Leonhard Euler
(1707-1783) es ampliament considerat un dels matematics mes importants de la historia.
Representacio anacronica d'
Hipacia
en el
mural feminista de Gandia
Un/a
matematic/a
[1]
es una persona l'area primaria d'estudi i investigacio de la qual es la
matematica
. En altres paraules, es una persona que contribueix amb nou coneixement al camp d'estudi de la matematica. D'aquesta manera, els que unicament apliquen teories matematiques (com ara fisics, enginyers, economistes, etc.) no son considerats matematics.
Els matematics solen treballar en companyies privades o com a professors en universitats, instituts, organitzacions de recerca o agencies del govern. Per posar un exemple, als
Estats Units
el principal ocupador de matematics es l'
Agencia de Seguretat Nacional
.
Com que la matematica es util en diverses arees, molts matematics estan involucrats en arees com la
fisica
, la
informatica
, l'
enginyeria
o l'
economia
, entre altres. Tot i la reduccio en les darreres decades, persisteix una
bretxa de genere
entre els estudiants de la disciplina.
[2]
Grans matematics de la historia
[3]
[
modifica
]
Tales de Milet
(cap al 600 aC): filosof i matematic grec. Considerat un dels set savis de Grecia.
Descobridor del
Teorema de Tales
, que estableix que si a un triangle qualsevol li tracem una paral·lela a qualsevol dels seus costats, obtenim dos
triangles semblants
. Dos triangles son semblants si tenen els angles iguals i els seus costats son proporcionals, es a dir, que la igualtat dels quocients equival al paral·lelisme. Aquest teorema estableix aixi una relacio entre l'algebra i la geometria. Se li atribueix la primera utilitzacio occidental del Teorema de Pitagores, recollida per Plutarc.
Pitagores
(582-500 aC): filosof i matematic grec. Fundador de l'escola Pitagorica, els principis de la qual es regien per l'amor a la saviesa, a les matematiques i a la
musica
. Es creu que va proporcionar una demostracio del
Teorema de Pitagores
, que estableix que en un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa (el costat de major longitud del triangle rectangle) es igual a la suma dels quadrats dels dos catets (els dos costats menors del triangle rectangle, els que conformen l'angle recte). A mes del teorema anteriorment esmentat, tambe fou l'inventor d'una taula de multiplicar.
Euclides
(aproximadament 365-300 aC): matematic i geometra grec, l'obra "Elements de Geometria", es considerada com el text matematic mes important de la historia. Els teoremes d'Euclides son els que generalment s'aprenen a l'escola moderna. Per citar alguns dels mes coneguts:
- La suma dels angles interiors de qualsevol triangle es 180°.
- En un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa es igual a la suma dels quadrats dels catets, que es el famos teorema de Pitagores.
Arquimedes
(287-212 aC): va ser el matematic mes important de l'edat antiga, a mes de fisic i astronom. El seu major assoliment, va ser el descobriment de la relacio entre la superficie i el volum d'una esfera i el cilindre que la circumscriu. Va idear a mes un metode per trobar l'area delimitada per una parabola i va calcular una de les millors aproximacions de l'epoca al
nombre pi
.
Hipacia
(370-415): Savia grega. Matematica, astronoma i filosofa. Professora i directora de l'Escola d'Alexandria.
Fibonacci
(1170-1240): matematic italia que va fer importantissimes aportacions en els camps matematics de l'algebra i la teoria de nombres. Descobridor de la
successio de Fibonacci
, que consisteix es una successio infinita de nombres naturals en que cada terme de la successio es defineix com la suma dels dos termes anteriors.
Rene Descartes
(1596-1650): filosof i matematic frances, que va escriure una obra sobre la teoria de les equacions, en la qual s'incloia la regla dels signes, per saber el nombre d'arrels positives i negatives d'una equacio. Va definir una de les branques de les matematiques, la
geometria analitica
.
Galileo Galilei
(1564-1642): fisic, astronom i matematic italia. El seu principal exit va ser crear un nexe d'unio entre les matematiques i la mecanica. Va ser el descobridor de la llei de l'isocronisme dels pendols. S'inspira en
Pitagores
,
Plato
i
Arquimedes
, i va ser contrari a les tesis filosofiques d'
Aristotil
.
Blaise Pascal
(1623-1662): matematic i fisic frances que va formular un dels teoremes basics de la geometria projectiva, el
teorema de Pascal
. Va definir i desenvolupar la teoria matematica de la
probabilitat
.
