Moctezuma II
, 1699, per Antonio de Solis
Moctezuma II
(c. 1466 ? juny de 1520), el seu nom es transliterat en diverses variants com
Montezuma
,
Moteuczoma
,
Motecuzoma
i s'anomena en textos en
llengua nahuatl
com
Motekwsoma Xokoyotsin
i semblants. Va ser el nove
tlatoani
(emperador) de
Tenochtitlan
; va regnar de 1502 a 1520. Va ser durant el regnat de Moctezuma II quan comenca la
conquesta espanyola de l'Imperi asteca
.
[1]
L'Imperi asteca va assolir el seu apogeu durant el regnat de Moctezuma, que va intentar consolidar-lo sotmetent territoris sense litoral que s'havien mantingut independents, particularment al pais
mixteca.
[2]
Tambe va transformar l'antic sistema de jerarquia social
meritocratica
ampliant la bretxa entre els nobles (
pipiltin
) i els plebeus (
macehualtin
) exclosos dels carrecs administratius superiors.
Pero el 1519, interve un nou fet, causa de la mort de Moctezuma (1520) i despres, de l'enfonsament de l'Imperi (1521): l'arribada a Centreamerica dels
conqueridors
espanyols, que ja havien colonitzat
la Hispaniola
i
Cuba
al
Carib
.
Hernan Cortes
, va partir de Cuba el febrer de 1519, va desembarcar l'abril a
Veracruz
(fundada poc despres) i va arribar a Ciutat de Mexic al novembre. Els espanyols, juntament amb els seus aliats indis, son rebuts com a convidats per Moctezuma II. Pero les relacions es tensen rapidament: el maig de 1520, els habitants de Mexic es van aixecar i els espanyols es van trobar assetjats. Moctezuma va morir el 29 de juny en condicions poc conegudes i Cortes va decidir evacuar la ciutat el 30: es el famos episodi de la
La Nit Trista
. Pero aquesta derrota espanyola es una retirada estrategica: l'any seguent, l'exercit de Cortes torna i s'apodera de la ciutat de Mexic despres de dos mesos de setge (13 d'agost de 1521). L'imperi asteca, privat del seu centre, es va enfonsar rapidament, donant pas a la colonia de
la Nova Espanya
.
La representacio de Moctezuma a la Historia es la del cap d'un estat derrotat per un petit nombre d'enemics: moltes fonts, per tant, el descriuen com a feble i indecis. Aquesta visio de les coses no es correspon amb la seva conducta real contra els espanyols.
[3]
El nom de ≪Moctezuma≫
[
modifica
]
La pronunciacio del seu nom en
nahuatl
es [motek??soːma]. Es una
paraula composta
que combina un terme que significa
per sempre senyor i poderos
i un verb que significa
arrufar les celles amb ira
, i s'interpreta com
el que arrufa les celles com un senyor
[4]
o
aquell que esta enutjat amb la noblesa.
[5]
El
glif
del seu nom, a la cantonada superior esquerra de la il·lustracio del
codex de Mendoza
oposat, estava compost per una
diadema
(
xiuhuitzolli
) col·locada sobre els cabells llisos amb un adorn de l'orella associat amb una peca de nas separada i una ≪bombolla≫ que conte la transcripcio de les seves paraules.
[6]
L'us d'un nombre de regnat va apareixer en els temps moderns nomes per distingir-lo del primer Moctezuma, anomenat
Moctezuma I
perque, encara que aquest ultim fos el besavi del segon, no hi ha cap successio dinastica entre els
asteques
.
[7]
Les croniques
asteques
l'anomenaven
Motecuhzoma Xocoyotzin
([?oko?jotsin] significa
joventut honrada
), mentre que el primer es deia
Motecuhzoma Ilhuicamina
o
Huehuemotecuhzoma
(
Moctezuma el Vell
).
1520: els espanyols es fan amos de Montezuma a Ciutat de Mexic.
Escriptura mexica
de Moctezuma (
Codex Mendoza
, foli 15v).
Els textos relatius a la vida de Moctezuma son incomplets i contradictoris, de manera que no tenim certesa sobre la seva personalitat i el curs del seu regnat. Aquests textos daten del periode de la conquesta (cartes de Cortes a
Carles V
), o son posteriors a la seva mort (memories d'un dels conqueridors,
Bernal Diaz del Castillo
, obres historiques en les quals van participar els indigenes, en particular un fill petit de Moctezuma).
