Maurice Maeterlinck

Biografia
Naixement	(fr) Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck 29 agost 1862 Gant (Belgica)
Mort	6 maig 1949 (86 anys) Nica (Franca)
Sepultura	Palais Maeterlinck (en)
President PEN Club Internacional
1947 ? 1949 ←  Denis Saurat , Francois Mauriac , Thornton Niven Wilder , Hu Shi ? Benedetto Croce  →
Dades personals
Formacio	Universitat de Gant Companyia de Jesus Sint-Barbaracollege
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupacio	escriptor , dramaturg , llibretista , assagista , poeta , filosof , traductor
Activitat	1888  ?
Ocupador	La Jeune Belgique , escriptor
Membre de	Academie royale de langue et de litterature francaises de Belgique (1920?1949) Academie des gastronomes Academie des sciences, belles-lettres et arts de Rouen
Interessat en	Idealisme alemany
Genere	Philosophical fable (en)
Moviment	Simbolisme
Obra
Obres destacables Intruder Interior (1889) Princess Maleine (1890) The Blind (1891) Les Sept Princesses (1892) Pelleas et Melisande (1894) The Death of Tintagiles (1894) Alladine et Palomides (1896) Aglavaine et Selysette (1896) The Treasure of the Humble (1901) Ariane et Barbe-Bleue (teatre) (1902) Monna Vanna (1908) L'ocell blau (1919) Serres Chaudes
Localitzacio dels arxius	Arxius de Gant Col·leccions Especials i Arxius Universitaris de la Universitat de Victoria [ SC261]
Altres
Titol	Comte
Conjuge	Renee Dahon (1919–)
Parella	Georgette Leblanc
Germans	Louis Maeterlinck
Premis (7 juny 1925)   Comandant de la Legio d'Honor (1911)   Premi Nobel de Literatura   Gran Oficial de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa
Signatura

Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck ( Gant , Belgica , 1862 - Nica , Franca , 1949 ) fou un dramaturg , poeta i assagista belga en llengua francesa , principal exponent del teatre simbolista , guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1911 .

Biografia [ modifica ]

Va neixer el 29 d'agost del 1862 a la ciutat de Gant , poblacio situada al Flandes oriental . Va iniciar els seus estudis en un col·legi jesuita i va estudiar dret a la Universitat de Gant . L'any 1885 , va publicar els seus primers poemes d'inspiracio parnassiana en la revista literaria i artistica Jeune Belgique . El 1886 , va abandonar la seva professio i es va traslladar a Paris , on va entaular relacio amb els escriptors que despres mes li influiran: Stephane Mallarme i Auguste Villiers de L'Isle-Adam . Aquest ultim el va introduir en la profunditat de l'idealisme alemany gracies a les lectures de Hegel i Schopenhauer .

En aquella mateixa epoca, Maeterlinck estudia Ruysbroeck l'Admirable, un mistic flamenc del segle  xiv del qual va traduir, el 1891 , Ornement des noces spirituelles , cosa que el va portar a descobrir les riqueses intuitives del mon germanic, molt allunyades del racionalisme predominant en la literatura francesa. Amb aquest esperit, i notablement influit per Novalis , va entrar en contacte amb el romanticisme de Jena ( Alemanya , 1787 - 1831 ), al voltant d' August i Friedrich Schlegel i de la revista l'Atthenaum , precursora, en linia directa, del simbolisme . En les obres que Maeterlinck va publicar entre 1889 i 1896 es reflecteix aquesta influencia germanica. El 1920 , va ser escollit membre de l' Academie royale de langue et de litterature francaises de Belgique i, al mateix any, escriu Monna Vanna , obra teatral que interpretara Georgette Leblanc , actriu a qui va coneixer l'any 1895 i que sera la seua companya fins al 1919 , any en que contrau matrimoni amb la jove Renee Dahon.

L'any 1921 , va impartir classes als Estats Units ; mes tard, el 1940 , va tornar per passar-hi la Segona Guerra mundial . Durant una curta estada a Portugal , el 1937 , va escriure el prefaci del discurs politic d' Antonio de Oliveira Salazar : Una revolucio en la pau .

Mori el 5 de maig del 1949 a la ciutat de Nica , situada a la regio francesa de Provenca-Alps-Costa Blava .

Obra literaria [ modifica ]

El poeta [ modifica ]

El seu llibre de poemes Serres chaudes ( Els hivernacles ), il·lustrat per George Minne i publicat el 1889 per Leon Vanier, editor de Paul Verlaine , evidencia la linia de la "despersonalitzacio de l'escriptura" i posa de manifest, en part, l'ideal mallarmia : la suggestio com a essencia es convertix en el principal generador de l'acte de la creacio pura. Amb la repeticio de la paraula, Maeterlinck aconseguix una vibracio espiritual, una ressonancia interior. El vers es arritmic, alliberat de convencions. Guillaume Apollinaire queda impressionat per aquesta nova forma de versificar. Maeterlinck abandona el naturalisme i el parnassianisme per dedicar-se a la poesia al·legorica, en que la imatge recorda la iconografia medieval, la pintura de Pieter Brueghel el Vell o de Hieronymus Bosch .

