Maria Angels Anglada i d'Abadal

Biografia
Naixement	9 marc 1930 Vic (Osona)
Mort	23 abril 1999 (69 anys) Figueres (Alt Emporda)
Sepultura	Cementiri de Vilamacolum
Activitat
Camp de treball	Poesia
Ocupacio	poetessa , critica literaria , professora d'universitat , escriptora , professora de catala
Ocupador	Universitat de Barcelona
Membre de	Seccio Filologica de l'Institut d'Estudis Catalans ( membre numerari de l'IEC ) (1991?)
Genere	Poesia i novel·la
Obra
Obres destacables (1994) El violi d'Auschwitz (1997) Quadern d'Aram
Premis (1994)   Creu de Sant Jordi (1985)   Premi Lletra d'Or (1978)   Premi Josep Pla de narrativa

Maria Angels Anglada i d'Abadal ( Vic , 9 de marc de 1930 ? Figueres , 23 d'abril de 1999 ) fou una poeta , novel·lista , critica i assagista literaria catalana . Es autora de Kyparissia (1980), Columnes d'hores (1990), El violi d'Auschwitz (1994) i Poesia completa (2009), entre altres. ^[1] Va ser membre de la Seccio Filologica de l'Institut d'Estudis Catalans i va rebre diversos premis, com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. ^[1]

Llicenciada en Filologia Classica per la Universitat de Barcelona , va conrear la critica literaria, amb atencio especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis classics (en especial els mites grecs, sobretot Zeus i Apol·lo ). En paraules de Jaume Cabre , "Maria Angels Anglada va centrar la seva vida en tres mons: Vic, l'Emporda i la seva estimada Grecia. Es una poeta universal que fa novel·les". ^[2]

Vida i obra [ modifica ]

Va col·laborar assiduament a les revistes literaries El Pont , Reduccions. Revista de poesia i Canigo , i al setmanari comarcal 9 Pais , de Figueres , on va exercir molts anys la docencia (com a professora de l' IES Ramon Muntaner i a les Escolapies), tant en la seva especialitat com en la de literatura catalana. ^{[ cal citacio ]} Tambe va ensenyar catala a l'Institut Ramon Muntaner Durant, clandestinament durant un any i despres oficialment. ^[3] Als anys 60 va participar en diverses ocasions a la Festa de la Poesia, organitzada per la Societat Coral Erato i animada pel seu bon amic el poeta empordanes Carles Fages de Climent . ^{[ cal citacio ]}

De la seva obra critica cal destacar Aproximacio a la poesia de Salvador Espriu , dins Salvador Espriu en els seus millors escrits ( 1974 ) i Viatge a Itaca amb Josep Carner ( 1982 ). Conjuntament amb el seu marit Jordi Geli va editar les Memories d'un pages del segle  xviii ( 1978 ), escrites per Sebastia Casanovas i Canut . Com a poeta va publicar Diptic (1972), juntament amb Nuria Albo , i Kiparissia ( 1980 ). En la seva vessant de narradora va guanyar el Premi Josep Pla amb Les closes ( 1978 ) i va publicar l'aplec de relats No em dic Laura ( 1981 ) i la novel·la Viola d'Amore ( 1983 ). Amb la novel·la Sandalies d'escuma obtingue el 1985 el Premi Lletra d'Or i el Premi de la Critica de narrativa catalana .

La seva trajectoria com a narradora continua amb el recull de narracions Artemisia ( 1989 ), les novel·les L'agent del rei ( 1991 ) i El violi d'Auschwitz ( 1994 ), reconeguda amb el Premi Novel·la de l'Any 1995 , i el nou recull La daurada Parmelia i altres contes ( 1991 ). Va reunir tota la seva poesia, produida des de 1965 , a Columna d'hores ( 1990 ). Encara posteriorment produi la novel·la Quadern d'Aram ( 1997 ) i el recull Nit de 1911 ( 1999 ), que li valgue el premi Octavi Pellissa .

Pel seu interes pel mon classic va publicar tambe les obres divulgatives Relats de mitologia: els deus ( 1996 ), Relats de mitologia: els herois ( 1996 ) i Retalls de la vida a Grecia i Roma ( 1997 ). Igualment, va impartir nombrosos cursets de divulgacio de la mitologia grega per a professors i public en general.

Part de la seva obra literaria va ser musicada per Josep Tero en l'espectacle Et deixare la veu (2002), recollit en el disc del mateix nom.

