Natacio sincronitzada

Esport	natacio
Tipus	esport aquatic i esport olimpic

La natacio sincronitzada es un esport que consisteix a fer una coreografia en una piscina , sincronitzats entre si i acompanyats amb musica sub-aquatica. Combina la natacio amb la dansa i la gimnastica . Treballa les habilitats fisiques d'un nedador, d'un jugador de waterpolo i d'una ballarina: forca, resistencia, flexibilitat i velocitat, entre altres. La primera ballarina aquatica va ser l'australiana Annette Kellermann a inicis del segle  xx . Es un esport olimpic des de 1984. La competicio esta regida pel reglament de la Federacio Internacional de Natacio . ^{[1] [2]}

Des del segle  xx , la natacio sincronitzada ha estat considerada predominantment un esport femeni, amb els Jocs Olimpics d'estiu nomes hi participen esdeveniments de duet i equips femenins. Tanmateix, les competicions internacionals, nacionals i regionals poden permetre que els homes puguin competir, i FINA va introduir una nova competicio mixta de duet als Campionats Mundials de natacio de 2015 . FINA va reanomenar oficialment l'esport de la "natacio sincronitzada" a la "natacio artistica" el 2017, una decisio que ha enfrontat a una recepcio mixta.

Historia [ modifica ]

El ballet aquatic es va organitzar a finals del segle  xix com a esport ornamental, i en 1891 fou definit per la britanica Royal Life Saving Society incloent socorrisme i natacio. Les primeres competicions, exclusivament masculines, tingueren lloc a Berlin en 1891 i Londres en 1892 . Annette Kellermann va popularitzar l'esport amb el seu espectacle en un tanc de vidre al New York Hippodrome el 1907 , ^[3] i Katherine Curtis va desenvolupar el que es coneix com a natacio sincronitzada, organitzant i entrenant les Kay Curtis Modern Mermaids , una exhibicio de natacio de trenta noies que van actuar a la Century of Progress de Chicago entre 1933 i 1934, ^[3] i el 1936 va publicar el llibre Rhythmic Swimming: A Source Book of Synchronized Swimming and Water Pageantry . ^[4]

Es va incloure per primera vegada com a esport als Jocs Olimpics d'Estiu de 1984 de Los Angeles . Abans sempre s'havia considerat com una aficio i un entreteniment tant per a les nedadores com per als espectadors, ja que es considerava un ball dins l'aigua. ^[5]

La natacio sincronitzada als Paisos Catalans [ modifica ]

La natacio sincronitzada te una notable tradicio als Paisos Catalans, per be que es una disciplina eminentment femenina.

La catalana Maria Aumacellas va ser la que va introduir la natacio sincronitzada a Madrid durant els anys 1950. ^[6] Les primeres nedadores catalanes que van participar en un jocs olimpics foren Anna Tarres i Monica Antich l'any 1984. Als Jocs Olimpics d'Atenes 2004 , les nedadores catalanes en rutina tecnica per equip assoliren el quart lloc i en la rutina tecnica duet Gemma Mengual assoli tambe el quart lloc. Posteriorment, als Jocs de Pequin 2008 , les nedadores catalanes van obtenir una medalla de plata per equips, i una segona pel duet format per Gemma Mengual i Andrea Fuentes i als Jocs Olimpics de Londres 2012 , en la modalitat de duo, Andrea Fuentes i Ona Carbonell van guanyar la medalla d'argent ^{[7] [8] [9] [10]} i la medalla de bronze en la modalitat d'equips.

Competencies basiques [ modifica ]

Calaveres [ modifica ]

Les calaveres (moviments de ma que s’utilitzen per impulsar el cos) son la part mes essencial per a la natacio sincronitzada. Les calaveres utilitzades habitualment inclouen calaix de suport, calaix estacionari, calavera de l'helix, calavera d'al·ligator, calavera de torpedes, calavera dividida, calavera de barril, calavera de gir i calavera de paleta. La gota de suport s'utilitza mes sovint per recolzar el cos, mentre que un nedador es posa cap per avall.

El suport scull o "American Scull" va ser inventat per Marion Kane Elston i va impulsar l'esport a noves altures. L'esport es va transformar del ballet d'aigua a l'atletisme de la natacio sincronitzada de l'actualitat. Vegeu com a referencia el Salo de la fama internacional de natacio

El sostingut es realitza sostenint els bracos superiors contra els costats del cos i els bracos anteriors en angle de 90 graus amb el cos, amb les mans orientades a la part inferior de la piscina. A continuacio, es mouen els bracos anteriors cap enrere i mantenint l'angle correcte. La pressio resultant contra les mans permet al nedador mantenir les cames per sobre de l'aigua mentre es troba cap per avall.

