Maxenci

Biografia
Naixement	278 (Gregoria) Roma
Mort	28 octubre 312 (33/34 anys) ponte Milvio (Italia)
Causa de mort	Homicidi  ( Ofegament )
Emperador roma 28 octubre 306 (Gregoria)  ? 28 octubre 312 (Gregoria) Senador roma
Dades personals
Religio	Religio de l'antiga Roma
Activitat
Ocupacio	politic
Periode	Baix Imperi Roma
Altres
Titol	Cesar
Conjuge	Valeria Maximilla
Fills	Romul
Pares	Maximia   i  Eutropia
Germans	Flavia Maximiana Fausta i Flavia Maximiana Teodora

Marc Aureli Valeri Maxenci (en llati : Marcus Aurelius Valerius Maxentius ) fou emperador roma del 306 al 312 . Era fill de Maximia Herculi i d'Eutropia i es va casar amb la filla de Galeri . Va aprofitar la situacio de descontentament a la ciutat de Roma per autoproclamar-se emperador. Els altres emperadors de la tetrarquia s'hi van oposar i finalment van ser les tropes de Constanti el Gran que van posar fi a la seva vida.

Context historic [ modifica ]

L'Imperi Roma estava governat per una tetrarquia que implicava que la responsabilitat de govern estava repartida entre quatre emperadors respecte a dues meitats del territori, sense que aixo comportes la creacio de dos Estats independents. L'emperador Dioclecia va ser qui va idear aquest sistema: en primer lloc hi havia dos emperadors anomenats augusts ; la meitat oriental se la va quedar per a ell mateix i la meitat occidental la va confiar a Maximia . Cadascun d'aquests emperadors va nomenar un successor amb el titol de cesar , dos homes que s'havien destacat a l'exercit: Constanci Clor per a occident i Galeri per a orient. Vint anys despres d'iniciar-se el regnat de Dioclecia, va decidir que era el moment de retirar-se, pero abans d'abdicar es va reunir amb Maximia i van acordar que els propers cesars, quan Constanci i Galeri fossin ascendits al rang d'augusts, serien el fill de Constanci, anomenat Constanti , i el de Maximia, Maxenci, que s'havien criat com a germans a Nicomedia. ^[1] Ara be, quan va arribar el moment, l' 1 de maig del 305 , davant l'estupor de les tropes aplegades a Mila, Dioclecia va anunciar que els escollits com a nous cesars eren Sever i Maximi Daia . Sembla que el canvi de plans havia estat instigat per Galeri , en el cas de Sever perque era el seu home de confianca i en el de Maximi per la relacio de parentiu, ja que mai havia destacat especialment en l'exercit. D'altra banda es possible que Maxenci no fou inclos en el repartiment de successions pel seu caracter indolent. ^[2]

La revolta de Maxenci [ modifica ]

En aquell temps els impostos eren molt elevats i el descontentament de la poblacio era important; a la ciutat de Roma el descontentament era encara mes gran perque les ciutats de Nicomedia i Mila li havien pres rellevancia, ja que havien estat convertides en les residencies dels augusts. A mes, el nou sistema tetrarquic llevava importancia al senat i corrien rumors que es volia dissoldre la guardia pretoriana .

Maxenci es va posar al front del partit que ell anomenava ≪dels patriotes≫ i va organitzar una conspiracio amb homes de tots els rangs; una revolta va esclatar el 28 d'octubre del 306 i Maxenci fou proclamat sense gaire resistencia emperador a Roma, amb el suport del senat, el poble i els soldats; la resta d' Italia va secundar la capital; tambe a la provincia d'Africa el van reconeixer.

