Maria Barrientos i Llopis
(
Barcelona
,
4 de marc
de
1884
[1]
-
Ziburu
,
Lapurdi
,
8 d'agost
de
1946
) fou una
soprano
catalana
.
[1]
[2]
[3]
[4]
Primers anys de vida
[
modifica
]
Nasque a Barcelona el 4 de marc de 1884 ?tot i que per error sovint s'esmenta el dia 10?, al carrer de la Diputacio, cantonada al d'Aribau.
[1]
Els seus pares, Antonio Barrientos Muniz, malagueny, i Esperanca Llopis Pascual, de Valls, eren propietaris d'un estanc al mateix carrer.
[1]
Gracies a l'estanc, la Maria va poder anar a l'escola. Alla hi va coneixer dues germanes que tocaven el piano. Ella se ≪saltava≫ les classes per anar a escoltar com tocaven les noies. Un dia la seva mare se'n va adonar i posa el crit al cel. Afortunadament l'organista de la catedral vivia al mateix carrer i la Maria va poder comencar a anar a classes amb ell. El 1889 estudia a l'
Escola Municipal de Musica
, com a deixebla de Pellicer (
piano
) i Sanchez (
violi
). Als 9 anys ja havia acabat tots els cursos de solfeig.
La familia temia que pogues patir una infeccio tuberculosa, ja que la seva salut era fragil, i li van recomanar realitzar gimnastica pulmonar. Aixi doncs, el 1890 comenca les seves classes de cant amb Francesc Bonet, amic de la familia. El 9 de febrer de 1895 canta al
Palau de les Belles Arts
en un concert a carrec dels alumnes de l'Escola Municipal de Musica. La seva interpretacio del poema musical
La nit del bosch,
de
Josep Rodoreda,
va deixar veure la seva qualitat vocal.
El seu mestre, tot considerant que ja estava preparada per al seu debut, parla d'ella al
Liceu
. Estaven preparant
Orfeu i Euridice
,
de
Gluck
, i no tenien interpret per al paper de Cupido. El mestre
Ferrari
no hi va estar d'acord i no va obtenir el paper. Li va sorgir una nova oportunitat de la ma del banquer i patrici de les arts
Evarist Arnus
, propietari del
Teatre Liric
. El 10 de marc de 1898 canta
L'Africaine
,
de
Giacomo Meyerbeer
, al
Teatre Novedades de Barcelona
.
[5]
El 24 de juliol de 1898 canta
La sonnambula
, de
Bellini
. L'exit fou tan gran que sis dies mes tard fou contractada al
Teatre Novedades
, on tambe canta la mateixa opera el 30 de juliol del mateix any. A poc a poc es va anar consagrant com una gran cantant. El dia 1 de gener de 1899 debuta al
Gran Teatre del Liceu
, amb fragments de
Lucia di Lammermoor
,
de
Donizetti
. Pocs dies despres va interpretar l'Elvira de
I Puritani
,
de
Bellini
al mateix teatre. Un any mes tard, el 1900,
Leopoldo Mugnone
, gran director i concertista, li suggeri traslladar-se a Italia per convertir-se en una diva mundial.
Debut a Italia
[
modifica
]
Havia estalviat prou diners de les seves llicons i de les seves funcions. Va decidir agafar deu mil pessetes i anar a provar fortuna a Italia; si no aconseguia triomfar, tornaria a Barcelona per continuar treballant com a professora de solfeig. Hi arriba un dissabte i ja li digueren que el seguent dilluns hi havia audicions al
Teatro Lirico
de
Mila
. A l'audicio hi havia
Massenet
, compositor de grans operes com
Manon
,
Thais
i
Werther
. L'endema signava un contracte per debutar el 5 de gener amb
Lakme
,
de
Leo Delibes
.
[6]
Se'n segueix una gira artistica per
Genova
,
Roma
i
Tori
.
