한국   대만   중국   일본 
Observatori espacial - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Observatori espacial

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Serie d'articles sobre
el vol espacial
Historia
Cursa espacial  · Cronologia dels vols espacials
Aplicacions
Satel·lits d'observacio terrestre  · Satel·lits espia  · Satel·lits de comunicacions  · Navegacio per satel·lit  · Observacio espacial  · Exploracio espacial  · Colonitzacio espacial  · Turisme espacial
Nau espacial
Nau espacial robotica ( Satel·lit artificial  · Sonda espacial  · Nau espacial de subministrament no tripulada )  · Vol espacial tripulat ( Capsula espacial  · Estacio espacial  · Avio espacial )
Llancament
Cosmodrom  · Plataforma de llancament  · Sistemes d'un sol us i reutilitzables  · Velocitat d'escapament  · Llancament espacial sense coet
Destinacions
Suborbital  · Orbital  · Interplanetari  · Interestel·lar  · Intergalactic
Agencies espacials
ESA  · NASA  · RKA  · CNES  · DLR  · CNSA  · ISRO  · JAXA

Un observatori espacial o telescopi espacial es qualsevol instrument situat a l'espai exterior utilitzat per a l'observacio de planetes distants, galaxies i altres objectes celestials. A diferencia del satel·lit espia i altres tipus de satel·lits d'observacio terrestre , els observatoris espacials estan enfocats cap a l'espai i no cap a la terra. S'han llancat una quantitat important de telescopis espacials a orbita des que el Cosmos 215 , considerat el primer observatori espacial, [1] [2] fos llancat el 18 d'abril de 1968, proporcionant major informacio i coneixement del cosmos.

Caracteristiques [ modifica ]

L'observacio de l'espai des de fora de fora de la Terra presenta grans avantatges com ara:

Observatoris espacials i la longitud d'ona absorbida per l'atmosfera en % (0-100)
  • Un telescopi a l'espai no pateix la contaminacio luminica produida per les ciutats properes. A mes, no esta afectat pel centelleig produit per les turbulencies termiques de l'aire.
  • L' atmosfera terrestre afegeix una distorsio important en les imatges, coneguda com a aberracio optica . La capacitat de resolucio dels telescopis en terra es redueix de forma important. La capacitat de rendiment d'un telescopi espacial s'acosta al maxim teoric pel fet de no estar influenciat per l'atmosfera terrestre. El problema de l'aberracio optica per als telescopis en terra s'ha resolt de forma parcial amb l'us d' optica adaptativa , com en el Very Large Telescope , pero son complexos i no solucionen el problema completament.
  • L'atmosfera, a mes, absorbeix una porcio important de l' espectre electromagnetic , per la qual cosa algunes observacions son practicament impossibles de realitzar des de terra. L'Astronomia de raigs-X no es realitza des de la Terra, sino des de telescopis espacials com l' Observatori de raigs X Chandra o el XMM-Newton . Altres porcions de l'espectre electromagnetic, com les ones infraroges o les ultraviolades , tambe son filtrades per l'atmosfera.

Els telescopis espacials, pero, tambe pateixen alguns desavantatges que no tenen els observatoris terrestres:

  • El cost elevat, principalment en el llancament. Els costos per a utilitzar un coet de mida mitjana poden arribar als 250 milions de dolars , i utilitzar el transbordador espacial duplica aquest preu.
  • La impossibilitat de manteniment. Excepte el telescopi espacial Hubble, que ha rebut manteniment per part de missions del transbordador espacial, si un observatori espacial no funciona no pot ser reemplacat.
  • La vida util curta. La majoria dels telescopis espacials han de ser refrigerats i quan els liquids de refrigeracio s'acaben no es pot omplir el diposit amb liquid nou. No obstant aixo, els telescopis espacials no necessiten un manteniment periodic, ja que no esta afectat de les condicions de l'atmosfera.

Els observatoris espacials es poden dividir en dues classes generals: aquells la missio dels quals es inspeccionar tot el cel i els telescopis que nomes fan observacions de parts escollides del firmament. Molts dels observatoris espacials ja han completat les seves missions, mentre que altres estan en funcionament. Els satel·lits i sondes espacials per a l'observacio astronomica han estat llancats per la NASA , l' ESA i la JAXA .

Els Grans Observatoris de la NASA [ modifica ]

La serie Grans Observatoris de la NASA son quatre telescopis espacials de gran potencia. Cada telescopi ha tingut un cost similar i han servit per ampliar els coneixements en Astronomia . Les quatre missions han examinat una part de l'espectre electromagnetic a la qual estaven dissenyats.

