Natzaret
es un poble de l'
Horta de Valencia
que es constitueix en l'actualitat com un
barri
de
Valencia
(Espanya), part del
districte
dels
Poblats Maritims
, tot i que l'orografia d'aquest barri el mante aillat del nucli urba, la qual cosa significa que no s'ha perdut l'aspecte de poble: limita al nord amb l’historic llit del
Turia
i
El Grau
, a l’est amb el
port
i el
mar Mediterrani
, al sud amb el nou llit del Turia i
Pinedo
, i a l’oest amb el barri de
La Punta
, en el districte de
Quatre Carreres
. Segons l’actualitzacio del cens de 2021 Natzaret te 6.129 habitants.
[1]
El nom del barri de
Natzaret
es fruit de la deformacio del terme 'llatzeret', nom amb que es coneixien els establiments situats en ports o llocs fronterers on eren sotmeses a quarantena les persones o mercaderies sospitoses d'infeccions epidemiques o endemiques.
[2]
El trasllat de l'antic llatzaret de
Montolivet
fins al
Grau de Valencia
el
1720
, va originar la progressiva substitucio de l’antic toponim Bol Major pel de Llatzeret-Natzaret que acollia un xicotet nombre de barraques principalmente de pescadors.
[3]
El llatzeret fou construit entre 1720 i 1722 en l’antiga partida del
Bol Major
i estigue en funcionament de manera intermitent entre 1720 i 1848. Natzaret es un barri que recorda en la meitat dels noms dels seus carrers la seua particular historia i la seua vinculacio al mar.
Natzaret en
1883
.
El nucli de Natzaret prove d'un petit barri de pescadors i hortolans que s’anaren instal·lant al voltant del
llatzeret
que, amb motiu de la
pesta
de
Marsella
de
1720
, l’ajuntament de Valencia havia decidit construir a la platja en la partida coneguda com El Bol Major. Tanmateix, almenys ja des del segle
xvi
havia existit un petit nombre de barraques de pescadors en aquella franja costera l’us de la qual els havia estat atorgat per privilegi reial. Aquesta partida -des d’antic particip del medi natural de
l'Albufera
- havia rebut el nom de Bol Major amb que era coneguda la part de la badia de Valencia compresa entre la desembocadura del Turia i
Cullera
. Tot i que no queda ni rastre de la ubicacio d’aquell llatzeret, atesos els diferents planols, probablement caldria situar-lo aproximadament on estigue l’antic quarter de carrabiners (cantonada dels carrers Castell de Pop i Francesc Falcons). Fou sens dubte la construccio d’aquelles instal·lacions preventives i el reiterat us de les mateixes en diverses ocasions de pesta que el nom de
Llatzeret
ana a poc a poc substituint l’antic de Bol Major. Al mateix temps el frequent us d’aqueixa paraula poc habitual en el vocabulari col·loquial s’ana convertint en Natzaret o Nazaret en castella, mes coneguda tant per l’omnipresent influencia religiosa com per la castellanitzacio imposada pel rei d’Espanya despres de la derrota en la
batalla d’Almansa
de
1707
.
[3]
Ja des de finals del segle
xviii
Natzaret, saturades com estaven les platges del
Grau
i del
Cabanyal
, experimenta un rapid creixement tant de la poblacio de pescadors com de persones benestants (nobles, militars, eclesiastics, artesans, etc). De manera que l’ermita de la
Mare de Deu dels Desemparats
, recent construida en
1796
, tan sols uns anys despres hague de ser eixamplada per tal d’assegurar el servei religios a la poblacio durant els estius. Superats els avatars de la
guerra de la Independencia
, diversos temporals de mar durant els anys 1829-1842 ?precisament a partir de l’inici de les obres del port de Valencia? gairebe feren desapareixer el poblat. La bondat de la zona, pero, feu que ben aviat es recuperes la poblacio perduda, de manera que a finals del
segle XIX
s’havia convertit en una desitjada zona d’estiueig. Durant la segona meitat del
segle XIX
Natzaret s'havia vist afectat per la construccio del Canal de navegacio de l’Albufera, tot i que el servei original previst no s’arriba a consumar en fer fallida l’empresa constructora. En
1877
Natzaret, junt a tot el territori de l’antic municipi de
Russafa
, passa a formar part del terme municipal de Valencia. En
1881
, en plena fira de juliol, un paoros incendi crema vint-i-cinc barraques deixant en la miseria les families afectades. La substitucio d’aquelles per les noves cases per als damnificats faria sorgir el popular carrer de la Pilota, tambe anomenat “dels cremats” o de Bernabe Garcia famos comandant retirat i benefactor resident en el poblat.
