Mustafa Kemal Ataturk

Biografia
Naixement	(tr) Ali Rıza o?lu Mustafa 1880 ↔ 1881 Tessalonica (Imperi Otoma)
Mort	10 novembre 1938 (56/57 anys) palau de Dolmabahce (Turquia)
Causa de mort	Causes naturals  ( Cirrosi hepatica )
Sepultura	Anıtkabir (1953?) Museu Etnologic d'Ankara (1939?1953)
1r President de Turquia 29 octubre 1923 ? 10 novembre 1938 ? ?smet ?nonu  → Chairman of the Cabinet of the Executive Ministers of Turkey (en) 3 maig 1920 ? 24 gener 1921 ← cap valor ? Mustafa Fevzi Cakmak  → Membre del gabinet: 1st cabinet of the Executive Ministers of Turkey (en) Primer ministre de Turquia 3 maig 1920 ? 24 gener 1921 Diputat a la Gran Assemblea Nacional de Turquia
Dades personals
Grup etnic	Turcs
Formacio	Academia Militar Turca (1899–1902) Monastir Military High School (en) (1896–) Col·legi Militar Otoma (–1905)
Alcada	174 cm
Lateralitat	Dreta
Color dels ulls	Blau
Color de cabells	Ros
Activitat
Lloc de treball	Ankara
Ocupacio	politic , escriptor , revolucionari , estadista , oficial , oficial de l'exercit
Partit	Partit Republica del Poble (1923–1938)
Membre de	Vatan ve Hurriyet (en) Comite d’Unio i Progres
Carrera militar
Branca militar	Exercit de Terra de Turquia
Rang militar	Mare?al (en)   (1921?1927)
Conflicte	31 March Incident (en) , Guerra italo-turca , Guerres Balcaniques , Batalla de Gal·lipoli , campanya del Caucas , campanya del Sinai i Palestina i Guerra d'independencia turca
Altres
Titol	Paixa Ghazi
Conjuge	Latife Hanım (1923–1925)
Fills	Sabiha Gokcen , fill o filla adoptiva , Zehra Aylin (en) , fill o filla adoptiva , Rukiye Erkin (en) , fill o filla adoptiva , Nebile ?rdelp (en) , fill o filla adoptiva , Afet ?nan , fill o filla adoptiva , Ulku Adatepe (en) , fill o filla adoptiva , Abdurrahim Tuncak (en) , fill o filla adoptiva , Sı?ırtmac Mustafa (en) , fill o filla adoptiva
Pares	Ali Rıza Efendi (en)   i  Zubeyde Hanım (en)
Germans	Makbule Atadan
Premis (21 novembre 1923)   Medalla de la Independencia (11 maig 1918)   Medalla de Guerra (Imperi Otoma) (19 febrer 1918)   1st Class Order of the Crown (en) (16 desembre 1917)   ordre de Medjidia de primera classe (9 setembre 1917)   Creu de Ferro de 2a classe (9 setembre 1917)   Medalla al Merit Militar de Plata (12 desembre 1916)   2nd class, Order of the Medjidie (en) (27 juliol 1916)   Medalla al Merit Militar de Bronze (27 juliol 1916)   Creu al Merit Militar, 3a classe (1r febrer 1916)   Order of Osmanieh 2nd Class (en) (28 desembre 1915)   Creu de Ferro (1r setembre 1915)   Medalla Liakat (30 abril 1915)   Medalla Imtiyaz (1r febrer 1915)   Order of Osmanieh 3rd Class (en) (6 novembre 1912)   Order of Osmanieh 4th Class (en) (25 desembre 1906)   5th class, Order of the Medjidie (en)   Orde de la Corona   Orde d'Osmanie   Orde de Sant Alexandre   Creu al Merit Militar   Medalla al Merit Militar
Signatura

Mustafa Kemal Ataturk ( AFI mus?tafa ke?mal ata?ty?k ) ^[a] ( Tessalonica , 1881 - Istanbul , 10 de novembre de 1938 ) va ser un politic turc . El seu nom original era Mustafa Kemal i el sobrenom Ataturk significa "pare dels turcs"; fins al 1934 el seu nom va ser Gazi Mustafa Kemal Pa?a. Va ser un oficial de l'exercit turc i celebre estadista aixi com el fundador i primer president de la moderna Republica de Turquia .

Va ingressar a l'escola militar turca a 12 anys, on va afegir el nom Kemal al seu nom de Mustafa. Va estudiar despres a l'escola militar de Monastir ( 1895 ) i a la d' Istanbul ( 1899 ). El 1905 es va diplomar a l'academia de guerra d'on sorti amb el grau de capita i fou enviat a Damasc on va fundar el grup Vatan ve Hurriyet (Patria i Llibertat). Va tornar despres a Salonica i es va incorporar al moviment ?ttihad ve Terakki (Unio i Progres) pero no es va entendre del tot amb aquest moviment i en especial amb Enver Paixa .

