Mehmet III
(
turc otoma
:
???? ????
,
Me?med-i s?lis
;
turc
:
III.Mehmet
) (Bozgadh,
26 de maig
de
1566
?
22 de desembre
de
1603
) va ser el fill de
Murat III
, a qui va succeir com a solda de l'
Imperi Otoma
des de
1595
fins a la seva mort.
Mehmet III es notori en la historia otomana per haver assassinat vint-i-set dels seus germans i germanastres per assegurar el poder. Tambe va fer matar mes de vint de les seves germanes, que van ser estrangulades pels seus sicaris sord-muts. Mehmet III va ser un solda inefectiu, relegat en l'accio de govern per la seva mare Safiye.
Mehmet III
Era fill de Murat III i de l'albanesa Safiye i va neixer quan el seu pare era
sandjakbegi
de
Saruhan
. El seu besavi
Solima I el Magnific
va triar el seu nom. El
22 de desembre
de
1574
el seu pare va pujar al tron i va viure llavors a
Istanbul
, al Palau Nou. La seva circumcisio es va celebrar amb gran pompa el
1582
amb festes entre el
29 de maig
i el
24 de juliol
. Murat III i Safiye es van separar quan va morir la seva mare Nur Banu (
7 de desembre
de
1583
), i el
24 de desembre
Mehmet era enviat a Saruhan com
sandjakbegi
(el darrer hereu presumpte que va exercir al carrec que fins aleshores sempre exercia el princep hereu). Alli van neixer quatre fills (Selim el
1585
, que va morir el
1597
, Mahmut el
1587
, executat el 1603, Ahmet el
1590
i Mustafa el
1591
). Encara va tenir un altre fill, Jahangir, que va morir jove el
1602
) i sis filles.
El
15 de gener
de
1595
va morir Murat III i Safiye va enviar a buscar a Mehmet III que va arribar a la capital i fou proclamat just abans dels funerals paterns el
27 de gener
de
1595
. L'endema els seus 19 germanastres foren assassinats. Com a Walida Sultan (Reina Mare) Safiye va exercir el poder de fet, ja que dominava al seu fill que era debil i supersticios. Una bona quantitat fou donada als genissers.
El fet mes destacat del seu regnat va ser la guerra contra
Austria
a
Hongria
(
1593
-
1606
) coneguda com la
Guerra Llarga
. Durant la guerra hi va haver disturbis interns, motins militars, inflacio i un govern debil i el gran visir fou canviat dotze vegades dels quals tres (
Serdar Ferhad Pasha
,
Hadim Hasan Paixa
i
Yemi?ci Hasan Paixa
) foren executats. El
1595
el principat de
Valaquia
fou ocupat i transformat en un voivodat. El
7 d'agost
de
1595
Esztergom
, defensada pel gran visir
Koca Sinan Pasha
va caure en mans dels imperials. Les derrotes otomanes a la guerra van obligar a Mehmet III a prendre el comandament de l'exercit en persona, el primer solda a fer-ho des de
Solima el Magnific
. Va sortir el
20 de juny
de
1596
amb el gran visir
Damat ?brahim Pasha
en direccio a Eghri (
Erlau
) conquerida al cap de tres setmanes de setge (
12 d'octubre
de
1596
) i van derrotar l'exercit dels
Habsburg
i de
Transsilvania
a la Batalla de
Mez?keresztes
(25 i
26 d'octubre
de
1596
) en la qual el solda va haver de ser retingut perque no fugis del camp de batalla i que es va guanyar per l'oportuna arribada al darrer moment d'un exercit tatar sota el
kan de Crimea
Fetih I Giray
; l'estrategia havia estat de
Cigalazade Yusuf Sinan Pasha
que fou elevat a gran visir el dia
27 d'octubre
pero durant el retorn, Safiye va ordenar reintegrar en el carrec a Damat ?brahim Pasha (
5 de desembre
). El
22 de desembre
de
1596
va entrar en triomf a Istanbul, pero a Anatolia seguia la violencia dels
djalalis
i ara la dels
firaris
(
sipahis
que havien fugit abans de la batalla i havien perdut els seus
timars
o terres feudals) i va durar fins al
1603
.
Propostes de pau foren rebutjades pels imperials que el
29 de marc
de
1598
van reconquerir
Raab
. L'
1 d'abril
de
1600
una revolta dels
sipahis
contra el poder de l'harem va causar la mort d'una col·laboradora jueva sefardita de Safiye, Esperanza Malchi. El
22 d'octubre
de
1600
els otomans aconseguien una victoria sobre els imperials a la fortalesa de
Kanizsa
. Un altre revolta per causes similars a la de 1600 va tenir lloc el
6 de febrer
de
1603
a Istanbul, i va causar dos morts mes entre els funcionaris de palau. El
7 de juny
de
1603
Mehmet III va fer matar el seu fill gran Mahmut del que es malfiava.
Abbas el Gran
de
Persia
va iniciar una ofensiva a l'est i va ocupar Tabriz (
26 de setembre
de
1603
).
Mehmet va morir segurament d'un atac de cor el
21 de desembre
de 1603. Havent mort els seus fills grans Selim i Mahmut, el va succeir el tercer fill,
Ahmet I
, nascut el
1590
i per tant de 13 anys.
Bibliografia
[
modifica
]