L'
ocupacio japonesa de Corea
compren part de l'expansio de l'Imperi del Japo en la qual
Corea
va restar sota el domini japones durant 35 anys (des del 22 d'agost de
1910
fins al 15 d'agost de
1945
), durant gairebe tota la primera meitat del
segle
xx
fins a la
rendicio japonesa
en el context de la
Segona Guerra Mundial
.
La intrusio del Japo en els assumptes interns de Corea va comencar amb el
Tractat de Kanghwa
del
1876
signat amb la
dinastia Joseon
de Corea, els fets es van agreujar despres de l'assassinat el
1895
de l'emperadriu Myeongseong, coneguda com a ≪Reina Min≫ i amb el
Tractat de Portsmouth
del
1905
que va posar fi a la
guerra russojaponesa
. La peninsula va ser ocupada i declarada protectorat japones mitjancant el
Tractat d'Eulsa
del 1905, i despres va ser annexada mitjancant el
Tractat d'Annexio del Japo i Corea
el
1910
. Els tractats de 1905 i 1910 van ser declarats sense validesa, per Corea del Sud i pel Japo el 1965.
A Corea, comunament es denomina aquest periode com a
Periode imperial japones
(
hangul
: 日帝時代,
hanja
: 日帝時代,
romanitzacio revisada
: Ilje Sidae). Altres termes inclouen
Ocupacio forcada japonesa
(hangul: 日帝强占期, hanja: 日帝强占期, romanitzacio revisada: Ilje Gangjeomgi) i
Administracio
Wa
(
hangul
: 倭政,
hanja
: 倭政,
romanitzacio revisada
: Wae jeong). Al Japo, el terme mes comu es
Joseon
en el periode governat pel
Japo
日本統治時代の朝鮮 (
Nippon T?chi-jidai no Ch?sen
, 日本統治時代の朝鮮
(
Nippon T?chi-jidai no Ch?sen
,
日本統治時代の朝鮮
?
)
).
Entre les ultimes decades del segle
xix
i principis del
segle
xx
, diversos paisos occidentals competien per influencia, comerc, bens i territoris en l'Est Asiatic. De la mateixa manera, l'Imperi del Japo buscava integrar-se rapidament a les nacions industrialitzades i convertir-se en un poder colonial. El govern
Meiji
, despres d'asseure les bases que donarien inici al proces de modernitzacio del Japo, va procedir a expandir rapidament la seva influencia politica i economica a la regio, sent la peninsula coreana un dels seus primers objectius, que en aquells dies estava en l'esfera d'influencia de la
dinastia Qing
de la Xina. Inicialment es va buscar convertir-la en un pais satel·lit per protegir els interessos nacionals.
[1]
Corea com a provincia de l'Imperi del Japo en 1939.
El gener de 1876, seguint a la
Restauracio Meiji
, Japo pressiona al llavors independent Regne de Corea a signar el
Tractat de Kanghwa
, pel qual se li va concedir a l'Imperi Japones drets extraterritorials i l'us de tres ports coreans per al comerc entre ambdues nacions.
Explotacio economica
[
modifica
]
Durant l'ultim periode de la
dinastia Joseon
, Corea era una societat preindustrial aillacionista, on estava prohibit el comerc exterior. Els intents de modernitzacio economica van ser sufocats per una cort extremadament conservadora i l'aristocracia terratinent, els qui seguien de forma rigida la filosofa del
confucianisme
com a politica nacional.
Japo va reorganitzar el territori corea quedant sota el control d'una capitania general, amb seu a
Seul
.
Durant el primer periode del govern japones, es va crear un sistema colonial mercantilista que va portar a concentrar en la construccio d'una important infraestructura de transport en la peninsula de Corea amb el proposit de l'extraccio i explotacio dels recursos naturals. Aixo va donar lloc a les instal·lacions portuaries, una extensa xarxa ferroviaria, incloent-hi un nus ferroviari de la ciutat portuaria meridional de Busan a traves de la capital de Seul i al nord cap a la frontera amb Xina es va desenvolupar.
Amb aquesta infraestructura de transport es va pretendre, no nomes facilitar un sistema mercantilista, sino tambe una economia de tipus colonial per a l'extraccio de materies primeres (fusta), aliments (principalment arros i peix) i els recursos minerals (carbo i mineral de ferro), pero tambe era considerada com una necessitat estrategica per a l'exercit japones per prendre el control de Corea i per moure grans quantitats de tropes i materials a la frontera amb Xina en un termini curt de temps.
