Normandia
(en
normand
,
Normaundie
; en
frances
,
Normandie
) es una antiga regio de
Franca
. L'antic
ducat de Normandia
estava situat al nord de Franca i ocupava l'area baixa del riu
Sena
, el
Pays de Caux
i la regio d'oest a traves del
Pays d'Auge
fins a la
peninsula de Cotentin
. Historicament, Normandia va ser una provincia de Franca.
Les
Illes Anglonormandes
, tot i que pertanyen a
Anglaterra
, son culturalment i historica part del
ducat de Normandia
.
Normandia es una creacio de la historia; no te una unitat geografica definida. Efectivament, es divideix en dues regions naturals ben diferenciades i d'origen geologic diferent que no es corresponen amb la divisio entre les dues regions normandes de
Calvados
i Orne, que fan de limit transversal de
nord
a
sud
. La diversitat geologica dona com a resultat una gran variacio en els paisatges. El
bocage
, petits camps amb altes voltes, paisatge tipic de l'area de l'oest, va causar problemes a les forces invasores en la Batalla de Normandia. Les costes maritimes presenten tambe aspectes diferenciats: la regio esta vorejada pel nord pel
canal de la Manega
. Hi ha penya-segats de granit a l'oest i penya-segats de calcaria a l'est, que emmarquen grans extensions de platja al centre de la regio.
Les principals regions naturals en son: Pays de Caux, Pays de Bray, Marais Vernier, Vexin Normand, Suisse Normande, Roumois, Lieuvin, Campagne du Neubourg, Campagne d'Evreux, Campagne de Saint-Andre, Pays d'Ouche, Pays d'Auge, Hiemois, Houlme, Bessin, Bocage Virois, peninsula de Cotentin i Avranchin. Els cursos d'aigua que es troben a Normandia son el
Sena
i els seus tributaris
Epte
,
Andelle
,
Eure
i
Risle
, aixi com una serie d'afluents menors com ara el Bresle, Touques, Dives, Orne, Vire, See, Selune i Couesnon. En la regio, hi ha dos parcs naturals: el de Marais du Cotentin i de Bessin i el de Boucles de la Seine normande.
Normandia te 3.200.000 habitants, amb un terme mitja de densitat poblacional de 107
hab/km²
, just per sota del terme mitja nacional de Franca. Les principals ciutats en son
Rouen
(385.000 habitants, incloent-hi els suburbis), la capital de l'
Alta Normandia
i antigament de tota la provincia,
Le Havre
(247.000 habitants);
Caen
(200.000 habitants), la capital de la Baixa Normandia; i
Cherbourg
(89.000 habitants). Altres ciutats importants son:
Alencon
,
Arromanches-les-Bains
,
Avranches
,
Bayeux
,
Dieppe
,
Honfleur
i
Lisieux
. Dintre de la
Unio Europea
, Normandia es troba per sobre del nivell mitja pel que fa a creixement demografic i immigracio.
Normandia va ser el lloc on van habitar els
normands
al comencament de l'
edat mitjana
. Ells van ser els ultims a envair amb exit Anglaterra. Eren una barreja d'indigenes
gals
i
vikings
invasors sota el lideratge de
Rol·lo
(Gange Rolf), qui va
assetjar Paris
en
855
i li va ser concedida l'area de Normandia a canvi de defensar-la contra els atacs pirates, mitjancant el
tractat de Saint-Clair-sur-Epte
l'any
911
. El descendent de Rol·lo, Guillem, duc de Normandia, va envair Anglaterra el
1066
i es va convertir en el rei
Guillem I d'Anglaterra
. Normandia es va mantenir associada amb Anglaterra fins al
1087
, entre
1106
i
1144
i entre
1154
i
1204
. La
Batalla de Bouvines
va tenir-hi lloc el
1214
. Fou ocupada per forces angleses durant la
Guerra dels Cent Anys
entre
1346
i
1360
, i novament entre
1415
i
1450
. Les families normandes, com la de
Tancred d'Hauteville
, van jugar un important paper en les
croades
.
Tant
Robert Wace
com
Orderic Vitalis
son importants escriptors normands de la historia de la provincia. Durant la
Segona Guerra mundial
, la ciutat de
Dieppe
va ser el lloc on va tenir lloc la Batalla de Dieppe el
1942
, atac de les forces aliades (principalment canadenques i britaniques) contra els ocupants alemanys.
La regio va ser, mes tard, el lloc de la
Batalla de Normandia
o Operacio Overlord, que va comencar el
6 de juny
del
1944
, la data del qual es tambe coneguda com "
el dia D
", que va obrir un segon front contra l'
exercit nazi
. El 2004, amb motiu de seixante aniversari del desembarcament, el
canceller d'Alemanya
,
Gerhard Schroder
, visita la regio i aixo marca una fita en les
relacions francoalemanyes
.
Tambe hi ha algunes reivindicacions autonomistes encapcalades pel
Moviment Normand
.
