Mapa general de l'antiga Nubia
Nubia
fou la regio del sud de l'
antic Egipte
, mes enlla de la
primera cascada del Nil
. La regio s'estenia fins a la sisena cascada, a la vora de l'actual
Khartum
. Nubia es divideix en dues regions:
Alta Nubia
(al sud, des de la segona a la sisena cascada) i
Baixa Nubia
(regio al nord, fins a 400
km
mes enlla de la primera cascada i a la vora de la segona). El seu nom podria derivar de la paraula de l'antic egipci,
Nub
, que vol dir 'or'.
Antigues denominacions
[
modifica
]
El pais es deia a l'Imperi Antic
Ta-Seti
(Terra dels Arcs, per la fama de bons arquers dels habitants del pais), nom que fou tambe aplicat al nomos mes al sud d'
Egipte
. Els egipcis anomenaven al territori mes al sud, sud-est i sud-oest del pais com a
Ta-Netjer
(Terra de deus). El territori de Nubia fou anomenat
Ta-Nehesi
(Nehesi = Nubia). La Baixa Nubia fou anomenada
Wasat
(del nom d'un dels principats de la regio). Els nomades del desert de Nubia eren esmentats com a
Iuntiu
o
Iuntiu-setiu
(Tribus Nubies). Els noms de
Medjai
,
Irtjet
,
Zatju
i
Kaau
es donaven a pobles o regnes de la Baixa Nubia. La terra de
Iam
era una part de l'alta Nubia (entre la cinquena i la sisena cascada o mes probablement entre la tercera i quarta segons altres fonts) que es coneix be perque ha quedat record d'una visita feta en temps de la sisena dinastia per Harkhuf, Governador d'
Elefantina
. La terra del
Punt
, suposadament a
Somalia
, ha estat identificada, amb dubtes, com una part de l'Alta Nubia, la zona de l'est a la vora de la
Mar Roja
.
Des l'Imperi Mitja els egipcis van utilitzar la paraula
Kash
per designar Nubia. Kash, probablement el regne biblic de
Kush
, era el nom del regne, potser successor d'Iam, establert a Kerma fins al segle
xvi
aC, en el qual els egipcis van arribar alli, i despres a
Napata
, i molt mes tard a
Meroe
, pronunciat
Meroguai
. Noms regionals durant l'Imperi Mitja foren:
Sha'at
(a la regio de l'
illa de Sai
),
Irishek
,
Tua
,
Imana'a
i
Ruket
(al centre) i
Awshek
i
Webet-Sepat
a les muntanyes orientals.
A l'Imperi Nou els egipcis es referien a Nubia, o concretament al regne de Kush, com a
Khenet-Hennefer
es creu que era el nom de l'alta Nubia entre la segona i la quarta cascada. El poble que vivia a la regio de
Dongola
, abans potser esmentat com a Terra d'Iam, es esmentat com a
Irem
. Una mica mes tard, a la regio de Napata se la va anomenar
Karoi
. Durant la capitalitat de Meroe a la regio mes enlla de la cinquena cascada se li deia Illa de Meroe (entre els rius
Atbara
,
Nil
i
Nil Blau
).
S'han trobat eines del
paleolitic
pero no restes humanes a causa de les dificils condicions climatiques per a la seva conservacio. Aquestes eines son destrals, arrodonides de l'extrem per la qual cosa eren utilitzades per donar cops, i que s'agafaven per l'altre, de les que n'existeixen al
Sudan
Central i fins al
delta del Nil
, i similars a les d'
Europa
i
Asia
, i que corresponen a l'
Homo erectus
. Aquesta cultura es coneguda com a
Acheulia
i va existir vers 500.000 aC a 50.000 aC.
Als anys 90 es van trobar a prop de
Dongola
uns centenars de destrals de ma i en un dels llocs un taller de pedra amb restes i una fila de pedres grans que suggerien un resguard i que seria el lloc habitat mes antic de la Vall del Nil, de fa uns 70.000 anys. Pero entre el 50.000 i el 25.000 aC la cultura de la destral de ma va desapareixer i fou substituida per un altre tipus de treball de la pedra, variable segons les regions. Les primeres restes humanes son d'aquesta epoca i corresponen ja a l'especie
Homo sapiens
. Entre el 25.000 i el 8000 aC les condicions climatiques es van anar acostant a les actuals. D'aquesta fase s'han trobat alguns assentaments a la zona de la
segona cascada del Nil
, que sembla corresponen a un poble seminomada (
Qadan
) que recol·lectava, pescava i utilitzava el gra salvatge; tenien cementiri, que s'ha trobat a Gebel Sahaba prop de
Wadi Halfa
, el que indicaria un assentament bastant estable, i per la quantitat de morts violentes que es detecten sembla que havien de lluitar per la terra o els recursos.
