Maria Callas
(en grec:
Μαρ?α Κ?λλα?
) (
Nova York
,
2 de desembre
de
1923
-
Paris
,
16 de setembre
de
1977
)
[1]
fou una
soprano
greco
estatunidenca
i es considerada la cantant mes famosa d'
opera
del periode de postguerra. A vegades es esmentada com
La Divina
o
Diva assolutta
.
Callas combinava una impecable tecnica de
bel canto
amb un gran talent dramatic, la qual cosa la va convertir en l'actriu cantant mes famosa d'aquella epoca. Era extraordinariament versatil, car el seu repertori s'estenia des de l'
opera seria
classica, ?com ara
La Vestale
de
Gaspare Spontini
i
Medee
de
Luigi Cherubini
?, fins a les operes de
Giuseppe Verdi
o de
Giacomo Puccini
. Es gracies als seus estudis de
coloratura
que era capac de cantar papers tan diferents. Sembla que la seva versatilitat li va comportar moltes critiques.
Naixenca i primeres passes
[
modifica
]
Era filla d'Evangelia Dimitriadis i George Kalogeropoulos, una parella que havia arribat a America l'agost de
1923
. El
1929
George Kalogeropoulos obri una apotecaria al barri grec de
Manhattan
i canvia el nom de la
familia
per Callas. D'acord amb la fe de naixement, Maria Callas tenia de naixement el nom
Sophia Cecilia Kalos
[2]
al
New York Medical Hospital
de
Manhattan
el
2 de desembre
de
1923
.
[3]
Fou batejada com a
Maria Anna Sofia Kekilia Kaloieropulu
[4]
?el femeni de Kaloieropulos? (en grec:
Μαρ?α ?ννα Σοφ?α Καικιλ?α Καλογεροπο?λου
), encara que hi ha autors que diuen que el seu vertader nom es
Cecilia Sophia Anna Maria Kalogeropoulou
, i en la Wikipedia francesa podem llegir: "
Anna Maria Kekilia Sofia Kalogeropoulou (en grec modern: ?ννα Μαρ?α Καικιλ?α Σοφ?α Καλογεροπο?λου)
". Filla de pares grecs: George Kalogeropoulos i Evangelina "Litsa" (a vegades "Litza") Dimitriadou. El pare de Callas escurca el llinatge Kalogeropoulos, primer com a "Kalos" i despres com a "Callas", la qual cosa el feia mes manejable.
[2]
Quan la seva mare, separada de son pare, va tornar a
Grecia
el
1937
, es va canviar el nom altra volta per Kalogeropoulos. Maria Callas es va traslladar amb la seva mare i va comencar la seva formacio al Conservatori Nacional d'
Atenes
. Per poder accedir-hi va fingir l'edat, ja que havia de tenir mes de 16 anys per a fer-ho. Estudia amb la soprano
Maria Trivella
, i despres s'instrui en
coloratura
amb
Elvira de Hidalgo
.
El quadret verd es la C mitja (C4, Do central) i el quadret blau es la C alta (C6, un Do, dues octaves mes alt que l'anterior): aquesta es la tessitura tipica d'una
soprano
. Els quadrets vermells mostren la tessitura de Maria Callas, que anava de F#3 (Fa sostingut) per davall del Do central fins a E-natural (E6, el Mi natural sobreagut) per damunt el C (Do) alt
Callas rebe educacio musical a Atenes. Al principi, la seva mare prova d'inscriure-la en el prestigios
Conservatori d'Atenes
, sense exit. A l'audicio, la seva veu, encara poc entrenada, no va causar bona impressio, i el director del conservatori
Filoktitis Oikonomidis
refusa d'acceptar-la, argumentant que no satisfeia els prerequisits teorics (
solfeig
). A l'estiu de 1937, sa mare va fer una visita a
Maria Trivella
en el
Conservatori Nacional de Grecia
, i li demana que prengues Maria com a estudiant a canvi uns modests honoraris. L'any
1957
, Trivella recordava la seva impressio de "Maria, una nina realment plena, que usava unes grans ulleres per la seva miopia":
- "El to de la seva veu era calid, liric, intens; s'arremolinava i brillava com una flama i omplia l'aire amb melodiques reverberacions com un carillo. Era per qualsevol estandard un fenomen sorprenent o, mes ben dit, era un gran talent que necessitava control, entrenament tecnic i disciplina estricta amb la finalitat de resplendir amb tot el seu esclat".