Migracio japonesa i confiscacio de terres
[
modifica
]
Molts colons japonesos estaven interessats en l'adquisicio de terres agricoles a Corea, fins i tot abans que el govern japones fos oficial el 1906. Aixo va ser facilitat per una reforma agraria presentat pel Governador General japones
Terauchi Masatake
que posteriorment va resultar molt impopular en grans segments de la poblacio coreana. El sistema de la propietat de la terra corea era un complex sistema dividit entre els terratinents, els parcials propietaris-inquilins, i els conreadors tradicionals pero sense necessitat de tenir una prova juridica de la propietat. La nova Oficina de Topografia de Terauchi va fer estudis cadastrals que van restablir la propietat amb base en la prova escrita (accions, titols i documents similars). La propietat se li va ser denegada als quals no podien proporcionar aquesta documentacio escrita (en la seva majoria la classe inferior i els propietaris parcials, que nomes tenien acords verbals anomenats "drets de conreador").
Encara que el pla va acabar amb exit en la reforma de la propietat de la terra i les estructures dels impostos, va afegir enormement un amarg i hostil ambient en l'epoca, permetent que una gran quantitat de terres coreanes anessin aprofitades pel govern i va atorgar terres subvencionades als
agricultors
i
pescadors
japonesos disposats a establir-se a Corea com a part d'un esforc durant la colonitzacio. En 1910 el nombre de japonesos era de 170.000.
Grans quantitats d'arros van ser enviades al Japo, mentre que els coreans van sofrir escassetat de menjar severa. L'estandard de vida del poble corea es va deteriorar drasticament; milers d'agricultors coreans es van veure obligats a traslladar-se a la provincia de
Manxuria
a la Xina (la qual en aquesta epoca estava tambe sota ocupacio japonesa) o al mateix Japo a la recerca de millors condicions de vida. No obstant aixo, alli la vida tampoc era facil.
Revoltes populars
[
modifica
]
Les lleis colonials japoneses van estimular l'augment del sentiment
nacionalista
dels coreans. L'1 de marc de
1919
, trenta-tres patriotes coreans es van reunir al Parc Pagoda de
Seul
per proclamar la Declaracio d'Independencia. Aixo va revivar el moviment per tot el pais demanant la fi del colonialisme japones, pero aquest moviment va ser reprimit brutalment per les forces japoneses amb la mort de 7.000 persones durant els 12 mesos de manifestacions.
Despres de la repressio, alguns aspectes mes questionables del govern Japones van ser llevats. La policia militar va ser reemplacada per una forca civil i va ser permesa una llibertat de premsa parcial. Dos dels tres grans periodics en l'actualitat, Dong-a Ilbo i el Chosun Ilbo, van ser fundats en 1920, en plena ocupacio.
Aquest esdeveniment, mes tard va ser conegut com el
Moviment d'Independencia de Samil
(primer de marc), va anar una fita en la lluita coreana per la llibertat. Encara que no va poder derrotar el Japo; el moviment politic va enfortir el sentiment d'identitat nacional i patriotisme del poble corea, portant a l'establiment d'un Govern Provisional des de
Xangai
, a la
Xina
, i a l'organitzacio de la lluita armada a la Manxuria contra els ocupants japonesos.
Abusos japonesos
[
modifica
]
Durant l'ocupacio japonesa de Corea, molts coreans van ser victimes de diversos
crims de guerra
japonesos. Els camperols coreans que amaguessin o proporcionessin refugi a la resistencia eren cruelment castigats, sovint amb l'execucio immediata, violacions, treballs forcats, saqueig, o fins i tot a morir de gana.
Japo va experimentar les primeres armes biologiques, entre altres pobles asiatics, i amb els coreans amb la
unitat 731
del Japo, una planta secreta d'experimentacio medica amb essers humans vius.
[2]
Una forca de 450.000 treballadors forcats van ser obligats a treballar pels interessos japonesos.
[3]
Durant la Segona Guerra Mundial, a les dones dels bordells militars japonesos se les anomenava
dones esclau-sexual.
Els historiadors estimen que el nombre de
dones de confort
oscil·lava entre 10.000 i 200.000, i incloia fins i tot dones japoneses.
[4]
[5]
Segons els testimonis de les victimes, figuren casos que inclouen a oficials japonesos i col·laboracionistes locals raptant o reclutant dones pobres de l'ambit rural de Corea i altres nacions per destinar-les a l'esclavitud sexual sota la promesa d'oferir-los treball a les fabriques. Existeixen evidencies que el Govern Japones va destruir intencionalment informes oficials sobre les
dones de confort.
