indigena. Els militars sentien aixi un creixent interes per l'
agricultura
i el
comerc
, tambe un cert sentiment nacionalista i l'establiment de families. Per aquest motiu, les campanyes de conquesta cada vegada eren menys populars, tot i que necessaries per mantenir el sistema economic establert.
El creixement de la poblacio a les ciutats fou ampliament superior al del comerc i la
industria
, i els sistemes de
beneficencia
que alleugerien la situacio temporalment tornaren insostenibles. Si a aixo se li suma una disminucio d'ingressos per la reduccio dels botins de guerra, la situacio torna explosiva.
El fet que els carrecs d'importancia es reservessin a la familia
marwani
i als seus protegits va suposar l'aparicio d'una classe privilegiada, que defensava els seus interessos de forma agressiva. Tant aixo com el proces d'assimilacio i oposicio a la guerra, foren especialment importants al
Khorasan (provincia del Califat)
, des d'on parti la
revolucio abbassida
.
Conscients d'aquests problemes, sota els regnats de
Sulayman
i
Umar II
, s'inicia un proces de reforma. Primer de signe moderat, i despres de caracter radical, sorprenentment similar a les grans revolucions europees dels darrers dos segles, amb la diferencia que aquesta fou dirigida des de dalt, i per tant no va tenir continuitat.
Sota el govern de Sulayman, es canvien a l'administracio els elements conservadors per altres de reformistes. Les campanyes militars se centraren a consolidar els seus dominis, obrint-se a militars no-arabs, amb l'excepcio de les importants campanyes contra l'
Imperi Roma d'Orient
, arribant a assetjar
Constantinoble
(
716
), campanya durant la qual mori l'any 717. Aixo suposa un fort cop per a l'exercit de
Siria
, del qual depenia l'estabilitat de l'imperi.
L'arribada al poder d'Umar II suposa una radicalitzacio extrema de les politiques de reforma. El nomenament d'aquest com a successor, per part de Sulayman, anava en contra de les preferencies mostrades pel seu pare Abd-al-Malik i la major part de la familia
marwanida
. Per aixo, nomes s'accepta l'execucio del testament sota condicio que
Yazid II
fos el seguent successor. Els partidaris d'Umar II acceptaren, amb l'esperanca d'un llarg govern per part d'aquest.
Pero el fet es que Umar II mori l'any 720, deixant darrere seu un llegat de reformes a mig executar. Atura totes les politiques expansionistes, gran part dels privilegis de la familia omeia i establi la igualtat entre tots els musulmans, fossin o no arabs. Pretenia establir el seu poder sota una ideologia islamista, en comptes de fer-ho sobre el poder militar arabo-siria. Es restablia, per tant, el concepte d'
umma
. El seu govern es caracteritza per un major
centralisme
, pero alhora per la reduccio de la importancia del poder militar.
Yazid II
, durant el seu breu regnat (720?
724
), anul·la totes les directives d'Umar II. L'expansionisme i el domini arab tornaren a ser moneda comu. El succei el seu germa
Hixam
, que gracies a la seva habilitat politica aconsegui la continuitat de l'imperi duran dues decades. La seva mort l'any
743
suposa practicament el final de la dinastia omeia. Els esforcos d'
Al-Walid II
(743-
744
),
Yazid III
(744),
Ibrahim
(744) i
Marwan II
(744?
750
), arribant a acceptar algunes politiques d'Umar II, no aconseguiren aturar la revolucio.
Personalitats omeies
[
modifica
]
Els omeies originaren diverses estirps governants al cor de l'Islam com
Damasc
i
Al-Andalus
.
Califes omeies de Damasc
[
modifica
]
Gran mesquita de Damasc, construida sota el regnat d'Al-Walid I
Llista dels califes omeies de Damasc des de l'assassinat d'
Ali ibn Abi-Talib
fins a l'assumpcio del poder per la
dinastia abbassida
.
- Muawiya I
ibn Abi-Sufyan,
661
-
680
- Yazid I
ibn Muawiya, 680?
683
- Muawiya II
ibn Yazid, 683-
684
- Marwan I
ibn al-Hakam, 684?
685
- Abd-al-Malik ibn Marwan
, 685?
705
- Al-Walid I
ibn Abd-al-Malik, 705?
715
- Sulayman ibn Abd-al-Malik
, 715?
717
- Umar ibn Abd-al-Aziz
, 717?
720
- Yazid II
ibn Abd-al-Malik, 720?
724
- Hixam ibn Abd-al-Malik
, 724?
743
- Al-Walid II
ibn Yazid, 743-
744
- Yazid III
ibn al-Walid, 744
- Ibrahim ibn al-Walid
, 744
- Marwan II
ibn Muhammad (governant des d'
Haran
) 744?
750
Dinastia omeia marwanida foren els califes omeies de Damasc a partir de
Marwan I
, quan la branca omeia
sufyanida
va ser substituida per una branca col·lateral de la propia familia despres de la mort en poc temps de dos califes i en mig de la guerra civil.
Els omeies marwanides van governar del califat del 684 al 750.
Emirs omeies a Cordova
[
modifica
]
Llista dels emirs omeies de
Qurtuba
des que
Yussuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihri
, per consell d'
As-Sumayl ibn Hatim al-Kilabi
, va abdicar del titol d'emir i va reconeixer al princep omeia Abd-ar-Rahman com a nou emir i fins que Abd-ar-Rahman III es va proclamar
califa
en
929
.
Califes omeies a Cordova
[
modifica
]
Llista dels califes omeies de
Qurtuba
des que Abd-ar-Rahman III es va proclamar califa en
929
fins a l'abolicio del
califat
en
1031
.
- Abd-ar-Rahman III
, 929-
961
- Al-Hakam II
, 961-
976
- Hixam II
, 976-
1009
- Muhammad II al-Mahdi
, 1009
- Sulayman al-Mustain
, 1009-
1010
- Hixam II, 1010-
1013
(segon cop)
- Sulayman al-Mustain, 1013-
1016
(segon cop)
- Abd-Al·lah al-Muayti
(1013-1016, a
Daniya
)
- Ali ibn Hammud an-Nassir
, 1016-
1018
(califa
hammudita
)
- Al-Qassim ibn Hammud al-Mamun
, 1018 (califa hammudita)
- Abd-ar-Rahman IV
, 1018
- Al-Qassim ibn Hammud, 1018-
1021
(califa hammudita, segon cop)
- Yahya ibn Ali
, 1021-
1023
(califa hammudita)
- Al-Qassim ibn Hammud, 1023 (califa hammudita, tercer cop)
- Abd-ar-Rahman V
, 1023-
1024
- Muhammad III al-Mustakfi
, 1024-
1025
- Yahya ibn Ali, 1025-
1027
(califa hammudita, segon cop)
- Hixam III
, 1027-
1031
- Enciclopedia de l'Islam, X, 904 i 905
|
|---|
| Batalles destacades
| | |
|---|
| Regnes catolics
| |
|---|
| Estats islamics
| |
|---|