[2]
Trivella accepta ser la mentora de Callas completament, renunciant als seus honoraris per l'ensenyament. Tan aviat com Callas comenca les seves llicons convencionals i els seus exercicis vocals, Trivella troba que Maria no era una
contralt
, com s'havia dit, sino una
soprano dramatica
. Subsequentment, comencaren a treballar per augmentar la
tessitura
de la veu de Maria i il·luminar-ne el
timbre
.
[2]
Trivella recordava Maria com a "una estudiant model. Fanatica, intransigent, dedicada als seus estudis en cos i anima. Els seus progressos eren fenomenals. Estudiava cinc o sis hores cada dia... En sis mesos, havia cantat les aries mes dificultoses del repertori d'opera internacional amb suprema musicalitat".
L'
onze d'abril
de
1938
, en el seu debut, Callas acaba el recital de la classe de Trivella al teatre musical Parnassos amb un
duet
de
Tosca
.
[2]
Callas recordava que Trivella "tenia un metode frances, que feia posar la veu en el nas, bastant nasal... i jo tenia el problema de no tenir les notes baixes corresponents a la
voce di petto
, que es essencial en el
bel canto
... I aixi es com vaig aprendre els meus tons de pit."
[5]
De tota manera, quan fou entrevistada per
Pierre Desgraupes
en el programa frances
L'Invitee du Dimanche
, Callas no atribui el desenvolupament de la seva veu de pit a Trivella, sino a la seva seguent professora, la ben coneguda espanyola
soprano de coloratura
Elvira de Hidalgo
.
[6]
Callas estudia amb Trivella durant dos anys abans que sa mare li aconseguis una nova audicio al Conservatori d'Atenes amb Hidalgo. Callas fou escoltada en "Ocean, Thou Mighty Monster." De Hidalgo recordava haver escoltat "tempestuoses, extravagants cascades de so, encara incontrolades pero plenes de dramatisme i emocio".
[2]
Accepta prendre-la com a alumna immediatament. Pero la mare de Callas demana a Hidalgo que esperas un any, que Callas es graduas pel Conservatori Nacional i pogues comenca a treballar. El
2 d'abril
de
1939
, Callas s'encarrega del paper de Santuzza en una produccio d'estudiants de la
Cavalleria Rusticana
de
Mascagni
al Teatre Olympia, i al final del mateix any es va matricular al Conservatori d'Atenes a la classe d'Elvira de Hidalgo.
[2]
De Hidalgo recordaria mes tard Callas com "un fenomen... Ella volia escoltar tots els meus estudiants, sopranos, tenors... Ella ho podia fer tot."
[7]
La mateixa Callas deia que ella hagues volgut anar "al
conservatori
a les deu del mati i anar-se'n amb el darrer alumne... devorant musica" durant deu hores al dia. Quan la seva professora li pregunta per que feia aixo, ella contesta que podia ser que "el menys talentos dels alumnes pogues ensenyar-te alguna cosa que tu, el major talent, potser no eres capac de fer."
[8]
La primera carrera operistica a Grecia
[
modifica
]
Despres de moltes aparicions com a estudiant, Callas comenca a fer papers secundaris a l'
Opera Nacional Grega
. De Hidalgo fou l'instrument que cerca papers per a ella: permete a Callas rebre un petit salari, que l'ajudaria a ella i a la seva familia a superar les dificultats dels anys de la guerra.
[2]
Callas va fer el debut professional el febrer de
1942
en un petit paper de Beatrice a l'opereta
Boccaccio
de
Franz von Suppe
.
[2]
El primer exit, el tingue el
1942
amb l'opera
Tosca
a l'Opera d'Atenes. Prest va cantar
Fidelio
,
Tiefland
, i
Cavalleria Rusticana
, tambe a Atenes. El
1944
, quan les forces ocupants perden el control de
Grecia
i la flota britanica arriba a
El Pireu
, Maria Kalogeropoulos decideix tornar als
Estats Units
per trobar el seu pare.
Els seus exits no van ser gaire grans fins que la va voler sentir
Edward Johnson
, el director general del
Metropolitan Opera
, que li va oferir immediatament els principals papers en dues produccions de les temporades de
1946
-
1947
:
Fidelio
de
Ludwig van Beethoven
, i
Madama Butterfly
de
Giacomo Puccini
. Per a sorpresa de Johnson, Maria rebutja els papers. No volia cantar
Fidelio
en angles, i trobava que no era apropiada per al paper de Butterfly.
El
1946
troba feina, pero continua la practica vocal vigorosa per perfeccionar la seva tecnica. Troba un agent: Eddie Bagarozy. Accepta cantar en l'opera
Turandot
a Chicago el gener de
1947
amb un repartiment de cantants europeus celebres en una companyia que seria fundada per Bagarozy i Ottavio Scotto, un empresari italia.
