La meditacio cristiana es el proces d'enfocar-se deliberadament en pensaments sobre Deu, la seva paraula i la seva obra. ^{[1] [2]} La meditacio es una expressio de la pregaria . ^[1] Es fa amb l'ajuda d'algun llibre o escrit com la Biblia , els texts liturgics del dia, escrits dels Pares de l'Esglesia o dels sants , etc. ^{[1] [2]}

Esglesia catolica [ modifica ]

El Catecisme de l'Esglesia Catolica es refereix a la meditacio com una recerca (seccio 2705). ^[1] L'esser huma tracta de comprendre el perque i el com de la vida cristiana per adherir-se i respondre al que el Senyor demana (seccio 2705). ^[1] En la meditacio interve el pensament, la imaginacio, l'emocio i el desig; els quals son necessaris per aprofundir en les conviccions de fe, suscitar la conversio del cor i enfortir la voluntat de seguir Crist (seccio 2708). ^[1] La meditacio com a reflexio orant permet al cristia avancar cap a la unio amb Deu (seccio 2708). ^[1]

Metodes de meditacio [ modifica ]

Des de l'epoca de la Contrareforma , els catolics han emprat els seguents metodes de meditacio discursiva: el metode dels tres poders descrits als Exercicis Espirituals d' Ignasi de Loiola , el metode de Sant Alfons que es una lleugera alteracio dels Exercicis Espirituals , el metode anomenat de Sant Sulpici , el metode proposat per Francesc de Sales a la seva obra Una introduccio a la vida devota . ^{[3] [4]}

La meditacio tambe forma part del Rosari i de la Lectio Divina ( Catecisme de l'Esglesia Catolica , seccio 2708). ^[1] La Lectio Divina te un pas anomenat meditatio en que la persona, amb l'ajuda de l' Esperit Sant , tracta d'escoltar el que Deu li diu a traves de la Biblia. ^[5] En la meditatio la persona es pregunta que li diu el text llegit, confronta aquest text amb altres passatges de la Biblia i veu si el text li indica algun suggeriment a ser aplicat en la seva vida. ^[5]

L'Esglesia Catolica permet la diversitat de metodes de meditacio, sempre que els metodes siguin una guia que condueixi a Crist. ( Catecisme de l'Esglesia Catolica , seccio 2707). ^[1]

La Congregacio de la doctrina de la Fe publica el 1989 un document anomenat Carta als bisbes de l'Esglesia Catolica sobre alguns aspectes de la meditacio cristiana . S'hi adverteix als catolics sobre els possibles perills per a la fe quan es mescla la meditacio cristiana amb estils de meditacio provinents d'altres religions o sistemes filosofics, com l' hinduisme o el budisme . ^[6]

Esglesia Ortodoxa [ modifica ]

En l' Esglesia Ortodoxa no se sol emprar metodes de meditacio discursiva com els emprats en el catolicisme. ^[4] Segons el bisbe ortodox angles Kallistos Ware, els oficis liturgics dels ortodoxos son molt llargs i ofereixen repeticions frequents de texts biblics claus i d'imatges, per la qual cosa no son necessaris aquests metodes de meditacio ^[4]

Els hesicastes empren la pregaria de Jesus en la meditacio. ^[7] Les repeticions de la pregaria de Jesus s'adapten al ritme respiratori natural de la persona. ^[7]

Referencies [ modifica ]