한국   대만   중국   일본 
Mateo Inurria Lainosa - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Mateo Inurria Lainosa

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaMateo Inurria Lainosa

Fotografia de Mateo Inurria Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 25 marc 1867 Modifica el valor a Wikidata
Cordova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort 21 febrer 1924 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepultura cementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Reial Academia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio escultor Modifica el valor a Wikidata
Art Escultura
Alumnes Cristino Mallo Modifica el valor a Wikidata
Angel orant , escultura que es troba al Museu Arqueologic Municipal de Montoro , primera obra documentada de l'escultor. Obra de joventut que li va ser encarregada per l'arquitecte Amadeo Rodriguez per a la fornicula de la facana del Cementiri de Montoro.
Somni (1922, Reial Academia de Belles Arts de San Fernando , Madrid), obra de maduresa d'Inurria.
≪Monument al Gran Capita≫, 1923, Cordova.

Mateo Inurria Lainosa ( Cordova , 1867 - Madrid , 21 de febrer de 1924 ) fou un escultor andalus. Comenca la seva carrera fent escultura religiosa, i a partir del 1915 es dedica quasi exclusivament al nu femeni, que es la faceta mes interessant del seu art. Els seus nus ( Desig , Idol etern ), son de formes simples i ben treballades, i estan clarament inspirats en la tradicio classica. [1] Figura coneguda al seu temps, assoli el carrec de director de l'escola de Belles Arts de Cordova i fou requerit per a la realitzacio de diversos monuments publics, com els dedicats a Antonio Barroso i al Gran Capita, a Cordova, i al Pintor Rosales, a Madrid. [2] [3]

Biografia [ modifica ]

Va neixer a Cordova, ciutat on es va educar i desenvolupar gran part de la seva activitat com ara escultor, professor, restaurador i decorador. L'any 1883 va assistir als cursos de l'Escola Provincial de Belles Arts, on tambe van rebre formacio artistica de notables creadors del l'ultim quart del segle XIX: Lorenzo Coullaut Valera , Rafael Garcia Guijo, i els germans Romero de Torres, Rafael i Julio . Entre 1883 i 1885 va fer estudis a l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid . [4] A causa dels seus progressos a l'aprenentatge academic, la Diputacio Provincial de Cordova li concedeix una pensio per continuar els seus estudis a Madrid fins a 1890, any en que Inurria va presentar a l'Exposicio Nacional de Belles Arts la seva obra ≪Un naufrag≫, d'aquest verisme que la mala fe d'alguns membres del jurat ho titllen de buidatge del natural.

Primers anys de la seva obra [ modifica ]

Entre 1891 i 1901 Inurria va viure immergit en un ambient provincia, poc obert a la critica i al public, i va iniciar la seva feina com a restaurador i professor. La seva escultura va superar les restriccions de l' academicisme i va anar cap a un naturalisme sobri, d'expressio senzilla i mancada de detalls anecdotics, en el que ja s'adverteix la tendencia a idealitzar els seus models que impregnara la seva obra de maduresa.

Inurria es considerava a ell mateix com un autodidacte, arribant a afirmar: ≪No he tingut mestre, m'he fet sol≫. Treballava l'escultura religiosa i commemorativa, i durant tota la seva carrera, a Cordova i a Madrid, va rebre abundants encarrecs monumentals per fer homenatges a personatges de la vida local i nacional, que no sempre arribaven a realitzar-se definitivament.

Ensenyament [ modifica ]

La seva vocacio docent tenia per a ell una gran significacio. Creia fermament que mitjancant l'ensenyament es podia contribuir a la millora de l'individu i de la societat, economica, industrial i artisticament. Va exercir com a catedratic de ≪Modelatge de la Figura i Dibuix de l'Antic≫ a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Cordova, i el 1901 va ser nomenat director de l'Escola Superior d'Arts Industrials de la mateixa ciutat, amb atribucions per programar els estudis d'argenteria, ferreria, fusteria, art de tallar pedra i ceramica en escoles-taller. Va realitzar alguna obra en la linia de denuncia social que va triomfar a la fi de segle, com ara La mina de carbo , i dissenys i decoracions d'influencia modernista per a la biblioteca del ≪Circulo de la Amistad, Liceo Artistico y Literario≫ de Cordova on va ingressar com a membre el 1900. El 1905 l'escultor August Rodin arriba a Espanya acompanyat del seu intim amic Ignacio Zuloaga . Inurria te l'ocasio de coneixer-hi i de ser el seu cicerone a la seva visita a Cordova. [5]