Consolidacio i plenitud
[
modifica
]
Despres de cantar en
La Gioconda
, d'
Amilcare Ponchielli
, a
Verona
, viatja a
Venecia
per actuar com a Brunnhilde en
Die Walkure
, amb el director
Tullio Serafin
, les temporades de
1948
-
1949
. A Venecia havia de ser representada l'opera
I Puritani
, de
Vincenzo Bellini
(l'anomenat "el Chopin de l'opera") amb
Margherita Carosio
en el paper d'Elvira. Un vespre Maria s'havia cansat de fer de Brunnhilde i comenca a llegir la musica d'Elvira. Quan l'esposa de Serafin l'escolta ho digue al seu marit i demana a Maria que ho cantes. A mes Carosio estava malalta i calia fer una substitucio. El mati seguent Maria canta per al director musical de la Casa de l'Opera, el qual va decidir que Maria seria la millor eleccio com a Elvira. Se li va donar una setmana per aprendre l'opera sencera, una setmana que comprenia tres representacions de
Die Walkure
. Despres de la primera representacio d'
I Puritani
, el
19 de gener
de
1949
esdevingue la veu d'Italia. Tres mesos despres es casa amb
Giovanni Battista Meneghini
, un home 30 anys mes gran que ella, el
21 d'abril
de
1949
, a
Verona
.
Despres de la seva Elvira a Venecia, Maria esdevingue una celebritat a Italia, pero encara no se li havia ofert un paper a
La Scala
de
Mila
. Finalment se li va oferir un paper en l'
Aida
de
Giuseppe Verdi
despres que
Renata Tebaldi
no hi pogues cantar. Maria i Meneghini esperaven un gran exit, pero quan comencaren les representacions d'
Aida
el
12 d'abril
de
1950
va tenir una acolliment cortes. No va ser fins al
7 de desembre
de
1950
quan La Scala es va rendir a Maria Callas. Havia obert la temporada del
1950
-
1951
amb
I vespri siciliani
, de Giuseppe Verdi, i va ser rebuda amb un aplaudiment clamoros.
El juliol de
1952
va signar un contracte de gravacio exclusiva amb Walter Legge, alt carrec d'
EMI
. Pocs dies despres Legge i la seva dona, la soprano alemanya
Elisabeth Schwarzkopf
, van anar a veure Maria en
La Traviata
a l'Arena de Verona. Seguint la representacio Schwarzkopf oferi a Callas un dels tributs mes commovedors: Elisabeth no cantaria mai mes
La Traviata
. Quan se li va demanar una explicacio Schwarzkopf va respondre: "Quin sentit tindria fer-ho si un altre artista contemporani ho pot fer perfecte?"
El
17 de novembre
de
1955
va ser el dia en que Maria va adquirir la reputacio de ser una tigressa. Acabava de representar
Madama Butterfy
en el Lyric Opera de
Chicago
i entre bastidors estava celebrant-ne el triomf. L'audiencia continuava aplaudint, s'hi apropa l'oficial de justicia Stanley Pringle, que li presenta un requeriment al jutjat, per haver estat demandada pel seu anterior representant: Eddie Bagarozy, per mor d'un contracte de
1947
, que anomenara Bagarozy com a unic representant. Encara que no havien tingut contacte durant molts d'anys, Bagarozy reclamava que ell tenia un percentatge dels honoraris de Callas i que amb les despeses fetes pel seu compte sumaven 300.000 dolars. El cas va ser dirimit al jutjat el
7 de novembre
de
1957
segons uns termes que no es van fer publics.
Finalment va fer el seu debut al Metropolitan Opera el
29 d'octubre
de
1956
com a Norma a l'opera del mateix nom de
Vincenzo Bellini
.
[9]
Malauradament per a Maria la revista
Time
va fer una entrevista a la seva mare, la dona a la qual havia culpat de robar-li la infantesa. Callas va veure sa mare per darrera vegada a
Mexic
el
1950
, i va prometre no tornar-la a veure o parlar-li mai mes, la qual cosa va mantenir fins a la seva mort. L'article del
Time
presentava Callas com una filla desagraida i el public va rebre el seu debut fredament. De fet, la soprano
Zinka Milanov
va rebre mes aplaudiments que Maria Callas. Pero cap a l'acte final el public de
Nova York
es va rendir i Callas va fer 16 sortides davant el telo.