Hernan Cortes: les
Cartas de Relacion
dirigides a Carles V
[
modifica
]
Els escrits de
Cortes
son contemporanis dels fets, i s'escriuen a mesura que anaven desenvolupant les vicissituds de la seva expedicio. Aquestes son les
Cartas de relacion
[8]
adrecada a Carles V, rei de Castella i rei d'Arago des del 1516, amb l'objectiu de justificar la seva actuacio.
[9]
En el que Cortes diu de Moctezuma, una idea habitual es que Moctezuma va interpretar la llegenda asteca de
Quetzalcoatl
per a convertir-lo en un
messies
venjatiu que havia tornat a governar els
mexicas
(etnia dominant de l'Imperi asteca). Pero aquesta afirmacio ha estat questionada per molts historiadors, entre ells Anthony Pagden i Eulalia Guzman.
[10]
Pagden escriu que, en realitat, ≪no hi havia cap tradicio anterior a la conquesta que assignes aquest paper a
Quetzalcoatl
i, per tant, sembla possible que aquesta llegenda fos recollida per
Sahagun
i Toribio de Benavente d'informadors que havien perdut parcialment el contacte amb les histories tribals tradicionals≫.
Bernal Diaz del Castillo:
La historia real
[
modifica
]
El relat de
Bernal Diaz del Castillo
(1496-1584),
Historia verdadera de la conquista de la Nueva Espana
, es el d'un testimoni directe, que va participar en la conquesta a l'exercit de Cortes (1519-1521), pero va ser escrit molt despres, a partir de 1553.
Pinta el retrat d'un rei noble que lluita per mantenir l'ordre al seu regne despres de ser fet presoner per
Cortes
.
Obres historiques dels inicis de la Nova Espanya
[
modifica
]
Bernardino de Sahagun (1500-1590)
[
modifica
]
Bernardino de Sahagun
es membre de l’
orde francisca
, que, enviat a Nova Espanya, es va interessar per la llengua nahuatl i la cultura mexica. Es l'autor de l'obra anomenada
Codex florenti
, escrita amb col·laboradors nadius de
Mexic-Tenochtitlan
o de
Tlatelolco
, ciutat vassall.
El text generalment presenta els governants de Tlatelolco amb una llum favorable en comparacio amb els de Tenochtitlan i Moctezuma, en particular, se'l critica com un governant feble, supersticios i laxa.
L'historiador James Lockhart ho interpreta assumint que el poble mexica necessitava un boc expiatori per explicar la caiguda de l'Imperi asteca i que aquest paper s'atribuia de manera molt natural a Moctezuma.
[11]
Fernando Alvarado Tezozomoc
[
modifica
]
Fernando Alvarado Tezozomoc
(1530-1609), autor de la
Cronica Mexicayotl
(cronica mexica) escrit en nuhuatl, es net de Moctezuma II. La seva cronica es refereix essencialment a la genealogia dels governants
asteques
. Descriu el llinatge de Moctezuma i indica que Moctezuma va tenir dinou fills: onze fills i vuit filles.
[12]
Origens familiars
[
modifica
]
Era fill d'
Axayacatl
i nebot dels seus dos predecessors,
Tizoc
i Ahuitzotl.
Sembla que es va convertir en governant contra la seva voluntat, sense dubte obligat per la mort accidental d'Ahuitzol durant una inundacio de
Tenochtitlan
.
Al capdavant de l'Imperi
[
modifica
]
El foli 15 del
Codex Mendoza
descriu el regnat i les conquestes de Moctezuma II (el mateix representat a l'esquerra del glif central).
Governa de manera autoritaria reorganitzant totalment l'administracio nomenant administradors mes joves. Moctezuma tambe redueix les pretensions de la noblesa. L'economia i el comerc estan florint en tot l'Imperi, que assoleix la seva maxima extensio i s'esten per
Guatemala
i la peninsula de
Yucatan
.
La famosa pedra de Tizoc, un cuauhxicalli (pedra de sacrifici) decorada amb talles que representen
Tizoc
, el predecessor de Moctezuma com a tlatoani, tambe es diu que es va fer durant el seu regnat
Segons fonts autoctones, en assumir el poder, Moctezuma va ordenar al seu
cihuacoatl
Tlilpotonqui que substituis els dignataris i funcionaris designats pel seu predecessor, Ahuitzotl, per construir una cort favorable a les seves reformes, educada i extreta de l'elit mes que d'origen plebeu .
La reconstruccio de Mexic-Tenochtitlan
[
modifica
]
Ordena la reconstruccio total de la capital que havia patit una altra inundacio. Va ser aquesta ciutat que s'havia convertit en extraordinaria la que els
conqueridors
van descobrir el 1519, Ciutat
de Mexic
, la ciutat de la llacuna.