El
neolitic
va comencar vers el 8000 aC; les comunitats van comencar a viure en assentaments permanents i a produir el seu propi menjar; els assentaments s'han localitzat quasi tots en zones avui dia en ple desert (el desert de
Bayuda
al nord de
Khartum
, el desert Saharia a l'oest de Dongola, i el
desert de Nubia
a l'Est de Kerma) el que indica o be un canvi climatic o be que el Nil ha canviat el seu trajecte almenys en algunes zones. S'han trobat les restes d'un antic riu (
Wadi Howar
) que des del
Txad
arribava al Nil per la zona de Dongola; el territori al nord de la gran corba del riu Nil era tallat per una branca del Nil Blanc que corria cap al nord al que avui es el
Wadi Muqaddam
, on s'aprecien traces d'haver estat ben regada i s'han trobat restes de peixos; a l'est de Kerma, a la regio coneguda com a
Wadi al-Khowi
totalment desertica, tambe s'han trobat restes de rius. s'ha comprovat que el riu Nil corria uns 10 km mes a l'est que actualment, i a la regio de
Kadruda
s'ha pogut determinar que va agafar el seu llit actual vers el 5000-2000 aC, observant-se que els assentaments son mes vells a 10 km a l'est del riu i que ho son menys progressivament cap a l'oest. En aquesta regio del Wadi al-Khowi s'han localitzat uns trenta cementiris alguns amb un miler de tombes, algunes de les quals reflecteixen una diferencia social, per la col·locacio i la presencia de ceramica, armes, vori i altres objectes, diferencia que s'hauria iniciat vers el 5000 aC i hauria continuat. A
Kadero
, uns 15 km al nord de Khartum, s'han trobat restes de cases, d'animals domestics i ceramica; s'han excavat unes 160 tombes, n'hi ha centenars, i tambe s'aprecia l'estratificacio amb la presencia d'objectes entre els quals conquilles de la
Mar Roja
, a 300 km a l'est. A la vora de
Shendi
, mes al nord, s'ha trobat un establiment del periode vers el 4000 aC anomenat
Kadada
, on el cementiri tenia milers d'individus, i centenars de tombes han estat excavades, observant-se que els nens eren enterrats sota les cases i no al mateix lloc que els adults
A partir del 3500 aC van florir dues noves cultures. Una, a la Baixa Nubia entre la primera i segona cascada i, l'altra, entre la tercera i la quarta. Es creu que estaven emparentades pero presenten algunes diferencies. Aquestes cultures foren identificades per l'arqueoleg George Reiner el
1907
i les va anomenar Grup A perque cap inscripcio egipcia conserva el seu nom. Sembla que aquest grup A era molt diferent dels seus contemporanis egipcis tant politicament com en la llengua, la cultura i fins i tot l'etnia. Se n'ha trobat objectes a la Baixa Nubia i algun a Egipte i es van excavar alguns cementiris en els quals hi ha objectes de luxe portats d'Egipte. A
Qustul
, al sud d'
Assuan
(lloc documentat ja amb els primers faraons i potser fins i tot en epoca predinastica), es van trobar algunes tombes amb forca objectes suposadament egipcis de luxe, i entre ells representacions de reis amb la corona i amb el deu falco
Horus
, i el prehistoriador Bruce Williams va suggerir que existia un estat central que hauria estat regit per una dinastia amb 10 o 12 reis que serien els alli representats (que no serien pas faraons egipcis) i que Egipte hauria copiat mes tard el model, adhuc els objectes alli trobats, confirmant aixi l'afirmacio de
Diodorus de Sicilia
que al segle I aC afirmava que la cultura egipcia derivava de Nubia. El fet que alguns productes siguin no importacions sino locals semblava que li donava la rao pero les ultimes descobertes a
Abidos
de materials similars datats vers el 3400 aC, anteriors a les tombes de Qustul, han fet perdre pes a la hipotesi. A Qustul i a altres ciutats del mateix grup, la gent s'enterrava en forats amb pedres alineades amb acompanyament de recipients i productes cosmetics. Una estructura de ciutat a Kerma (datada vers 3500 a 2500 aC) s'ha descobert alli, on tambe hi ha un cementiri amb alguns caps o reietons enterrats i s'ha trobat tanmateix les restes d'una ciutat anterior (vers 5000 a 3500 aC). Un altre assentament important es el d'
illa de Sai
tambe amb un cementiri del grup A.
Els texts egipcis deixen constancia de 5 expedicions a Nubia: la de
Snefru
, vers 2550 aC fou la primera (700 presoners i 2000 caps de ramat). Despres d'aixo les restes del Grup A desapareixen, be assimilades per Egipte o expulsats cap al desert, i els egipcis van poder avancar cap a Nubia i establir un lloc avancat a
Buhen
, a la segona cascada, lloc sobretot d'intercanvi comercial. Vers el 2550 a 2400 aC els egipcis van poder ocupar alguns punts claus de la
Baixa Nubia
i el seu control devia desorganitzar els poders existents i van arribar nous pobles seminomades potser organitzats en confederacions tribals dirigides per caps que els egipcis anomenen "els grans". Els egipcis van haver de tornar vers la primera cascada deixant la Baixa Nubia en mans d'aquestes tribus i amb els contactes comercials interromputs.
Mapa de l'antiga Nubia durant l'Imperi Antic
El grup C, els regnes de Wawat, Irtjet, Setju i Iam (Kerma)
[
modifica
]
Vers el 2500 aC va entrar un grup a la regio, anomenat Grup C, una branca dels quals va originar a l'
Alta Nubia
l'anomenada Cultura de
Kerma
, que va substituir el pre-Kerma, i va florir plenament vers el
2200 aC
que es diu aixi perque el seu centre principal fou la ciutat actual de Kerma (on s'han trobat les principals restes); altres branques del Grup C es van establir mes al nord a la Baixa Nubia. A pre-Kerma s'han trobat les restes d'un gran palau rodo datat d'abans del 2000 aC i una estela escrita en jeroglifics egipcis amb el nom de dos oficials egipcis que havien visitat la ciutat; tambe s'han trobat objectes comercials i gerres de pedra.
El concepte abstracte Grup C fou introduit igualment per l'arqueoleg america George Reisner a comencaments del segle
xx
. La gran expedicio del farao Snefru (vers 2550 aC) a Nubia, ja esmentada, on va fer set-cents presoners, no va aturar l'entrada del grup C, que devia procedir del sud o sud-oest i que es va establir a la riba occidental del Nil entre la primera i segona cascada. Molt similar fou l'altra branca del grup que va formar l'esmentada cultura de Kerma, a la zona de la tercera cascada. Ambdos grups eren pastors i els seus assentaments eren barraques rodones amb parets vegetals; els llocs on es van establir eren fertils (
Dakka
,
Aniba
,
Qustul
,
Ballana
,
Faras
) facilitant el desenvolupament de tribus, l'aparicio de caps i la formacio de petits estats o regnes com
Irtjet
,
Satajw
(Setju),
Wawat
…
Iam
, el mes important dels regnes fou probablement el que avui dia es coneix com a regne de Kerma i podria ser Iam. Sembla que eren molt bons arquers i com a mercenaris van servir als exercits egipcis. A l'Imperi Mitja les ciutats del grup C es van fer mes solides, construides de pedra o rajola. Els egipcis, per controlar el pais, van haver d'establir una serie de fortaleses.
