Nacionalistes d'Esquerra

Dades
Nom curt	NE
Tipus	coalicio electoral
Ideologia politica	independentisme catala feminisme antimilitarisme ecologisme socialisme pancatalanisme
Alineacio politica	esquerra
Historia
Creacio	16 desembre 1979
Data de dissolucio o abolicio	1984
Reemplacat per	Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra Moviment d'Esquerra Nacionalista
Governanca corporativa
Seu	Barcelona
Altres
Color

Nacionalistes d'Esquerra ( NE ) fou un moviment politic format el 1979 per grups i personalitats de tendencia independentista i que es va dissoldre el 1984 . La seva estructura era assemblearia, i reivindica el dret d' autodeterminacio en un marc confederal, alhora que es definia com a socialista i nacional-popular i engloba agrupaments ecologistes , feministes , gais , de joves, etc. Les seves figures representatives foren Jordi Carbonell , Josep Maria Espinas , Magda Oranich , Avel·li Artis i Gener i Armand de Fluvia .

Formacio [ modifica ]

El partit te el seu origen en el Grup d'Independents Nacionalistes i d'Esquerra, creat per Josep Maria Espinas , Max Cahner , Jordi Carbonell ^[1] i Miquel Sellares per tal d'impulsar la candidatura al Senat d'Espanya de Josep Benet i Morell a les eleccions generals celebrades l' 1 de marc de 1979. El programa redactat va rebre el suport d'alguns regidors del PSAN i del FNC .

Despres de l'exit de la manifestacio de l' 11 de setembre de 1979 convocada per l'esquerra independentista, a la que hi participaren unes 20.000 persones, el Grup escolli un secretariat provisional format per Joan Albert Abril , Jordi Carbonell , Josep Ferrer , Jaume Fuster , Josep M. Lopez Llavi , Marc Palmes , Enric Padrosa , Miquel Peiro, Jordi Vilanova , i Marti Metge, ^[2] que organitza una assemblea preparatoria l' 1 de desembre , que fara una analisi de la situacio i la necessitat de constituir el moviment.

El 16 de desembre de 1979 va celebrar la seva Assemblea fundacional al Casino l'Alianca del Poblenou , amb un miler d'assistents, entre ells Josep Huguet i Biosca ( PSAN ), Joan Oms ( Col·lectiu Comunista Catala ), Jordi Caupena ( FNC ), Miquel Peiro, Josep Maria Espinas i Jordi Carbonell, on s'aproven els sis punts basics del manifest de NdE:

• Afirmacio del dret d'autodeterminacio i sobirania de Catalunya en el marc dels Paisos Catalans .
• Plantejament d'una alternativa popular que defensi els treballadors, les dones, etc.
• Ruptura amb el sistema reformista de la Transicio espanyola
• Constituir un moviment de base, assembleari per donar forca al partit
• Solidaritat amb tots els pobles que lluiten pel seu alliberament
• Defensa de tots els que son represaliats a causa de les reivindicacions nacionals

Entre els objectius minims del partit es marcaren el trencament del marc estatutari espanyol, el reconeixement del dret a l'autodeterminacio i el dret a la federacio dels diferents Paisos Catalans, abolicio de les provincies, el catala unica llengua oficial i competencies plenes al Parlament de Catalunya i a les noves institucions catalanes.

La intencio dels fundadors era organitzar un moviment unitari que aplegues tot l'independentisme d'esquerra i que funciones de manera seriosa i eficient. El 13 de gener de 1980 a Vinaros el PSAN pati una escissio entre els moderats, partidaris de treballar dins el nou moviment i apostar per la participacio institucional (Josep Huguet i Francesc Codina), i el sector contrari ( Josep Guia ). El 2 de febrer un congres extraordinari del FNC a Vilafranca del Penedes , decidi no donar suport, pero un sector encapcalat per Francesc Espriu , Antoni Malaret i Josep Guillem si. El Col·lectiu Comunista Catala (CCC), liderats per Joan Oms , tambe s'incorporaren, aixi com part del Bloc Catala de Treballadors , ( Josep-Lluis Carod-Rovira ). El gruix dels adherents del nou moviment, pero, eren independents procedents de l' ecologisme , antimilitarisme , el moviment gai i lesbia i feminisme , aixi com intel·lectuals i artistes com Jordi Carbonell, Maria Merce Marcal , Lluis Llach , Maria Angels Anglada , Joan Oliver i Sallares Pere Quart , Avel·li Artis-Gener Tisner , Josep Maria Espinas i Armand de Fluvia i Escorsa .

Les eleccions de 1980 i el bastiment del partit [ modifica ]

El 31 de desembre de 1979 foren escollits els 57 representants del Consell Politic i els 15 membres del secretariat. Reberen l'adhesio de 54 regidors de comarques. El 3 de febrer de 1980 celebraren la seva primera assemblea de dones a Manresa .