Mapa que mostra l'expansio de l'Imperi Asteca a traves de les seves conquestes. Les conquestes de Moctezuma II s'indiquen amb el color verd (basat en els mapes de Ross Hassig a
Aztec Wars
)
Inici de les relacions amb els espanyols
[
modifica
]
Auguris sobre l'arribada dels espanyols
[
modifica
]
El pas d'un cometa hauria estat interpretat per Moctezuma II com un presagi terrible, segons
Diego Duran
(
Codex Duran
, t. I, cap. LXIII) .
Bernardino de Sahagun
(1499-1590) esmenta vuit fets, ocorreguts deu anys abans de l'arribada dels espanyols, que s'haurien interpretat com a signes nocius: l'aparicio d'una flama al cel durant gairebe un any, la crema del marc del temple de
Huitzilopochtli
, un altre temple misteriosament colpejat per un llamp, la caiguda d'un cometa, l'aigua del
Llac de Texcoco
que va comencar a bombollejar, l'aparicio d'una dona que va plorar gemegant ≪estimats fills, ja marxem≫, un ocell capturat pels pescadors al llac de Texcoco i que portava un mirall al cap, aparicio d'homes de dos caps que van desapareixer tan bon punt els van mostrar a Moctezuma.
[13]
pensen que els
asteques
eren especialment sensibles a aquests signes perque l'any precis de l'arribada dels espanyols va coincidir amb la nova cerimonia del foc celebrada al final d'un cicle de 52 anys del
calendari asteca
, l'any que va estar associat als canvis, renaixement i risc de desastres, com a part del mite de la Llegenda dels Sols. Segons Matthew Restall, va ser un simple
mite del fatalisme nadiu
el que va donar lloc al
truisme
que els
asteques
s'havien tornat passius a causa de la seva propia supersticio. Probablement, aquestes llegendes formen part del proces de racionalitzacio posterior a la conquesta dels asteques per explicar la seva derrota, buscant descriure un Moctezuma indecis, vanitos i supersticios, que finalment va ser la causa de la caiguda de l’Imperi asteca.
[11]
L'etnohistoriadora Susan Gillespie ha argumentat que la concepcio de la historia dels
nahues
, que interpretaven com una serie de cicles successius, tambe va conduir a una racionalitzacio posterior dels esdeveniments de la conquesta. En aquesta interpretacio, la personalitat de Moctezuma, l'ultim rei de l'imperi asteca, es va reescriure per coincidir amb la dels primers reis de dinasties anteriors, per exemple
Quetzalcoatl
, el mitic darrer governant dels
tolteques
.
[14]
En qualsevol cas, es mes que probable que la descripcio de Moctezuma a les fonts posteriors a la conquesta estigues influenciada en gran manera pel seu paper com a figura important de la historia asteca tardana.
Primers contactes (1517)
[
modifica
]
L'any 1517, Moctezuma va rebre els primers informes que anunciaven el desembarcament dels europeus a la costa oriental del seu Imperi, era l'expedicio de
Juan de Grijalva
que havia desembarcat a San Juan de Ulua que, encara que es trobava en territori
totonac
, estava sota el domini de l'Imperi asteca. Moctezuma va donar ordres de mantenir-se informat de qualsevol nova aparicio d'estrangers a la costa i de posar guardies per vigilar la zona.
[15]
L'arribada de Cortes a Mexic (primavera de 1519)
[
modifica
]
Quan Cortes va desembarcar el 1519, Moctezuma va ser informat immediatament i va enviar emissaris per trobar-se amb els nouvinguts, un dels quals es conegut com un noble asteca anomenat Tentlil en llengua nahuatl, pero citat en els escrits de Cortes i Bernal Diaz del Castillo com "Tendile".
Quan els espanyols es van acostar a
Tenochtitlan
, van fer una alianca amb els
tlaxcalteques
, que eren els enemics de la Triple Alianca asteca, i els van ajudar a fomentar una revolta a diverses ciutats sota domini asteca. Moctezuma era conscient d'aquest complot i va enviar regals als espanyols, presumiblement per mostrar la seva superioritat sobre els espanyols i els tlaxcalteques .
La reaccio de Moctezuma
[
modifica
]
Palau de Moctezuma, representacio extreta del
Codex Mendoza
(1542)
Segons algunes fonts antigues, Moctezuma es va espantar pels nouvinguts, i algunes fonts com el
Codex de Florencia
, informen que els asteques van prendre els espanyols per deus i van interpretar l'arribada de Cortes com el retorn del deu
Quetzal
, que havia tornat a la terra. La veracitat d'aquestes afirmacions es dificil d'avaluar, pero recentment els etnohistoriadors especialitzats en les primeres relacions espanyol-nahua l'han descartat com un mite del periode postconquesta.