Carrera arreu del mon
[
modifica
]
El seu debut angles fou al
Covent Garden
de
Londres
, en el rol de Rossina, de
Il barbiere di Siviglia
, amb
Titta Ruffo
com a Figaro i
Alessandro Bonci
en el rol del Comte d'Almaviva. L'exit va ser tan gran que va aconseguir cantar la
Dinorah
,
de
Meyerbeer
, a la
Scala de Mila
el 26 de marc de 1904, que mes endavant tornara a cantar al
Liceu
i al
Teatro Real
de
Madrid
.
Fou contractada a
Sud-america
per la seva brillant coloratura, i hi debuta amb
Il barbiere di Siviglia
. Poc despres va venir
Rigoletto
, i de nou
I Puritani,
amb grans cantants com
Alessandro Bonci
,
Giuseppe de Lucca
i
Nazzareno De Angelis
. Tambe canta
La sonnambula
. Va recorrer tot Sud-america:
Montevideo
,
Rio de Janeiro
,
Santiago de Xile
o
Sao Paulo
. A l'Argentina es casa amb Jorge Keen i el 1907 es retira momentaniament del mon liric. Dos anys despres va neixer el seu fill Jorge Enrique. El 1911 reaparegue de nou al
Teatro Colon de Buenos Aires
cantant
Lucia di Lammermoor
.
El 1916 debuta a Nord-america, el 31 de gener, al
Metropolitan Opera House
de
Nova York
. El 7 de maig del mateix any participava a
Nova York
en el concert a la memoria d'
Enric Granados
juntament amb
Pau Casals
,
Fritz Kreisler
i
Ignacy Jan Paderewski
. A poc a poc Maria Barrientos comenca a venir mes a Europa:
Franca
,
Belgica
a
La Monnaie
,
Praga
,
Viena
,
Budapest
…
Canta amb el gran
Enrico Caruso
el 7 de febrer de 1917 al Metropolitan Opera House l'opera
Rigoletto,
de
Verdi
. Poc despres torna al
Teatre del Liceu
amb
Il barbiere di Siviglia
i
La sonnambula
. Un any despres, el 31 de gener de 1918, canta de nou, amb
Hipolit Lazaro
, al Metropolitan Opera House. Aquest mateix any canta en el paper de Reina en l'estrena americana d'
El gall d'or
,
de
Rimski-Korsakov
. Feu la seva darrera temporada al
Teatro Colon de Buenos Aires
amb
Il barbiere di Siviglia
,
Don Pasquale
,
Rigoletto
i
Lucia di Lammermoor
.
L'Orfeo Catala
[
modifica
]
El 9 de gener de 1913 canta al concert extraordinari per a la construccio del monument a
Jacint Verdaguer
. Participa en el viatge historic de l'
Orfeo Catala
a
Paris
i
Londres
el juny de 1914, dirigit per
Lluis Millet
. Dos artistes catalans se sumaren tambe al viatge i a col·laborar en els concerts: el violinista
Joan Manen
i el pianista
Blai Net
. El concert de
Londres
va incloure en el seu programa
L'Elegia Eterna
,
que Enric Granados havia dedicat a la cantant. Tambe va gaudir de l'execucio que feu de
l'Oda Ceciliana
junt amb
George Walter
(
tenor
),
Vicenc Maria de Gibert
(
organista
) i Blai Net (
cembal
).
Gran Teatre del Liceu
[
modifica
]
La seva historia al Liceu compren un periode que va des del 1899 fins a la temporada 1917-18. Hi va interpretar:
- Temporada 1902-03:
Rigoletto
,
Lucia di Lammermoor
i
La traviata
.
- Temporada 1905-06:
Rigoletto
,
I puritani
i
Il barbiere di Siviglia
- Temporada 1908-09:
Il barbiere di Siviglia
,
Lucia di Lammermoor
i
La sonnambula
.
- Temporada 1913-14:
Il barbiere di Siviglia
i
La sonnambula
.
- Temporada 1914-15: Canta per primer cop
Dinorah
i torna amb
La sonnambula
.
- Temporada 1915-16: Canta per primer cop
Lakme
i torna amb
I puritani
.
- Temporada 1916-17:
Lakme
.
- Temporada 1917-18: Darrera temporada al Liceu, on canta la seva primera gran obra,
La sonnambula
.
