Planol de mercat Central
El
Mercat Central
[2]
de
Valencia
es una construccio d'estil
modernista
, projectada pels arquitectes
Alexandre Soler i March
i
Francesc Guardia i Vial
el 1914, tots dos formats en l'
Escola d'Arquitectura de Barcelona
i col·laboradors de
Lluis Domenech i Montaner
, que feu el
palau de la Musica Catalana
i que es caracteritza per un estil propi dins les linies del
modernisme
.
El projecte del mercat Central de
Valencia
pretenia conciliar l'us de les grans estructures de ferro despullat amb l'estil
art nouveau
. Despres d'algunes desavinences i d'algunes modificacions al projecte inicial, les obres s'acabaren el gener de 1928, sota la direccio d'
Enric Viedma i Vidal
.
Aquest mercat s'ubica entre la
placa del Mercat
(facana principal) i la de la Ciutat de Bruges. El carrer Vell de la Palla separa el mercat de l'esglesia de
Sant Joan del Mercat
. A l'altra banda del mercat, hi ha el carrer de Palafox, la placa d'en Gall i el carrer de les Carabasses.
La placa del Mercat
[
modifica
]
El pla o
placa del Mercat
es una de les places mes singulars i conegudes de la ciutat de
Valencia
, per tal com aplega tres dels monuments mes reeixits de la ciutat: el modernista mercat Central (s.
xx
), la tardogotica
Llotja de la Seda
(s.
xv
) amb el seu
Consolat de Mar
renaixentista (
xvi
), i la part barroca de l'esglesia de
Sant Joan del Mercat
(s.
xvii
). Malgrat aquesta barreja d'estils,
Joan Francesc Mira
opina que ≪no se sap com, els tres edificis fan l'efecte de ser exactament com han de ser i ocupar el lloc que han d'ocupar, l'un davant o al costat de l'altre, com si haguera estat i haguera de ser sempre aixi≫.
 Detall de la facana principal del Mercat Central, on es combinen la ceramica i la pedra amb el vidre i el metall
|
 Facana de darrere del Mercat Central (
avinguda de l'Oest
), mes tradicional en l'us de materials, per tal com hi predomina la pedra i la fusta a les finestres
|
Antecedents del mercat Central
[
modifica
]
Abans de la construccio del mercat Central (1914-28), la placa del Mercat s'havia fet servir com a espai de mercat a l'aire lliure per a la ciutat de
Valencia
. Durant el segle
xix
, la placa s'havia ampliat amb l'enderroc del convent de les Magdalenes, pero, fins al 1914, no s'inicia la construccio de l'edifici cobert del mercat Central.
Fou a final del segle
xix
, amb l'auge de les idees higienistes i de la
burgesia
, que les autoritats municipals es plantejaren la necessitat de fer un mercat tancat. Aquest mercat havia de tindre grans dimensions, per la qual cosa calgue comprar i enderrocar alguns habitatges per reunir un solar d'uns 8.000 m².
Placa del Mercat el 1704, segons el planol del
pare Tosca
, que es conserva al Museu Historic Municipal de
Valencia
.
[5]
Sobre part d'aquesta placa, es basti l'actual mercat Central (1914-1928)
Estil arquitectonic
[
modifica
]
L'edifici podria definir-se com d'estil
eclectic
modernista
, combinant la tradicio constructiva catalana i la primera arquitectura del ferro i l'acer. La planta irregular adaptada a la forma de la parcel·la que ocupa conte dos espais: el mercat propiament dit (6.800 m²) i la peixateria (1.700 m²), amb carrers rectes i llargs travessats per dues vies amples, i quasi mil parades.
Les cobertes presenten sostres inclinats i dues innovadores cupules, una per a la peixateria, i una altra per al mercat. A la part alta d'aquesta segona cupula, hi ha un penell de ferro: la
cotorra del Mercat
que, segons com bufa el vent, parla o mira cap a un altre penell, el
pardalot de Sant Joan
, que es troba a la veina esglesia homonima.
L'armadura de cobriment d'acer laminat amb pilars units entre si per arcs remet a les grans arquitectures industrials del ferro, com les de l'
estacio del Nord
o el
mercat de Colom
. Els murs perimetrals, que nomes tenen funcio de tancament, presenten socols ceramics policroms en la seua base, persianes metal·liques i taulells (rajoles) de reflex daurat a la part superior, i pedra als cantons i a les portades.
 Cotorra del Mercat
|
 Penell de Sant Joan del Mercat, conegut popularment com el
pardalot de Sant Joan
, que dialoga amb la
cotorra del Mercat
|
Catedral de la llum
[
modifica
]
Segons
Joan Francesc Mira
, el mercat Central es com una
catedral
immensa i lluminosa, per la inundacio continua de claror que intensifica el colors de la mercaderia. Es un espai d'amplis carrers interiors dedicats a la venda de tota classe d'aliments, on la clientela no s'espenta ni s'amuntega perque l'espai es ben gran, i la cridoria s'esvaeix cap a les altures.
 L'interior del mercat Central, aci decorat amb penjolls nadalencs, es un espai diafan i lluminos, on la gent no s'amuntega i el soroll s'esvaeix cap a les altures
|
|
 Cupula amb finestrals de vidre de l'interior del mercat Central, amb taronges a la part de dalt i reflex daurat a la de baix
|
 Detall de la cupula del mercat Central, amb rams de taronges sobre fons blanc
|
Bibliografia
[
modifica
]
- Mira i Castera
, Joan Francesc.
Valencia per a veins i visitants
. 2a ed. Alzira: Bromera, maig 2007, p. 82-84 (Grans Obres).
- Sanchis Guarner
, Manuel.
La ciutat de Valencia
. 5a ed. Valencia: Ajuntament de Valencia, 1989.
Enllacos externs
[
modifica
]