한국   대만   중국   일본 
Membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Els membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Els membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (tambe coneguts com els Cinc Permanents , Cinc Grans , o P5 ) son els cinc els estats que la Carta de les Nacions Unides de 1945 estableix de manera permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides (UNSC): Xina , Franca , Russia (anteriorment la Unio Sovietica ), el Regne Unit i els Estats Units . Aquests paisos representen als cinc grans poders considerats com els vencedors de la Segona Guerra Mundial . Un total de 15 estats membres serveixen al CSNU, la resta dels quals son elegits. Nomes els cinc membres permanents tenen el poder de veto , que els permet evitar l'adopcio de qualsevol projecte "substantiu" de resolucio del Consell independentment del seu nivell de suport internacional. [1]

Membres permanents actuals [ modifica ]

Vegeu tambe: Xina i les Nacions Unides , Franca i les Nacions Unides , Russia i les Nacions Unides , Unio Sovietica i les Nacions Unides , Regne Unit i les Nacions Unides , i Estats Units i les Nacions Unides
Pais Estat actual Antiga representacio estatal Liders actuals Representant actual
República Popular de la Xina R.P. de la Xina [2] Xina Republica Popular de la Xina (des de 1971) Taiwan Republica de la Xina (1945?49) (al Continent )
Taiwan Republica de la Xina (1949?71) (a Taiwan ) 		President: Xi Jinping
Premier: Li Keqiang [note 1] 		Zhang Jun [3]
França Franca França Cinquena Republica Francesa (des de 1958) França Govern provisional de la Republica Francesa (1945?46)
França Quarta Republica Francesa (1946?58) 		President: Emmanuel Macron
Primera Ministra: Elisabeth Borne 		Nicolas de Riviere [4]
Rússia Russia Federació Russa Federacio Russa (des de 1992) URSS Unio de les Republiques Socialistes Sovietiques (1945?91) President: Vladimir Putin
Primer Ministre: Mikhail Mishustin 		Vasily Nebenzya [5]
Regne Unit Regne Unit Regne Unit Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (des de 1945) ? Monarca: Carles III
Primer Ministre: Rishi Sunak 		Barbara Woodward [6]
Estats Units Estats Units USA Estats Units d'America (des de 1945) ? President: Joe Biden
Vicepresidenta: Kamala Harris 		Linda Thomas-Greenfield [7]
Els membres permanents originals del Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 1945 (blau fosc) amb les respectives colonies.

A la fundacio de l'ONU el 1945, els cinc membres permanents del Consell de Seguretat van ser el Govern Provisional de la Quarta Republica Francesa , la la Republica de la Xina , la Unio Sovietica , el Regne Unit i els Estats Units. Des de llavors, s'han produit dos canvis de lloc, encara que no es reflecteixen en Article 23 de la Carta de les Nacions Unides , ja que no s'ha modificat en consequencia:

Liders dels cinc estats membres permanents en una cimera de 2000. De dreta a esquerra: el president xines Jiang Zemin , el president dels Estats Units, Bill Clinton , el primer ministre del Regne Unit, Tony Blair , el president rus, Vladimir Putin , i el president frances Jacques Chirac .

A mes, Franca va reformar el seu govern provisional a la Quarta Republica Francesa el 1946 i mes tard a la Cinquena Republica Francesa el 1958, ambdos sota el lideratge de Charles de Gaulle . Franca mante el seu lloc, ja que no va haver-hi cap canvi en el seu estatus o reconeixement internacional, encara que moltes de les seves possessions d'ultramar es van independitzar.

Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat van ser els poders victoriosos de la Segona Guerra Mundial i han mantingut les forces militars mes poderoses del mon des de llavors. Anualment superen la llista de paisos amb les majors despeses militars ; el 2011, van gastar mes de trenta milions de dolars USA en defensa, que representen mes del 60% de les despeses militars globals (nomes els Estats Units representen mes del 40%). Tambe son cinc dels sis exportadors d'armes mes grans , juntament amb Alemanya [8] i son les uniques nacions oficialment reconegudes com a " estats amb armament sota el Tractat de No Proliferacio Nuclear (NPT), encara que hi ha altres estats coneguts o que es creu que estan en possessio d'armes nuclears.

Poder de veto [ modifica ]

Article principal: Poder de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides

El "poder de veto" es refereix al poder de veto exercit exclusivament pels membres permanents, el que els permet evitar l'adopcio de qualsevol projecte "substantiu" de resolucio del Consell, independentment del nivell de suport internacional del projecte. El veto no s'aplica als vots processals, el que significa que els membres permanents del Consell de Seguretat poden votar contra d'un projecte de resolucio "processal", sense que necessariament obstaculitzi la seva adopcio pel Consell.

El veto s'exerceix quan qualsevol membre permanent, l'anomenat "P5" emet una votacio "negativa" sobre un projecte de resolucio "substantiva". L' abstencio o l'absencia de la votacio d'un membre permanent no "impedeix" que s'adopti un projecte de resolucio.