Mustafa Kemal va entrar en combat en les campanyes de Libia contra Italia ( 1912 ), les guerres balcaniques ( 1915 ), el Caucas ( 1916 ) i com a general a Siria i Palestina ( 1917 ). Entremig fou agregat militar a Bulgaria (1914-1915). Es va consagrar com a comandant militar de renom servint al comandament d'una divisio a la Batalla de Gal·lipoli (1915) . Despres de la derrota de l' Imperi Otoma a mans dels Aliats, i els projectes per les particions com a resultat d'aquesta, Mustafa Kemal va liderar el Moviment Nacional Turc , que desembocaria en la Guerra d'Independencia Turca o Kurtulu? Sava?ı (guerra d'alliberament). Les seves brillants campanyes militars van conduir a l'alliberament del pais i l'establiment de la Republica de Turquia.

Com a primer president de la Republica, Mustafa Kemal va introduir una varietat de reformes de gran abast per procurar establir un estat modern, democratic i secular. El suposat sobrenom o titol d' Ataturk no es mes que el resultat de la ≪Llei en relacio als Cognoms≫ de 1934, aprovada per la Gran Assemblea Nacional de Turquia ( Turkiye Buyuk Millet Meclisi ), la qual unanimement, el 24 de novembre de 1934, va assignar a Mustafa Kemal el cognom de ≪Ataturk≫ (que significa "pare" o "avantpassat" dels turcs).

Joventut i educacio [ modifica ]

Kemal va neixer a Salonica , actualment a Grecia, una ciutat llavors anomenada Selanik i que formava part de l' Imperi Otoma . La seva casa natal es avui dia el consolat turc i un museu. D'acord amb el costum turc d'aquest temps, se li va donar l'unic nom de Mustafa. El seu pare, Ali Rıza Efendi, era un oficial de duanes que va morir quan Mustafa era encara un nen, i la seva mare era Zubeyde Hanım. L'unica germana que sobreviu es Makbule (Atadan, n. 1885). Makbule conta que al seu germa li agradeva irmik helvası com postres i iogurt , i que s'acostuma menjar kuru fasulye (mongetes) a l'escola militar. ^[2]

Durant l'educacio primaria va assistir a l'escola de Semsi Efendi, la primera escola privada a Salonica que ensenyava d'acord amb el nou metode, pero quan el seu pare va morir va haver d'abandonar l'escola. Mustafa i la seva mare es van mudar a casa del seu oncle, al camp. La seva mare el va criar i van viure aixi durant algun temps. Mustafa Kemal treballava a la granja, pero la seva mare estava preocupada per la seva educacio, i finalment van decidir que Mustafa anes a viure amb la seva tia, germana de la seva mare, a Salonica. Va fer l'escola secundaria en un institut militar turc a Grecia, on va rebre el sobrenom de Kemal (el Perfecte) per part del seu professor de matematiques, en reconeixement a la seva brillantor. Mustafa Kemal va entrar a l'Academia Militar ( Askeri Idadisi ) de Monastir (avui Bitola , a Macedonia del Nord ) el 1895 , on va destacar per la seva rectitud, la seva laboriositat i la seva forta ambicio. Instintivament, posseia una visio global dels esdeveniments, que sabia valorar amb exactitud i afrontava els problemes d'una manera radical. Igualment, va aconseguir imposar-se entre els seus companys, gracies als molt lucids i realistes comentaris que aportava sobre els esdeveniments.

El nacionalisme turc [ modifica ]

Mentre estudiava a Monastir, la guerra turco-grega de 1897 prosseguia. La creacio d'estats independents, que agrupaven minories que havien estat sota la dominacio de l'Imperi Otoma, va fer despertar per primer cop sentiments patriotics en els joves militars de l'Imperi, entre els quals es trobava Kemal. Aquest va participar amb ardor en les discussions sobre la creacio d'una patria les fronteres de la qual fossin definitives, contrariament a la inestabilitat de l'Imperi Otoma, i es va interessar pels problemes nacionals. Despres d'acabar amb exit els seus estudis a l'Escola Militar, Mustafa Kemal es va traslladar a Istanbul i va entrar a la classe d'infanteria de l'Academia Militar ( Harbiye Harp Okulu ) el 13 de marc de 1899 . Ates que la llibertat d'expressio no existia sota l'administracio monarquica del sulta Abdulhamid, va organitzar reunions clandestines per discutir amb els seus camarades els mitjans de trobar una solucio a la greu situacio politica en que es trobava sumit l'Imperi Otoma. A mes a mes, malgrat la severa disciplina de l'academia militar, on les discussions politiques estaven totalment prohibides, va editar un diari clandesti destinat a tots els alumnes de l'academia, perque prenguessin consciencia dels problemes del pais. Va acabar la seva formacio militar l' 11 de gener de 1905 amb el grau de capita d'estat major, alhora que continuava amb les seves reunions clandestines. Una d'elles va ser denunciada i suspesa, i com a consequencia, Mustafa Kemal va ser allunyat d' Istanbul i destinat al 5e exercit de Damasc .

