Sa Altesa Reial
Maria Lluisa Ferranda de Borbo
|
|
Naixement
| (es)
Luisa Fernanda de Borbon
30 gener 1832
Madrid
|
---|
Mort
| 2 febrer 1897
(65 anys)
Sevilla (Espanya)
|
---|
Sepultura
| Panteo d'Infants
|
---|
|
|
|
|
|
|
Religio
| Esglesia Catolica
|
---|
|
Ocupacio
| aristocrata
|
---|
|
Titol
| Infanta d'Espanya
Duquessa
|
---|
Familia
| Dinastia borbonica
|
---|
Conjuge
| Antoni d'Orleans
(1846–valor desconegut)
|
---|
Fills
| Maria Isabel d'Orleans
,
Maria Amalia d'Orleans
,
Maria de Regla d'Orleans
,
Lluis d'Orleans
,
Felip d'Orleans
,
Ferran d'Orleans
,
Maria Cristina d'Orleans
,
Maria de la Merce d'Orleans
,
Antoni d'Orleans
|
---|
Pares
| Ferran VII d'Espanya
i
Maria Cristina de Borbo-Dues Sicilies
|
---|
Germans
| Isabel II d'Espanya
,
Maria Isabel Lluisa de Borbo i Braganca
,
Agustin Munoz y Borbon
,
Maria Amparo Munoz y Borbon
i
Juan Munoz y Borbon
|
---|
Premis
|
|
|
|
|
|
|
Maria Lluisa Ferranda de Borbo i de Borbo
(
Madrid
,
30 de gener
de
1832
-
Sevilla
,
2 de febrer
de
1897
) va ser una infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que es casa amb
Antoni d'Orleans
, duc de
Montpensier
. La familia dels Montpensier protagonitza alguns dels fets politics mes remarcables del segle
xix
espanyol.
Va neixer el
30 de gener
de
1832
al
Palau Reial de Madrid
, segona i darrera filla de
Ferran VII d'Espanya
i de la princesa
Maria Cristina de Borbo-Dues Sicilies
.
[1]
El seu naixement va ser un moment de forta expectacio, perque despres del naixement de la primera filla del monarca,
Isabel
, s'esperava un descendent masculi, atesa la mala salut del monarca, que feia preveure que moriria sense poder engendrar un tercer fill.
[2]
L'any
1833
moria el rei Ferran VII d'Espanya i la princesa Maria Cristina assumia la regencia. La inestabilitat politica espanyola afecta el futur de la infanta que fou casada l'any
1846
, a l'edat de 14 anys, amb el princep
Antoni d'Orleans
.
[3]
El casament de la infanta responia a la voluntat d'apropar el regne d'
Espanya
a la
Franca
de
Lluis Felip I de Franca
. Antoni era fill del rei
Lluis Felip I de Franca
i de la princesa
Maria Amelia de Borbo-Dues Sicilies
. La parella tingue nou fills:
Al llarg del regnat de la reina
Isabel II d'Espanya
les especulacions politiques del duc de Montpensier, espos de la infanta, foren incessants. La camarilla del duc financa al cop del general Prim per derrocar a la reina i instaurar una monarquia orleanista a
Espanya
. De fet, el mateix duc de Montpensier, era un dels principals candidats a substituir la monarca borbonica. A consequencia d'aixo, i tambe del duel entre Montpensier i l'infant
Enric d'Espanya
, que acaba amb la mort de l'infant, les relacions entre la reina i la seva germana mai foren especialment bones.
Les relacions entre la infanta i la reina tan sols milloraren despres de la Restauracio d'
Alfons XII d'Espanya
i la unio entre aquest i la princesa
Maria de la Merce d'Orleans
. El matrimoni entre la infanta i el duc de Montpensier tampoc fou especialment felic i explica la llegenda que quan l'any
1848
els revolucionaris assaltaren el
Palau de les Teuleries
el duc oblida la seva esposa al Palau essent salvada per un diputat monarquic.
D'acord amb
Baltasar Saldoni
, la infanta va ser una distingida cantant, amb una veu de
mezzosoprano
, i una notable pianista, capac de tocar a la perfeccio peces de musica classica.
[4]
Va ser educada musicalment pels mestres
Pedro Albeniz
i
Francesc Frontera de Valldemossa
.
[5]
[6]
El 1846, amb nomes 14 anys, fou casada el 1846 amb
Antoni d'Orleans
, duc de Montpensier,
[3]
fill de
Lluis Felip I de Franca
, en un intent d'apropar Espanya a Franca. La parella va viure a diferents palaus, principalment a
Sevilla
i a
Sanlucar de Barrameda
. Els ducs van tenir nou fills:
[5]
- Maria Isabel
(Paris, 1848-1919)
- Maria Amelia
(Sevilla, 1851-1870)
- Maria Cristina
(Sevilla, 1852-1879)
- Maria de la Regla
(Sevilla, 1856-1861)
- Ferran
(Madrid, 1859-1873)
- Maria de la Merce
(Madrid, 1868-1878)
- Felip
(Madrid, 1862-1864)
- Antoni
(Madrid, 1866-1930)
- Lluisa
(Madrid, 1867-Paris, 1874)
- ↑
Mateos Sainz de Medrano
, Ricardo. ≪
Maria Luisa Fernanda de Borbon y Borbon
≫ (en castella).
Diccionario biografico electronico
. Reial Academia de la Historia. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑
Conde de Luna
≪
Evocacion de la infanta Dª Luisa Fernanda en el primer centenario de su muerte
≫.
Temas de estetica y arte
, 1998, pag. 75-83.
- ↑
3,0
3,1
Vicen Antolin
, Carlos.
Historia del constitucionalismo Espanol, (1808 - 1978)
(en castella). Editorial Dilex, 2004, p. 101.
ISBN 8488910568
.
- ↑
Saldoni Remendo
, Baltasar.
Diccionario biografico-bibliografico de efemerides de musicos espanoles
(en castella). vol. 1. Madrid: Imprenta de D. Antonio Perez Dubrull, 1868, p. 203-204.
- ↑
5,0
5,1
≪
Borbon, Maria Luisa Fernanda de (1832-1897, infanta de Espana)
≫ (en castella). PARES - Ministeri de Cultura i Esports. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑
Navarro Lalanda
, Sara ≪
Entorno politico-musical de la infancia de Isabel II y la Infanta Luisa Fernanda de Borbon: Villancicos reales de Pedro Albeniz (1795-1855) y Francisco Frontera de Valldemosa (1807-1891)
≫.
La Natividad: arte, religiosidad y tradiciones populares
, 2009, pag. 643.