L'any 2009 la companyia GespaTeatre , de Palamos , va produir i estrenar l'espectacle "Els llavis closos", que, amb dramaturgia de Joan Gasull i Batlle, posava en escena fragments de tres novel·les de l'autora: Les closes, El violi d'Auschwitz i Quadern d'Aram, aixi com una seleccio de la seva poesia. ^[4]

Membre numerari de la Seccio Filologica de l' Institut d'Estudis Catalans des de 1991 , el 1994 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi , i el 1996 va ser nomenada filla adoptiva de Figueres . El 2004 la Universitat de Girona crea la Catedra M. Angels Anglada , amb l'objectiu de promoure la seva obra i la dels escriptors gironins.

En el dese aniversari de la seva mort, el 2010, Edicions Vitel·la va reunir i publicar la seva obra poetica completa, prologada pel seu amic personal Sam Abrams . ^{[5] [6] [7] [8]}

Llista d'obres [ modifica ]

Narrativa [ modifica ]

• Les closes (Premi Josep Pla, 1978)
• No em dic Laura (1981)
• Viola d'Amore (1983)
• Sandalies d'escuma (Premi Lletra d'Or i Premi de la Critica de narrativa catalana, 1985)
• Artemisia (1989)
• La daurada Parmelia i altres contes (1991)
• L'agent del rei (1991)
• El violi d'Auschwitz (1994, Premi Novel·la de l'Any 1995) (traduit a molts idiomes: portugues, gallec, espanyol, italia, polones, serbi, croata, grec modern, angles, alemany, holandes, suec, dane, fines) ^[9]
• Quadern d'Aram (1997) (traduit a l'armeni, el frances i l'holandes) ^[10]
• Nit de 1911 (Premi Octavi Pellissa, 1999)

Poesia [ modifica ]

• Diptic , en col·laboracio amb Nuria Albo (1972)
• Kiparissia (1980)
• Columna d'hores (1990)
• Arietta (1996)
• El bosc (1978)

Assaig [ modifica ]

• Aproximacio a la poesia de Salvador Espriu , dins Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974)
• Viatge a Itaca amb Josep Carner (1982)
• Paisatge amb poetes (1988)

Altres obres [ modifica ]

• Sebastia Casanovas i Canut , Memories d'un pages del segle XVIII , ed. M. A. Anglada i Jordi Geli (1978)
• Relats de mitologia: els deus (1996)
• Relats de mitologia: els herois (1996)
• Retalls de la vida a Grecia i Roma (1997)

Premis [ modifica ]

Premis literaris [ modifica ]

• 1978 - Premi Josep Pla de narrativa
• 1985 - Premi de la Critica de narrativa catalana
• 1986 - Premi Lletra d'Or
• 1995 - Premi Novel·la de l'Any
• 1999 - Premi Octavi Pellissa

Altres reconeixements [ modifica ]

• 1991 - Membre de l' Institut d'Estudis Catalans
• 1994 - Creu de Sant Jordi
• 1996 - Filla adoptiva de Figueres

Llegat i memoria [ modifica ]

Maria Angels Anglada ha estat votada en un proces participatiu realitzat al marc del 2010 a Palafrugell com una de les dones que mereixen un carrer. ^[11]

Diverses poblacions del pais li han dedicat un carrer, una placa, una avinguda: Figueres, Girona, Salt, Cambrils, Sant Vicenc de Castellet , Vilablareix, Granollers, Vilafant, La Garriga, l'Armentera, Malgrat de Mar ... La ciutat de Barcelona hi ha dedicat uns Jardins. A Vic, on havia nascut, hi ha un parc que du el seu nom. ^[12] I a Figueres, on va morir, hi ha l'escola Maria Angels Anglada. ^[13]

La Universitat de Girona va crear el 28 d'octubre de 2004 la Catedra de Patrimoni Literari Maria Angels Anglada - Carles Fages de Climent, amb l'objectiu de perpetuar la memoria i estudiar l'obra dels escriptors que li donen nom, a traves de jornades de treball, seminaris, cursos, itineraris, estudis i publicacions, destinats a contribuir a la divulgacio d'una obra literaria feta a l'ombra dels classics. ^[14]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• ≪ Maria Angels Anglada i d'Abadal ≫. Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana .
• Institut d'Estudis Catalans: M. Angels Anglada i d'Abadal Arxivat 2008-05-15 a Wayback Machine .
• Catedra M. Angels Anglada (Universitat de Girona)
• Quadern d'Anglada (IDMON) ^{[ Enllac no actiu ]}
• Pioneres del coneixement. Les dones de l'IEC. Maria Angels Anglada: La literatura Compromesa