한국   대만   중국   일본 
Numismatica - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Numismatica

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Historia
Historia
Universal  · Europa  · Asia  · Africa  · America  · Oceania  · Antartida
Metodes d'investigacio
Historiografia  · Arqueologia  · Biografia  · Genealogia  · Heraldica  · Numismatica  · Paleografia  · Arxivistica  · Papirologia  · Sigil·lografia  · Ceramologia
Escoles i pensament
Escola dels Annales  · Historicisme  · Revisionisme historic  · Nova historia  · Historia de les idees  · Historia de les mentalitats  · Teoria de la historia  · Providencialisme  · Fatalisme  · Historia social  · Materialisme historic  · Necessitarisme  · Historia evenemencial
Disciplines auxiliars
Economia  · Dret  · Sociologia  · Antropologia  · Psicologia  · Cronologia  · Diplomacia  · Geopolitica  · Vexil·lologia  · Religio  · Geografia  · Politica  · Linguistica  · Filosofia
Portal d'historia
  • Vegeu aquesta plantilla
Moneda de plata del segle VI aC encunyada per Cressus , rei de Lidia (561?545 aC).

La numismatica es l'estudi i col·leccio de diners al llarg del temps, ja siga en forma de moneda , bitllets , medalles , medallons o objectes relacionats.

Considerada una ciencia auxiliar de la historia . Tambe s'utilitza en arqueologia , en particular com a criteri per a datacio .

A part del seu proposit cientific, la numismatica tambe es d'interes per als col·leccionistes. La col·leccio de monedes s’ha practicat des de l' edat antiga . Les col·leccions es realitzen amb finalitats d'acaparament o per a interessos artistics, tecnics o culturals, o fins i tot com a simple activitat d'oci.

En el marc de l'especulacio, els inversors i les principals institucions financeres internacionals tambe s'han interessat pel mon de la numismatica.

Etimologia [ modifica ]

La paraula numismatica prove del llati numismatis , genitiu de numisma , una variant de nomisma que significa "moneda". [1] Nomisma [2] es una llatinitzacio del grec ν?μισμα ( nomisma ) que significa "moneda actual / costum", [3] que deriva de νομ?ζειν ( nomizein ), "tenir o posseir com a costum, utilitzar habitualment", [4] al seu torn de ν?μο? ( nomos ), "us, costum", [5] en ultima instancia de ν?μειν ( nemein ), "dispensar, dividir, assignar, mantenir, mantenir". [6]

Historia de la numismatica [ modifica ]

La col·leccio de monedes podria haver existit ja en l'antiguitat. Cesar August va donar "monedes de tota divisa, incloses peces antigues dels reis i diners estrangers" com a obsequis de Saturnalia . [7] [8]

Petrarca , que va escriure en una carta que sovint se li acostaven vinyadors amb monedes antigues demanant-li que les compres o que identifiques el governant, es considerat el primer col·leccionista del Renaixement . Petrarca va presentar una col·leccio de monedes romanes a l'emperador Carles IV el 1355. [9]

El primer llibre sobre monedes va ser De Asse et Partibus (1514) de Guillaume Bude . [10] [11] Durant el primer Renaixement, la reialesa i la noblesa europea van recollir monedes antigues. El papa Bonifaci VIII , l'emperador Maximilia del Sacre Imperi Romanogermanic, Lluis XIV de Franca, Ferran I, l'elector Joaquim II de Brandenburg que va iniciar el gabinet de monedes de Berlin i Enric IV de Franca en van ser col·leccionistes.

El segle  xix es van organitzar societats professionals, la Royal Numismatic Society es va fundar el 1836 [12] i immediatament va comencar a publicar la revista que es va convertir en la Numismatic Chronicle . L' American Numismatic Society es va fundar el 1858 [13] i va comencar a publicar l' American Journal of Numismatics el 1866.

El 1931 l' Academia Britanica va llancar el Sylloge Nummorum Graecorum publicant col·leccions de monedes de l'antiga Grecia. [14] El primer volum de Sylloge of Coins of the British Isles es va publicar el 1958. [15]

Al segle  xx , les monedes van guanyar reconeixement com a objectes arqueologics, estudiosos com Guido Bruck del Kunsthistorisches Museum de Viena es van adonar del seu valor per proporcionar un context temporal i de la dificultat que tenien els conservadors a l'hora d'identificar les monedes gastades mitjancant la literatura classica. Despres de la Segona Guerra Mundial a Alemanya es va posar en marxa un projecte, Fundmunzen der Antike (descobertes de monedes del periode classic), per registrar totes les monedes trobades a Alemanya. [16] Aquesta idea va trobar successors a molts paisos.

American colonial history illustrated by contemporary medals (1894) de C. Wyllys Betts va establir les bases per a l'estudi de les medalles historiques americanes. [17]

Numismatica moderna [ modifica ]

La numismatica moderna es l'estudi de monedes a partir de mitjans del segle  xvii , el periode de les monedes fetes a maquina. [18] El seu estudi aten mes les necessitats dels col·leccionistes que dels historiadors i sovint es perseguit amb mes exit per aficionats aficionats que per estudiosos professionals. L'enfocament de la numismatica moderna es troba sovint en la investigacio de la produccio i l'us de diners en contextos historics utilitzant les seques o altres registres per determinar la raresa relativa de les monedes que estudien. Tambe son questions d'interes les varietats, els errors, els resultats del desgast progressiu de la matriu, les figures d'encunyacio i fins i tot el context sociopolitic de l'encunyacio de monedes.