Decadencia i final
[
modifica
]
Lapida posada pel Club Internacional de Maria Callas, encara que les seves cendres, sembla ser, descansen a la mar Egea, tot i que en aixo no hi ha una seguretat completa, car
Philippe Kohly
digue en el documental
Callas Assoluta
que les cendres desaparegueren durant un parell de dies despres de la cremacio, fet que ha estat confirmat per
Nieves Concostrina
El proxim cop que Maria havia de sortir als titulars seria per una representacio de
Norma
a la Casa de l'Opera de
Roma
el
2 de gener
de
1958
. La representacio era en honor del president d'Italia,
Giovanni Gronchi
i la seva esposa. Malauradament Maria havia estat vista per any nou bevent xampany fins molt tard a la sala de festes de moda de Roma: Circolo degli Sacchi. Quan Maria desperta, menys de trenta-sis hores abans d'aixecar el telo, havia perdut la veu. Es va informar a la Casa de l'Opera que se l'havia de substituir. No hi havia cap actriu substituta i allo semblava pitjor que un desastre. Maria, contra les ordres dels metges, va anar a l'escenari pero tenia clar que des de la primera nota la seva veu estava en ruines. Al final del primer acte, la meitat de l'audiencia l'escridassava amb burles, mentre l'altra meitat s'asseien en silenci. Maria va sortir rapidament per una porta del darrere, i anuncia que havia fet aixo perque la representacio simplement no anava be. El public estava furios, pero Maria va ser dispensada quan va rebre una telefonada de la senyora Gronchi assegurant-li que ni ella ni el seu marit havien estat ofesos.
El
5 de maig
de
1959
va fer la seva unica actuacio al
Gran Teatre del Liceu
de
Barcelona
. Va ser en un concert que havia aixecat una gran expectacio, en que va interpretar diversos fragments musicals, es guanya finalment el public, que en alguns moments del recital s'havia manifestat forca critic, amb unes pagines d'
Il pirata
de
Bellini
.
[10]
[11]
El
3 de novembre
del mateix any
1959
va deixar el seu marit Giovanni Meneghini per iniciar una relacio sentimental amb el multimilionari magnat grec
Aristotil Onassis
, que la premsa de l'epoca va difondre amb exhaustivitat. La soprano va retirar-se durant un breu temps mentre durava la seva relacio amb Onassis, i en tornar a l'escena a ningu se li escapa que la seva veu havia perdut forca i evidenciava els primers signes de decadencia.
Per aquell temps Maria representava
Medea
a
La Scala
l'
11 de desembre
de
1961
. No tenia bona veu i, durant el primer acte en el duet amb
Jason
(interpretat per
Jon Vickers
), l'audiencia comenca a xiular. Maria ignora el batibull fins que arriba al punt en el text on el seu personatge, Medea, insulta Jason amb el mot "
Crudel
!" ("Cruel!"): despres del primer "
Crudel
!" Callas va parar de cantar, es va girar vers el public i li va dirigir el seu segon "Crudel!"; despres d'una pausa, va reprendre el text amb les paraules: "
Ho dato tutto a te!
" ("T'ho he donat tot!") alhora que alcava el puny de cara a la galeria. L'audiencia va parar de xiular i Callas va rebre un fort aplaudiment al final de l'espectacle.
El maig de
1965
la veu de la Callas torna a ser objecte de disputes. Estava representant
Norma
a l'Opera de Paris amb
Fiorenza Cossotto
com a Adalgisa. Cossotto va saber que Maria estava extenuada i que la seva veu era feble, cosa que tenia interes a posar en evidencia. La nit del final de
Norma
, el
29 de maig
, Maria estava mes feble encara. Per empitjorar les coses, Cossotto va fer del gran duet un duel i al final de l'especacle, quan el telo va caure, Maria es va desmaiar i va ser portada, inconscient, al seu camerino.
El
1965
va realitzar la seva darrera representacio d'opera amb
Tosca
al
Royal Opera House
Covent Garden londinenc. Tenia 41 anys. El
1966
Callas renuncia a la ciutadania americana i pren la nacionalitat grega. D'aquesta manera, tecnicament anul·la el seu matrimoni amb Meneghini. Espera que Onassis es casi amb ella, pero ell no ho fa. El
20 d'octubre
de
1968
Onassis abandona Callas per casar-se amb
Jacqueline Kennedy
, la vidua del president nord-america
John Fitzerald Kennedy
, assassinat a
Dallas
. Algu ha dit que aquest fet va despitar Maria Callas fins a la seva mort.