Sever II , a qui corresponien aquestes provincies, va marxar cap a Roma per sufocar la revolta, pero les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximia, va abandonar el seu retir a Lucania , a peticio del seu fill, i va assumir altre cop la porpra. Sever es va haver de retirar cap a Ravenna perseguit per Maximia. Es podia haver defensat a Ravenna, molt dificil de conquerir, pero, mal aconsellat, va decidir lliurar-se al vencedor i demanar clemencia; Maxenci i Maximia nomes li van concedir escollir la manera de morir ( 307 ). ^[3]

Constanti i Licini [ modifica ]

Maxenci va haver de lluitar per mantenir el seu reconeixement com a emperador amb dos competidors mes, per la part occidental. El nomenament de Sever no havia estat ben acceptat per Constanci Clor , el qual a la seva mort el 306 , va instigar les tropes perque proclamessin emperador al seu fill Constanti . ^[4] Maxenci, al comencament va evitar de fer servir els titols de cesar o august i es feia dir princeps invictus , amb l'esperanca d'obtenir el reconeixement de l'emperador de la meitat oriental de l'imperi, Galeri. Aquest, pero, es va negar a reconeixer'l, ja que, a banda de sentir antipatia per ell, volia evitar que Constanti i Maenci servissin d'exemple a altres que es volguessin autoproclamar emperadors. El 307 va voler establir relacions d'amistat amb Constanti i, durant l'estiu, Maximia va viatjar a la Gal·lia i es va arranjar el matrimoni entre amb Fausta, la filla de Constanti. Malgrat aquest reconeixement per part de Constanti, no va voler enemistar-se amb Galeri, i no va donar suport militar a Maxenci quan Galeri va envair la part occidental intentant deposar-lo, pero sense aconseguir-ho. Galeri va avancar llavors des d' Il·liria , pero Maximia, amb el seu talent militar, va establir un sistema defensiu que va paralitzar el seu enemic; evacuats els camps i sense subministraments, avancava sense obstacle, pero cada vegada mes lluny de les seves linies, fins que es va considerar prudent fer ofertes de pau; aquestes foren rebutjades i llavors es va retirar. ^{[5] [6]}

Per tal de restablir el sistema de la tetrarquia, el 308 Dioclecia i Maximia es van trobar a Carnuntum i van elegir august a Licini I , ^[7] a Constanti el van reconeixer com a cesar, i a Maximi Daia que esperava ser proclamat august (tot i que no li corresponia abans de morir Galeri) es va haver d'acontentar amb el titol de Filii Augustorum . Probablement a l'abril, Maximia va provar de deposar el seu fill i va convocar una reunio de soldats a Roma; per a la seva sorpresa els soldats van decidir romandre fidels al Maxenci. Maxenci es va desempallegar tan aviat com va poder del seu pare i li va demanar que abdiques. Maximia, tement per la seva vida, va fugir a cercar refugi amb Constanti. ^{[8] [9]}

Llavors va arribar la noticia que el governador de les provincies africanes, Domici Alexandre , s'havia erigit en independent; la qual cosa era un greu problema, ja que aquella regio era un dels principals subministradors de cereals de l'imperi.

El 309 va morir el seu fill gran Valeri Romul , d'uns catorze anys, fet que el va afectar profundament. El noi va ser deificat i li van donar sepultura en un mausoleu a la Vil·la de Maxenci, a la Via Apia . Per aquella epoca Maxenci va encomanar algunes obres a la ciutat: un circ , una basilica al forum principal, que serviria de lloc de reunions, el Porticus margaritaria i la reparacio de la muralla. ^[10] Amb la mort de Maximia el 310 , les relacions amb Constanti es van deteriorar i Maxenci es va aliar amb Maximi Daia , emperador de la part oriental, contra Constanti i Licini.

El 310 Maxenci va enviar una expedicio a Africa, on el les seves tropes van estar lluitant per derrotar Alexandre, fita que van aconseguir el 311 . El pais fou arrasat i la mateixa Cartago , encara una ciutat esplendida en aquesta epoca, fou escenari de les lluites i va quedar destruida en part; despres Maxenci va retornar a Roma per celebrar el triomf .