La presencia dels nouvinguts esta testimoniada per algunes tombes baixes i rodones i per la ceramica vermella o negra decorada amb incisions i pigmentacio blanca. Inicialment es va pensar en un grup B, pero finalment es va descartar i se'l va incloure al grup C. A partir del 2600 aC els egipcis anomenaren els nubians com
Nehesy
, pero dins el terme s'incloien diversos grups cadascun amb nom tribal o geografic diferent. A la sisena dinastia (2300-2150 aC) apareixen els noms de Wawat (al nord), Irtjet (al sud de l'anterior), i
Setju
(mes al sud encara), que serien diferents petits regnes formats per individus integrants del Grup C. Un altre grup va ser anomenat
Medja
, poble nomada potser del desert oriental a partir de la segona cascada, i que per similitud de nom s'han identificat amb els
beges
, antics
blemies
i que van arribar per la mateixa epoca o poc despres (vers 2300-2200 aC), coneguts com a cultura dels sepulcres de cassoles, pero amb tendencia a barrejar-se els tres grups (C, Kerma i sepulcres de Cassoles).
Vegeu
Medja
Si be des de la Primera dinastia els egipcis ja comerciaven amb Nubia, i hi van fer expedicions, que podrien haver estat intents de conquesta parcial o respostes a incursions frontereres, el comerc principal fou precisament amb la gent de la terra de
Medja
, es a dir els
Medjai
(que els arqueolegs esmenten com el poble dels sepulcres de cassoles), els quals es distingien tambe com a guerrers ferotges i alguns es van enrolar als exercits egipcis com a mercenaris almenys des de la sisena dinastia. Els egipcis estaven interessats basicament a comerciar amb productes que els hi mancaven i en minerals com la pedra dura, el coure i l'or (a Nubia hi havia unes mines a l'actual
Wadi Allaqi
a l'est de les muntanyes prop de
Qubban
, a menys de 200 km al sud d'Elefantina. Mes tard, encara a l'Imperi Antic, el comerc es va estendre a altres productes que de vegades procedien d'altres pobles, com eren l'
encens
, la
mirra
(l'“or verd”), el
vori
, la
fusta
negra i d'altres,
olis
,
resines
,
gomes
,
pells
d'animals (
panteres
,
lleopards
,
micus
,
gossos
,
girafes
),
plomes
i ous d'
estruc
, i nans (que eren necessaris per als rituals religiosos).
Al comencament de la tercera dinastia, o potser ja durant la segona, es va fundar el punt avancat egipci de
Buhen
, a la
segona cascada del Nil
, prop de la produccio de coure; mes tard el farao
Khufu
va treure diorita a l'oest de
Toshka
i al sud de Buhen; altres expedicions van sobrepassar la segona cascada; a la quarta dinastia va quedar establert el servei regular de missatges entre la primera i la segona cascada; amb el farao
Sahure
, a la dinastia V, s'esmenta el comerc amb
Punt
, que es feia amb vaixells per la
Mar Roja
(les caravanes sortien de
Coptos
fins al
Wadi Hammamat
o be el
Wadi Gasus
a la costa de la mar). Durant aquest periode es va abandonar Buhen i les mines prop de Toshka es van tancar, pero uns anys despres, amb la seguent dinastia, es reclutaven mercenaris per la campanya del
Canaan
i s'esmenten cinc diferents pobles nubians; tambe es van fer expedicions a
Ibhat
, al sud-est de la segona cascada, i es van construir barques gegants a
Wawat
per emportar-se fusta i es va anomenar als sobirans de Wawat, Irtjet, Iam i Medja com "Fusta arrossegada" possiblement com una darrera humiliacio; poc despres es van obrir canals a la regio de la primera cascada i despres (vers 2550 aC) el farao
Merenre
va anar a
Elefantina
, on va ser homenatjat pels sobirans nubians de Wawat, Irtjet, i Setju. Una biografia de l'oficial egipci Uni trobada a la seva tomba a Abidos explica que va dirigir la construccio de canals a la regio de la primera cascada i estan alli va visitar en barca pel Nil alguns llocs de Nubia per agafar pedra per a la piramide del farao, i que els reis de Nubia li van facilitar la fusta que va necessitar (suposadament la fusta havia de venir de l'Alta Nubia, ja que no ni havia a la Baixa Nubia; per la mateixa epoca mercenaris nubians es van enrolar a l'exercit egipci, que formaven el cos principal vers el 2150 aC, i molts dels quals es van establir a Egipte, sobretot a l'Alt Egipte, i es van barrejar amb la poblacio que encara conserva traces d'aquesta barreja. Els texts egipcis esmenten en aquesta epoca (vers 2200 aC) uns reis (o caps) nubians anomenats Ibi i Pepi-Nakht.
Sembla que els governadors d'Elefantina eren els delegats reials pels afers de Nubia i un d'ells, ja esmentat,
Harkhuf
va deixar constancia de quatre expedicions a l'alta Nubia i Iam durant els regnats de Merenre i de Pepi II, amb ordres de descobrir les rutes a traves del pais i negociar amb els seus caps, com s'esmenta mes endavant.
Mes tard es coneix una expedicio dirigida per Hekajib, governador d'Elefantina, que aparentment buscava aniquilar el grup C, traient Wawat de la confederacio i establint un control egipci mes estable, pero no ho va aconseguir, i les campanyes militars van continuar la resta de l'Imperi vell. Amb la sisena dinastia el governador d'Elefantina, Sabni, explica que havia hagut de caminar un dia fins a Wawat, amb un exercit, per poder recuperar el cos de son pare, l'anterior governador, assassinat mentre comerciava. El grup C doncs va tenir un destacat paper en l'expulsio dels egipcis en iniciar-se les guerres civils i el primer periode entremig.
