Narcis Carbo i d'Aloi
(Barcelona, 19 de gener de 1826 - 4 de novembre de 1890), fou un
metge
,
catedratic
de la
Universitat de Barcelona
.
Era fill del
general
liberal Jaume Carbo. De jove va seguir la linia professional del seu pare i va iniciar la carrera
militar
fins a arribar al grau de
sotstinent
, obtingut per un acte heroic durant la
segona guerra carlina
.
Decideix abandonar les armes i estudia
Medicina
a Madrid, i
Filosofia i Lletres
abans de 1850.
Una malaltia l'obliga a establir-se a Mataro el 1851, on va fundar i presidir l'
Ateneu Obrer
i on va haver d'afrontar una
epidemia
de
colera
, en la qual va perdre la seva primera dona.
Va tornar a Barcelona el 1855 on va guanyar les oposicions de la
Universitat de Barcelona
per a ocupar les places, com a substitut, de Fisica i Quimica mediques, i Toxicologia i Medicina Legal, una activitat docent que va exercir fins l 1858. Posteriorment, va donar classes d'Higiene publica i privada fins al 1864. A partir d'aquesta data, fa un pas mes i obte la catedra de Terapeutica, Materia medica i Art de receptar.
El 1856 va entrar per oposicio a l'
Academia Nacional de Medicina i Cirurgia
i a l'
Academia de Ciencies i Arts
, una institucio que va presidir el 1866.
El 1867 va presidir l'Institut Medic.
El 1869, i nomes durant un any, va ser vocal de la junta de la
Casa de Maternitat i Exposits
. El 1870 s'ha d'enfrontar a una altra epidemia, en aquest cas la
febre groga
a Barcelona, quan va ser nomenat vocal de la Junta de Sanitat. Durant aquest episodi va fer investigacions microbiologiques de les aigues i dels fetges dels difunts per estudiar el funcionament de la malaltia. Aquest activitat va ser la base d'un treball sobre l'epidemia publicat per l'
Academia Nacional de Medicina i Cirurgia
i li va valdra la concessio de la
creu de la Beneficencia
de segona classe concedida pel govern.
Entre 1872 i 1874 va presidir la
Societat Economica Barcelonesa d'Amics del Pais
i entre 1877 i 1881, l'Academia Medico-farmaceutica. L'any 1877 va pronunciar diverses conferencies a l'
Ateneu Barcelones
sobre profilaxi,
i l'any seguent, 1878, va ocupar per primer cop la presidencia de la institucio. Va fixar-se com a objectiu superar la crisi social i tornar la institucio al primer pla ciutada. En paraules seves: "el nostre Ateneu pot considerar-se com una col·lectivitat intel·lectual, amb vida propia, amb tendencies i aspiracions dirigides a influir en les idees dels seus conciutadans". Tot i les seves aportacions, les tensions amb sectors mes retrogrades van continuar fins al seu relleu per
Joan Sol i Ortega
el 1879.
El 1887-1888 va tornar a ser nomenat president de l'Ateneu on mira de desplegar la seva visio d'un
positivisme
etnicista, i explicar les diferencies entre Catalunya i Castella. Convencut que les diferencies i les tensions territorials eren fruit de les diferencies entre dues races, proposa la cultura i els vincles de la civilitzacio com a solucio per a una millor unio.
Va publicar diverses monografies sobre temes medics i un ≪
Catalogo general de las aguas minero-medicinales de Espana y del Extranjero
≫,
(castella)
(1889).
Va rebre multiples condecoracions, com la de Comanador, de la
Reial Orde de Carles III
i l'
Orde d'Isabel la Catolica
.
[5]
- ↑
≪
esquela
≫.
La Vanguardia
, 08-11-1890, pag. 1 [Consulta: 3 octubre 2014].
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Ateneu Catala
| |
|---|
| Ateneu Barcelones
| |
|---|