Mila I de Serbia
(serbi: Милан Обренови?) (
M?r??e?ti
,
22 d'agost
de
1854
-
Viena
,
29 de gener
de
1901
(Julia)
) va ser el sobira de Serbia de 1868 a 1889, primer com a princep (1868-1882), posteriorment com a rei (1882-1889).
Era fill de
Milo? Obrenovi?
(mort el
20 de novembre
de 1861) i de
Marija Obrenovi?
(morta el
16 de juliol
de 1876) net, per part de pare, del princep Efren Obrenovi?, cosi, per tant, del princep
Mihailo III
(1823-1868), el qual, no havent tingut successio del matrimoni amb
Julia Hunyady
, adopta Mila, i el 1864 l'envia a Paris perque rebes una perfecta instruccio. Alla el jove princep assisti a les classes que es donaven al Liceu de Lluis el Gran, pero en ser assassinat el seu protector Miquel III, que regia els destins de Serbia, el portaren a Belgrad. Proclamat princep de Serbia per la
Skup?tina
(Parlament Serbi), se'l consagra com a tal el
5 de juliol
de 1868, i com que encara era menor d'edat, es crea un Consell de Regencia del qual en formaren part
Jovan Risti?
,
Milivoje Blaznavac
i
Jovan Gavrilovi?
, i aquest Consell exerci el Poder executiu.
Majoria d'Edat
[
modifica
]
El
22 d'agost
de 1872 fou declarada la majoria d'edat de Mila, i proclamat, per tant, rei de Serbia, presta el jurament que exigia la Constitucio, comencant a governar de fet. Inaugura el seu regnat amb una serie de visites a diverses capitals europees. Aixi, el 1873 viatja a Paris i Viena, i l'any seguent efectua un viatge a Constantinoble. El
17 d'octubre
de 1875 es casa amb
Natalia Obrenovi?
(filla d'un comandant rus i de
Pulcheria Sturdza
; d'aquell matrimoni nasque el
14 d'agost
de 1876 el princep
Alexandre
. Per aquells dies comenca per a Serbia una epoca d'agitacio, ja que l'ambicio que regnava en l'ambit politic feia inestables els governs, i havent esclatat a
Bosnia
(a la que Serbia pretenia annexionar-se) una insurreccio contra els turcs, Mila aprofita aquesta circumstancia per a declarar la guerra a Turquia, detentora de Bosnia, doncs els serbis comptaven amb beneplacit de Russia i amb la cooperacio de
Montenegro
. Es feu la declaracio el
30 de juny
de 1876, i es posa al capdavant de l'exercit serbi el general rus
M. Tcherniaiev
, el qual desconeixia completament el pais, i no va poder resistir l'envestida turca. Els turcs el derrotaren en diverses ocasions, i van arribar fins i tot a comprometre l'existencia de Serbia. En vista d'aixo es concloia un armistici el
30 de desembre
d'aquell mateix any, que fou el primer pas per al tractat de pau, que es signa l'
1 de marc
de 1877. Aquest tractat deixa les coses tal com estaven abans de les hostilitats. Llavors va sobrevindria la guerra russo-turca, en la qual Serbia resta a l'espera d'esdeveniments, pero despres de la caiguda de
Plevna
, el
10 de desembre
de 1877, Mila envai resoltament el territori turc i aconsegui diverses victories, i arriba fins a les planures de
Kosovo
. Aquest felic resultat porta Serbia vers la seva completa independencia, la qual queda reconeguda en el
Tractat de San Stefano
i confirmada despres en el de Berlin, merces al suport de la diplomacia austriaca que Mila aconsegui conquistar-se, ja que les seves relacions amb Russia s'havien refredat molt per l'exces de proteccio que dispensa aquella nacio als bulgars en perjudici dels interessos de Serbia.
El ministeri presidit per Jovan Risti? resta, no obstant, en desacord amb Mila, doncs, davant el temor de les suspicacies russes, Risti? temia incorrer en el seu desgrat, pero Mila adopta decididament una politica favorable als Imperis centrals, i el gabinet hague de dimitir l'octubre de 1880. Llavors es forma un ministeri progressista presidit per Pirotchanats, el qual ocupa el poder fins al
8 d'octubre
de 1883 i durant aquest temps Mila prengue el titol de
rei hereditari
(1882), i es converti aixi en regne el que nomes era principat de Serbia.
Dintre el pais comenca a sentir-se un cert descontentament contra la politica imperant, descontent que fou maniobrat habilment pels russofils que havien somniat amb l'annexio de Bosnia i de l'
Hercegovina
, provincies amb les quals hi havia molts llacos d'afinitat (fins i tot l'idioma era comu), i el pais veia amb disgust com aquelles provincies anaven annexionant-se a Austria; tambe fou motiu de descontentament el creixement dels impostos, l'augment del Deute Public i altres circumstancies, pel qual no fou estrany que les eleccions legislatives de setembre de 1883 resultessin contraries al govern; el ministeri Pirotchanats llavors fou substituit pel de Risti?, el qual convoca noves eleccions que donaren per resultat una Cambra nacional de caracter obertament progressista. Pel febrer de 1884 aquell govern fou substituit pel de Garachanine que tingue un caracter mixt i porta a la realitzacio el programa economic projectat pe ministeri anterior.