La guerra per la supremacia d'Occident [ modifica ]

Maxenci va decidir conquerir tot l'Occident i va declarar la guerra a Licini I i a Constanti . El 310, Maxenci va perdre Istria en una batalla contra Licini. A mitjan 310, Galeri estava massa malalt per implicar-se en assumptes politics ^[11] i va morir poc despres del 30 d'abril del 311. ^[12] La mort de Galeri va acabar de desestabilitzar el que quedava de la tetrarquia. ^[13] En saber la noticia, Maximi Daia es va mobilitzar contra Licini, i es va apoderar d'Asia Menor abans d'enfrontar-se a Licini, amb el qual es va trobar al Bosfor per tal d'acordar un tractat de pau. ^{[14] [15]} Mentrestant, Maxenci havia fortificat el nord d'Italia i va aprofitar la victoria de les seves tropes a Africa per guanyar-se el suport de gent poderosa prometent a canvi cereal africa. Tambe va cercar el suport dels cristians d'Italia, permetent-los l'eleccio d'un nou bisbe , Eusebi . ^[16] Malgrat tots els seus esforcos, tenia pocs partidaris a Roma per haver apujat els impostos. ^[17] L'eleccio d'un bisbe tampoc va ajudar gaire, ja que la persecucio de Dioclecia havia dividit la comunitat cristiana entre els "autentics" i els que havien fet apostasia per salvar les seves vides.

L'estiu del 311 , Maxenci va aprofitar que Licini estava ocupat amb assumptes a orient, per declarar la guerra a Constanti, posant com a excusa el tractament donat al seu pare Maximia. ^[18] Constanti, per tal d'evitar que Maxenci formes una alianca hostil amb Licini, es va avancar i va oferir a Licini el matrimoni amb la seva germana Constancia (hivern del 311?312). Maxi Daia va considerar aquest apropament una desconsideracio cap a ell i va enviar ambaixadors a Roma, oferint reconeixement politic a Maxenci a canvi de suport militar. ^[19]

Constanti va rebre la peticio d'una part dels senadors descontents amb Maxenci, de combatre'l. Constanti es va avancar als plans de Maxenci i va travessar els Alps Cottis ( Mont Cenis ), va derrotar l'avantguarda de Maxenci a Tori i va entrar a Mila . Verona fou assetjada i davant les seves muralles, Maxenci va patir una seriosa derrota . ^[20] Una segona batalla es va lliurar a Saxa Rubra , prop de Roma, el 28 d'octubre del 312 , de la que Constanti en sorti victorios. Maxenci es va ofegar al Tiber quan mirava d'escapar-se i fou llencat a l'aigua per la multitud de fugitius que tambe volien travessar el Pont Milvi . Aixo va passar just el dia que feia sis anys que havia estat proclamat emperador. ^[21]

Constanti va entrar a Roma i fou l'unic sobira de l'occident; la llegenda diu que Constanti va veure en un somni una creu amb les paraules ?ν το?τ? ν?κα ('amb aquest signe guanyaras') i que per aixo la va adoptar a la batalla contra Maxenci. Mes tard, va considerar que la seva victoria s'havia degut a la creu i per aixo va afavorir el cristianisme.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Barnes , Timothy D. Constantine and Eusebius . Cambridge, MA: Harvard University Press, 1981. ISBN 978-0-674-16531-1 .  
• Canduci , Alexander. "Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9 . Pier, 2010. ISBN 978-1-74196-598-8 .  
• Elliott , T. G.. The Christianity of Constantine the Great . University of Scranton Press, 1996. ISBN 0-940866-59-5 .  
• Gibbon , Edward. Historia de la decadencia y caida del Imperio romano . Barcelona: Alba, 2003.  
• Lanciani , Rodolfo. Nuove storie dell'antica Roma . Newton Compton, 2006.  
• Odahl , Charles Matson. Constantine and the Christian Empire . Routledge, 2004.  
• Potter , David S. The Roman Empire at Bay: AD 180?395 (en angles). Routledge , 2005. ISBN 0-415-10058-5 .  
• Smith , William. A New Classical Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology . Londres: J.Murray, 1853.  

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Maxenci

• Circ de Maxenci