Mussa ibn Nussayr
(
arab
:
???? ?? ????
,
M?sa ibn Nu?ayr
) (
la Meca
, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general
arab
, conqueridor del
Magrib
i de l'
Andalus
i
vali d'Ifriqiya
.
El seu nom complet era
Abu-Abd-ar-Rahman Mussa b. Nussayr b. Abd-ar-Rahman b. Zayd al-Lakhmi
(o
al-Bakri
) (
arab
:
?????? ?????? ???? ?? ???? ?? ??? ?????? ?? ??? ?????? o ??????
,
Ab? ?Abd ar-Ra?m?n M?sa b. Nu?ayr b. ?Abd ar-Ra?m?n b. Zayd al-Lakhm? o al-Bakr?
). Va neixer cap al
640
i el seu pare era un dels propers de
Muawiya ibn Abi-Sufyan
, el futur primer
califa
omeia
.
Cap a l'any
700
era governador d'
Ifriqiya
i va participar en la repressio d'una important revolta
amaziga
al
Marroc
, tot unificant la poblacio d'aquesta zona amb l'ajut de
Tariq ibn Ziyad
. Per defensar-se de les constants amenaces de la flota de l'
Imperi Roma d'Orient
, va constituir-se ell mateix una flota amb la qual va saquejar les
Illes Balears
. Va ser igualment a l'origen de la conquesta musulmana de la
peninsula Iberica
: el
711
va enviar-hi primer Tariq ibn Ziyad pero, envejos de les riqueses que aquest havia aconseguit, l'any seguent va desembarcar ell mateix a
Gibraltar
i va conquerir
Sevilla
,
Merida
i fins a
Saragossa
. Finalment, el
714
va ser destituit i obligat a tornar a Orient, acusat de dur a terme una politica massa independent del
califat omeia
de
Damasc
.
[1]
Sembla que Mussa es va distingir per la cobdicia quan era recaptador del
kharaj
a
Bassora
; sospitos de malversar fons, va fugir a
Egipte
, on governava el seu amic
Abd-al-Aziz ibn Marwan
, i finalment va acabar pagant una multa de cent mil
dinars
al califa per esser perdonat. Abd-al-Aziz ibn Marwan el va nomenar governador de l'Ifriqiya en substitucio de
Hassan ibn an-Numan
el
698
o a tot tardar el
699
. Amb la col·laboracio dels seus fills
Abd-Al·lah
i
Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr
derrota els
Hawwara
, els
Zanata
i els
Kutama
, tribus amazigues del Magrib. Confirmat com a governador pel nou califa,
al-Walid I
, va continuar el seu avanc cap a
Tanger
i el
Sus
, tornant despres a Ifriqiya i deixant com a governador del Magreb occidental el seu
mawla
o
llibert
Tariq ibn Ziyad.
El
710
Tariq va manar a
Tarif ibn Malik
de fer una petita expedicio a la peninsula Iberica, la qual li va permetre comprovar que era facil arribar-hi. Els dos partits que es disputaven el poder al regne
visigot
van demanar ajuda als musulmans, segurament a traves del que havia estat governador roma d'Orient de
Ceuta
,
Olban
. Mussa va consultar que fer al califa al-Walid I, qui segons la tradicio li va contestar: ≪guarda't d'arriscar els creients a traves dels perills d'una mar de violentes tempestes≫. Pero sembla que Mussa, temptat pel tresor reial
visigot
, va desobeir-lo.
Tariq va travessar l'estret el
711
,
[2]
segurament com aliat del pretendent
Aquila
(que tenia el suport de la
Tarraconense
i la
Septimania
), i va derrotar a la
batalla de Guadalete
el rei visigot
Roderic
(que tenia el seu suport principal a la
Betica
i
Lusitania
), i es va apoderar del tresor reial visigot, el qual havia de lliurar a Mussa, descomptada la cinquena part per al
califa
. Tot seguit ocupa
Medina-Sidonia
,
Carmona
i Sevilla sense lluita.
El
712
Mussa va deixar el seu fill Abd-Al·lah com a governador delegat a Ifriqiya i, acompanyat del seu altre fill Abd-al-Aziz, va passar amb un exercit de divuit mil homes a territori visigot. Va atacar Merida, on es concentraven les forces afins a Roderic (potser fins i tot aquest mateix, si es que no havia mort el
711
), i que fou ocupada despres d'un any de setge el (
30 de juny
del
713
). Durant aquest setge, el rei Aquila es va presentar a
Toledo
i Tariq ibn Ziyad el va enviar a Mussa, el qual era partidari d'establir el domini musulma a
Hispania
. Mussa no va concedir ni negar res a Aquila, i el va remetre al
califa
. Avancat el
712
o potser el
713
, Aquila va sortir del regne acompanyat d'un nombre important de magnats gots, cami de Damasc, mentre un emissari de Mussa feia el mateix cami amb un missatge recomanant l'annexio.
