Museu de Prehistoria de Valencia

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseu de Prehistoria de Valencia

El Centre Cultural la Beneficencia , seu del museu, vist des del carrer de Guillem de Castro
Dades
Tipus museu Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1927
Governanca corporativa
Seu 
Gestor/operador Diputacio de Valencia Modifica el valor a Wikidata
Directora Helena Bonet Rosado

Lloc web www.museuprehistoriavalencia.es

El Museu de Prehistoria de Valencia es un museu de la ciutat de Valencia que exposa materials arqueologics que cobreixen des del periode paleolitic fins a l'epoca visigoda. Des del 1982 ocupa una part del Centre Cultural la Beneficencia . [1]

Edifici [ modifica ]

La Casa de la Beneficencia es un edifici construit el 1841. Consta de planta baixa i dos pisos disposats entorn de cinc patis. A la planta baixa, es troben la botiga, la cafeteria, dues sales d'exposicions temporals, tallers didactics, magatzems i laboratoris de restauracio i fauna quaternaria, aixi com els despatxos i dependencies del Servei d'Investigacio Prehistorica , mentre que l'esglesia es converteix en sala d'actes. A la primera planta, es troben la biblioteca i les sales permanents dedicades al paleolitic , neolitic i edat del bronze . A la segona planta, les sales permanents dedicades a la cultura iberica i al mon roma . [2]

Historia [ modifica ]

El Servei d'Investigacio Prehistorica [ modifica ]

El Guerrer de Moixent , obra iberica albergada en el Museu

El 1927 la Diputacio de Valencia va crear el Servei d'Investigacio Prehistorica (SIP) i el Museu de Prehistoria, a instancies d' Isidre Ballester Tormo , com una institucio cientifica dedicada a investigar, conservar i difondre el patrimoni arqueologic valencia. [3] [4] En 1928 van crear la publicacio Archivo de Prehistoria Levantina i en 1937 , a instancies de la Conselleria de Cultura , es publica una serie de publicacions monografiques amb el nom de Trabajos varios . [5] Els cinc primers numeros d'aquesta serie, publicats quan el SIP es troba integrat en l' Institut d'Estudis Valencians , [6] es van publicar en valencia . [7] Tambe publiquen memories anuals. [8]

Hi han treballat alguns dels mes notables arqueolegs estatals, com Lluis Pericot , Domingo Fletcher o Enric Pla , que van dirigir el SIP, o Miquel Tarradell , Milagro Gil-Mascarell o Carmen Aranegui , que hi van col·laborar estretament. [9] Des dels seus inicis, el SIP desenvolupa una intensa labor de camp en jaciments arqueologics com la Bastida de les Alcusses de Moixent , la Cova Negra de Xativa , la cova del Parpallo de Gandia o el tossal de Sant Miquel de Lliria . [10] Els materials obtinguts a partir d'aquestes excavacions prompte van contribuir a crear el fons del museu.

Centre de la Beneficencia [ modifica ]

El 1982 el museu es va traslladar al Centre Cultural la Beneficencia . L'any 1995 , s'inaugura la restauracio completa de l'edifici, duta a terme per l'arquitecte Rafael Rivera . A l'edifici tambe s'hi van instal·lar el Museu Valencia d'Etnologia i la Institucio Alfons el Magnanim .

Actualitat [ modifica ]

En l'actualitat, els projectes d'investigacio comprenen totes les etapes de la prehistoria i l'antiguitat valencianes, amb importants actuacions, com la desenrotllada en la cova del Bolomor a Tavernes de la Valldigna , on han aparegut les restes humanes mes antigues en terres valencianes. Tambe es realitzen excavacions en els jaciments eneolitics de Fuente Flores i Cinto Mariano ( Requena ), en el poblat de l'edat del bronze de la Lloma de Betxi ( Paterna ) en els poblats iberics de la Bastida de les Alcusses i Los Villares ( Caudete de las Fuentes ), aixi com en la ciutat iberoromana de la Carencia de Toris .

Col·leccio permanent [ modifica ]

El museu ocupa dos plantes de la Casa de Beneficencia. A la primera planta presenta un recorregut que comenca en els inicis de l'arqueologia valenciana, i progressivament cobreix temes com els primers habitants, els grans cacadors, l'art paleolitic valencia, l'inici de l'agricultura i la ramaderia, l'art post-paleolitic, l'aparicio dels metalls, l'edat del bronze.

La segona planta s'inicia amb les relacions amb el mon mediterrani, amb peces originals d'Empuries, i continua amb la cultura dels ibers, els grans poblats, la vida domestica, el mon religios i funerari, la ciutat d' Edeta i l'escriptura iberica. Acaba amb la romanitzacio i posterior epoca visigotica.

Peces destacades [ modifica ]

Entre les peces destacades del fons del museu, s'inclouen El Guerrer de Moixent , una plaqueta gravada de la Cova del Parpallo , un vas amb decoracio incisa de la Lloma de Betxi , un vas amb decoracio Cardial de la Cova de l'Or de Beniarres , un vas del Tossal de Sant Miquel o el Mosaic de Font de Mussa , a Benifaio .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Museu de Prehistoria de Valencia