Segons
Bernardino de Sahagun
, a l'arribada dels
conquistadors
, Moctezuma esta aterrit per la descripcio que li van fer els seus emissaris: ≪Cavalquen muntats sobre els seus cervols. [... ] A tots els costats els seus cossos estan protegits, nomes es veuen les seves cares. Son blancs com si fossin de calc. [... ] Llarga es la seva barba, [... ]≫.
La hipotesi que Cortes era considerat una divinitat prove principalment de la
Historia general de las cosas de Nueva Espana
, escrit uns cinquanta anys despres de la conquesta. Durant la primera trobada entre Moctezuma i Cortes, tal com consta al codex, es descriu al governant asteca que declamava un discurs escrit en
nahuatl
classic, un discurs que es transcriu textualment al codex (escrit per informants de
Sahagun
nadius de
Tlatelolco
, que eren probablement no testimonis oculars de la trobada) i presentaven declaracions de postracio i admiracio divina o quasi divina, com ara: ≪Vau tenir la bondat de venir a la terra, vau tenir la bondat d'apropar-vos a la vostra aigua, al vostre lloc alt a Mexic, vau baixar al vostre tron, que us vaig guardar breument, el meu paper es mantenir-lo per a vos≫ i ≪Heu volgut venir, heu conegut el dolor, heu conegut la fatiga, vingut a la terra, descanseu, entreu al vostre palau, descanseu els vostres membres, porteu a la terra els nostres senyors≫. Matthew Restall argumenta que Moctezuma oferint educadament el seu tron a
Cortes
(si mai va pronunciar aquest discurs) podria haver significat exactament el contrari del que volia dir: la cortesia en la cultura asteca era una manera d'afirmar una posicio dominant i de mostrar la propia superioritat. Aquest discurs va ser l'origen de la llegenda que Moctezuma es va dirigir a Cortes com el deu
Quetzalcoatl
a la terra. Altres tambe van propagar la idea que
els nadius americans
van confondre els conqueridors amb deus, especialment historiadors
franciscans
com Fra
Geronimo de Mendieta
[16]
Alguns sacerdots franciscans tenien creences
mil·lenaries
, i el fet que els indigenes poguessin prendre per deus els conqueridors espanyols era una idea que anava be amb aquesta teologia.
[17]
Bernardino de Sahagun
, que havia compilat el
Codex de Florencia
, tambe era un sacerdot francisca.
L'arribada dels espanyols a Tenochtitlan (novembre de 1519)
[
modifica
]
Lloc de trobada de Moctezuma i Hernan Cortes.
El 8 de novembre de 1519, Moctezuma es va trobar amb Cortes a la carretera que portava a Tenochtitlan i els dos governants van intercanviar regals. En la seva primera descripcio de Moctezuma, Diaz del Castillo escriu:
| ≪
|
El gran Montezuma tenia uns quaranta anys, era alt, ben proporcionat, mes aviat prim i amb la pell bastant clara, que contrastava amb la pell fosca habitual entre els indis. No portava els cabells llargs, sino tallats a les orelles, i tenia una barba negra curta, prima i ben retallada. El seu rostre era bastant llarg i alegre, tenia uns ulls bonics, i la seva aparenca i maneres podien expressar intel·ligencia o, si calia, gravetat tranquil·la. El seu aspecte era net i ordenat, i es banyava cada tarda. Tenia al seu voltant moltes esposes, les seves amants, les filles dels caps i dues dones legitimes que eren
Cacics
.
[18]
La roba que portava un dia no la tornava a portar durant tres o quatre dies. Tenia una guardia de dos-cents homes allotjats en habitacions al seu costat, i nomes a alguns d'ells se'ls permetia parlar amb ell.
[19]
|
≫
|
En la seva segona carta, Cortes descriu aixi la seva primera trobada amb Moctezuma:
| ≪
|
Mutezuma [sic] va venir a saludar-nos i amb ell uns dos-cents senyors, tots descalcos i vestits amb un vestit diferent, pero tambe molt rics a la seva manera i en tot cas mes que els altres. Venien en dues columnes, alineades prop de les parets del carrer, que es molt ample i tan bonic i recte que es pot veure d'un extrem a l'altre. Mutezuma va baixar pel mig d'aquest carrer amb dos caps, un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra. I tots anaven vestits igual excepte Mutezuma que portava sandalies mentre els altres anaven descalcos, i es posaven a banda i banda d'ell.