Vers el 2200 o poc despres apareix el regne d'Iam, els guerrers del qual tambe van entrar a l'exercit egipci. L'unica font per aixo es la biografia de Harkhuf, governador d'Elefantina (o cap de caravana segons altres fonts) en que narra quatre expedicions a Nubia en les quals va emprar uns vuit mesos en cada una. Iam tenia un rei que era aliat dels egipcis i al que Harkhuf va portar regals; el rei d'Iam va donar tres-cents cavalls carregats de mercaderies i un pigmeu (un nan) de "la terra dels habitants de l'horitzo". Per anar des Egipte, Harkhuf va seguir les rutes del desert, ja que era perillos passar per Wawat, Irtjet, i Setju o
Zatju
. Per tornar, com que necessitava passar vora el riu, el rei d'Iam li va donar una escorta fins al mateix Egipte, i va poder creuar els tres regnes hostils. Alguns erudits proposen identificar Iam amb Kerma.
Mapa de l'antiga Nubia durant l'Imperi Mitja
Fortaleses egipcies a Nubia; el regne de Kus o de Kerma
[
modifica
]
A partir del 2150 i fins vora el 2000 aC Egipte va viure el primer periode entremig i el comerc amb Nubia va quedar suspes. Durant aquesta epoca va desapareixer el regne d'Iam i se substitui per Kus al texts egipcis. Alguns erudits proposen que, com abans Iam, Kus fou un estadi del regne de Kerma, el regne mes poderos de Nubia que s'ha d'identificar amb el Kus egipci. Efectivament es molt probable que Kus fou el regne que va tenir centre a la moderna ciutat de Kerma. La paraula Kus era modificada pels egipcis per donar l'adjectiu vil o menyspreable, potser perque Iam fou amic i Kus era enemic. Sorgit del que fou el regne d'Iam, que potser va subsistir un temps, es creu que va formar una confederacio oposada a Egipte i va acabar unificant el petits regnes del nord com Irtjet, Zatju, i Wawat sota un sol sobira.
Reunificat Egipte abans del 2000 aC els egipcis no van tardar a tornar a Nubia. Aquesta vegada els egipcis edificaren punts forts, establiments comercials i temples i els dirigents nubians es convertiren a la religio egipcia, adoptant els seus costums i emprant els jeroglifics per escriure; l'or, la fusta, el vori i altres productes eren exportats a Egipte. Es coneixen alguns reis de Kerma: Awawa (vers 1850 aC) i Nedjeh (vers 1650 aC).
Vers el 1900 aC es van comencar a construir fortaleses a la zona de la segona cascada, defensades per una muralla i amb llocs pels arquers. Quasi totes eren a l'oest del riu el que indicaria que els atacs venien mes facilment de l'est. Aquestes fortaleses eren a mes de militars, emporis comercials, i punts de vigilancia i de control tant per prevenir invasions com per protegir a les barques que recorrien el Nil i a les caravanes. Aquestes fortaleses eren tambe una advertencia del poder egipci als reis de Kus (Kerma?) perque no intentes res vers el nord com potser va passar abans del 1900 aC. Les fortaleses tenien torres de vigilancia cada certa distancia i havien de ser aprovisionades per manca de provisions suficients en el mateix terreny. La mes al sud fou
Semna
(
Batn al-Hajjar
) que potser es deia Het, al sud de la segona cascada (70 km al sud de l'actual frontera entre Egipte i Sudan). Altres foren (de nord a Sud)
Aniba
,
Kubban
,
Ikkur
,
Buhen
,
Kor
,
Dorginarti
,
Mirgissa
(
Iken
),
Dabenarti
,
Askut
,
Shelfak
i
Uronarti
. A la zona de Semna hi havia
Kumma
(a l'altre costat de riu) i
Semna del sud
(a tocar de Semna).
Conquesta de Kus o Kerma
[
modifica
]
Mapa de l'antiga Nubia durant l'Imperi Nou
Vers el
1700 aC
o
1650 aC
aquestes fortaleses van haver de ser abandonades davant l'atac dels
hicsos
(Princeps de les terres estrangeres) al delta; el rei Nedjeh, suposadament de Kus o Kerma va conquerir o ocupar algunes fortaleses als egipcis, que potser les abandonaven voluntariament, i alguns soldats egipcis van passar al seu servei. Els hicsos van formar dos dinasties (XV i XVI) i van considerar el rei que governava a Tebes com a tributari fins que vers el 1550 aC
Kamose
va arribar al tron de l'Alt Egipte; llavors el rei del delta i el de Kus van planejar repartir-se l'Alt Egipte pero Kamose es va avancar i va atacar el nord, que despres va sotmetre el seu successor
Amosis I
, fundador de la dinastia XVIII. Mentre el regne de Kus havia ocupat el sud d'Egipte fins a la mateixa
Assuan
. La conquesta de Kus per Egipte no fou facil i fins vers el 1450 aC no es va poder donar per feta.
Kamose va capturar un missatger del rei dels hicsos en que els invitava a atacar l'Alt Egipte des del sud i dividir-se el territori. El seu successor Amosis I va expulsar els hicsos i mes tard va conquerir la zona de la
primera cascada del Nil
. El seu fill
Amenhotep I
vers el
1500
va arribar a la segona cascada i potser fins a l'
illa de Sai
.
Tuthmosis I
, el successor, va arribar fins a la tercera cascada, i un destacament, pel desert, va arribar fins a la vora de la cinquena cascada. Pero amb
Tuthmosis II
i la reina
Hatshepsut
la situacio no va progressar gairebe mes. Es possible que es conqueris Kerma (Kus?) vers el 1480 aC pero la conquesta no es va completar fins
Tuthmosis III
, despres del 1450 aC quan els egipcis es van establir a
Napata
, a la quarta cascada, i la ciutat de
Kurgus
(Hagar al-Merwa) a la cinquena al sud de la moderna
Abu Hamed
, en cadascuna de les quals es va construir una fortalesa.
