Narodnik (singular), rus : народник AFI /n??rod?n??k/ o Narodniki (plural) ( rus : народники , AFI /n??rod?n??k??/, que se sol traduir com a populista o populistes ^{[1] [2]} es el nom que reben els revolucionaris russos de les decades de 1860 i 1870 . El seu moviment va ser conegut com a Narodnitxestvo , rus : Народничество ( populisme ). El terme deriva de l'expressio russa Khojdenie v narod , rus : Хождение в народ (en catala: ≪Anant cap al poble≫). El moviment dels narodniki va ser una mena de socialisme camperol , ^{[3] [4]} construit sobre entitats economiques autonomes; entre diversos pobles, enllacats entre ells, en una mena de federacio que substituia l'Estat. La seva primera organitzacio va sorgir en els anys 1860 i es va anomenar Terra i Llibertat rus : Земля и Воля , Zemlia i Volia . ^[2]

Origen [ modifica ]

Els narodniki van sorgir en resposta als conflictes creixents entre el pagesia i els kulaks . Els grups no van establir una organitzacio concreta, pero compartien el proposit general comu d'enderrocar la monarquia i els kulaks, i distribuir la terra entre els camperols. Els narodniki creien en general que el socialisme no era necessariament un resultat del desenvolupament industrial , i que era possible saltar-se el capitalisme completament, com a etapa cap al socialisme, per entrar directament en un cert tipus de socialisme . ^[3]

Els narodniki creien que la pagesia era la classe revolucionaria que enderrocaria la monarquia , i consideraven la comuna local com l'embrio del socialisme. ^[5] De tota manera, creien que la pagesia no assoliria l'exit en la revolucio pels seus propis mitjans, sino que la historia nomes podia ser feta per herois, personalitats destacades, que guiarien a una pagesia, altrament passiva, cap a la revolucio. ^[5]

La campanya de 1874 [ modifica ]

A la primavera de 1874 , els conflictes entre els kulaks i la pagesia van portar temps turbulents als centres urbans de Russia , i la ≪intel·lectualitat Narodnik≫ va deixar les ciutats pels pobles, anant "entre el poble" (d'aqui el nom), tractant d'ensenyar als camperols el seu imperatiu moral per rebel·lar-se. Tot just van trobar suport. ^[5]

Donat el fons social dels narodniki , generalment pertanyents a la classe mitjana i mitjana-alta, no eren ben rebuts pels camperols russos i la seva cultura. Van passar molt temps aprenent costums camperoles, vestits i danses. En alguns casos, fins i tot van haver d'aprendre rus, ja que els russos acomodats de l'oest generalment parlaven frances o alemany.

En arribar a alguns pobles o llogarets, vestits apropiadament i cantant i dansant el que havien apres, molts pagesos russos, completament desencantats de l'enlluernament de la Russia occidental, els van prendre per bruixes. Molts van ser perseguits per grups de vigilants, amb frequencia foren assetjats amb estris de conreu o sotmesos a espantoses proves i cremats en la foguera. ^[6]

La policia secreta tsarista, Okhranka , va respondre a l'intent amb una repressio extrema: els revolucionaris i els seus simpatitzants camperols van ser colpejats, empresonats i exiliats. En 1877 , els narodniki es van rebel·lar amb el suport de milers de revolucionaris i camperols. En tot cas, el moviment va ser una vegada mes rapidament i brutal esclafat. ^[6]

Crisi, transformacio i llegat [ modifica ]

En resposta a aquesta repressio d'una organitzacio oberta i espontania, es va formar el primer partit revolucionari rus: ≪La Voluntat del Poble≫, rus : Народная воля , Narodnaia Volia , amb un programa revolucionari adaptat a les condicions extremadament repressives: terrorisme conduit per una societat secreta . ^[5]

Encara que aquest partit no va durar molt, els posteriors socialistes revolucionaris , socialistes populars i trudoviki van compartir tots tactiques similars, amb idees i practiques originariament establertes pels narodniki .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• ≪ Glossari d'organitzacions ≫ (en angles). [Consulta: 18 desembre 2016].
• Radkey , Oliver H. The Agrarian Foes of Bolshevism: Promise and Default of the Russian Socialist Revolutionaries February to October 1917 (en angles). Columbia University Press, 1958, p. 521. ISBN 9780231021708 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• MIA - Glossari de teres i organitzacions (angles)
• A quina herencia renunciem , per Lenin (catala)