Expansio [ modifica ]

Article principal: Reforma del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
≪ La reforma del Consell de Seguretat de l'ONU, que es debat des de fa dues decades, es massa llarga i s'ha de fer necessariament tenint en compte quant ha canviat el mon. ≫
? Ban Ki-Moon [9]
Les nacions G4 que reclamen un altre lloc per a seients permanents al Consell de Seguretat de l'ONU [10]

Hi ha hagut propostes que suggereixen la introduccio de nous membres permanents. Els candidats habitualment esmentats son Brasil , Alemanya , India i Japo . Comprenen el grup de quatre paisos coneguts com les nacions G4 , que es brinden suport mutu en les ofertes de seient permanent. Regne Unit , Franca i Russia estan a favor de donar seients permanents al Consell de Seguretat de l'ONU a les nacions G4. [11]

Aquest tipus de reforma ha estat tradicionalment oposat pel grup " Uniting for Consensus ", que esta compost principalment per nacions que son rivals regionals i competidors economics del G4. El grup esta liderat per Italia i Espanya (oposades a Alemanya), Mexic , Colombia , Argentina (oposicio a Brasil), Pakistan oposant-se a l'India), i Corea del Sud (oposicio al Japo), a mes de Turquia , Indonesia i altres. Des de 1992, Italia i altres membres del consell han proposat seients semi-permanents o expandir el nombre de seients temporals. [12]

La majoria dels candidats principals per a l'adhesio permanent son elegits periodicament al Consell de Seguretat pels seus respectius grups. Japo va ser escollit per onze termes de dos anys, Brasil per deu termes, i Alemanya per tres termes. L'India ha estat elegida per al conjunt del consell set vegades, amb la licitacio mes recent aconseguida el 2010 despres d'un buit de gairebe vint anys des de 1991-92.

L'any 2013, els membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides P5 i G4 representaven vuit dels deu primers pressupostos de defensa de tot el mon , segons l' Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI).

Notes [ modifica ]

  1. ↑ El cap de govern de iure de la Xina es el Premier , actualment Li Keqiang . El President de la Xina es legalment un carrec cerimonial, pero el Secretari General del Partit Comunista de la Xina (lider de facto ) sempre ha ocupat aquest carrec des de 1993, excepte els mesos de la transicio , i l'actual lider suprem es el president Xi Jinping .

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ The UN Security Council ≫. United Nations Foundation. Arxivat de l' original el 11 de setembre 2018. [Consulta: 17 febrer 2017].
  2. ↑ Resolution NO.2758 is contradicted by the Article 23 on UN Charter
  3. ↑ ≪ Ambassador Zhang Jun, PR ≫ (en angles). Permanent Mission of the People's Republic of China to the UN. [Consulta: 30 gener 2023].
  4. ↑ ≪ Nicolas de Riviere ≫ (en frances). Mission permanente de la France aupres des Nations Unies a New York, 09-08-2019. [Consulta: 30 gener 2023].
  5. ↑ ≪ Nebenzia Vassily Alekseevich ≫ (en angles). Permanent mission of the Russian Federation to the United Nations. [Consulta: 30 gener 2023].
  6. ↑ ≪ Dame Barbara Woodward DCMG OBE ≫ (en angles). GOV.UK. [Consulta: 30 gener 2023].
  7. ↑ ≪ Ambassador Linda Thomas-Greenfield ≫ (en angles). United States Mission to the United Nations. [Consulta: 30 gener 2023].
  8. ↑ Nichols , Michelle. ≪ United Nations fails to agree landmark arms-trade treaty ≫. Reuters . NewsDaily, 27-07-2012. Arxivat de l' original el 2012-07-30. [Consulta: 28 juliol 2012]. ≪One of the reasons this month's negotiations are taking place is that the United States, the world's biggest arms trader accounting for over 40 percent of global conventional arms transfers, reversed U.S. policy on the issue after Barack Obama became president and decided in 2009 to support a treaty....The other five top arms suppliers are Britain, China, France, Germany and Russia.≫
  9. ↑ ≪ UNSC Reform is Too Long Overdue: Ban Ki-Moon ≫. Arxivat de l' original el 2011-06-25. [Consulta: 2 setembre 2017].
  10. ↑ ≪ Countries Welcome Work Plan as Security Council Reform Process Commences New Phase | Center for UN Reform Education ≫. CenterforUNReform.org. Arxivat de l' original el 2015-09-27. [Consulta: 19 setembre 2011].
  11. ↑ de Nesnera , Andre. ≪ UN Security Council Reform May Shadow Annan's Legacy ≫. Voice of America , 01-11-2006. Arxivat de l' original el 2006-11-02. [Consulta: 28 juliol 2012].
  12. ↑ ≪ Italian Model ≫ ( PDF ). Global Policy Forum , 2005. Arxivat de l' original el 19 maig 2009.
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Membres_permanents_del_Consell_de_Seguretat_de_les_Nacions_Unides&oldid=32228525 ≫