Virregnat de Kus
[
modifica
]
Es va crear llavors un virregnat, el cap del qual es deia "Reial fill de Kus i cap de les terres exteriors del Sud" i governava des
Nekhen
a Napata. Des de llavors a tota Nubia se li va dir Kush, ja que fins llavors era anomenada Wawat, especialment la Baixa Nubia. La capital del virregnat fou
Aniba
o be
Faras
. Els territoris de Wawat i Kus (Baixa i Alta Nubia) havien d'aportar un tribut anual, que era or, esclaus, ramats i productes agricoles (Wawat) i a mes vori i animals exotics, fusta resines aromatiques, gomes, pedres precioses, etc. (Kus). Cada regio tenia un governador responsable davant el virrei. Aquest tenia el control de l'exercit el cap del qual es deia "comandant dels arquers de Kus"; els princeps nubians van ser enviats a Egipte per adoptar els costums i mes tard tornaren a Nubia com a governadors de les seves regions d'origen (sembla que podrien ser tres principats a Wawat i sis a Kush, per una representacio a les parets de la tomba del virrei Amenhotep Hui del temps de Tutankhamon vers el 1330 aC). Els nubians van servir a l'exercit egipci i molts van ser enviats a la frontera asiatica.
Per poder establir egipcis a Nubia calia que els egipcis se sentissin alli com a Egipte. Els egipcis volien morir a la seva terra i amb els seus deus. Els faraons van bastir molts temples a Nubia. A
Soleb
,
Abu Simbel
i d'altres llocs n'hi ha exemples notables. A la vora del temple sorgia una petita ciutat; els egipcis es casaven amb nubianes i els nubians rics s'assimilaven facilment als egipcis i aprenien a parlar i escriure l'egipci. Sembla que el primer deu nubia fou el sol, i despres de la conquesta
Amon
va esdevenir el principal deu. A Nubia se'l representava sovint com un home amb cap d'animal (un cabrit) coronat pel sol potser derivat d'un anterior deu nubi. El santuari principal fou al
Gebel Barkal
prop de Napata, que es pensava que era una estatua natural d'un deu (des l'est la muntanya sembla el cap d'un rei coronat amb una diadema).
El regne de Napata
[
modifica
]
Despres de la mort de
Ramses II
el 1224 aC el control egipci a Nubia s'esmicola. Uns anys despres Egipte va quedar de nou dividit i l'Alt Egipte fou administrat pels grans sacerdots d'Amon a
Tebes
(Ueset). Vers el 1080 aC es creu que hi havia un rei a l'alta Nubia i que la Baixa Nubia era terra de ningu (fins que el rei d'Alta Nubia se'n va apoderar vers 750 aC). La influencia cultural egipcia a l'Alta Nubia era minsa i a la part mes propera a Egipte, on era mes gran, els temples foren abandonats. Al segle X tornen a apareixer productes de Nubia a les llistes egipcies com els regals al temples dels faraons, per exemple
Sheshonq I
vers el 945-925 i
Osorkon
vers 925-890 aC. Mercenaris nubians es van emprar a la guerra contra
Juda
. Aixi el comerc estava restablert pero no la dominacio que va correspondre en tots aquest segles a un poder nubia independent que no se sap on podia ser pero que s'ha de suposar que fou a Napata pel descobriment per Reisner del cementiri d'
Al-Kurru
prop del Gebel Barkal, on es va descobrir una ciutat emmurallada i tombes reials en que les robes passen de ser nubianes a egipcies; les primeres tombes circulars, reminiscencies del grup C, no tenen inscripcions i no se'n coneix els propietaris; s'hi van trobar objectes d'or i joies; mes tard les trombes es van fer quadrades i col·locades en petites piramides, el furat era espaios i havia algunes cambres i el difunt estava en un taut; les darreres tombes pertanyen als reis de la Dinastia XXV d'Egipte. No obstant les primeres tombes son de vers el 900 aC aixi que encara resta un periode fosc d'uns tres-cents o quatre-cents anys.
El canvi cultural que porta els reis de Napata a esdevenir faraons se suggereix que fou fet per influencia de sacerdots de Tebes expatriats: el farao
Takelot II
volia imposar al seu fill com a gran sacerdot d'Amon i els sacerdots s'hi oposaven, i alguns segurament van fugir a Kus de la furia del rei i van influir a la cort.
Napata conquereix Egipte
[
modifica
]
El primer rei egipcianitzat fou
Alara
(785-760 aC) que era almenys el sise rei enterrat a Al-Kurru i probablement fou el primer que va unificar aquest territori i va construir (o millor reconstruir) temples per Amon a Gebel Barkal i
Kawa
. El seu successor
Kashta
va conquerir la Baixa Nubia i es va titular rei de l'Alt i Baix Egipte on mai havia d'entrar. El va succeir
Piankhi
"El que viu" que va conquerir l'Alt Egipte i va col·locar a la seva germana com a "Dona divina del Deu" a Tebes, equivalent a gran sacerdotessa, deessa vivent i reina mortal. La guerra contra el nord va acabar en victoria. Mort Piankhi el seu successor
Shabaka
va aplanar una revolta del nord i es va establir a Egipte, a
Memfis
.
Shebiktu
i
Taharqa
foren els seguents reis. Taharqa va perdre el pais davant els assiris pero el seu successor
Tanutamen
el va recuperar efimerament.
Segon periode de Napata
[
modifica
]
Establert el regne nomes a Nubia amb capital a Napata, des Assuan cap al sud, els seus reis usaven els titols i insignies del farao com si fossin els verdaders faraons; per aixo el 593 aC un exercit de mercenaris grecs i de Caria contractats pel farao d'Egipte
Psametic I
va envair Kus (Napata), va derrotar l'exercit nubia al sud de la tercera cascada mentre un altre cos de l'exercit creuava pel desert i es presentava a Napata que fou saquejada i incendiada, i els seus palaus i temples foren destruits. El rei
Aspelta
va fugir a
Meroe
, on va establir la capital, encara que potser temporalment la capital va tornar mes tard a Napata que fou com una capital religiosa on se celebraven festivals i actes, i el lloc on es coronaven i s'enterraven els reis. Es en els segles seguents que desapareixera l'egipci escrit i les inscripcions es faran en la llengua coneguda com a
meroitic
, que utilitzava un nou alfabet. Diodorus de Sicilia escriu que els sacerdots de Meroe podien escriure al rei i demanar-li que entregues la vida a deu, es suicides, pero aixo fou abolit per
Ergamenes
(Arkamani) que quan va rebre la carta va anar al temple, va detenir els sacerdots i va fer el que va voler, pero la narracio de Diodorus no ha pogut estar comprovada. El cert es que aquest rei fou el primer que va tenir una piramide al cementiri de
Nuri
, usat des el rei Taharqa i on foren enterrats 90 dels seus successors i 54 reines. Nomes 5 successors de Taharqa estan documentats historicament, i els altres nomes son noms trobats a les seves tombes.