Historia de les monedes als Paisos Catalans [ modifica ]

Article principal: Moneda catalana
Moneda de Jaume I , seca de Barcelona, 1213-1276

El sistema monetari catala fou inicialment monometal·lic (diners d'argent, despres diners d'argent lligat amb coure), i mes endavant bimetal·lic (croat d'argent, flori d'or). La comptabilitat es feu sempre en diners i llurs multiples, el sou (dotze diners) i la lliura (240 diners o 20 sous). Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva. Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la Corona d'Arago , els sobirans s'esforcaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables. [19]

L'adveniment de Felip V el 1700 no modifica el sistema monetari. Durant la guerra de Successio (1705-14), la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local, com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions propiament catalanes; el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians. [20] A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans, anomenades pecetes (peceta) o, mes concretament pecetes carolines fent referencia a l'arxiduc Carles. [21] Aquesta denominacio popular catalana fou la que s'acaba imposant l'any 1868 per a designar la unitat monetaria de l'estat. [22] Despres de la guerra de Successio, encara es van fer algunes emissions esporadiques a Arago (fins al 1719 s'hi bateren dinerets) i a Mallorca, on fou canviada l'heraldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces d'escut batuts fins al 1724, alguns a nom de Lluis I d'Espanya ). Tambe del 1709 al 1713 es bateren a Valencia peces multiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari. De fet, pero, la moneda privativa catalana fou abolida pel decret de Nova Planta i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats. Com unitat de compte, pero, el sistema catala persisti fins ben entrat el segle  xix .

Parts de la moneda [ modifica ]

Una moneda es una peca de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge , titol, pes i valor establerts. Les parts de que consta son: [23]

  • Anvers : part principal de la moneda, moltes vegades rep el nom de “cara”
  • Revers : part posterior de la moneda. Molts vegades anomenada “creu”
  • Seca : lloc de fabricacio o data
  • Llegenda o text: informacio de qui encunya la moneda
  • Marca de valor: 1 pesseta , una dracma , etc
  • Camp: part llisa i sense encunyar de la moneda
  • Exerg: linia horitzontal de la part inferior de la moneda que divideix la informacio escrita [24]
  • Marca del gravador: qui la va fer i executar el disseny de la moneda
  • Grafila: banda de punts o guarniment que protegeix del desgast la moneda
  • Llistell: vora al voltant de la moneda per protegir-la del desgast

Catalogacio segons la conservacio [ modifica ]

Tres rubles russos del 2008 S/C

Monedes [ modifica ]

S'ha tenir en compte que aquesta classificacio esta subjecte a canvis de valoracio segons les circumstancies historiques entorn a l'encunyacio de les monedes (i altres defectes de funcio similars). D'aquesta manera es troben monedes molts malmeses o be amb defectes de fabricacio que per ser escasses o, fins i tot, gracies a aquests defectes, obtenen un valor mes elevat. [25]

  • Sense Circular (S/C) : peces que no han tingut molta circulacio en el mercat, pero han estat destinades para aixo. No tenen defectes.
  • Excel·lent Bona Conservacio (EBC) : no te imperfeccions apreciables a simple vista, pero conte les empremtes propies d'una breu circulacio i alguns petits cops.
  • Molt Bona Conservacio (MBC) : bona conservacio, pero ha estat clarament en curs i te mes cops i ratllades.
  • Bona Conservacio (BC) : el seu valor numismatic arriba a la meitat de la MBC. La circulacio i les imperfeccions son evidents i marcades.
  • Regular Conservacio (RC) : tiene rascades, abonyegaments, relleus desgastats i altres desperfectes d'aquesta mena.
  • Mala Conservacio (MC) : les llegendes i dibuixos son i o practicamente il·legibles. El metall ja no brilla i les imperfeccions son grans: esquerdes, abonyegaments grans, erosio del costat, parts trencades u oxidades etc.

Quan una moneda esta entre dos categories, s'indica amb una barra inclinada, per exemple: EBC/MBC . S'afegeixen simbols + o - despres d'una categoria per indicar caracters intermedis.

Paper moneda [ modifica ]

En qualsevol variant ( bitllet , lletra de canvi , xec , cedula )

  • Sense Circular (S/C) . Peca nova que no ha circulat i la conservacio de la qual es perfecta.
  • Excel·lentment Ben Conservat (EBC) : Molt escassa circulacio. Estat de conservacio excelent.
  • Molt Ben Conservat (MBC) : La circulacio es patent en petits plecs i bruticies, pero no existeixen esquincaments ni altres imperfeccions majors.
  • Ben Conservat (BC) : Empremtes evidents de circulacio, com bruticies, perdua de color i petits esquincaments.
  • Regularment Conservacio (RC) : Falta fins 1/8 de la superficie original del bitllet. Presencia d'esquincaments, bruticies i forats.
  • Mala Conservacio (MC) : Il·legibilitat de llegendes i mutilacions greus.