Des d'aquesta epoca, Inurria participa periodicament als jurats de la seccio d'escultura de les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid. El 1911, Inurria es nomenat professor de terme de Modelatge i Buidat a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid, iniciant una nova etapa en que la seva dedicacio a l'escultura es mes intensa. El 1922 ingressa a la Reial Academia de Belles Arts de San Fernando . [6]

Obra dels darrers anys [ modifica ]

El fet de residir a Madrid li va facilitar un major contacte amb el mon cultural i artistic, i tambe un gran reconeixement de la seva obra. Es va concentrar cada vegada mes en el seu tema preferit: el nu femeni, com a materialitzacio d'un ideal estetic on es fonen la perfeccio formal, un naturalisme idealitzat i sobri, la sensualitat i l'erotisme. Exemples d'aixo son: Idol etern , Desig , La parra y Forma , aquestes dues ultimes actualment a la col·leccio del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid. [7]

Medalla al seu nom [ modifica ]

L'Associacio Espanyola de Pintors i Escutlors (AEPE) atorga la medalla "Mateo Inurria" cada any a un escultor que s'hagi destacat o que hagi estat premiat pel jurat del "Salon de Otono" a Madrid.

Premis i distincions [ modifica ]

  • 1895 . Medalla de Segona Classe a l'Exposicio Nacional de Belles Arts, Madrid .
  • 1899 . Medalla de Primera Classe a l'Exposicio Nacional de Belles Arts, Madrid.
  • 1915 . Medalla d'Or a l'Exposicio Internacional de Panama .
  • 1919 . Diploma d'Honor a l'Exposicio Hispano-Francesa celebrada a Saragossa .
  • 1920 . Medalla d'Honor a l'Exposicio Nacional de Belles Arts, Madrid.

Exposicions [ modifica ]

  • 1890. Exposicio Nacional de Belles Arts
  • 1895. Exposicio Nacional de Belles Arts
  • 1899. Exposicio Nacional de Belles Arts
  • 1915. Exposicio Internacional de Panama
  • 1919. Exposicio Hispano-Francesa, Saragossa
  • 1920. Exposicio Nacional de Belles Arts

Obres publiques [ modifica ]

  • ≪Monument a Lope de Vega≫, 1902, Madrid.
  • Grup representatiu de la Marina per al ≪Monument a Alfons XII≫, 1905, Madrid .
  • ≪Bust i lapida al poeta Manuel Reina≫, 1906, Puente Genil .
  • ≪Monument a Eduardo Rosales≫, 1922, Passeig del Pintor Rosales, Madrid.
  • ≪Monument al Gran Capita≫, 1923, Cordova.
  • ≪Angel orant≫, per al cementiri de Montoro , actualment al Museu d'aquesta ciutat.
  • ≪Bust del Senyor Luis Ramirez Galuzo≫, 1922, als jardins de l'Ajuntament de La Linea de la Concepcion .

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Preckler, 2003 , p. 553.
  2. ↑ Diccionari d'Art Oxford, Ed. 62, Barcelona 1996
  3. ↑ Preckler, 2003 , p. 554.
  4. ↑ Preckler, 2003 , p. 553-554.
  5. ↑ Aranda, 1991 , p. 183.
  6. ↑ ≪ Catalogo de ingreso. 166 Inurrria Lainosa, Mateo (1867-1924) ≫ (en castella) p. 50. [Consulta: 27 desembre 2013].
  7. ↑ ≪ Forma ≫ (en castella). Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia. [Consulta: 27 desembre 2013].

Bibliografia [ modifica ]

  • Preckler , Ana Maria. Historia del arte universal de los siglos XIX y XX (en castella), 2003. ISBN 84-7591-707-7 .  
  • Aranda , Juan. Homenaje a Dionisio Ortiz Juarez (en castella), 1991. ISBN 84-8703-460-8 .  
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mateo Inurria Lainosa
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mateo_Inurria_Lainosa&oldid=32741311 ≫