L' Escola dels agricultors o Nongjia ( xines tradicional : 農家,  xines simplificat : ?家,  pinyin : nongji? ), corrent tambe anomenat " agriculturalisme ", va ser una de les primeres filosofies agraries que va advocar pel comunalisme i la igualtat camperoles. Es va desenvolupar durant el periode historic xines conegut com 'dels reialmes combatents' ( 475 aC i 221 aC ). Aquesta filosofia es basa en la idea que la societat humana s'ha originat amb el desenvolupament de l'agricultura i que, per tant, les benestar social hauria de basar-se en la "prosperitat natural de les persones de la granja". ^{[1] [2]}

Els partidaris d'aquesta escola creien que el govern ideal, seguint el model del govern semi-mitic de Shennong , hauria d'estar dirigit per un rei benevol que treballaria al costat dels pagesos en els camps de conreu. El rei agriculturalista no seria pagat pel govern a traves dels seus tresors; els seus mitjans de subsistencia derivarien dels beneficis que guanyes treballant al camp. A diferencia dels confucianistes , els agriculturalistes no creien en la divisio del treball, argumentant que les politiques economiques d'un pais s'han de basar en una autosuficiencia igualitaria. Tambe defensaven que els preus dels productes similars havien de ser fixos, independentment de les diferencies de qualitat i de la demanda, i que els sous havien de ser iguals per a tothom, independentment dels serveis oferts. ^{[1] [2]}

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Cent escoles de pensament