Regne de Meroe
[
modifica
]
La fase de Napata va acabar quan els reis van comencar a ser enterrats a Meroe que ja devia ser la capital abans, i es va iniciar l'anomenat periode Meroitic. La regio de Meroe es coneguda com a
Butana
i com a illa de Meroe. Com que el meroitic encara no s'ha pogut desxifrar ben be i d'aquesta epoca les inscripcions son escrites en aquesta llengua, les dades historiques son encara molt imprecises. Altres llocs importants del regne foren
Massawarat
(Mussawarat es-Sufra) i Wad Ban Naqa o
Naga
. Algunes reines van regir el pais i sembla que portaren el nom de
candaces
que seria l'equivalen a reina mare, i segurament nomes eren regents dels seus fills menors d'edat.
L'unic text que es coneix sobre la fi de Meroe es una inscripcio en llengua
Geez
del rei Ezana d'
Axum
, que diu que va envair "Kasu" (Kus) a la meitat del segle IV on la terra havia estat ocupada per un poble anomenat
Noba
que vivia en cases d'herba i ciutats de rajoles. Certament no se sap res del que va passar a Meroe del 350 al 550. La invasio d'un poble, els noba, sembla assegurada per la seva presencia mes tard. El pais es devia fragmentar en molts estats, s'han trobat alguns cementiris amb tombes amb un grau de riquesa que indicaria que es tractava de reis o reietons. Aquestes tombes s'han trobat a
Al-Hobagi
, uns 20 km riu amunt de Meroe, i consisteixen en tumuls de terra, el mes llarg de 40 m de diametre i d'uns 5 m d'alcada, rodejats de paret; l'interior de la tomba es similar a les meroitiques i conte objectes meroitics i romans; els cossos enterrats se suposa que corresponen a reis i tenen a la vora menjar, gerres de beguda, armament i alguns objectes de bronze romans i meroitics, algun d'ells amb la inscripcio meroitica
qore
("rei"), aixi com gossos, camells, cavalls i altres animals. S'han trobat altres cementiris mes al nord, a la regio entre la quarta cascada i Dongola, els mes importants a
Tangasi
i
Zuma
, prop de Napata, pero les tombes son pobres i dificilment es poden considerar de reis. Aixi doncs, encara continuaria el regne si be la capital o el lloc d'enterrament seria ara un altre.
Els noba s'han identificat a vegades amb els
blemies
, pero generalment se'ls considera dins l'anomenat Grup X, amb la seva cultura centrada a
Ballana
que precedeix a la cultura cristiana i se sobreposa a la cultura meroitica. El seu monument mes important es el cementiri reial descobert i explorat per Emery i Kirwan entre
1931
i
1934
tant a Ballana com a l'altre costat del riu, a
Qustul
, no lluny d'Abu Simbel.
Els regnes cristians
[
modifica
]
D'aquesta cultura es devia originar el regne de Nobadia, que reclamava haver derrotat els blemies en una inscripcio al temple de
Kalabsha
. Sembla que el seu rei es va fer cristia. El primer rei cristia fou el d'Axum, al segle IV; els romans d'Orient es van aliar amb aquest regne i el
524
li van oferir tropes mercenaries formades per blemies i nobades per ajudar-lo a conquerir
Iemen
. El
540
el temple d'Isis a
Files
es va tancar i els blemies i els nobades es van convertir, si no ho estaven ja almenys en part, al cristianisme, sense oposicio. Pero a la resta de la Baixa Nubia la cristianitzacio fou mes lenta i amb problemes o violencia. A Qasr
Ibrim
s'ha trobat les restes d'un temple paga del segle VI que fou destruit suposadament pels cristians. Les disquisicions entre les tendencies monofisites i diofisites sobre la naturalesa de Jesus van provocar una divisio religiosa. Bizanci va optar pel
diofisisme
(dos naturaleses una divina i una humana) i Egipte (amb Siria i Armenia) pel
monofisisme
(una sola naturalesa); el
451
el monofisisme fou formalment declarada heretgia pero era majoritaria a Egipte. El
543
Nobatia
es va convertir portant per la tendencia monofisita i
Makuria
(Dongola) es va convertir el
570
seguint la tendencia diofisita;
Aloa
, regne sorgit a l'Alta Nubia vers el segle
iv
, el 580 va seguir tambe l'opcio monofisita (el seu vei Aksum era diofisita). Del
616
fins al
629
Egipte fou ocupat pels perses i el
638
o
641
pels arabs, i Makuria, unida a
Nobatia
, va esdevenir monofisita depenent de l'esglesia principal d'Egipte. Tambe
Axum
o Aksum va passar al camp monofisita i va reconeixer l'autoritat del patriarca copte.
Els arabs van entrar a Nubia el
642
i despres el
653
pero sense exit. Els arquers nubians els van rebutjar la primera vegada, i a la segona els nubians van aconseguir un acord, un pacte (
Bakht
) en el qual pagarien un tribut de 360 esclaus a l'any i permetrien la construccio d'una mesquita a Dongola, la capital. Aixo es va respectar durant sis-cents anys. Existien llavors diversos bisbats i s'havien aixecat catedrals amb l'ajut de tecnics romans d'Orient; el segle VIII la decoracio de les catedrals es va fer mes espectacular. La mes important sembla que fou la de
Faras
(les pintures de la qual van poder ser salvades de ser cobertes per l'aigua del llac Nasser); el monestir mes importants fou
Ghazali
al desert enfront de Napata a l'altre costat del riu (uns 20 km endins). Els escrits es van fer en grec primerament i mes tard en llengua propia escrita en caracters grecs.