Es retira de l'escena l'any 1922. Oferi al
Palau de la Musica Catalana
tres grans concerts amb la clavicembalista
Wanda Landowska
. Tambe oferiren, per als aficionats, una sessio extraordinaria al Palau de la Musica en la Diada de Tots Sants, amb la participacio tambe del flautista
Esteve Gratacos
.
El marc de 1925 torna a participar en un cicle de concerts al Palau de la Musica Catalana, els
Tres concerts de Quaresma 1925
, junt al pianista valencia
Tomas Teran
.
Premi Maria Barrientos
[
modifica
]
El dia 10 de novembre de l'any 1922 se celebra a l'
Ajuntament de Barcelona
, al
Salo de Cent
, un premi amb el seu nom, junt amb els mestres
Nicolau
,
Millet
i
Morera
i el President de l'Orfeo Catala,
Joaquim Cabot
, entre altres. Havia decidit fundar el premi per ajudar a futurs artistes, alumnes de l'Escola de Musica on ella havia fet els seus primers estudis. L'Escola Municipal l'obsequia amb alguns dels seus millors alumnes:
J.Gimenez
(violinista),
Margarida Chala
(pianista) i
Gabriel Rodo i Verges
(
violoncel·lista
). Ella va cantar, acompanyada pel mestre Lamote,
Ah retorna esta dell'oro
,
de Gluck, i l'aria
Zeffiretti lusinghieri
,
de l'
Idomeneo
,
de
Mozart
, i
L'emigrant
,
de
Vives
.
Extensio vocal
[
modifica
]
Per a una soprano lleugera era molt important la coloratura, i ella era capac d'arribar al
fa
natural, jugant amb el
re
i el
mi
natural aconseguint donar-hi volums, intensitats i colors. El seu color era calid, una qualitat que no era gaire corrent en una veu de coloratura lleugera. Fou molt important l'equilibri timbric, que era admirable, perque es combinaven el cristall, el vellut i un lleuger metall. Aquest domini del color timbric li permetia donar color amb densitat a la primera
octava
sense forcar. Aixo va ser de gran ajuda, ja que a la decada de 1920, no trepitja mes un escenari (d'opera) i es dedica al concert. Pel seu color calid de veu va aconseguir grans resultats en el terreny del
lied
.
Vida privada
[
modifica
]
Entre la Guerra Europea, el seu malaventurat matrimoni i les convulsions politiques a Espanya feren de
Nova York
,
Buenos Aires
i
Paris
la seva residencia. Parlant de la seva vida sentimental va confessar que no fou felic i que a mes fou una victima, no de l'amor sino "d'aquesta institucio salvatge i cruel que es el matrimoni indissoluble". Entre 1928-1930 va estar molt en contacte amb
Manuel de Falla
, amb qui compartia emocions i criteris estetics. Fou en aquesta etapa quan, acompanyada al piano pel mateix Falla, enregistra per a la
Columbia
les
Siete canciones Populares Espanolas
, el
Soneto a Cordoba
i
La cancion del fuego fatuo
. Falla es va exiliar a l'Argentina, on Maria Barrientos tenia la seva catedra de Cant al Conservatori o escola del Teatre Colon de Buenos Aires. Aixi varen gaudir d'una gran amistat.
Les atencions que tenia per la seva gola eren simplement reposar molt, restar al llit tot el dia si havia de cantar i no parlar gaire o poc. Al costat del seu llit sempre tenia llibres, quaderns, llapis, i les partitures que havia de cantar a mes a mes d'alguna beguda tebia que prenia a petits glops.
Despres de tants anys de viure a l'Argentina, havia vingut a Europa, a Franca, amb l'afany d'acostar-se una mica mes a la seva terra. Aixo la porta a
Sant Joan Lohitzune
, on a
Ziburu
(
Lapurdi
), en ple Pais Basc del Nord, mori el 8 d'agost de 1946, als seixanta-dos anys. Havia viscut intensament, havia triomfat i havia gaudit d'un gran prestigi. Als darrers anys va intentar guiar i aconsellar els cantants joves que acudien a l'Escola del Teatre Colon de Buenos Aires.