El
normand
, una parla regional, es viu en una minoria de la poblacio, especialment a la
peninsula de Cotentin
, a l'oest, i al
Pays de Caux
, a l'est.
- Arquitectura
: les catedrals, abadies (com l'
abadia de Bec
) i castells son caracteristics de l'exducat en el sentit que reflecteixen els models de l'arquitectura normanda a Anglaterra. L'arquitectura domestica en l'Alta Normandia es caracteritza per tenir fustes a la vista que tambe evoquen l'arquitectura anglesa vernacla, encara que l'encerclament de les granges del Pays de Caux correspon mes a una necessitat socioeconomica i climatica. Gran quantitat de l'herencia arquitectonica urbana va ser destruida durant la Batalla de Normandia el 1944. La reconstruccio de postguerra, com a le Havre i
Saint-Lo
, es pot dir que mostra tant les virtuts com els vicis de les tendencies
modernistes
i
brutalistes
dels
anys 1950
i
1960
. L'arquitectura vernacular de la Baixa Normandia pren forma a partir del
granit
, el material de construccio predominant en la zona.
Chausey
va ser-ne durant molts anys el lloc d'extraccio, ja que disposa de pedreres de granit, i fins i tot s'hi extreure el granit que va ser utilitzat en la construccio del
Mont Saint Michel
.
- Literatura
: Entre els escriptors en
frances
relacionats amb Normandia es troben:
- #
Pierre Corneille
,
Francois de Malherbe
,
Jules Barbey d'Aurevilly
,
Marcel Proust
,
Guy de Maupassant
,
Gustave Flaubert
,
Jacques Prevert
,
Andre Gide
,
Andre Breton
,
Raymond Queneau
,
Mathurin Regnier
,
Philippe Desportes
,
Casimir Delavigne
,
Octave Feuillet
,
Maurice Leblanc
,
Andre Maurois
,
Alexis de Tocqueville
,
Roland Barthes
,
Georges de Scudery
i
Madeleine de Scudery
. Sonya Hartnett, en el seu llibre
El burret de
plata
, menciona Normandia.
- Pintura
: a partir del 1860, els pintors "plein-air", que treballaven fora dels estudis, van ser atrets cap a Normandia per la facilitat que atorgaven les connexions ferries entre Paris i aquesta zona. La casa i jardi de
Claude Monet
a
Giverny
n'es un dels atractius turistics, ja que el lloc va servir d'inspiracio per a la serie de quadres que tenen per tema nimfees i nenufars. Les marines d'
Eugene Boudin
tambe es troben inspirades en la regio.
Entre els artistes que van neixer a Normandia es troben:
Nicolas Poussin
,
Jean-Francois Millet
,
Marcel Duchamp
,
Fernand Leger
,
Andre Breton
,
Raoul Dufy
,
Theodore Gericault
,
Maurice Boitel
i
Jean Dubuffet
.
Marisc fresc a Normandia.
- Gastronomia
: Normandia es famosa pel seu camp ric, el qual proveeix espais amples per a pasturatge i hortes fruiteres, especialment de
pomes
. La produccio de lactis de la regio te molta tirada: els formatges son mundialment coneguts, entre els quals es troben: el
camembert
,
livarot
i el
pont-l'eveque
. El sagi de Normandia es molt apreciat, igual que la crema, ambdos molt usats en especialitats gastronomiques locals. El
embotit
normand mes prestigios es l'
andouille
de
Vire
. Normandia es coneguda per ser el major productor de
sidra
de la regio. S'hi produix tambe sidra de peres, pero en quantitats menys importants i hi ha poca produccio de vins. La varietat de
brandi
de poma mes conegut es el
calvados
. El costum dit
trou normand
es una pausa entre el transcurs del menjar durant la qual els comensals prenen calvados, i es encara practicat en moltes llars i restaurants. El
pommeau
es un aperitiu produit mitjancant la barreja de suc de poma sense fermentar amb brandi de poma. Les pomes tambe son emprades en la cuina: per exemple,
moules a la normande
son musclos cuinats amb pomes i crema,
bourdelots
son pomes fornejades amb bescuit. Un pastis classic de la regio es el
flam normand
, una variant del pastis de poma pero amb una pasta fullada. Normandia es la principal regio de Franca en el cultiu d'ostres.
Les catedrals de Normandia han exercit gran influencia en questions de fe i politica al llarg dels segles. El
Mont Saint Michel
es un historic centre de peregrinacio. Durant segles, a Normandia s'han reverenciat molts sants, entre els quals s'inclouen:
- Teresa de Lisieux
, el culte de la qual a Lisieux es el centre de devocio religiosa.
- Joana d'Arc
, que va ser martiritzada a Rouen, i es especialment recordada en aquesta ciutat.
- Saint Marcouf i Saint Lo son sants importants a la Baixa Normandia.
- Thomas Becket
, un anglonormand els pares del qual eren de Rouen.
Normandia no te un sant patro generalment acceptat, encara que aquest titol ha estat atribuit a sant Miquel Arcangel i a sant Ouen.
Enllacos externs
[
modifica
]