Una pagina d'un manuscrit de l'antiga Nubia, segles IX-X, al Museu Britanic
Decadencia del regnes cristians, islamitzacio
[
modifica
]
Progressivament el poder del rei va declinar vers el segle
xiii
. Els senyors locals construien castells pero no esglesies, les quals cada cop eren mes petites. El
1400
Makuria estava de fet dividit en diversos principats. El mateix va passar a
Aloa
. L'entrada de beduins arabs expulsats d'Egipte tambe va contribuir a la fragmentacio i els petits territoris autonoms van caure en mans de caps arabs i musulmans per les armes o per enllacos matrimonials i van esdevenir aviat musulmans. A Nubia l'herencia passava no al fill propi sino al fill gran de la germana; ja era aixi en temps dels faraons de la XXV dinastia; i els arabs es casaven amb dones nubianes que sovint heretaven de son germa; el fill de l'arab era l'hereu; pero els musulmans no tenien aquest tipus d'herencia i quan arribava l'herencia (terrenys o propietats, o be un territori) a un musulma, despres la deixava al seu fill. La inseguretat general a Nubia va fer que el comerc decaigues i el pais quedes aillat. Al nord els nubians van conservar els costums i la llengua pero al sud es van arabitzar i van passar a parlar arab; cada ciutat o grup de petites ciutats era regida per un cap arab anomenat
mek
("rei"). Un intent de reunificacio fou frustrat quan els
funj
procedents del sud van comencar a reclamar tribut als mek amb territoris mes al sud de la tercera cascada (mes al nord pertanyia al sulta otoma junt amb les ciutats de Suakin i Massawa a la costa de la Mar Roja). El
1504
els regnes estaven en poder dels
funj
de
Sennar
que el
1523
van esdevenir oficialment musulmans. El poder dels funj va durar fins al
1821
Vegeu
Banu l-Kanz
Domini egipci, periode de la Mahdiya
[
modifica
]
Els egipcis van dominar el
regne de Sennar
el
1821
. La seva dominacio fou opressora i va provocar descontentament. El
1881
un santo anomenat Muhammed Ahmed es va declarar ell mateix el
mahdi
("el messies") i va unir el pais contra els odiats egipcis. La major part de les tribus es van posar al seu costat sobretot despres de les seves primeres victories. Mentre Egipte va esdevenir protectorat britanic. El 1885 la gent del mahdi va ocupar Khartum, governat pel britanic general Charles Gordon i des de llavors i fins al
1898
Sudan fou un estat independent islamic.
Domini britanic i independencia
[
modifica
]
Des del
1899
al
1956
Sudan i Egipte restaren units de fets. Sudan formava un condomini anglo-egipci, i Egipte era un regne primer sota protectorat britanic i el
1922
independent. Fins al
1956
els nubians doncs estaven repartits entre dues administracions, pero en la practica, com que el Sudan era territori egipci, i britanic, encara no hi havia una separacio clara. Pero el
1956
el Sudan va esdevenir independent i el nubians de cada banda van quedar separats.
El regim democratic fou enderrocat i va sorgir un regim socialista dirigit per Gafar al-Numeiri, fins que un cop d'estat comunista que va fracassar, el va portar a posicions radicals de dreta i dictatorials. La guerra amb els pobles del sud fou quasi endemica. Enderrocat al-Numeiri i despres d'un breu periode d'un govern moderat, els islamistes van tornar al poder per mitja del general Bashir i de Hassan al-Turabi, i va seguir la guerra contra el sud. Els islamistes segueixen avui al poder pero el 2005 es va signar la pau amb el sudistes.
Nubia moderna
[
modifica
]
Avui dia els nubians estan repartits entre Egipte i el Sudan.
Nubis d'Egipte
[
modifica
]
Dins Egipte van quedar dos tribus principals i algunes subtribus: fadija i kanuz. Els kanuz viuen entre Assuan i Al-Madhiq, en 17 llogarets. Parlen el dialecte matuk o matukia. Els fadija viuen mes avall d'Al-Mahdiq, fins a la frontera sudanesa. Habiten 19 llogarets. Parlen el dialecte fadija.
El nubians son una atraccio turistica. Els seus poblats es visiten i son considerats mes nets i acollidors que els arabs. No tenen especials problemes de discriminacio. No hi ha cap proteccio per la seva cultura que sobreviu pel seu aillament. Els joves, pero, marxen a les ciutats o a l'estranger a buscar feina.
Nubis del Sudan
[
modifica
]
A Sudan van quedar les tribus nubianes dels Donakela, Mahiss i Sokkot, amb diverses subtribus.
Els nubians del Sudan estan o se senten discriminats. Una part ha col·laborat amb els rebels del sud del Sudan. Les seves regions no reben ajuts del govern i la seva cultura no te cap mena de proteccio.
Simbols i politica de Nubia
[
modifica
]
De moment no hi ha cap bandera o emblema de la nacio nubiana. La seva representacio politica esta, de fet, en mans del United Sudan National Party (USNP), format per la unio de la General Union of Nuba (GUN), el Sudan National Party (SNP), el Free Sudan National Party (SNP-Free) i el Sudan National Party - Collective Leadership (SNP-CL), presidit pel bisbe Phillip Abbas Ghaboush (SNP-Free) amb tres vicepresidents, Mohammed Hamad Kuwa (SNP-CL), Elamin Hamouda (SNP) i Yussif Abdalla Jibril (GUN). L'USNP dona suport al sudista SPLA/SPLM pero es partidari de seguir en un Sudan democratic. Molts nubians han lluitat a les files de l'SPLA.
Llista de reis
[
modifica
]
Reis de Nubia
[
modifica
]
- Amosis-Sitaiet ?
- Turi (Tjuroi) 1520- ?