Fou la diva catalana per excel·lencia, l'herencia que despres recollirien
Graziella Pareto
i
Merce Capsir
.
No es facil de reunir completament sense errors o omissions la seva discografia. Tota la produccio enregistrada a 78 revolucions i, practicament tota, tambe del procediment "acustic" podriem dividir-la en dues etapes. La primera, enregistrada probablement entre 1904 i 1914, sota el segell
Fonotipia
, o sigui, Societat Italiana di Fonotipia-Milano. La segona per la marca Columbia americana o anglesa entre 1915 i 1922. Encara podem comptar amb una tercera etapa amb la marca Columbia publicada a
Espanya
per la
Columbia-Regal
, de
Sant Sebastia
, amb quasi totes les obres de Manuel de Falla enregistrades pel procediment "electric" entre 1926 i 1932, la majoria acompanyades al piano pel mateix Manuel de Falla.
De l'etapa de Fonotipia, hi ha constancia de la numeracio que s'ha aconseguit aplegar:
- 39538
Fra Diavolo
(
Auber
) Cavatina de Zerlina: Part I
Or son sola
. 1906.
- 39539
Fra Diavolo
(Auber) Cavatina de Zerlina: Part II
Gia per la danza
. 1906.
- 39503
Dinorah
(Meyerbeer) Aria
Ombra leggera
. Part I. 1905.
- 39504
Dinorah
(Meyerbeer) Aria
Ombra leggera
. Par II. 1905.
- 39461
Mignon
(
Thomas
). Polacca di Filina: Io son Titania.
- 39461
Canzone di Solveig
(
Grieg
).
Qual verno sparire
.
- 39013
Lakme
(Delibes Aria delle Campanelle.
Dov'e l'Indiana Bruna
.
- 39011
La sonnambula
(Bellini) Cabaletta finale
Ah non giunge
.
- 39009
La sonnambula
(Bellini) Cavatina Amina.
Come per me sereno
. Part I.
- 39010
La sonnambula
(Bellini) Cavatina Amina.
Sovra il sen
. Part II.
- Rinaldo
(
Haendel
).
Lascia ch'io pianga
. Grab 1906. aquests
El cabo Primero
(
Caballero
) -
Yo quiero a un hombre
, a piano.
- Rigoletto
(Verdi).
Caro nome
.
- Rigoletto
(Verdi).
Tutte le feste al tempio
amb Riccardo Stracciari.
- Il barbiere di Siviglia
(Rossini). Cavatina. Part I.
Una voce poco fa
.
- Il barbiere di Siviglia
(Rossini). Cavatina. Part II.
Io sono docile
.
A Espanya, Regal, etapa
Acustica
, entre 1915 i 1922.
- 48627
Lucia di Lammermoor
(Donizetti). Rondo i Cadenza amb flauta. Dir.Orquestra: Giorgio Polacco; Flauta: Marshall P.Luisky
- 48641
El gall d'or
(Rimski-Korsakov).
Himmne al sol
, en frances.
- 48642
Martha
(
Flotow
).
Qui sola vergin rosa
.
- 48642
Lucia di Lammermoor
(Donizetti).
Regnava nel silenzio
.
- 48651
Le nozze di Figaro
(Mozart).
Deh vieni non tardar
.
- 48649
Rigoletto
(Verdi).
Caro nome
.
- 48650
Mireille
(
Gounod
). Vals.
- 49762
La Sonnambula
(Bellini).
Ah non credea mirarti
.
- 49370
I Puritani
(Bellini).
Qui la voce sua soave
.
- 49371
I Puritani
(Bellini).
Vien diletto in ciel la luna
.
- Rigoletto
(Verdi).
E il sol dell'anima
amb Carlos Hacket, tenor.
- La Traviata
(Verdi).
Parigi, o cara
amb Hipolit Lazaro,tenor.
- Rigoletto
(Verdi).
Tutte le feste-Piangi fanciulla
amb Ricardo Stracciari, bariton.