[20]
|
≫
|
Moctezuma va obsequiar Cortes amb un
calendari asteca
, un disc d'or fet a casa i un altre de plata. Cortes va fondre aquests tresors pel seu valor.
[21]
Tambe es van celebrar sacrificis humans, que van sorprendre molt els espanyols.
De l'aparent amistat a la guerra
[
modifica
]
L'aparicio de tensions (novembre 1519-maig 1520)
[
modifica
]
Moctezuma va conduir Cortes al seu palau on els espanyols van viure com a convidats seus durant diversos mesos. Moctezuma va continuar governant el seu Imperi i fins i tot va emprendre la conquesta de nous territoris durant l'estada dels espanyols a Tenochtitlan.
En algun moment durant aquest periode, Moctezuma es va convertir efectivament en presoner al seu propi palau. El motiu exacte pel qual va passar aixo no esta clar a les fonts disponibles. En adonar-se de la cobdicia dels nouvinguts, la noblesa asteca es va sentir cada cop mes insatisfeta amb la prolongada estada de l'exercit espanyol a Tenochtitlan i es va ressentir de la passivitat del seu governant. Aleshores Moctezuma va dir a Cortes que seria millor que marxes.
Poc despres, Cortes va marxar per lluitar contra
Panfilo de Narvaez
, encarregat pel governador de Cuba, deixant una guarnicio a la Ciutat de Mexic (Pedro de Alvarado).
La matanca del Toxcat (20 de maig de 1520) i les seves consequencies
[
modifica
]
Durant la seva absencia, la
massacre de Toxcatl
transforma la tensa situacio entre els espanyols i els asteques en oberta hostilitat.
Moctezuma va ser pres com a ostatge pels espanyols desitjosos de garantir la seva seguretat . Pero ells mateixos es troben assetjats a la Ciutat de Mexic.
Quan Cortes va tornar a Mexic, la situacio era, doncs, dolenta per als espanyols.
Mort de Moctezuma (29 de juny de 1520)
[
modifica
]
Moctezuma capturat i empresonat per Cortes (gravat de l'holandes Jean-Charles Donat van Beecq, finals segle XVII).
Es desconeixen els detalls de la seva mort: les diferents versions de la seva mort son efectivament donades per les fonts.
A la seva
Historia
,
Bernal Diaz del Castillo
afirma que el 29 de juny de 1520 els espanyols van obligar Moctezuma a apareixer al balco del seu palau per demanar calma als seus compatriotes. La gent estava consternada per la traicio del seu emperador i li van llancar pedres i fletxes. Va morir poc despres. Escriu Bernal Diaz:
| ≪
|
Tot just s'havia acabat [el discurs de l'emperador als seus subdits] que va caure una sobtada pluja de pedres i fletxes. Els nostres homes que protegien Montezuma van relaxar momentaniament la seva atencio quan van veure que l'atac s'aturava, mentre parlava amb els seus subordinats. Montezuma va ser llavors colpejat per tres pedres, una al cap, una al brac i l'altra a la cama, i tot i que li van suplicar que fos embenat i que menges una mica dirigint-se a ell molt amablement, ell s'hi va negar. Despres, de manera inesperada, ens van dir que havia mort.
[22]
|
≫
|
Cortes tambe va informar que Moctezuma va morir despres de ser ferit per una pedra llancada pels seus compatriotes.
D'altra banda, les croniques natives afirmen que Moctezuma va ser assassinat pels espanyols amb una espasa abans que abandonessin la ciutat.
[23]
Segons
Bernal Diaz del Castillo
:
| ≪
|
Cortes i tots nosaltres, els capitans i els soldats el ploravem, i no hi havia ningu entre nosaltres que el conegues i tingues relacions sexuals amb ell que no el plores com si hagues estat el nostre pare, cosa que no sorpren, perque era tan bo. S'ha dit que va regnar disset anys, i que va ser el millor rei que Mexic havia conegut mai, i que va triomfar personalment en tres guerres contra els paisos que havia conquerit. Vaig parlar del dolor que tots sentiem quan vam veure que Montezuma era mort, fins i tot vam culpar el germa dels
Mercedaris
per no convencer-lo de convertir-se al cristianisme".
[19]
|
≫
|
Els historiadors moderns, com Matthew Restall (2003), opinen que la versio indigena de la mort de Moctezuma II a carrec dels espanyols es mes fiable, ja que Moctezuma hauria deixat de ser util als conqueridors en fer-se palesa la seva incapacitat de pacificar els asteques.