Un cop a Damasc, el 1906 Mustafa Kemal va fundar una societat secreta, Vatan ve Hurriyet ("Patria i Llibertat"), en col·laboracio amb un estudiant de medicina i un dels seus intims amics. Va transformar-se en un actiu opositor al regim otoma. El seu unic objectiu era provocar la revolucio. Encara que les directrius no estaven clarament tractades ni definides, el jove Mustafa Kemal tenia una idea clara de la nacio oposada a la de l' imperi . En aquest aspecte va saber aprofitar-se de les aportacions de la Revolucio Francesa . Aleshores hi havia a Damasc molts estrangers, pero pocs susceptibles de compartir les seves idees revolucionaries, quan el que ell buscava era un terreny propici per propagar.

Per tal de divulgar a Macedonia aquestes idees, Mustafa Kemal va abandonar clandestinament Damasc en direccio a Salonica, on, amb els seus antics amics, va formar la segona seccio del comite Patria i Llibertat. Despres del seu retorn a Damasc el 1907 , va ser destinat a l'estat major del tercer exercit a Salonica. Un cop alla, Mustafa Kemal es va retrobar amb els seus antics companys, agrupats tant en l'associacio Patria i Llibertat com en el " Comite Unio i Progres " (?ttihat veu Terakki Partisi), (comunament conegut com els Joves Turcs ), al qual es va afiliar, tot i que les idees revolucionaries no coincidien amb les seves. El 23 de juliol de 1908 el Comite va fomentar una revolucio per proclamar la monarquia constitucional ( Mesrutiyet ). Despres d'aquesta reunio, Mustafa Kemal va ser destinat a Tripoli, acceptant la missio de defensar l'ultima colonia otomana que quedava al nord d'Africa. De nou a Salonica, el 1909 , va prendre part en el II Congres del Comite Unio i Progres. En aquest va suggerir que el Comite es convertis en un partit politic, que l'exercit es mantingues al marge de la politica, que s'imposes el principi d'igualtat i s'establis una distincio entre els afers religiosos i els governamentals.

Aquest mateix any, Els Joves Turcs van desallotjar del poder el solda Abdulhamid II , i Kemal va esdevenir una important figura militar. El 1911 va ser enviat a la provincia de Libia per prendre part en la defensa contra la invasio italiana. Durant la primera part de la Guerra dels Balcans, Kemal va romandre a Libia, pero el juliol del 1913 torna a Istanbul i es nomenat comandant de la regio militar de Gal·lipoli , a la costa de Tracia . El 1914 , probablement per allunyar de les lluites pel poder a la capital, es nomenat Agregat militar a l'ambaixada turca a Sofia (Bulgaria).

Primera Guerra Mundial [ modifica ]

L' Imperi Otoma va entrar a la Primera Guerra Mundial fent costat a Alemanya . Kemal va ser destinat a Rodosto (avui Tekirda? ) sobre el Mar de Marmara . La zona sota el seu comandament incloia Gal·lipoli. Alla, al capdavant de la 19a Divisio, va tenir una destacada actuacio en les batalles de marc i agost de 1915 (aquesta ultima, a Sari Bair) defensant la zona contra el desembarcament aliat (tropes angleses, franceses i d'ANZAC). En aquestes batalles va llaurar la seva fama com brillant cap militar i va esdevenir heroi nacional, i va aconseguir el grau de Pa?a (comandant).

Durant 1917 i 1918 va ser destacat al Caucas per lluitar contra les forces imperials russes, on va obtenir noves victories. Va ser traslladat despres a Hedjaz , Arabia (avui Arabia Saudita ), on la Revolta arab cobrava impuls. Progressivament, es va tornar mes i mes critic de la incompetencia amb que el govern del Sulta conduia la guerra, aixi com del control que l' Imperi Alemany exercia sobre el soldanat. Va renunciar al comandament i va demanar la baixa, pero finalment va acordar retornar al capdavant de les forces otomanes a Palestina .

L'octubre de 1918 els otomans van capitular, i Kemal va ser un dels liders de la faccio que afavoria la politica de defensar els territoris de parla turca de l'imperi, acceptant al mateix temps la retirada de tots els territoris no turcs. L' armistici de Mudros , signat el 30 d'octubre de 1918 , va segellar la derrota dels imperis centrals davant les potencies de la Triple Alianca. Els seus termes van ser practicament els d'una capitulacio incondicional, ja que, d'acord amb el capitol set, el mes important, es reconeixia als aliats la facultat d'ocupar qualsevol punt estrategic del territori otoma que "poses en perill la seva seguretat". Va ser aixi com els anglesos van ocupar Mossul el 3 de novembre de 1918 , els francesos s'instal·laren en ciutats de l' Anatolia meridional com Urfa , Gaziantep , Mara? , Adana i els seus voltants durant el curs de gener de 1919, i els italians arribaven a Antalya el 29 d'abril del mateix any. La presencia estrangera estava practicament per tot el pais. El sentiment nacionalista turc va ser exacerbat per l'ocupacio grega d' Izmir el maig de 1919. Mustafa Kemal va decidir llavors marxar a Anatolia. El 16 de maig de 1919, va abandonar Istanbul en un petit vaixell anomenat Bandirma , i el dia 19 de maig va desembarcar a Samsun , a la Mar Negra oriental, planejant organitzar un moviment de resistencia. Sera aquesta una data important, ja que marca el comencament de la guerra d'Independencia Turca. L'ocupacio d' Izmir va ser ratificada despres pel que estableix el tractat de Sevres , i la invasio de les tropes gregues, franceses i britaniques que el juny del 1920 van ocupar Bursa , U?ak i Nazilli .