- Seni, comencaments del segle
xiv
aC
- Inebni, comencaments del segle
xiv
aC
- Amen-em-nekhu, comencaments del segle
xiv
aC
- Nehi, meitat del segle
xiv
aC
- User-Satet, meitat del segle
xiv
aC
- Merimose, comencaments del segle
xiii
aC
- Amenhotep-Hui (I), finals del segle
xiii
aC
- Paser (I), finals del segle
xiii
aC
- Messui ?
- Iuni, prop del 1300 aC
- Amenemope, prop del 1290 aC
- Tuthmosis, prop del 1290 aC
- Hekhanakhte, comencaments del segle
xii
aC
- Hui (II), comencaments del segle
xii
aC
- Iwni, comencaments del segle
xii
aC
- Paser (II, meitat del segle
xii
aC
- Setau, meitat del segle
xii
aC
- Penout ?
- Hori fill de Kama, vers 1080 aC
- Panehasi (revoltat), vers 1080-1070 aC
- Herihor (de Tebes), vers 1074
- Neshkhons (reina, dona de Pinudjem II de Tebes), vers 970 aC, amb titol de superintendent de les Terres Estrangeres del sud i virreina de Kush, carrec probablement nominal perque Egipte ja no dominava Nubia
Reis de Napata
[
modifica
]
- Piankhi I 1074-v. 1050 aC
- Painuten I
- Masakharta
- Menkheperra v.1030-v. 991 aC
- Nesubanebdjed v. 991-v. 987 aC
- Painuten II v. 987-980 aC
- Sebi c. 980-970 aC
- Pokeamon
- Asarkamon I
- Amenkhotep v. 930-c. 880 aC
- Pamses v. 880-c. 855 aC
- Aserkamon II v. 855-c. 815 aC
- Rei desconegut v. 815- ? aC
- Shabaka I v. 795 aC
- Alara v. 785-760 aC
- Kashta
v. 760-747 aC
Faraons de la XXV dinastia (Nubia i Egipte)
[
modifica
]
- Piankhi
II (primer farao de la XXV dinastia) 747-716 aC
- Shabaka
II (segon farao de la XXV dinastia) 716-702 aC
- Shebitku
(tercer farao de la XXV dinastia) 702-690 aC
- Taharqa
(quart farao de la XXV dinastia) 690-664 aC
- Tanutamen
(cinque farao de la XXV dinastia) 664-653 aC
Reis de Napata
[
modifica
]
- Amenardis (reina) 664-653 aC
- Altanersa
653-643 aC
- Senkamanisken
643-623 aC
- Anlamani
623-593 aC
- Napata saquejada per Egipte el 590 aC (la capital passa a Meroe)
Reis de Meroe
[
modifica
]
- Aspelta
593-568 aC
- Amtalqa 568-555 aC
- Malonaqen 555-542 aC
- Analmaaie 542-538 aC
- Amaninatakilebte (Amaniastabarqa) 538-519 aC
- Karkamani 519-510 aC
- Amaniastabarqa 510-487 aC
- Siaspiqa 487-468 aC
- Nasakhma 468-463 aC
- Malewiebamani 463-435 aC
- Talakhamani 435-431 aC
- Amanineteierike (Irike-amanote) 431-405 aC (Es creu que va ajudar els egipcis en la seva rebel·lio contra els perses el 414-413 aC i al 404 aC)
- Baskakeren 405-390 aC
- Harsiotef
390-369 aC
- Rei desconegut 369-350 aC
- Akhraten 350-335 aC
- Nastasen
335- v. 310 aC
- Aktisanes v. 310-270 aC
- Arkamani-qo (
Ergamenes
) 270-260 aC
- Amanislo 260-250 aC
- Aman...tekha 250-235 aC
- Arnekhamani 235-218 aC
- Arqamani 218-200 aC
- Tabriqo (Adikhalmani ?) 200-190 aC
- ...iwal 190-185 aC
- Rei desconegut 185-170 aC
- Reina
Candaces
Shanakdakhete
170-150 aC
- Rei desconegut 150-130 aC
- Naqirinsan 130-110 aC
- Tandjidamani 110-90 aC
- ...hale 90-50 aC
- ...amani (reina)
- Nawidemak
- Amanikhabale (amb la Reina Kaditede) 50-40 aC
- Teriteqas (a Napata, amb la reina Candaces Amanirenes) 40-? aC
- Reina
Candaces
Amanishakheto (
Amanirenes
) (a Napata) v. 35-20 aC
- Akinidad
- Atac a la regio d'Assuan i contraatac roma, Napata es saquejada vers 24 aC
Reis de Meroe
[
modifica
]
- Candaces Amanishakheto o
Amanitores
(reina) 10-1 aC
- Natakamani o Natekamani amb la reina Candaces Amanishakheto o
Amanitores 1 aC-20
- Amanishakheto o Amanitores (reina)
- Arikhankharer
- Arikakahtani
- Shorkaror, v. 20-30
- Pisakar, v. 30-40
- Amanitaraqide v. 40-50
- Amanitenmemide v. 50-62
- Amanikhatashan 62-85
- Teritnide v. 85-90
- Teqerideamani I v. 90-114
- Tamelerdeamani 114-134
- Adeqetali 134-140
- Takideamani v. 140-155
- Tarekeniwal v. 155-170
- Amanikhalika v. 170-175
- Ariteniesbokhe v. 175-190
- Amanikhareqerem v. 190-200
- Teritedakhatei v. 200-215
- Ariesbokhe 215-225
- Teritnede 225-246
- Aretnide 246
- Teqerideamani II 246-266 ?
- Tamelerdeamani 266-283
- Iesbokheamani 283-306
- Lahideamani (reina) 306-314
- Maleqorobar 314-329
- Akedaketival 329-340
- Rei desconegut 340-355 ?
- Fragmentacio vers la segona meitat del segle
iv
. Es formen alguns estats, els principals dels quals foren
Nobatia
(capital
Faras
o
Pakhoris
o
Bukharas
) i
Dongola
.
Enllacos externs
[
modifica
]