Subcamps de la numismatica [ modifica ]

  • L' exonumia es l'estudi d'objectes semblants a monedes, com ara tesseres i medalles, i altres articles utilitzats en lloc de moneda legal o per a la commemoracio. [26]
  • La notafilia es l'estudi del paper moneda o dels bitllets.
  • L'escriptofilia es l'estudi i la recollida d' accions i bons . Es una area de col·leccionisme tant per la bellesa inherent d'alguns documents historics com per l'interessant context historic de cada document.

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Carrasco , M.R.N.. Diccionario general y tecnico hispanoamericano (en castella). Centro de Cultura Hispanoamericana, 1919, p. 1325 [Consulta: 7 juny 2023].  
  2. ↑ Weekley , E. An Etymological Dictionary of Modern English, Vol. 2 . Dover Publications, 2012, p. 995. ISBN 978-0-486-12286-1 [Consulta: 7 juny 2023].  
  3. ↑ ν?μισμα . Liddell, Henry George ; Scott, Robert ; A Greek?English Lexicon del Projecte Perseus
  4. ↑ νομ?ζειν  en Liddell i Scott
  5. ↑ ν?μο?  en Liddell i Scott
  6. ↑ ν?μειν  en Liddell i Scott
  7. ↑ Suetoni . ≪ La vida d'August ≫ (Linia 75) (en angles). Vides dels dotze cesars , 121 A.C.
  8. ↑ Antolin , F.N.. Saturnales (en castella). Gredos, 2016, p. 6. ISBN 978-84-249-3752-2 [Consulta: 7 juny 2023].  
  9. ↑ Charles , H. Classical Mediaeval and Reinassance Studies in honor of Berthold Louis Ullman . Ed. di Storia e Letteratura, p. 207 [Consulta: 7 juny 2023].  
  10. ↑ Bude , G.; Sanchi , L.A.. De Asse et partibus eius / L'As et ses fractions: Livres I-III (en frances). Librairie Droz, 2018. ISBN 978-2-600-35877-4 [Consulta: 7 juny 2023].  
  11. ↑ ≪ 44. Guillaume Bude.; De asse (1522) ≫ (en angles). Brigham Young University. Arxivat de l' original el 25/07/2008.
  12. ↑ Royal Numismatic Society (Great Britain). Proceedings of the Numismatic Society . James Fraser, 1837, p. 255 [Consulta: 7 juny 2023].  
  13. ↑ American Numismatic Society; Adelson , H.L.. The American Numismatic Society, 1858-1958 . American Numismatic Society, 1958. ISBN 978-0-89722-045-3 [Consulta: 7 juny 2023].  
  14. ↑ ≪ SYLLOGE-NUMMORUM-GRAECORUM.ORG ≫ (en alemany). [Consulta: 7 juny 2023].
  15. ↑ Grierson , P.; Berga , T.; Potin , V.M.. Sylloge of Coins of the British Isles . British Academy, 1958. ISBN 978-0-7141-0854-4 [Consulta: 7 juny 2023].  
  16. ↑ ≪ Fundmunzen der Antike: Das Projekt "Fundmunzen der Antike (FdA)" ≫ (en alemany). [Consulta: 7 juny 2023].
  17. ↑ Betts , C.W.; Marvin , W.T.R.; Low , L.H.. American Colonial History Illustrated by Contemporary Medals . Scott Stamp and Coin Company, l'd, 1894 [Consulta: 7 juny 2023].  
  18. ↑ ≪ Collectibles ≫. Maritime International. Arxivat de l' original el 14/09/2013.
  19. ↑ ≪ moneda catalana ≫. Gran Enciclopedia Catalana . [Consulta: 21 setembre 2023].
  20. ↑ ≪ croat ≫. Gran Enciclopedia Catalana . [Consulta: 21 setembre 2023].
  21. ↑ Real Academia Espanola. Diccionario de autoridades . 5. Madrid: Herederos de Francisco del Hierro, 1737, p. 243.  
  22. ↑ Verges , Josep C. Laurea Figuerola i la pesseta (en castella). Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 11. ISBN 8472836649 .  
  23. ↑ Montaner , Juan. Curso de numismatica (en castella). Valencia: Expo galeria, 2007. ISBN 9788461188956 .  
  24. ↑ ≪ exerg - Cercaterm ≫ (en castella). [Consulta: 7 juny 2023].
  25. ↑ ≪ Guia de Iniciacion al Coleccionismo de Monedas ≫ (en castella), 15-07-2013. Arxivat de l' original el 15/07/2013. [Consulta: 19 novembre 2020].
  26. ↑ Edge , Brian. The First Dictionary of Paranumismatica: All about Tokens, Checks, Tickets, Passes, Medalets, Counters, Tallies & Weights (en angles). B. Edge, 1991. ISBN 978-0-9516910-0-7 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Numismatica

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Numismatica&oldid=33289390 ≫