Al signar-se l' armistici de Mudros Kemal era al nord d' Alep amb el VII exercit ( 30 d'octubre de 1918 ). Es va declarar contra les condicions de l'armistici i es va oposar al sulta. Cridat a Istanbul ( 1919 ) fou nomenat ( 19 d'abril de 1919 ) com a inspector de l'exercit del nord a Erzurum . El 19 de maig va arribar a Samsun i estava disposat a lluitar contra les imposicions dels aliats. El 22 de juny va emetre un comunicat a Amasya on condemnava el govern del sulta i del gran visir Damad Ferid Paixa . El 23 de juliol va reunir un congres a Erzurum i un altre a Sivas ( 4 de setembre ) on reclama la independencia i la unitat de Turquia. Mentre, va lluitar contra els grecs, als que va derrotar a la Jonia , i els armenis. El 23 d'abril de 1920 ja un nombre important de personalitats politiques i militars li donaren suport i va reunir a Ankara la I Gran Assemblea Nacional ( Buyuk Millet Meclisi ) que el va elegir president de l'organ. Va seguir la lluita victoriosa contra grecs i armenis i va recuperar la major part d' Armenia segons els limits de la Gran Armenia del Tractat de Sevres , el Kurdistan (que havia d'esdevenir autonom), la Jonia i el Pont (costa de la Mar Negra ). L'armistici de Mudanya ( 11 d'octubre de 1922 va posar fi a la guerra i l' 1 de novembre de 1922 va aconseguir la declaracio en la qual s'abolia el soldanat. El tractat de Lausana del 1923 va confirmar els limits moderns de Turquia.

Va fundar un partit anomenat "partit del poble" ( Halk Firkasi , despres rebatejat Partit Republica del Poble = Cuumhuriyet Halk Partisi ) que tenia la majoria a la II Gran Assemblea Nacional i va proclamar la republica el 29 d'octubre de 1923 . Fou elegit president (i fou reelegit sistematicament fins a la seva mort) i ?smet Paixa ( ?smet ?nonu ) esdevingue primer ministre. Ankara fou declarada capital. El 3 de marc de 1924 es va votar l'abolicio del Califat, carrec residual dels soldans (ara califes) des de 1922 . ^[3] El seu partit va esdevenir partit unic. La constitucio del 30 d'abril de 1924 li concedia enormes poders.

La Gran Assemblea Nacional [ modifica ]

El 23 de juliol de 1919 es va reunir a Erzurum el primer Congres Nacional Turc. Aquest va ser el primer congres nacional al qual van poder acudir representants de les diferents ciutats d' Anatolia . Un grup de representants elegit durant el Congres es va encarregar de preparar un altre congres a Sivas , on totes les ciutats d'Anatolia enviarien un delegat. El 4 de setembre de 1919 es va reunir el congres de Sivas amb la participacio de representants de tot el pais, per tal de fer extensiu l' estatut aprovat a Erzurum a totes les provincies . Com a consequencia d'aquests fets es va iniciar un periode que va durar tres anys i que es va caracteritzar per l'existencia de dos governs: el nacionalista d'Erzurum-Sivas, que aviat es transformaria en la Gran Assemblea Nacional d'Ankara, i la Cambra Imperial de Constantinoble. Aquest periode va acabar quan Ali Rıza Paixa va enviar al seu ministre de marina Salih Paixa que intentes arribar a un acord amb Mustafa, la qual cosa va fracassar.

El 16 de marc de 1920 va tenir lloc oficialment l'ocupacio de la ciutat de Constantinoble per part de les potencies vencedores i la Cambra Imperial es va veure obligada a dissoldre's. Poc despres, Mustafa Kemal comunicava a la nacio la seva decisio de convocar una Assemblea Nacional a Ankara, que es va reunir per primera vegada el 23 d'abril . Arran de la dissolucio de la cambra de diputats de Constantinoble, els kemalistes van convidar a tots els diputats a reunir-se a Ankara, posant com a pretext mantenir el regim del soldanat-califat. Rapidament es van constituir diferents grups i tendencies. L'objectiu dels kemalistes era reunir tots els diputats al voltant d'un projecte comu: prosseguir amb la revolucio d'Anatolia .