[24]
Sequeles: des de la
Nit Triste
fins al final de l'imperi asteca
[
modifica
]
Representacio de Moctezuma II a
la Historia de la conquista de Mexico
(1715) d'
Antonio de Solis y Rivadeneyra
.
Representacio de Moctezuma II a
Veritables retrats i vides d'homes il·lustres
d’Andre Thevet (1584).
Moctezuma es succeit pel seu germa
Cuauhtlahuac
.
Moctezuma II va ser succeit pel seu germa Cuitlahuac, que poc despres moriria de
verola
, i fou succeit aquest pel seu nebot adolescent
Cuauhtemoc
.
Hi ha diverses linies familiars a
Mexic
i Espanya descendents dels descendents dels fills i filles de Moctezuma II, entre elles Tlacahuepan Ihualicahuaca, o Pedro Moctezuma i Tecuichpo Ixcaxochitzin, o
Isabel Moctezuma
.
Moctezuma va tenir vuit filles, inclosa Tecuichpo, tambe coneguda com Dona Isabel de Moctezuma, i onze fills, entre ells Chimalpopoca (que no s'ha de confondre amb Chimalpopoca, un tlatoani huey anterior) i Tlaltecatzin.
[25]
El fill de Moctezuma, conegut com
Don Pedro
, va rebre Tula com encomienda.
El net de Moctezuma II i fill de Pedro, Ihuitemotzin, batejat
Diego Luis de Moctezuma
, va ser portat a Espanya pel rei
Felip II
i es va casar amb Francisca de la Cueva de Valenzuela.
[26]
El 1627, Pedro Tesifon de Moctezuma, besnet de Moctezuma, va rebre el titol de comte de Moctezuma i va passar a formar part de la noblesa espanyola. El seu titol de noblesa fou canviat posteriorment i esdevingue comte
de Moctezuma de Tultengo
. El 1766 es va concedir la dignitat de
Gran d'Espanya
al titular del comtat. El 1865 el titol, que ostentava Antonio Maria Moctezuma-Marcilla de Teruel y Navarro, 14 comte de Moctezuma Tultengo, va ser elevat a
Ducat
, passant a ser el de Ducat de Moctezuma. L'any 1992 per
Joan Carles I
autoritza una nova denominacio del titol, que esdevingue el Ducat de Moctezuma de Tultengo.
Una altra de les filles de Moctezuma, la princesa Xipaguacin Moctezuma, es va casar amb Juan de Grau, baro de Toleriu, un dels oficials superiors de Cortes, que la va portar de tornada a Espanya amb un grup de mexicas i va morir al poble de muntanya de Toleriu, prop d'
Andorra
, el 1537.
Altres titulars de titols nobiliaris espanyols descendents de l'emperador asteca son els ducs d'Ahumada, els comtes de Miravalle, el duc d'Abrantes i els ducs d'Atrisco.
[27]
D'aquestes linies tambe descendeixen els
ducs d'Alba
. Moltes families espanyoles sense titols nobiliaris tambe descendeixen de moltes branques familiars descendents dels fills de Moctezuma II.
Els descendents d'aquestes families tambe inclouen el general Jeronimo Giron-Moctezuma, 3r marques de las Amarilas, descendent de la 9 generacio de Moctezuma II, que va ser el comandant de les forces espanyoles a la
batalla de Fort Charlotte
, i el seu net Francisco Javier Giron y Ezpeleta, 2 duc d'Ahumada i cinque marques de Las Amarillas, que va ser el fundador de la
Guardia Civil
espanyola.
[28]
Molts pobles indigenes d'America veneren divinitats que porten el nom del governant asteca, i sovint el mite transmet la creenca que un dia el divinitzat Moctezuma tornara per venjar el seu poble. A Mexic durant els temps moderns, els pobles
Pames
,
Otomis
,
Tepehua
,
Totonac
i
Nahua
van continuar adorant deitats terrenals anomenades Moctezuma.
[29]
El seu nom tambe apareix al ritual Zinacantan dels maies
tzotzil
on els ballarins disfressats de deus de la pluja reben el nom de
Moctezumas.
[30]
La figura mitologica de
Tohono O'odham
entre els pobles del nord de Mexic i alguns
pobles
de Nou Mexic i Arizona anomenats Montezuma, possiblement pot tenir origens que es remunten al rei asteca.