El 1895 , es retroba amb la cantant Georgette Leblanc, germana de Maurice Leblanc . Amb ella, creara l'any 1897 , a Vila Dupont , un salo literari en el qual hi concorren, entre d'altres: Oscar Wilde , Paul Fort , Stephane Mallarme , Camille Saint-Saens , Anatole France i Auguste Rodin .

El dramaturg [ modifica ]

Maeterlinck, juntament amb els grans dramaturgs Henrik Ibsen , Anton Txekhov , August Strindberg i Gerhart Hauptmann , va contribuir a la transformacio de la concepcio del drama . Entre 1889 i 1894 , va publicar vuit obres, en les quals s'expressen els estats animics en un mon irreal i simbolic. Sota aquestes caracteristiques, destaquen tres conceptes: el drama estatic (personatges immobils, passius i receptius davant del que es desconeix); el personatge sublim (que lluita inutilment contra la mort, el desti o la fatalitat); la tragedia quotidiana (cap heroisme, el simple fet de viure ja es una tragedia). L'accio, per mitja de la interpretacio dels actors, ha de suggerir els estats d'anim front al seu desti, el lent despertar vers la fatalitat.

L'assagista [ modifica ]

Despres de les seva dramaturgia, realitza assaigs filosofics en els quals aborda la vida de la natura i el misteri de l'esser huma: Le tresor des humbles ( El tresor dels humils , 1896 ); La vie des abeilles ( La vida de les abelles , 1901 ); L'intelligence des fleurs ( La intel·ligencia de les flors , 1907 ); La vie des termites ( La vida dels termits , 1927 ) i La vie des fourmis ( La vida de les formigues , 1930 ).

Exits internacionals [ modifica ]

L'any 1908 , Konstantin Stanislavski posa en escena l'obra L'Oiseau bleu ( L'ocell blau ) al Teatre d'Art de Moscou . Aquesta obra sera representada amb gran exit arreu del mon.

El 1911 , Maeterlinck va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura “en reconeixement a les seves activitats literaries, i especialment als seus treballs dramatics, que son distingits per una abundancia de la imaginacio i per una suposicio poetica, que revela, sovint sota el pretext d'un conte de fades, una inspiracio profunda, mentre que d'una manera misteriosa recorden sensacions propies als lectors i estimulen la seva imaginacio”. Va ser nomenat comte pel rei Albert I de Belgica i condecorat per francesos i belgues com a reconeixement dels serveis prestats als aliats durant la Primera Guerra Mundial .

Un any abans de la seva mort, va publicar Bulles bleues , obra autobiografica en que recull els records de la seva infantesa.

Obra seleccionada [ modifica ]

• 1889 : Serres chaudes ( Els hivernacles )
• 1889: La Princesse Maleine ( La princesa Malena ), el compositor Cyril Meir Scott en va musicar una obertura .
• 1890 : L'Intruse ( La intrusa )
• 1890: Les Aveugles ( Els cecs )
• 1891 : Les sept princesses ( Les set princeses ), el compositor Pier Breville va musicar-la per a l'escena. Es va traduir al catala l'any 1912 dins la Biblioteca Popular de L'Avenc , juntament amb l'obra Sor Beatriu ( Sœur Beatrice ).
• 1892 : Pelleas et Melisande ? Transformada en opera per Claude Debussy [Vegeu Pelleas et Melisande (Debussy) ] i representada a l' Opera-Comique de Paris el 1902 . Va ser tambe musicada per Arnold Schoenberg en forma de poema simfonic i Cyril Meir Scott va compondre, al seu torn, una obertura per aquesta obra.
• 1894 : Alladine et Palomides ( Aladi i Palomides )
• 1894: Interieur ( Interior )
• 1894: La Mort de Tintagiles
• 1896 : Le tresor des humbles ( El tresor dels humils )
• 1896: Douze Chansons ( Dotze cancons )
• 1901 : La vie des abeilles ( La vida de les abelles )
• 1902 : Monna Vanna
• 1907 : L'intelligence des fleurs ( La intel·ligencia de les flors )
• 1909 : L'Oiseau bleu ( L'ocell blau ) obra a que posa musica el compositor angles Norman O'Neill ( 1875 - 1932 ).
• 1927 : La vie des termites ( La vida dels termits )
• 1930 : La vie des fourmis ( La vida de les formigues )
• 1948 : Bulles bleues

Enllacos externs [ modifica ]

• ≪ Maurice Maeterlinck ≫ (en angles). The Nobel Prize . The Nobel Foundation.
• (castella) La Vida de les Abelles. Autor: Maurice Maeterlinck. PDF 421 Kb Arxivat 2006-08-21 a Wayback Machine ..

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Maurice Maeterlinck

Vegeu texts en catala sobre Maurice Maeterlinck a Viquitexts , la biblioteca lliure.