Tot i la condemna a mort de que havia estat objecte, Mustafa Kemal es va oposar directament al Govern imperial, i amb el suport de la Gran Assemblea Nacional volia demostrar que aquella revolucio no era nomes tasca d'uns quants resistents aillats, sino que rebia el suport del poble d'Anatolia. El primer acte de la Gran Assemblea Nacional va ser la promulgacio d'una llei anomenada de Traicio a la Patria per la qual s'oposava la legalitat del govern d'Ankara a la del de Constantinoble. Simultaniament es va presentar a l'Assemblea el problema de l'estructura que hauria de donar-se el nou Estat, problema que va ser solucionat per un memorandum de Mustafa Kemal en que s'afirmava que no es podia concebre una autoritat mes alta que la de la Gran Assemblea Nacional, en la qual es van concentrar els poders Executiu i Legislatiu. S'estipulava a mes que el Govern estaria constituit per un Consell elegit dins de la Gran Assemblea Nacional i el president seria el president de l'Assemblea i Cap de l'Estat. L'Assemblea Nacional va adoptar un pla de Mustafa Kemal anomenat el Pacte Nacional ( Misak-ı Milli ). Per aquest pacte es va renunciar substancialment a la dominacio de les provincies no turques, demanant en canvi la total i incondicional independencia de totes les arees habitades per turcs. El 2 de maig de 1920 l'Assemblea nomenava el primer congres executiu de ministres. El 7 de juny del mateix any, aquesta assemblea va declarar nuls tots els actes del Govern de Constantinoble conclosos despres del 16 de marc de 1920 , dia de l'ocupacio oficial de la ciutat, (motiu pel qual no seria reconegut posteriorment el Tractat de Sevres).

President de l'Assemblea Nacional [ modifica ]

El Tractat de Sevres va ser preparat durant el maig de 1920 i enviat al Sulta Mehmet VI Vahdettin per a la seva signatura. Aquest va reunir al Consell Otoma el 22 de juliol, i el tractat va ser signat pels representants del Solda el 10 d'octubre de 1920 . Kemal havia estat enviat a l'est d'Anatolia, amb el pretext de sufocar una revolta pero, en realitat, per allunyar-lo d'Istanbul. No obstant aixo, va aprofitar l'oportunitat per abandonar la capital i fundar un moviment nacionalista basat a Ankara. L'abril de 1920, el Parlament provisional que estava establert a Ankara va oferir a Kemal el carrec de President de l'Assemblea Nacional, i el 19 d'agost va rebutjar el tractat i va declarar traidors a la dinastia otomana i al Consell Otoma (Divan). La Gran Assemblea Nacional no va reconeixer el Tractat de Sevres signat pel govern imperial, el que va allunyar encara mes els kemalistes del govern, disminuint la influencia religiosa del soldanat sobre la Gran Assemblea Nacional. Les forces d'ocupacio perseguien dos objectius: el desmantellament definitiu de l'Imperi Otoma i asfixiar el revolucionari moviment kemalista.

La seguent questio que es va plantejar la Gran Assemblea Nacional va ser la de la seva propia continuitat, ja que la realitzacio dels seus amplis fins feia necessaria l'estabilitzacio de la seva existencia, per a aixo es va donar entitat juridica tant a les atribucions de l'Assemblea com a la seva estructura. Poc despres Mustafa Kemal va presentar un projecte de Constitucio que va ser aprovat per la Gran Assemblea Nacional de Turquia el 20 de gener de 1921 sota el titol de Teskilati Esasiye Kanunu , es a dir, la primera Llei Fonamental kemalista. Aquesta Llei no es encara una constitucio republicana, ja que tot i no fer mencio del Sultanat ni del Califat, no es parla tampoc de la Republica. Consta de 23 articles mes un transitori unic, els articles 1 al 9 es refereixen a l'exercici dels tres poders, els articles 10 al 23 a l'estructura administrativa de l'Estat. En els mateixos es troba el germen de totes les futures atribucions de la Gran Assemblea Nacional, encara que aquestes estiguin limitades pels principis de la llei islamica (shari'a). Aixi mateix es va instituir, dins el cos constitucional, el principi que la sobirania resideix en la nacio i es va parlar de la formacio d'un Govern de la Gran Assemblea Nacional en contraposicio al Govern de Sa Majestat Imperial el Sulta. Aquesta Constitucio no conte drets fonamentals, sino solament principis organitzatius.

Guerra d'Alliberament Nacional [ modifica ]