Hubert Howe Bancroft, escrivint al segle
xix
(
Native Races
, tom #3), va especular que el nom de l'emperador asteca Moctezuma s'utilitzava per referir-se als herois d'aquestes cultures que son una combinacio de diferents figures historiques unides sota el nom d'un representant especialment destacat de la identitat nativa americana.
El nom de Moctezuma va ser invocat durant diverses rebel·lions indigenes com a simbol de resistencia contra els espanyols.
Referencies en la cultura moderna
[
modifica
]
Home vestit de Moctezuma, al
Valencia
Orange
Show
, California,
1931
.
- L'Emperador de Mexic es el personatge principal de diverses
operes
del segle
xviii
, alguns dels quals es titula
Motezuma
, per exemple el d'
Antonio Vivaldi
(1733),
Josef Myslive?ek
(1771), i alguns tenen altres noms, com el de
Montezuma
de
Carl Heinrich Graun
(1755) i Niccolo Antonio Zingarelli (1781). Tambe es el tema de l'opera
Montezuma
de Roger Sessions (1963), i el protagonista de l'opera moderna del compositor italia Lorenzo Ferrero
La Conquista
(2005), on el paper esta escrit en
nahuatl
.
- La venjanca de Moctezuma
o la venjanca de Moctezuma es un terme col·loquial per referir-se als atacs de
diarrea del viatger
o altres malalties contretes pels turistes que visiten
Mexic
.
[31]
- El metro de Ciutat de Mexic te una estacio anomenada Moctezuma en honor als
tlatoani
.
- El castell de Montezuma i el pou de Montezuma son ruines indies del segle
xiii
situat al centre d'
Arizona
, van ser aixi batejades pels pioners americans delsegle
xix
que creien erroniament que eren construits pels
asteques
.
- La conquesta de l’imperi asteca es relata en una canco de
Neil Young
anomenada
Cortez the Killer
de l'album
Zuma
, un homenatge a Moctezuma que apareix a la canco com un governant savi i benevol.
Caracteristiques
[
modifica
]
Sovint se l'ha descrit com un governant feble, pero aixo no concorda amb el seu comportament durant la invasio castellana.
[32]
[19]
Durant el seu regnat, l'imperi asteca va arribar a la maxima extensio superficial, fins a
Xoconosco
a
Chiapas
i l'
istme de Tehuantepec
, i va incorporar la civilitzacio
zapoteca
i els
yopi
.
[33]
Les fonts per a la biografia de Moctezuma II son:
- ↑
MATA, Jordi
. ≪L'entrevista impossible a Moctezuma II≫.
Sapiens
[Barcelona], num. 77 (marc 2009), p. 16. ISSN 1695-2014
- ↑
Davies 1987
- ↑
Williamson
, Edwin.
The Penguin history of Latin America
(poche) (en angles).
Penguin Books
, 1992, p. 18.
ISBN 978-0-14-012559-7
.
OCLC
29998568
.
LCCN
2005412242
.
- ↑
Andrews
, J. Richard.
Introduction to Classical Nahuatl
(en angles). University of Oklahoma Press, 2003, p. 599.
- ↑
Brinton
, Daniel G.
Ancient Nahuatl Poetry
, 1890.
- ↑
British Museum Exhibition Guide for
Moctezuma: Aztec Ruler
(2009)
- ↑
Williamson
, Edwin.
The Penguin history of Latin America
(poche) (en angles).
Penguin Books
, 1992, p. 18.
ISBN 978-0-14-012559-7
.
OCLC
29998568
.
LCCN
2005412242
.
- ↑
Hernan Cortes.
online in Spanish
Letters
? available as
Letters from Mexico
. Yale University Press,, 1986.
ISBN 0-300-09094-3
.
- ↑
De fet, des de la sortida de la seva expedicio de
Trinitat de Cuba
(febrer de 1519), Cortes es va enfrontar a l'hostilitat del governador de Cuba,
Diego Velazquez de Cuellar
, que el considerava un rebel. Cortes, en principi subordinat a Velazquez, es va acostar directament al rei per intentar (amb exit en conjunt) obtenir la seva proteccio.
- ↑
Eulalia Guzman.
Relaciones de Hernan Cortes a Carlos V sobre la invasion de Anahuac
. I, 1958, p. 279.
- ↑
11,0
11,1
Lockhart 1993, pp. 17?19
- ↑
Fernando Alvarado Tezozomoc (traduction d'Adrian Leon),
Cronica Mexicayotl
, Mexico, UNAM, 1992 (premiere edition: 1949).
- ↑
Baudot & Todorov 1983
, p. 49
- ↑
Gillespie, 1989, Chapter 5.