El juny de
1969
, Maria va comencar a treballar en la pel·licula
Medea
(no l'
opera de Cherubini
, ni la
tragedia d'Euripides
, pero sobre el mite de
Medea
) amb
Pier Paolo Pasolini
. A penes cantava, pero encara va treballar durament: tan fort, que un dia es va desmaiar despres de correr sobre la mare seca d'un riu al sol per a una escena. Malauradament, el film no va tenir exit.
Cap a
1970
la carrera de Maria com a cantant va tenir una aturada sobtada. El
25 de maig
va haver d'anar a correcuita a l'hospital i es va anunciar que havia volgut suicidar-se amb una sobredosi de barbiturics. Per aquest temps prenia mes somnifers per dormir, i mes barbiturics per trobar la pau.
El
1973
va tornar als escenaris amb
Giuseppe di Stefano
. Per primer cop en vuit anys Maria Callas tornava a cantar en public. Va quedar clar des del primer concert a
Hamburg
, el
25 d'octubre
, que la gira seria, des del punt de vista artistic, un desastre. Callas i di Steffano tenien un acompanyant: Ivor Newton, que duia bastant be la vuitantena. Newton comenca a tenir moments vertiginosos en el carrer, i a fer quimeres sobre la seva mort. Una vegada va dir a
Robert Sutherland
, que girava les pagines a Newton, "si tinc un atac de cor mentre Maria esta cantant una nota alta, m'has de dar una empenta fora de la meva banqueta i continuar tu com si res no hagues passat". Maria va rebutjar discutir amb Newton, pensant que el podia matar. Sutherland a vegades els acompanya quan la gira viatja als
Estats Units
. El concert final va tenir lloc l'
onze de novembre
de
1974
a
Sapporo
. Era el darrer lloc de la terra on se sentiria cantar a Maria Callas.
En els ultims anys de la vida, Maria Callas va impartir algunes classes a la
Juilliard School
de
Nova York
, i s'instal·la definitivament a
Paris
en la mes completa solitud fins a la seva mort, als 53 anys.
El
16 de setembre
de
1977
es va despertar a casa seva a Paris. Va desdejunar al llit, va eixir i va anar cap a la sala de bany. Tenia un dolor punxant al costat esquerre i es va desmaiar. Va ser posada una altra vegada al llit i va beure un cafe fort. Quan no varen poder aconseguir ajuda medica, van reclamar la presencia del metge del majordom, que va sortir immediatament cap a la residencia de Maria. Va morir abans que hi arribes. El seu funeral va tenir lloc el
20 de setembre
. El seu cos fou incinerat al cementiri parisenc del
Pere-Lachaise
, i les seves cendres llencades al
mar Egeu
a la costa grega, la primavera del
1979
.
- ↑
≪
Maria Callas
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
2,4
2,5
2,6
2,7
2,8
Petsalis-Diomidis
, Nicholas.
The Unknown Callas: The Greek Years
. Amadeus Press, 2001.
ISBN 1-57467-059-X
.
- ↑
Slonimsky i altres han argumentat que, malgrat el seu certificat de naixement, havia nascut realment el
3 de desembre
- ↑
En grec modern, el grup -ογε- s'hi pronuncia -oie-.
- ↑
"Interview with Lord Harewood, Paris, 1968", Complete audio recording of the interview, including portions not released on DVD,
The Callas Edition
, on 3 CDs.
- ↑
"L'Invitee Du Dimanche" hosted by Pierre Desgraupes, 1968, released on
The Callas Conversations, Vol. 2
[DVD] 2007, EMI Classics
- ↑
John Ardoin
(escriptor),
Franco Zeffirelli
(narrador) (1978).
Callas: A Documentary (Plus Bonus)
(documentacio de TV, DVD). The Bel Canto Society.
- ↑
Maria Callas en conversacio amb Lord Harewood per la BBC, Paris, April 1968 (2004-05-04).
Maria Callas: The Callas Conversations
(DVD). EMI Classics.
- ↑
≪
Met Performance CID:173000
≫ (en angles). Metropolitan Opera Archives. Arxivat de l'
original
el 8 d’abril 2022. [Consulta: 28 octubre 2017].
- ↑
Zanni
, U. F. ≪
Liceo. Concierto por Maria Meneghini Callas
≫ (en castella).
Hemeroteca. Edicion del miercoles, 06 mayo 1959, pagina 23
. La Vanguardia. [Consulta: 5 maig 2016].
- ↑
Permanyer
, Lluis
. ≪
Callas al fin canto en el Liceu
≫ (en castella).
Hemeroteca. Edicion del jueves, 07 mayo 2009, pagina 10
. La Vanguardia. [Consulta: 5 maig 2016].
Enllacos externs
[
modifica
]