Els grecs van comprendre l'amenaca que significaven les forces de Kemal per a la seva posicio a l'oest d'Anatolia, i van avancar per enfrontar. Els esdeveniments militars que es desenvolupen durant 1921 i 1922 culminen amb la total expulsio dels grecs i la recuperacio de l'area denominada turca 'en el Pacte Nacional d'Ataturk. Aquesta defensa duta a terme per evitar la particio del territori en colonies, mandats o protectorats estrangers, va ser l'accio mes urgent del moviment kemalista i va suposar un gran exit. Mustafa Kemal, comandant en cap de les forces armades, va preparar la Guerra d'Alliberament Nacional , segons una estrategia inedita en la historia turca: aprofitant-se de tots els poders de que disposava (militar, executiu, legislatiu i judicial), va fer que participes tota la poblacio en l'esforc de la guerra, fins i tot les dones i els nens. La resistencia del poble turc contra el repartiment d'Anatolia va evidenciar que l'alliberament del pais nomes podria realitzar-la un moviment popular que transformes les resistencies regionals espontanies en un exercit regular. Mustafa Kemal va ser el primer a comprendre aquesta realitat, consagrant totes les seves forces a la realitzacio d'aquest fi. Aquesta mobilitzacio general va despertar en el si de la poblacio autentics sentiments patriotics, que eren per Mustafa Kemal un element indispensable per fundar una autentica consciencia nacional, germen de la nacio turca. El principi kemalista d'unio nacional, arma vital en el combat contra les forces ocupants, va trobar la seva perfecta expressio. El 23 d'agost de 1921 va comencar la gran Batalla de Sakarya, que va durar vint dies i vint nits seguides. Despres de la victoria de Sakarya, Mustafa Kemal va esdevenir un autentic heroi nacional, lluitant com un ciutada mes. Va anar directament al front, on va ser ferit. Llavors, la Gran Assemblea va promoure l'heroi nacional al rang de mariscal amb el titol de Gazi (guanyador). Gazi Mustafa Kemal, amb la victoria de Sakarya, va donar un impuls decisiu a la Guerra d'Alliberament i orientar aleshores la seva activitat cap a la politica exterior. El 13 d'octubre de 1921 la Gran Assemblea va signar un tractat d'amistat amb les republiques sovietiques d' Armenia , Georgia i l' Azerbaidjan .

Proclamacio de la Republica de Turquia [ modifica ]

El 20 d'octubre es va signar l'Acord d'Ankara, que preveia la retirada de les tropes franceses del territori turc, garantint la independencia politica, militar i economica del pais, i reconeixia les aspiracions nacionalistes dels kemalistes. Es tractava del primer reconeixement oficial del moviment kemalista per una potencia occidental. Aquests acords van reforcar la popularitat de la Gran Assemblea Nacional i dels kemalistes, que des d'aleshores van mantenir els seus esforcos contra l'exercit grec. Com que les relacions turco-russes i turc-franceses evolucionaven favorablement per als nacionalistes, aquests podien centrar-se en el problema de l'ocupacio grega. Pero davant els successius exits dels kemalistes, Grecia va convocar a les potencies de l' Entesa , especialment a Gran Bretanya, perque donessin suport a la situacio bel·lica. El 26 d'agost de 1922 va tenir lloc les batalles de Dumlupınar i Afyonkarahisar , preludi de la victoria final del moviment nacionalista. L'exercit grec va ser delmat i el 9 de setembre els grecs van ser expulsats d'?zmir. L'11 d'octubre es va signar un armistici a Mudanya sobre la Mar de Marmara , pel qual es restablia la sobirania turca a Tracia Oriental.

Les victories de Kemal a la Guerra d'Independencia Turca o Kurtulu? Sava?ı - ≪Guerra d'Alliberament≫ - van salvar la sobirania i la integritat territorial de Turquia. Les potencies aliades van convidar tant als otomans com al govern d'Ankara que assistissin a una conferencia de pau a Lausana (Suissa). El Gran Visir de llavors Tevfik Paixa, es va posar en contacte telegrafic amb Mustafa Kemal a fi d'aconseguir un acord entre ambdues parts abans que la delegacio turca fos enviada a Suissa. Aprofitant aquestes circumstancies la Gran Assemblea Nacional va prendre la decisio d'abolir el Sultanat. Com a consequencia, el Gabinet del Sulta va renunciar i Mehmet VI Vahdeddin, el darrer sulta otoma va partir cap a l'exili. Durant la Conferencia de Lausana (iniciada el novembre de 1922 i que va culminar amb el Tractat de Pau signat el 24 de juliol de 1923), algunes dissensions en el si de la Gran Assemblea Nacional, van obligar a Mustafa Kemal a dissoldre-la. Va ser escollida poc despres la segona Gran Assemblea Nacional, que va aprovar el Tractat de Lausana . Aquest Tractat va anul·lar el Tractat de Sevres i Turquia va recuperar la totalitat d'Anatolia i l'est de Tracia. Les forces nacionalistes van aconseguir el control d'Istanbul despres de la crisi de Chanak, i al novembre de 1922 el govern provisional va abolir oficialment el soldanat. Onze mesos despres es va proclamar la Republica de Turquia , amb Kemal com a president .

President de Turquia [ modifica ]

La Republica de Turquia va ser fundada el 29 d'octubre de 1923 , i Kemal escollit el seu primer president, carrec que conservaria fins a la seva mort. El reconeixement de la nova Republica Turca per part de les potencies va permetre a Mustafa Kemal tornar a centrar-se en la reconstruccio interna del pais a partir de 1923. El 3 de marc de 1924 es va abolir el Califat (ultima resta de la sobirania otomana, restringida al pla religios, que requeia en el Princep Abdulmecit II ). Excepte per breus periodes, es va tractar d'un regim de partit unic (el Partit Republica del Poble , Cumhuriyet Halk Partisi - CHP). Si be Kemal va intentar la transicio a la democracia organitzant una oposicio, no va poder realitzar-la pel que considerava moviments reaccionaris suposadament instigats pels "paisos imperialistes". En tot cas, el seu prestigi era tan alt que durant la decada de 1920 practicament no hi va haver oposicio al seu govern. Admirava els aspectes anti-imperialistes de la Unio Sovietica , pero no va ser comunista ni feixista.