- ↑
Bernal Diaz del Castillo..
The Conquest of New Spain
.
. Penguin,, 1963., p. 220.
- ↑
Martinez 1980
- ↑
Phelan 1956
- ↑
Cacic
es una paraula hispanitzada originaria del Carib, que significa "senyor hereditari" o "lider militar". Despres de trobar-se per primera vegada amb el terme i la funcio al Carib, cronistes de l'epoca de la conquesta, com Diaz, l'utilitzaven sovint per referir-se als liders indigenes en general
- ↑
19,0
19,1
19,2
≪[
http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/historia/bernal/indice.html
Indice de Historia verdadera de la conquista de la Nueva Espa?a de Bernal Diaz del Castillo. Captura y dise?o, Chantal Lopez y Omar Cortes para la Biblioteca Virtual Antorcha]≫. [Consulta: 13 maig 2023].
- ↑
Cortes
, Hernan.
Cartas y relaciones de Hernan Cortes al Emperador Carlos V., colegidas e ilustradas por Don Pascual de Gayangos. [The Second to Fourth, and Sixth "Cartas," with other letters and documents.
.
] (en castella). A. Chaix y ca., 1866.
- ↑
Bernal Diaz del Castillo..
The Conquest of New Spain
.
. Penguin,, 1963., p. 216-219.
- ↑
Diaz del Castillo (1963,
p.
294
)
- ↑
Presentation officielle
de l'exposition
Moctezuma: Aztec Ruler
de 2009 au
British Museum
(section
Conquest
).
- ↑
Marimon
, Silvia ≪Les 10 morts mes misterioses de la historia≫.
Sapiens
[Barcelona], num. 80, juny 2009, p. 40-45.
ISSN
:
1695-2014
.
- ↑
Gonzalez-Obregon, Luis.
Las Calles de Mexico
(en castella). Editorial Porrua, 1992.
ISBN 978-968-452-299-2
.
- ↑
≪
Project MUSE
≫ (en angles). Muse.jhu.edu. [Consulta: 16 novembre 2009].
- ↑
Donald E. Chipman.
Moctezuma's Children
(en angles), 2005, p. 224.
ISBN 978-0-292-70628-6
.
- ↑
≪
A Descendant of Moctezuma at the Battle of Mobile, 1780
≫. Book-smith.tripod.com, 04-01-2001. Arxivat de l'
original
el 4 de marc 2009. [Consulta: 16 novembre 2009].
- ↑
Gillespie 1989:165?66
- ↑
Bricker, 1981:138?9
- ↑
≪
La venganza de Moctezuma: la escatologica amenaza que casi acaba con los espanoles
≫ (en castella).
elconfidencial.com
, 05-08-2017. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑
Williamson
, Edwin.
The Penguin history of Latin America
. Nova York: Penguin Books, 1992, p. 18.
ISBN 0-14-012559-0
.
OCLC
29998568
[Consulta: 19 juliol 2009].
- ↑
Hassig
, Ross
.
Aztec warfare: imperial expansion and political control
. Norman:
University of Oklahoma Press
, 1988, p. 231 (Civilization of the American Indian series, no. 188).
ISBN 0-8061-2121-1
.
OCLC
17106411
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Lockhart, James
(ed. and trans.) (1993);
We People Here: Nahuatl Accounts of the Conquest of Mexico
. Berkeley: University of California Press.
- Martinez, Jose Luis
≪Geronimo de Mendieta≫.
Estudios de Cultura Nahuatl, UNAM, Mexico
, 14, 1980, pag. 131?197.
- Phelan, John Leddy.
The Millennial Kingdom of the Franciscans in the New World: A Study of the Writings of Geronimo de Mendieta (1525-1604)
. 2nd edition, revised. Berkeley: University of California Press, 1970.
ISBN 0-520-01404-9
.
OCLC
88926
.
- Townsend, Richard F..
The Aztecs
. 2nd edition, revised. Londres:
Thames & Hudson
, 2000.
ISBN 0-500-28132-7
.
OCLC
43337963
.
- Weaver, Muriel Porter.
The Aztecs, Maya, and Their Predecessors: Archaeology of Mesoamerica
. 3rd. San Diego, CA:
Academic Press
, 1993.
ISBN 0-12-739065-0
.
OCLC
25832740
.
- Gonzalez-Obregon, Luis.
Las Calles de Mexico
. 1st. Ciudad de Mexico, DF:
Editorial Porrua
, 1992.
ISBN 968-452-299-1
.
Enllacos externs
[
modifica
]