  • Telescopi espacial Hubble (en angles, Hubble Space Telescope o HST) conegut previament com a Space Telescope (ST). Observa principalment la zona de l' espectre visible i la zona de l' ultraviolat proper. Va ser llancat a l'espai el 24 d'abril de 1990 i es tracta d'un projecte conjunt entre la NASA i l'ESA. Una missio de servei del transbordador espacial de 1997 li va dotar de capacitat d'observar infraroig proper.
  • Observatori de Raigs Gamma Compton ( Compton Gamma Ray Observatory o CGRO va) conegut previament com a Gamma Ray Observatory (GRO). Observava principalment raigs gamma , encara que tambe raigs X durs. Els seus giroscopis van comencar a fallar per la qual cosa es va haver de triar entre deixar-lo sense control o destruir-lo. Es va escollir aixo ultim i el 4 juny 2000 va caure sobre l' ocea Pacific .
  • Observatori de raigs X Chandra ( Chandra X-ray Observatory o CXO) conegut previament com a Advanced X-ray Astronomical Facility (AXAF). Observa principalment raigs X tous. S'ha utilitzat per a l'estudi de galaxies llunyanes i segueix en funcionament.
  • Telescopi espacial Spitzer ( Spitzer Space Telescope o SST) conegut previament com a Space Infrared Telescope Facility (SIRTF). Observa l'espectre infraroig. Es l'ultim i va ser llancat el 24 d'agost de 2003.

Altres observatoris espacials [ modifica ]

Classificacio d'observatoris espacials per zona de l'espectre electromagnetic.
  • IRAS , que va realitzar el primer rastreig complet en infrarojos del cel, a mes de descobrir discs de pols i gas en moltes estrelles properes com Fomalhaut , Beta Pictoris i Vega . Va deixar de funcionar el 1983 i es va destruir al reentrar a l'atmosfera.
  • Astron , un telescopi d'ultraviolats de l'extinta URSS . Va funcionar des de 1983 a 1989.
  • Granat , un telescopi de raigs X i raigs gamma sovietic. Va funcionar des de 1983 a 1998.
  • Observatori Espacial Infraroig o ISO, una missio de l' Agencia Espacial Europea , despres del IRAS i va dur a terme observacions en longituds d'ona d'infrarojos.
  • COROT , una missio de l'Agencia Espacial Francesa i l'ESA que es va llancar el desembre de 2006. Es tracta de la primera missio per buscar planetes rocosos al voltant d'altres estrelles.
  • International Ultraviolet Explorer o IUE, un observatori de la NASA, ESA i el Regne Unit que es va llancar el 1978 amb una vida util planejada de tres anys, tot i funcionar fins a 1996.
  • SOHO , un observatori solar que segueix funcionant i s'utilitza per a l'estudi de la corona solar i les zones magnetiques.
  • SCISAT-1 , un satel·lit canadenc que observa la part superior de l'atmosfera terrestre amb un espectrometre d'infrarojos.
  • Uhuru , el primer observatori espacial de raigs X. Es va llancar el 12 de desembre de 1970, funcionant fins a 1973.
  • HEAO-1 i HEAO-2 , observatoris de raigs X de 1977 i 1978 respectivament.
  • Hipparcos , un satel·lit per mesurar la paral·laxi estel·lar.
  • MOST , el primer i unic telescopi espacial de l' Agencia Espacial Canadenca , llancat el 2003, es tracta del telescopi espacial mes petit del mon de 63 cm d'alt i 53 kg de pes. S'espera que funcioni almenys cinc anys.
  • ASTRO-F , construit per l'Agencia Japonesa d'Exploracio Aeroespacial, amb col·laboracio de coreans i europeus, es va llancar el febrer de 2006 i realitzara un mapa de profunditat del cel en infraroig mitja i llunya.
  • Swift , un observatori dedicat a l'estudi de les explosions de raigs gamma o GRB que es va llancar el 2004.
  • INTEGRAL , un observatori de l'ESA llancat el 17 d'octubre de 2002 per la deteccio de la radiacio energetica que prove de l'espai. Es tracta de l'observatori de raigs gamma mes sensible fins ara llancat.
  • WMAP o Wilkinson Microwave Anisotropy Probe , es una missio de la NASA per a registrar la temperatura que hi ha a la radiacio de fons de microones . Es va llancar el 30 de juny de 2001.

Observatoris espacials projectats [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Observatori espacial
  1. History.com. ≪ SPACE EXPLORATION ≫ (en (angles) ), 2009. [Consulta: 29 novembre].
  2. History.com. ≪ OBSERVATORY ≫ (en (angles) ), 2009. [Consulta: 29 novembre].