Les reformes d'Ataturk [ modifica ]

Es considera que es el modernitzador de Turquia amb mesures aplicades en la decada de 1920 i 1930, seguint les sis fletxes del kemalisme: populisme, republicanisme, nacionalisme, secularisme, estatisme i reformisme. ^[4]

El 1930 va fer turquitzar, entre altres els noms de Constantinoble , Angora i Esmirna, que canvien el seu nom oficial per Istanbul , Ankara i Izmir , respectivament ^[5]

Mesures seves van ser la laicitzacio de l'estat amb l'abolicio del califat i de l' islam com a religio d'estat (que va provocar revoltes al Kurdistan i a Esmirna ), la prohibicio dels tribunals religiosos i de les escoles alcoraniques, la prohibicio de portar fez, l'adopcio d'un codi civil i criminal basats en el model suis per eliminar la llei islamica, va imposar el calendari gregoria i la substitucio de l'alfabet arab pel llati, i va donar el vot a les dones. Tambe va provocar una turquitzacio que encara dura reprimint les minories, fet que provoca el genocidi armeni ^[6] i imposant la llengua i cultura turques en comptes de les naturals dels pobles.

El 1934 una llei obligava tots els turcs a adoptar nom de familia i ell mateix va rebre de l'assemblea el d'Ataturk (pare dels turcs).

En politica exterior va signar tractats amb Grecia , Romania i Iugoslavia (l' Entesa Balcanica el 9 de febrer de 1934 ) i amb l' Iran , l' Iraq i l' Afganistan (Pacte de Sadabad, juliol de 1937 ).

Drets femenins [ modifica ]

Ataturk va considerar i va lloar la importancia vital de les dones en la societat turca i va realitzar nombroses reformes per concedir una igualtat de drets i oportunitats per a les dones turques. Mustafa Kemal es va casar el 1923 amb una dona educada a Occident, Latife U??aki, de qui es va divorciar el 1925. El nou Codi Civil, adoptat el 1926, va abolir la poligamia i va reconeixer la igualtat de drets de les dones pel que fa al divorci, la custodia dels fills i l'herencia. El sistema educatiu en el seu conjunt, des de l'escola primaria fins a la universitat, va brindar les mateixes oportunitats tant a homes com a dones. Ataturk va admirar enormement el suport que les dones van brindar durant la Guerra d'Independencia Turca (1919-1923) i va elogiar les seves nombroses contribucions: " En la societat turca, les dones no s'han quedat enrere enfront dels homes pel que fa a la ciencia, l'educacio i la cultura. Es pot dir que elles han estat fins i tot mes avancades ." Va atorgar, en definitiva, a les dones les mateixes oportunitats que els homes, en una epoca en la qual en molts paisos d'Europa no se'ls reconeixia. En el camp de la politica, el desembre de 1934 es va donar a les dones el dret a vot i a ser elegides com a membres del parlament. A mitjans dels anys 1930, divuit dones van ser triades i van obtenir un esco al Parlament Nacional Turc. Mes tard, Turquia tindria l'honor de tenir el primer membre femeni d'un Tribunal Suprem en el mon.

Ultims dies i mort [ modifica ]

Durant 1937 , van comencar a apareixer indicis que la salut d'Ataturk estava empitjorant. A principis de 1938 , mentre es trobava de viatge a Yalova , va patir una greu malaltia. Se'n va anar a Istanbul per rebre tractament, i alla li van diagnosticar cirrosi al fetge, a causa del consum excessiu d'alcohol ^{[7] [8]} Durant la seva estada a Istanbul, va fer un esforc per mantenir-se al dia amb el seu estil de vida regular durant un temps. Va morir el 10 de novembre de 1938 , a l'edat de 57 anys, en el Palau de Dolmabahce , on va passar els seus ultims dies. ^[9] El rellotge de l'habitacio on va morir segueix marcant l'hora exacta de la seva mort (les 9:05 del mati). Disset paisos van enviar representants especials per al seu funeral, mentre que nou destacaments armats van contribuir al seguici . Les seves restes mortals, inicialment, van ser dipositades al Museu Etnografic d'Ankara . Posteriorment, 15 anys despres de la seva mort ( 10 de novembre de 1953 ), van ser transferides, en un sarcofag de 42 tones, a un mausoleu situat a Ankara , ^[10] el nom del qual es Anıtkabir . En el seu testament , va deixar escrit que feia donacio de totes les seves possessions al Partit Republica del Poble , sempre que l'interes anual dels seus fons s'utilitzes per tenir cura de la seva germana Makbule i els seus fills adoptius, i per financar l'educacio superior dels fills d'?smet ?nonu. La resta d'aquest interes anual va ser llegat a la Societat de la Llengua Turca i a la Societat Historica Turca .