[3]
A principis del
segle XX
es va construir el primer pont entre Natzaret i el Grau, i en
1912
s’inaugura la linia de tren de via estreta que enllacava
Castello de la Ribera
i Natzaret amb una funcio important en el transport de
taronges
i
cebes
. Des de l’estacio de Natzaret aquests productes es traslladaven amb carros al port pel pont de ferro. El tradicional servei de barca duraria fins als anys 40 del segle
xx
. En
1916
s’autoritza la construccio del Barri de Tramviaris que contribuiria a l’increment de la inquietud social i politica. Foren Josep Mª Tena, Francesc Falcons i Manuel Andres tramviaris distingits de la Cooperativa de Cases Barates creada per la
Mutualitat Obrera Valenciana d’Empleats de Tramvies
. Gracies al pes de la poblacio benestant que tria Natzaret com a segona residencia, diferents obres en el terreny de l’educacio, l’esport, la cultura, etc. foren impulsades per persones de signe politic divers en les primeres decades del
segle XX
fins a la
guerra
de 1936-39. A pesar de l’existencia del pont de ferro fins al
1949
, el principal mitja de comunicacio de Natzaret amb el Grau des de
1931
havia estat el
pont de les Drassanes
. El seu nom original havia de ser “Principe de Asturias”, motiu pel qual es gravaren en l’ornamentacio les sigles P.A. Aixo no obstant, aquestes es conservaren en inaugurar-se un cop proclamada la
Republica
donant al pont el nom de
Puente de Astilleros
. Molt deteriorat durant la
guerra civil
el trenet, es rehabilita per al transport de passatgers en
1949
. Pero les destrosses que hi causa la
riuada de 1957
i l’augment del transport per carretera el deixaren definitivament fora de servei.
[3]
El barri de Natzaret sempre estigue molt relacionat amb
La Punta
. De fet, des de
1902
en que l’ermita de la Purissima Concepcio de La Punta fou erigida en parroquia, la demarcacio d’aquesta incloia tambe Natzaret. Fins que a causa del creixement demografic, en
1941
s’hague de segregar la poblacio d’aquest erigint la nova parroquia de la
Mare de Deu dels Desemparats
. Tanmateix, la centenaria i petita ermita, que havia superat tantes embranzides de la mar, resta definitivament inservible despres de la
riuada de 1957
, per la qual cosa uns anys mes tard es construi el temple parroquial actual.
[3]
Els plans urbanistics per a Natzaret emanats de la
dictadura franquista (1946 i 1966)
i la conseguent fugida de les persones benestants marcaren l’inici d’un progressiu deteriorament socioeconomic del barri lliurant-lo als interessos industrials i a l’ampliacio del port. Fins i tot la prestigiosa Escola d’Esports de l’Esglesia
Benimar
, que nasque a finals dels anys 40 del segle passat, amb el pas dels anys es veuria arrossegada al no-res junt als balnearis i restaurants de la platja. La situacio de pobresa i de caos urbanistic, pero, feren sorgir durant els anys de la transicio un potent moviment veinal que aconsegui de capgirar la tendencia tot incidint positivament en les millores del barri de Natzaret. La perdua de la platja per convertir-la en port fou una ferida que encara avui es sentida amb dolor; com ho seria uns anys despres amb consequencies mes dramatiques la construccio de la ZAL per al veinat de
La Punta.
Aixo no obstant, la proposta de reforma del Pla General d’Ordenacio Urbana de 1988 elaborada per l’
Associacio de Veins i Veines de Natzaret
permete recuperar com a urbanitzable tota la zona de Moreres que en l’actualitat ha vist creixer una urbanitzacio i un bonic parc en el terreny que havia estat destinat a instal·lacions industrials. Encara avui es fort el moviment veinal que, entre altres coses, aconsegui l’enderrocament de la fabrica d’oli Bunge Iberica (abans Arlesa, Moyresa...) possibilitant el futur Parc de Desembocadura ?amb la vinguda de l’Escola Esportiva del
Levante CF
? actualment en proces de disseny. Una altra gran millora recent ha estat l’arribada del tramvia a Natzaret, llargament reivindicada pel veinat.
Esglesia parroquial de la Mare de Deu dels Desemparats
- Esglesia parroquial de la Mare de Deu Senyora dels Desemparats
: L'antigua ermita, erigida en parroquia en
1942
, va quedar totalment fora de servei a causa de la
riuada de 1957
.
[3]
L'edifici actual data de
1958
i va ser construit segons el projecte d'Alfonso Villamarin. Es un edifici senzill de factura moderna i escassa decoracio.
[4]
- Estacio ferroviaria
: Es tracta d'un edifici de
mao
vist, actualment sense us, pero l'interes s'ha vist reconegut per diverses instancies de
1983
.
[4]
Coneguda popularment com “L’Estacioneta”. Tot i haver estat declarada Be de Rellevancia Local en 2008 a peticio de l’
Associacio de Veins i Veines de Natzaret
, segueix en situacio d’abandonament cada cop mes deteriorada.
- Pont de les Drassanes.
En el dia de la seua construccio assoli una fita de modernitat, pero el pas dels anys aixi com les diferents intervencions, que no respectaren l’immoble, el deixaren en l’estat d’abando en que es troba actualment.