Es presentaren a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 , pero patien la competencia del BEAN , amb qui intentaren formar un bloc unic, pero fracassaren. El 18 de marc organitzaren un Gran Miting dels Paisos Catalans al Palau dels Esports de Barcelona , amb les actuacions de Celdoni Fonoll i Lluis Llach i el suport de politics d'arreu dels Paisos Catalans com Vicent Andres i Estelles , Eliseu Climent , Biel Oliver, Sebastia Serra i Pere Jofre ( Partit Socialista de Mallorca ), Josep Maria Llompart , Isidor Mari Mayans , Miquel Mayol ( Esquerra Catalana dels Treballadors ), Andreu Murillo Tuduri ( Partit Socialista de Menorca ) i Vicent Ventura . Els resultats foren:

El resultat va suposar una gran decepcio, encara que hom atribui la manca de vots al poc temps amb que es prepararen les eleccions, la competencia del BEAN i ERC i l'hostilitat del PSAN i FNC. ^[3] Pel juliol de 1980 decideixen participar en diverses campanyes populars per tal de mantenir la dinamica del moviment, malgrat la manca de mitjans economics. El desembre de 1980, arran de l' assalt a la caserna de Berga , es declararen contraris a les accions armades d' ETA a Catalunya, tot i que donaren suport als quatre membres de NE detinguts (Octavi Montagut, Antoni Cabra, Josep Illa i Damia Francas).

Durant tot 1981 organitzaren diversos actes contra el cop d'estat del 23 de febrer , contra el Manifiesto de los 2.300 , contra la pujada del transport public a Barcelona i reclamant una televisio publica en catala. Juntament amb el CIEMEN , foren els impulsors de la Crida a la Solidaritat . L' 11 de setembre de 1981 amb la Crida convocaren 100.000 persones. El 4 de desembre es manifestaren contra la detencio de Pere Anguera i altres independentistes acusats de pertanyer a Terra Lliure .

Les eleccions de 1982 [ modifica ]

Per a les eleccions generals espanyoles de 1982 proposaren constituir un bloc d'unitat popular i nacional, encara que un sector del moviment era contrari a participar-hi. Mantenen contactes amb LCR , ERC, Josep Benet i Felip Sole i Sabaris i organitzen manifestacions contra la LOAPA . Els caps de llista eren Jordi Carbonell, Magda Oranich i Joan Josep Armet i Coma per Barcelona. Els resultats, encara mes decebedors, foren:

Tanmateix el candidat al Senat d'Espanya per Barcelona Avel·li Artis-Gener va obtenir 69.692 vots; els altres candidats al Senat ( Joan Cullere i Ibars per Lleida, Joan Rende i Masdeu per Tarragona) no arribaren als 5.000 vots. Aquests mals resultats provocaren malestar a les bases, ja que alguns no havien estat partidaris de participar en les eleccions generals i altres ho eren de fer-ho en coalicio amb altres forces politiques (Verds, PCC).

Aixo no els va desencoratjar i es presenta a les eleccions municipals de 8 de maig de 1983 . El seu programa municipal reclama aportar solucions progressistes als problemes locals, potenciar l'autonomia municipal, augmentar recursos i atribucions als ajuntaments i la participacio ciutadana mitjancant assemblees populars o consells municipals. Va obtenir uns 100 regidors. Durant 1983, endemes, va mantenir contactes amb altres partits nacionalistes com la Unio Democratica Bretona , el Partit Nacional Escoces , Euskadiko Ezkerra , LAIA , el Bloc Nacionalista Gallec , el Sinn Fein , el MIR Xile, l' Organitzacio per l'Alliberament de Palestina , el Front Polisari , i el Moviment per l'Autodeterminacio cors.

Dissolucio [ modifica ]

Pel desembre de 1983 insisteix a formalitzar un pacte nacional d'esquerres, de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 19 d'abril de 1984 i renova contactes amb ERC i PSUC , que compta amb suport de Felip Sole i Sabaris , Josep Dalmau , Montserrat Roig i Manuel de Pedrolo , entre d'altres.

Dins ERC l'anomenat sector renovador, encapcalat per Jaume Nualart i Serrats era partidari de pactar amb NE, mentre que el secretari general Heribert Barrera n'era contrari. Quan aquest sector fou exclos del partit es presentaren a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 amb les sigles Entesa de l'Esquerra Catalana , i els resultats foren:

El 17 de juny de 1984 Nacionalistes d'Esquerra s'autodissolgue i es constitui en Entesa de l'Esquerra Catalana , que el 1985 va formar Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra , juntament amb el sector renovador d'ERC. Una part del partit, encapcalada per Joan Oms i Armand de Fluvia i Escorsa , s'hi va oposar i va formar el Moviment d'Esquerra Nacionalista .

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Historia de Nacionalistes d'Esquerra (1979-1984) Arxivat 2009-11-22 a Wayback Machine . en format PDF .
• Nacionalistes d'Esquerra, 25 anys Arxivat 2011-11-17 a Wayback Machine . per Josep-Lluis Carod-Rovira.