Males relacions internacionals
[
modifica
]
Les relacions amb Bulgaria es trobaven en una fase perillosa i arribaren a una gran tibantor a causa de l'hospitalitat que concedi aquest pais als radicals serbis insurreccionats a finals de 1883 en alguns districtes; vingue, a mes, l'annexio de la
Rumelia
a aquell principat (1885); aixo acaba d'excitar l'opinio publica de Serbia contra Bulgaria, i no hi hague mes remei que anar a la declaracio de guerra als bulgars, basant-se en la violacio del tractat de Berlin. Els exercits del rei Mila penetraren en territori bulgar, aconseguint alguns exits al principi, pero les derrotes de Slivnitsa i de Pirot (novembre de 1885) obligaren a Serbia a sol·licitar la intervencio d'Austria per assolir dels bulgars la concessio d'un armistici, i se signa el 3 de marc el
Tractat de Bucarest (1886)
.
Llavors Mila tracta de fer-se popular indultant els radicals presos des de 1883, i a mes, substitui el ministeri Garachanine per un altre de caracter liberal-radical, presidit per Risti?, pero no volent aquest cap de govern doblegar-se a les exigencies dels seus col·legues radicals presenta la dimissio el
2 de gener
de 1888, i el rei Mila va cridar als seus consells al ministeri radical Grouitch, que es va mantenir poc en el poder, ja que el Parlament serbi recentment elegit, no va voler aprovar un projecte de reorganitzacio municipal, i fou substituit aquell gabinet el
27 d'abril
de 1888, per un altre, que presidi
Filip Hristi?
.
Problemes matrimonials
[
modifica
]
Natalia Obrenovi? esposa de Mila I
A aquests entrebancs de govern, el rei hague d'afegir els problemes domestics. El seu matrimoni amb
Natalia
no el va fer felic; les divergencies entre ambdos esposos anaven augmentant diariament per causes de caracter privat, accentuades per intrigues politiques, ja que la sobirana volia ficar-se en el govern del pais. El desacord del matrimoni arriba al periode algid el 1888, i trobant-se la reina Natalia a Weisbaden amb el princep
Alexandre
, Mila li prohibi de tornar a Serbia, si be manifesta que li conservaria el titol de reina, i li permetria guardar el seu fill fins a la majoria d'edat, si obeia aquella ordre. Natalia es nega a pactar sobre aquella base, i llavors Mila mana al seu ministre de la guerra traslladar-se a Wiesbaden per arravatar el princep Alexander del costat de la seva mare, cosa que aconsegui amb l'auxili de les autoritats alemanyes, i aixi, Alexandre torna al poder del seu pare. El rei insta de seguida el divorci, que aconsegui el
24 d'octubre
de 1888, cosa que servi encara mes per augmentar el descredit del monarca, ja que la seva conducta privada no havia estat gens exemplar, ja que als pocs anys de casat havia estat infidel a la seva esposa, tenint relacions il·licites amb dones de totes les categories socials, i les baralles a palau es repetien diariament.
Nova Constitucio
[
modifica
]
El gener de 1889 feu votar una nova Constitucio, i el
6 de marc
, aniversari de la seva proclamacio com a rei, abdica la corona en favor del seu fill, per al que nomena (donat que el princep encara era menor d'edat) un Consell de regencia format per Risti? i dos generals, i despres d'efectuar un viatge per
Terra Santa
, s'establi a Paris, encara que realitza diverses visites a Serbia. En la capital de Franca visque tan prodigament que es carrega de deutes, i per lliurar-se dels seus problemes financers, el
30 de setembre
de 1891, canvia els seus drets i tambe renuncia a la nacionalitat serbia. El 1892 prengue el nom de comte de Takowo. Aquest mateix any (1892) Mila fou objecte d'una temptativa d'assassinat, i el
7 de maig
de 1893 es reconcilia amb la seva esposa Natalia, la influencia de la qual a Serbia havia augmentat arran de l'abdicacio del seu marit.
El 1894 el seu fill
Alexandre I
no va saber entendre's amb el Partit Radical, cosa per la qual Mila torna a Serbia, on va ser reposat en tots els seus drets i declarat individu de la Casa reial, pero el poble li nega la confianca. Mila va reconeixer la seva violenta situacio i s'entorna a Paris el 1895. Nomenat el 1898, pel seu fill, general en cap de l'exercit serbi, s'indisposa amb el monarca a causa del desposori d'Alexandre amb
Draga
(1900), i Mila fou rellevat del comandament. Llavors es trasllada a Viena, on mori. Accedint als seus desitjos, no se li dona sepultura a la seva patria, i les seves restes foren inhumades (
16 de febrer
de 1901) en el claustre de Kruschedol. Prop del seu sepulcre l'emperador
Francesc Josep I
erigi un monument funerari d'estil roma d'Orient, dissenyat per Herm Bolle.
Analisi del regnat
[
modifica
]
El rei Mila dona proves, durant les dificils circumstancies del seu regnat, de ser un monarca prudent i habil, tambe demostra ser un excel·lent orador, pero el seu caracter indecis i voluble, li resta moltes simpaties. Alguns historiadors donen el nom de Mila Obrenovi? IV a aquest sobira, tenint en compte que aquest nombre ordinal li correspon com a princep de Serbia, pero si es te present que fou el primer en portar el titol de rei, cal anomenar-lo Mila I. Fou el fundador de l'Orde de l'Aguila Blanca (1883).
Va escriure l'obra
Milosh Obrenovitch
, o
Ullada vers la historia de Serbia de 1813 a 1839
(Paris, 1850). Diverses de les seves poesies posades en musica arribaren a ser molt populars a Serbia.
[1]
Bibliografia
[
modifica
]