Actualment a Natzaret hi ha dos centres d’Educacio Infantil i Primaria publics (CEIP Ausias March i CEIP Juan Manuel Montoya), i dos col·legis concertats que imparteixen classes des de infantil a 4t d’ESO (Col·legi Ntra. Sra. dels Desemparats i col·legi Sta. Magdalena Sofia ? La Punta); Escola Infantil Gent Menuda, Universitat Popular, Escola de Formacio de Persones Adultes, Centre de Salut, Centre de Serveis Socials, Centre Especialitat d’Atencio a Majors (CEAM), el Poliesportiu Natzaret i el Centre d’Informacio Juvenil ubicat a l’antic balneari “Marazul”. El barri disposa a mes a mes d’un mercat municipal al C/ Major - C/ Alt de la mar, i un mercat de carrer tots els dimarts al carrer Alta del Mar i Placa de l’esglesia.
Xarxa social
[
modifica
]
A Natzaret existeix una extensa xarxa social d’entitats diverses que contribueix a foragitar la persistent presencia als mitjans d’una imatge negativa sobre el poblat: Parroquia Ntra Sra Desamparats, Caritas parroquial Natzaret, les falles Major-Moraira i Aras de Alpuente-Castell de Pop, les confraries de la Mare de Deu dels Desemparats i del Stm. Cristo, el grup Scout Iter, C.D. Atletico Nazaret amb una puixant escola per a totes les edats, Centre de Musica i Dansa Natzaret (amb banda de musica, cor i Escola de Musica), Asociacion El Arca, Associacio Ambit, Projecte NSD+ Natzaret, Fundacio Rafa Nadal, l'Associacio de Veins i Veines de Natzaret i l'Asociacion de Vecinos Nazaret Unido.
Agenda Cultural
[
modifica
]
- Falles de Valencia: Del 14 al 19 de marc.
- Dia d'Africa: Ultim dissabte de maig.
- Festes de la Mare de Deu dels Desemparats: Ultima setmana de maig.
- Festes del Santissim Crist de Natzaret: Meitat de setembre.
- Foguera de Sant Joan: Juny
- Dia del Llibre i Medi Ambient: Maig
Pont de les Drassanes
Des de maig de 2022, Natzaret forma part de la xarxa de
Metrovalencia
amb estacio en la
Linia 10
, que uneix el barri amb el centric carrer d'Alacant. En un solar del barri s'han instal·lat unes cotxeres provicionals, ja que esta pendent l'ampliacio de la linia fins a la Marina de Valencia, moment en que estara veritablement unida amb la resta de la xarxa de metro de la ciutat.
El barrio te servei d'autobusos de l'EMT (Empresa Municipal de Transports) de Valencia:
Tambe s'accedeix al barri a traves de l'autovia
CV-500
(autovia de
El Saler
),
[5]
i pel
Pont de les Drassanes
des del barri del
Grau
.
Durant els segles XIX-XX son de destacar ?a mes de Bernabe Garcia i els tres tramviaris ades esmentats? la familia Sancho (emparentada directament amb els marquesos de St. Joan), la familia Ordeig, la familia Alfaro, la familia Pertegas (totes elles amb algun membre en el consistori exercint d’alcalde o de regidors), la Beata Joana Mª Condesa Lluch... I en els anys de la transicio mereix una mencio Marcial Martinez, primer president de l’AVV de Natzaret aixi com de la Federacio d’AAVV de l’Horta (actualment Federacio Veinal de Valencia). A destacar tambe el vei autodidacta Joan Castano, autor del preuat llibret
Nazaret y sus calles
[6]
; Concepcio Planas entre moltes coses iniciadora del primer Centre de Serveis Socials de Valencia a Natzaret, i impulsora i artifex ?des de l'Associacio de Veins i Veines de Natzaret? de la legalitzacio dels terrenys de platja sobre els quals s’havien construit molts habitatges. Des d’un altre punt de vista, el cantant i compositor Vicente Castro “Parrita” gitano nascut a Natzaret, aixi com l’entrenador internacional de basquet Jose Luis Damaso Martinez o l’actor Jorge Motos...
- ↑
≪
Districte 11. Poblats Maritims. Barri 5. Natzaret. Oficina d'Estadistica de Valencia (en catala i castella)
≫. Ajuntament de Valencia, 2021. [Consulta: 16 setembre 2022.].
- ↑
Fuster
, Joan
.
El Pais Valenciano
(en castella). 1a edicio. Barcelona: edicions Destino, 1962, p. 192. DL 5107-1962.
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
3,4
3,5
Arques Grau
, Ramon;
Sanchis Pallares
, Antonio.
Natzaret, entre la mar i l'horta: (dels origens fins 1936)
, 2019.
ISBN 978-84-949821-3-2
.
- ↑
4,0
4,1
≪
Parroquia de Nuestra Senora de los Desamparados (Nazaret)
≫ (en castella).
Ajuntament de Valencia
. [Consulta: 14 juny 2010].
- ↑
Mapa Oficial de Carreteras
. 46ª. Madrid: Ministerio de Fomento, 2006.
ISBN 84-498-0751-4
.
- ↑
Castano
, Juan.
Nazaret y sus calles
. Valencia: Associacio de Veines i Veins de Natzaret, 1995.
Enllacos externs
[
modifica
]