Eggbeater [ modifica ]

El " eggbeater kick" es una altra habilitat important de la natacio sincronitzada. Es una forma de trepitjar l'aigua que permet l'estabilitat i l'alcada per sobre de l'aigua alhora que deixa les mans lliures per realitzar moviments amb el brac. ^[11] Una alcada mitjana del eggbeater sol estar al voltant del nivell de clavicula. Eggbeater s'utilitza en tots els moviments de "brac", una coreografia en la qual el nedador es troba dret, sovint amb un o els dos bracos a l'aire. Una altra variacio es un augment del cos, que s’executa a traves d'una acumulacio de batut d'ou i una forta fuetada, que propicia el nedador fora de l'aigua verticalment. Un augment del cos pot elevar un nedador fora de l'aigua fins al nivell de maluc.

Ascensors i culminants mes destacats [ modifica ]

Un ascensor o culminant es quan els membres de l'equip impulsen un altre company d'equip relativament alt fora de l'aigua. Son forca habituals en rutines de grups d'edat avancada i nivells d'habilitats mes alts. Hi ha moltes variacions en els ascensors i poden incloure ascensors de socis, patrons de flotacio o altres arees de coreografia artistica unica, destinades a impressionar excepcionalment els jutges i el public.

Parts d'un ascensor amb exit [ modifica ]

Hi ha tres parts per a tots els ascensors de la natacio artistica: la part superior (o "volant"), la base i els empentes.

• El volant sol ser el membre mes petit de l'equip. Els volants han de ser agils i flexibles, amb un bagatge de gimnastica preferible si salten de l'ascensor.
• La base sol ser de mida mitjana. La forca intensa de les cames i un nucli solid es obligatoria, aixi com la capacitat de mantenir una posicio en cuclilla.
• Els Peus son els membres de l'equip que proporcionen la forca perque la base s’aixequi explosivament i el volant per guanyar alcada fora de l'aigua.

Tipus comuns de punts destacats [ modifica ]

• L' ascensor de la plataforma es la forma mes antiga de destacar. En una plataforma, la base es troba en una posicio posterior en forma de sota l'aigua. La part superior es col·loca en una posicio en esquat al seu tors i queda dret un cop l'elevador arriba a la superficie. La resta de companys d'equip utilitzen el batedor d'ou per mantenir la plataforma i la part superior fora de l'aigua.
• L' elevador de pila es la forma mes habitual d'ascensors en sincronitzacio. La base s'estableix en una posicio en esquat uns metres sota l'aigua, amb els aixecadors sostenint les cames i / o els peus. A continuacio, la part superior es quadra sobre les espatlles de la base. A mesura que s’aixeca l'ascensor, els aixecadors estenen els bracos mentre la base i la part superior estenen les cames per aconseguir la maxima alcada. Una addicio comu a la pila de pila es una rotacio mentre ascendeix o baixa.
• El llancador es configura exactament com un muntacarregues. No obstant aixo, quan l'ascensor assoleixi tota la seva alcada, el “volant” que hi ha a sobre de l'ascensor saltara de les espatlles del seu company d'equip, realitzant normalment algun tipus de moviment o posicio acrobatica. Es tracta d'un ascensor molt dificil i nomes han d'intentar banyistes amb experiencia.
• Una cistella o puntell es una forma mes destacada que utilitza una petita plataforma creada per les mans entrellacades de dos "peus", amb el volant de peu a les mans, i la base invertida de peu a la part inferior de les seves mans. Hi haura una persona aixecant cadascuna de les persones "peus" a la cintura i una altra persona al fons del punt fort per ajudar a la base a mantenir la posicio vertical. Aquests aspectes destacats son sovint utilitzats per les seleccions nacionals per aconseguir una alcada excepcional fora de l'aigua del volant

Posicions [ modifica ]

Hi ha centenars de posicions regulars diferents que es poden utilitzar per crear combinacions aparentment infinites. Aquests son uns quants basics i d'us comu:

• Disposicio del darrere : la posicio mes basica. El cos flota, completament recte i rigid, de cara a dalt a la superficie mentre es rasca sota els malucs.
• Cama de ballet : Comencant en un esquema posterior, una cama s’allarga i es mante perpendicular al cos, mentre que l'altra es mante paral·lela a la superficie de l'aigua.
• Genoll doblegat (o garsa) : ^[12] mantenint una posicio del cos vertical, una cama es mante vertical mentre que l'altra cama es doblega de manera que el dit del peu es toqui el genoll de la cama vertical.
• Grua : mantenint la posicio del cos vertical, una cama es mante vertical mentre que l'altra es deixa paral·lela a la superficie, fent un angle de 90 graus o forma de "L".
• Doble cama de ballet : similar a la posicio de la cama de ballet on les dues cames s’allarguen i es mantenen perpendiculars al cos.
• Flamenc : similar a la posicio de la cama de ballet on la cama inferior es tira al pit de manera que la lluentoria de la cama inferior es toca el genoll de la cama vertical, mentre es mante paral·lela a la superficie de l'aigua.
• Disposicio frontal : s’assembla molt a un esquema posterior, l'unica diferencia es que el nedador es troba a l'estomac, renyant pel pit i sense respirar.
• Cavaller : el cos es troba en posicio d'arc de superficie, on les potes son planes a la superficie, i el cos esta arquejat de manera que el cap estigui en linia vertical amb els malucs. S’aixeca una cama, creant una linia vertical perpendicular a la superficie.
• Peca lateral : La peca lateral es una posicio en que una cama es mante vertical, mentre que l'altra s’esten cap al costat paral·lel a l'aigua, creant una posicio “Y” lateral.
• Posicio de desdoblament : Amb el cos vertical, una cama s’estira cap endavant al llarg de la superficie i l'altra s’esten cap endavant al llarg de la superficie, en posicio dividida cap per avall.
• Tina : Les dues potes s’extreuen fins al pit amb els brins i les parts superiors dels peus secs i paral·lels a la superficie de l'aigua.
• Vertical : S'aconsegueix mantenint el cos completament dret cap per avall i perpendicular a la superficie normalment amb les dues potes completament fora de l'aigua.