[6]
[7]
Les fulles d'empleats i registres d'inventari japonesos del
camp de batalla
mostren documentacio sobre l'esclavitud sexual patrocinada pel govern. Per posar un exemple, alguns noms de dones de confort figuren en les fitxes d'ocupacio japoneses. Una d'elles va ser classificada com a infermera juntament amb almenys una dotzena d'altres dones de confort que finalment van resultar no ser ni infermeres ni secretaries. Avui en dia, el govern sud-corea segueix investigant centenars de casos d'aquestes llistes.
[8]
La Corea Colonial va estar subjecta a les mateixes
Lleis de Prevencio de la Lepra
de 1907 i 1931 que les illes Japoneses. Aquestes lleis directament i indirectament permetien la
segregacio
de pacients en sanatoris, on l'avortament forcat i l'esterilitzacio eren practiques comunes. Les lleis autoritzaven el castig de pacients que "pertorbessin la pau", ja que molts leproseries japonesos creien que la vulnerabilitat a la malaltia era hereditaria.
[9]
A Corea, molts dels pacients tambe van ser obligats a treballs forcosos.
[10]
Victimes de les bombes atomiques
[
modifica
]
Molts coreans van ser requisats per treballar en les fabriques industrials militars d'Hiroshima i Nagasaki.
[11]
En concordanca amb el secretari general d'un grup anomenat 'Peace Project Network', "va haver-hi un total de 70.000 victimes coreanes en ambdues ciutats". Japo va pagar a Corea del Sud 4000 milions de iens i va construir un centre d'assistencia social en el nom d'assistencia sanitaria, com a compensacio a les victimes.
[12]
Repressio cultural
[
modifica
]
Japo va imposar una politica d'assimilacio dels coreans de la
cultura japonesa
a les escoles coreanes, i per forca els va fer adoptar noms a l'estil japones, S?shi-kaimei, les vestimentes i l'idioma japones. No obstant aixo, els coreans van aconseguir mantenir la seva identitat cultural. Durant aquest periode, molts tresors nacionals i valuoses peces arqueologiques van ser portades al Japo, sense haver estat objecte de devolucio fins avui.
- ↑
Duus
, Peter.
The Abacus and the Sword: The Japanese Penetration of Korea, 1895?1910
. Berkeley: University of California Press, 1995.
ISBN 0-520-0861F7
.
- ↑
≪
People's Daily Online -- Archives give up secrets of Japan's Unit 731
≫. Arxivat de l'
original
el 2021-02-24. [Consulta: 8 gener 2021].
- ↑
Kim Seong-hwan.
日帝의 侵略 戰爭과 兵站基地化
. SaKyejul, 2004, p. 173.
ISBN 89-5828-032-8
.
- ↑
≪
U.S. playwright takes up 'comfort women' cause
≫.
The Japan Times
, 2005. Arxivat de l'
original
el 21 d'abril de 2005. [Consulta: 1r marc 2006].
- ↑
≪
Japan court rules against 'comfort women'
≫.
CNN.com
, 29-03-2001 [Consulta: 1r marc 2006].
Arxivat
2006-09-22 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2006-09-22. [Consulta: 29 setembre 2015].
- ↑
Horsley
, William ≪
Korean World War II sex slaves fight on
≫.
BBC News
, 09-08-2005 [Consulta: 19 febrer 2007].
- ↑
≪
Japan Boiled Comfort Woman to Make Soup
≫.
The Seoul Times
[Consulta: 19 febrer 2007].
- ↑
Yun-deok
, Kim ≪
Military Record of 'Comfort Woman' Unearthed
≫.
The Chosun Ilbo
, 11-01-2005 [Consulta: 19 febrer 2007].
Arxivat
2006-10-17 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-08-25. [Consulta: 29 setembre 2015].
- ↑
Michio Miyasaka,
Analisis Historico y Etico del Protocolo de control de la Lepra en Japon
,
[1]
Arxivat
2011-11-13 a
Wayback Machine
.
- ↑
Korean Hansen's patients seek redress
,
https://archive.today/20120605020715/search.japantimes.co.jp/cgi-bin/nn20040226a4.html
- ↑
≪
Japan compensates Korean A-bomb victim
≫.
BBC News
, 01-06-2001 [Consulta: 26 setembre 2009].
- ↑
Andreas Hippin ≪
The end of silence: Korea's Hiroshima, Korean A-bomb victims seek redress
≫.
The Japanese Times
, 2 agost de, 2005.
Enllacos externs
[
modifica
]