Columbia electric
[
modifica
]
La seva tercera fase. Marca Columbia, pel procediment "Electric":
De 1904 a 1906:
- PH 34
La Sonnambula
(no s'especifica quin fragment).
- PH 55
Le Nozze di Figaro
. Duo amb
Vittor Maurel
.
- PH 82
I Puritani
.
Qui la voce sua soave
.
- PH 226
Die Zauberflote
. Aria de la Reina en italia.
- PH 1616
Lucia di Lammermoor
. Duo amb Zenatello.
No publicats, enregistrats per la Columbia.
- 49112
La perla del Brasile
.
Charmant oiseau
.
- 49113
Martha
.
Qui sola vergin rosa
.
- 49151
Lakme
. Aria de les Campanetes.
- 49354
La Traviata
.
Parigi o cara
. Duo amb Hipolit Lazaro.
- 49372
La Traviata
.
Ah! forse o lui
.
- 49386
El gall d'or
.
Himne al sol
- 49598
Mignon
. Polonesa.
- 49611
Rigoletto
.
Tutte le feste
amb Ricardo Stracciari.
- 49612
Il barbiere di Siviglia
.
Dunque io son
amb
Riccardo Stracciari
.
- 49616
Rigoletto
.
E il sol dell'anima
amb Carles Hackett.
- 49622
La Traviata
.
Un di felice
, eterea amb Carles Hackett.
- 49782
Rigoletto
.
Bella figlia
amb Hacket, Stracciari i Gordon.
- 49766
Lucia di Lammermoor
.
Duo Verranno a te sull'aura
amb S.Hacket.
- 49768
Lucia di Lammermoor
. Sextet
Chi mi Frema
amb Carles Hacket, Ricardo Stracciari,
Jose Mardones
, Meader i Noe.
- 49793
Il Barbiere di Siviglia
.
Una voce poco fa
.
- 49794
Il Barbiere di Siviglia
.
Io sono docile
- 78363
Rigoletto
.
Si vendetta
, amb Ricardo Stracciari.
- Rinaldo
. (Handel).
Lascia ch'io pianga
.
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
Massisimo
, Antonio ≪
El centenario inadvertido de Maria Barrientos
≫.
La Vanguardia
, 28-12-1984, pag. 23.
- ↑
≪
Maria Barrientos
≫. Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑
Avinoa
, Xose. ≪
Maria Barrientos
≫. Institut del Teatre. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑
≪
Teatros. La muerte de Maria Barrientos
≫ p. 10. La Vanguardia, 13-08-1946. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑
≪
La Vanguardia, 10 de marc de 1898
≫ (en castella). [Consulta: 22 juliol 2014].
- ↑
≪
Servicio por telegrafo y telefono
≫.
La Dinastia
, 07-01-1900, pag. 3.
Bibliografia
[
modifica
]
- Alain Paris,
Dictionnaire des interpretes et de l'interpretation musicale au XX siecle
(2 vols), Ed. Robert Laffont (Bouquins, Paris 1982, 4.ª edicion 1995, 5.ª edicion 2004).
ISBN 2-221-06660-X
- D. Hamilton (ed.),
The Metropolitan Opera Encyclopedia: A Complete Guide to the World of Opera
(Simon and Schuster, Nueva York 1987).
ISBN 0-671-61732-X
- Roland Mancini y Jean-Jacques Rouveroux, (orig. H. Rosenthal y J. Warrack, edicion en frances),
Guide de l'opera
, Les indispensables de la musique (Fayard, 1995).
ISBN 2-213-01563-5
- Josep M.Colomer Pujol " Gent Nostra", volum 36 Maria Barrientos. Ediciones de Nou Art Thor. Gala Placidia 1, Barcelona. 1984.
ISBN 978-8473270991
- Sempronio
≪
Una catalana internacional. Maria Barrientos
≫.
Destino
, 17-08-1946, pag. 18 i 19.
- Sanchez Rodriguez, Virginia (2018).
La soprano Maria Barrientos y sus epistolas de juventud (1905-1906)
. Editorial Uma.
ISBN 978-84-17449-35-3
Enllacos externs
[
modifica
]