Llegat [ modifica ]

Com a lider del moviment nacional de 1919-1923 , Ataturk fou descrit pels aliats i el periodista d'Istanbul conegut nacionalment Ali Kemal com a ≪cap de robatori≫, Lord Balfour en aquest context el va anomenar el ≪mes terrible de tots els terribles turcs≫ ( most terrible of all the terrible Turks ). ^[11]

El successor d'Ataturk, ?smet ?nonu , va encoratjar un culte postum a Kemal que ha sobreviscut fins avui, encara despres de la introduccio d'un sistema democratic genui despres de la Segona Guerra Mundial i la perdua de poder relatiu del CHP . La imatge i el nom d'Ataturk es veuen i senten a tot arreu de Turquia: el seu retrat es troba en tots els edificis publics, en els bitllets i les monedes, i en les cases de moltes families turques. Gegantines estatues del " Pare de la Patria " s'alcen a Istanbul i altres ciutats. Un gran mausoleu guarda les seves restes en un turo d' Ankara , i moltes obres publiques porten el seu nom, com l'aeroport internacional d'Istanbul o el Pont Ataturk sobre el Corn d'Or , a mes de l' Estadi Olimpic Ataturk , situat a Istanbul . Cada 10 de novembre, a les 9:05 (el dia i l'hora exacta de la seva mort, esdevinguda el 1938) tenen lloc en tota Turquia cerimonies commemoratives en les quals el poble turc ret homenatge a la seva memoria amb un minut de silenci.

Pocs paisos han estat canviats tan profundament i permanentment per un sol governant com Turquia ho va ser per Ataturk. A diferencia de les reformes imposades pels regims autoritaris de la Unio Sovietica estalinista o la Italia feixista , les que ell va imposar han mostrat ser mes duradores. Si be per naturalesa era autoritari, va tenir la suficient visio per crear un sistema politic en que la democracia pogues funcionar sense inconvenients. Les seves reformes laicistes i revolucionaries s'han mostrat permanents fins avui, i van donar a Turquia pau interna i una certa prosperitat encara mentre vivia. Pero el kemalistes van deixar tambe una Turquia d'identitat dividida: europeitzada pero no prou europea, estranya al mon islamic pero encara musulmana.

El llegat d'Ataturk sobreviu tambe a les forces armades turques, que es veuen a si mateixes com a guardianes de la independencia, el laicisme i el nacionalisme. Van ser oficials kemalistes els que van donar els cops d'estat de 1960 i 1980 , en defensa del que interpretaven com els principis d'Ataturk contra els politics corruptes, i encara avui el govern islamic moderat tracta amb molta cura certes questions sensibles, com les de Xipre i Kurdistan , per por d'ofendre els sentiments kemalistes de les forces armades. La influencia militar en assumptes politics es un obstacle per a l'acceptacio de Turquia com a membre ple de la Unio Europea .

La revolucio social i politica que Kemal Ataturk va imposar a Turquia va servir de model perque altres liders nacionalistes, entre els quals destaca Gamal Abdel Nasser , impulsessin mesures semblants en altres paisos del Proxim Orient .

Vegeu tambe [ modifica ]

• Afet ?nan

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Huntington , Samuel Phillips . El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial . 1a edicio. Proa, 2006. ISBN 84-8437-561-7 .  
• John Patrick Douglas Balfour, 3rd Baron Kinross, "Ataturk: The Rebirth of a Nation", Phoenix Press (2003) ISBN 1-84212-599-0
• Andrew Mango, "Ataturk: The Biography of the founder of Modern Turkey", John Murray (2004) ISBN 0-7195-6592-8
• Benoist-Mechin, J. Mustapha Kemal, ou, La mort d'un empire . Paris: Albin Michel, 1964
• Daniel, G., C. Legrand y J. Legrand. Ataturk . Paris: Modernes, 1998, ISBN 2-84355-001-7
• Dumont, P. Mustafa Kemal invente la Turquie moderne . Paris: Editions Complexe, 2006 (reed.) ISBN 2-8048-0095-4
• Jevakhoff, A. Kemal Ataturk: les chemins de l'Occident . Paris: Tallandier (Collection Figures de proue), 2004. ISBN 2-235-02245-6
• Sperco, W. Mustapha Kemal, createur de la Turquie moderne . Paris: Nouvelles Editiones Latines, 1958.
• ?ukru Hanio?lu, M. The Young Turks in Opposition . Oxford: Oxford University Press, 1995, ISBN 0-19-509115-9
• ?ukru Hanio?lu, M. Preparation for a Revolution: The Young Turks, 1902-1908 . Oxford: Oxford University Press 2001, ISBN 0-19-513463-X
• Zarcone, T. La Turquie: De l'Empire ottoman a la Republique d'Ataturk . Paris: Editions Gallimard, 2005, ISBN 2-07-030658-5

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)