Es poden trobar mes descripcions de les posicions tecniques a la web del Comite Olimpic Internacional.

Rotllana [ modifica ]

Les rotllanes es componen de "figures" (moviments de cames), seccions del brac i ressalts. Els banyistes estan sincronitzats tant entre ells com amb la musica. Durant una rutina els banyistes no poden utilitzar mai la part inferior de la piscina com a suport, sino que depenen dels moviments arrossegats amb els bracos, i del cop d'ou per mantenir-se a flota. Despres de la representacio, els nedadors son jutjats i puntuats en la seva actuacio en funcio de l'execucio, la impressio artistica i la dificultat. L'execucio d'habilitat tecnica, dificultat, patrons, coreografia i sincronitzacio son crucials per aconseguir un puntatge alt.

Rotllanes tecniques vs. lliures [ modifica ]

Segons el nivell de competicio, els nedadors realitzaran una rotllana "tecnica" amb elements predeterminats que s'han de realitzar en un ordre especific. La rotllana tecnica actua com a substitucio de l'esdeveniment de la figura. A mes de la rotllana tecnica, els nedadors realitzaran una rotllana "lliure" mes llarga, que no te requisits i es una oportunitat per als nedadors de ser creatius i innovadors amb la seva coreografia.

Longitud de rotllanes [ modifica ]

El tipus de rotllanes i el nivell de competicio determinen la longitud dels rotllanes. Les rotllanes tenen una durada general de dos a quatre minuts, sent la mes curta la tecnica en solitari, amb una longitud afegida a mesura que augmenta el nombre de nedadors (duets, equips, combos i destacats). L'edat i el nivell d'habilitat son altres factors importants per determinar la longitud de rotllana requerida.

Puntuacio [ modifica ]

Les rotllanes es troben en una escala de 100, amb punts d'execucio, impressio artistica i dificultat. A les rotllanes de grup, un grup consta de vuit competidors per als Campionats del Mon i els esdeveniments FINA, cada participant que falta li aporta punts de penalitzacio a l'equip. Un grup pot estar format per un minim de 4 competidors i un maxim de 10 (per combinacio lliure i destacades) i els membres del grup han de ser entre 6 o 12

Preparacio [ modifica ]

Quan es practiquen rotllanes en competicio i practica, els competidors porten un cop de goma per evitar que l'aigua entri al nas quan se submergeixi. Alguns banyistes porten taps per les orelles per evitar que l'aigua surti de les orelles. Els cabells es porten en un pa i la gelatina sense sabor, Knox, s’aplica per mantenir el cabell al seu lloc; un capcal decoratiu es fixat en la bobina. De vegades, els banyistes porten gorres de natacio a mida del lloc dels cabells en les brosses.

Els competidors porten biquini personalitzats, normalment decorats amb teixit brillant i lluentons per reflectir la musica a la qual neden. El vestuari i la musica no es jutgen, sino que creen un atractiu estetic per al public.

Tambe es porta el maquillatge en aquest esport, pero FINA ha requerit un aspecte mes natural. No es permet cap "maquillatge teatral", nomes es acceptable un maquillatge que aporti una brillantor natural, neta i sana. Al Canada, el maquillatge d'ulls ha de ser mes petit que un cercle fet pel nedador i el dit index, i s’ha d'utilitzar exclusivament per a la “millora natural”.

Els altaveus submarins asseguren que els banyistes poden escoltar la musica i ajudar a la seva capacitat de sincronitzacio entre ells. Les rutines estan preparades i configurades per comptar amb la musica, per assegurar-se encara mes la sincronitzacio. Els entrenadors utilitzen altaveus submarins per comunicar-se amb els banyistes durant la practica. Les ulleres, encara que es portin durant la practica, no estan permeses durant la competicio rutinaria.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Natacio sincronitzada

• Natacio sincronitzada a FINA.org (en angles)