Isaac Newton
(1643-1727): fisic i matematic angles, autor dels
Philosophiae naturalis principia mathematica
. Va desenvolupar el
teorema del binomi
a partir dels treballs de
John Wallis
i va definir un metode propi denominat calcul de fluxions. Va abordar el desenvolupament del
calcul
a partir de la geometria analitica, mitjancant un enfocament geometric i analitic de les derivades matematiques aplicades sobre corbes definides a traves d'
equacions
.
Emilie du Chatelet
(1706-1749): matematica francesa, va traduir el Principia de Newton i contribuir al desenvolupament del calcul i del raonament matematic.
Leonhard Euler
(1707-1783): matematic i fisic suis que va fer importants descobriments en el camp del
calcul
i la
teoria de grafs
. Tambe va introduir gran part de la moderna terminologia i notacio matematica, particularment per l'area de l'
analisi matematica
, com ara la nocio de
funcio matematica
.
Caroline Herschel
(1750-1848): matematica alemanya, que es va dedicar a la recerca en astronomia. El 1828 va guanyar la medalla d'or de la
Royal Astronomical Society
, pel descobriment de set cometes.
Paolo Ruffini
(1765-1822): matematic italia que va establir les bases de la teoria de les transformacions d'equacions i que va formular la regla del calcul aproximat de les arrels de les equacions. El seu descobriment mes important fou el que es coneix com a
Regla de Ruffini
, que permet trobar els coeficients del resultat de la divisio d'un polinomi pel binomi (x - r).
Sophie Germain
(1776-1831): matematica francesa. Va estudiar la teoria de nombres i el calcul, va fer contribucions a la demostracio del
Teorema de Fermat
.
Carl Friedrich Gauss
(1777-1855): matematic, astronom i fisic alemany conegut com "el princep de les matematiques". Va contribuir notablement en diverses arees de les matematiques, entre les quals destaquen la
teoria de nombres
, l'
analisi matematica
i la
geometria diferencial
. Va ser el primer a provar rigorosament el
Teorema Fonamental de l'Algebra
. Va inventar el que es coneix com a
Metode de Gauss
, que va utilitzar per resoldre sistemes d'equacions lineals.
Florence Nightingale
(1820-1910): matematica britanica, pionera de l'aprofundiment i la divulgacio de l'estadistica. Tambe va desenvolupar la
teoria de grafs
.
Sofia Kovalevskaya
(1850-1891): matematica russa. Va contribuir a l'estudi de les equacions en derivades parcials i a l'
astronomia
.
David Hilbert
(1862-1943): matematic alemany, reconegut per postular una llista de
23 problemes originalment sense resoldre
fonamentals per la matematica de l'epoca. A mes va fer aportacions a camps com la
mecanica quantica
i l'
analisi funcional
. Va definir i desenvolupar idees com la
teoria d'invariants
, l'
axiomatitzacio de la geometria
i l'
espai de Hilbert
.
Emmy Noether
(1882-1935): matematica alemanya. Va desenvolupar l'Algebra Moderna i l'Algebra Abstracta. Va desenvolupar els fonaments matematics de la
Teoria de la Relativitat
d'
Einstein
.
Dorothy Vaughan
(1910-2008): matematica estatunidenca especialitzada en analisi i computacio. Va ser directora de la
NACA
, precursora de la
NASA
.
Joan Clarke
(1917-1996): matematica anglesa, experta en
criptografia
. Va treballar amb
Alan Turing
en el proces de desxifrat de la
Maquina Enigma
.
Katherine Johnson
(1918-2020): matematica estatunidenca, especialista en geometria. Va treballar a la NASA on va participar, entre d'altres, en la missio
Apolo 11
.
Julia Robinson
(1919-1985): matematica nord-americana que va fer contribucions a la
teoria de nombres
, l'
aritmetica
i la
logica
.
Mary Jackson
(1921-2005): matematica nord-americana especialitzada en enginyeria aeroespacial, va fer carrera a la NASA.
Christine Darden
(1942-): matematica nord-americana especialitzada en computacio i enginyeria aeroespacial. Va desenvolupar models d'explosions soniques.
Maryam Mirzakhani
(1977-2017): matematica iraniana, guanyadora de la
medalla Fields
el 2014. Especialista en geometria de superficies,
geometria hiperbolica
i
teoria ergodica
.
Bernat Vila
(segle
xvi
) va escriure el primer llibre de matematiques en catala.
Viccionari