De Merida, Mussa es va dirigir a Toledo rebent arreu la submissio dels magnats, senyors i ciutats, que s'obligaven a ser fidels al vali d'Hispania (titol que ara s'arrogava Mussa), a no conspirar amb els seus enemics, i a pagar un tribut anual per cada subdit cristia; a canvi, se'ls respectaven els dominis i la llibertat de religio, i les esglesies no podrien ser cremades. Els
comes
i
duces
que se sotmetien se'ls donaven les terres dels magnats lleials a Roderic, i les terres reials visigodes serien donades, si el califa acceptava el pais, als que havien participat en la conquesta, menys la cinquena part per al califa. Els impostos recaptats serien per a Mussa, que enviaria la cinquena part al califa. En arribar Mussa a Toledo el va rebre, entre altres,
Oppas
, germa el rei Aquila. Molts magnats gots van fugir de la ciutat en saber que Mussa no venia com a aliat sino com a conqueridor. Segurament l'any seguent, el
714
, Mussa va pujar cap al riu
Ebre
, i despres d'ocupar per la forca
Ocilis
(mes tard
Madina Salim
i mes tard
Medinaceli
), va arribar fins a
Saragossa
, que va ocupar sense lluita. A Saragossa, Mussa va rebre la submissio d'un comte hispanoroma de la regio anomenat
Cassi
, origen de la important familia dels
Banu Qassi
. Sobre aquest temps es va coneixer que Aquila, a Damasc, havia renunciat a la corona i al regne, i l'havia cedit al califa, a canvi d'esser reconegut
comes
, de recobrar els seus bens, segurament expropiats per Roderic, i de tres mil hisendes. Aquest va esser el titol juridic en que es fonamenta el domini musulma sobre Hispania, i des de llavors Mussa va ser realment vali. Els gots no ho van acceptar i van elegir un nou rei, anomenat
Ardo
.
Mussa va marxar contra l'est del pais, i en aquest context s'hauria de situar l'atac i destruccio de
Tarraco
, on Aquila primer i segurament despres
Ardo
, tenien molts partidaris. Potser aquesta ferotge resistencia va fer desistir Mussa de seguir cap a
Narbona
, capital d'Ardo. Llavors Mussa va fer el seu avanc cap a l'oest. Conqueri
Seguia
(
Eixea
o Ejea de los Caballeros), pero les terres, que havien d'esser distribuides entre els soldats, despres de deduir la cinquena part del
califa
, no ho van ser. Es desconeixen els motius de Mussa per aquest perdo, tot i que se suposa que era un gest cap als vascons que vivien a la ciutat, ja que tot seguit havia de penetrar en terres vascones i volia entrar-hi amb bon peu. Pero el pais va resultar ser tant pobre i la gent anava tan despullada que Mussa, decebut, en va sortir rapidament despres de rebre una submissio mes que teorica. D'alli va passar al territori de la depressio basca,
la Rioja
, i, tot esquivant prudentment
Asturies
, on s'havien reagrupat alguns magnats gots resistents, a
Cantabria
, on els magnats locals es van sotmetre rapidament, passant llavors a
Galicia
on tampoc va trobar resistencia.
El setembre del
714
, Mussa i Tariq ibn Ziyad van passar cap al Sud de la peninsula amb el tresor reial visigot, des d'on van embarcar cap a Ifriqiya, on posteriorment havien de viatjar cap a Damasc per donar comptes de la seva missio. El
comte Cassi
abans esmentat, viatjava amb Mussa juntament amb altres magnats. Mussa va arribar a Damasc poc abans de la mort del califa al-Walid I (que va morir a comencaments del
715
). El govern d'Hispania, amb seu a Sevilla, va quedar confiat a Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, fill de Mussa, que es va casar amb
Egilona
, vidua del rei Roderic.
Mussa i Tariq, a l'arribar a Damasc, van caure en desgracia per la seva desobediencia, pero la mort del califa va evitar altres consequencies, encara que
Sulayman ibn Abd-al-Malik
, el nou califa, va manifestar la seva hostilitat a Mussa. El
716
o
717
es trobava a
Siria
, on els historiadors arabs li atribueixen fets llegendaris. Va morir cap al
717
.
- ↑
Curs de Christine Mazzoli-Guintard, professora a la universitat de Nantes
- ↑
Clare
, Israel Smith.
Medieval history
(en angles). Werner Company, 1893, p. 34.