Maria Grandia i Soler
(
Vallcebre
,
el Bergueda
, 30 de marc de 1865 -
Madrid
,
24 de juliol
de
1929
) fou un
filoleg
i
eclesiastic
.
[1]
Era fill de Joan Grandia i Magdalena Soler.
[2]
Tenia 11 germans,
[2]
entre els quals hi havia el
carli
Josep Grandia
, conegut com
el Nai
.
[1]
La questio del seu segon cognom
[
modifica
]
A l'
Enciclopedia Espasa
(1908) se l'identifica erroniament amb el segon cognom de
Figols
,
[2]
tot i que el cognom matern es
Soler
i que Maria Grandia va emprar
Soler
en tots els documents oficials i en alguns dels seus llibres.
[2]
Aquest error s'ha anat arrossegant en enciclopedies i obres posteriors.
[2]
Maria Grandia va neixer a la casa de
cal Nai
de
Vallcebre
.
[2]
Amb deu anys va anar-se'n a
Casserres
per continuar els estudis eclesiastics i despres va estudiar al
Seminari Diocesa de Solsona
, on va ser ordenat sacerdot el
1888
[2]
a l'edat de 23 anys. A partir d'aquesta data fins al
1899
fou catedratic d'aquell seminari.
[2]
Hi va professar materies molt diverses, com ara
logica matematica
,
etica
,
literatura
,
llengua grega
,
llengua hebrea
,
quimica
,
fisica
i
historia natural
. Durant aquests anys desenvolupa, successivament, els carrecs de director del Col·legi de
Sant Carles
i secretari de cambra i govern de la
diocesi de Solsona
, essent bisbe d'aquesta el doctor
Riu i Cabanes
.
Despres estudia
filosofia
i
Lletres
a la
Universitat de Barcelona
, on va obtenir la llicenciatura el
1905
. Es trasllada a
Madrid
per fer el doctorat a la
Universitat de Madrid
, on el 1907 hi llegi la seva tesi
Monografia linguistica de Vallcebre
.
[2]
El govern espanyol li atorga una beca per anar a
Alemanya
a estudiar
filologia
hebrea
, aprofitant el viatge per a estudiar
arab
,
siriac
,
etiop
i
assiri
.
[2]
Els seus estudis versaren especialment sobre
etimologia
de la
llengua catalana
; les seves idees vers aquesta materia son estades molt comentades i discutides pels
filolegs
catalans.
[3]
El
1906
, quan Grandia i Soler ja havia aconseguida una catedra de
llati
a l'Institut General i Tecnic de
Cordova
, catedra que desenvolupa quasi fins al final de la seva vida, prengue part en les tasques del
I Congres Internacional de la Llengua Catalana
celebrat a
Barcelona
. En aquest Congres se'l nomena vicepresident de la seccio filologico-historica.
Entre les seves obres filologiques en destaquen dues:
Gramatica etimologica catalana
(1901)
[4]
i una
Fonetica semitich-catalana seguida d'un vocabulari d'etimologies catala-semitiques
(1903).
[5]
Fou, a mes, autor de diferents tractats i fullets per a us dels estudiosos catala, llati,
grec
i
hebreu
, entre ells un
Nuevo metodo de gramatica hebrea, con un apendice de caldeo
, alguns dels quals foren adaptats com a llibres de text pel Seminari de Solsona. Va col·laborar en diferents publicacions catalanes, com
Lo Pensament Catala
i
La Renaixenca
. La seva darrera obra fou
Gramatica latina historico-comparada
.
- ↑
1,0
1,1
≪
Maria Grandia i Soler
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
2,00
2,01
2,02
2,03
2,04
2,05
2,06
2,07
2,08
2,09
Felipo
, Ramon;
Perea
, Maria Pilar.
Notes biografiques de Maria Grandia i Soler i la seva "Monografia linguistica de Vallcebre"
. Barcelona: Llibres de l'Index, 2014.
ISBN 9788494288913
.
- ↑
Ferrer
, Bernat. ≪
El filoleg que es va enfrontar a Fabra
≫.
Nacio Digital
. [Consulta: 10 desembre 2014].
- ↑
Gramatica etimologica catalana
(eBook gratuit). Sarria-Barcelona: Escola tip. y Llibreria Salesiana, 1901, p. 565.
- ↑
Fonetica semitich-catalana seguida d'un vocabulari d'etimologies catala-semitiques
(pdf). Sarria-Barcelona: Escola tip. y Llibreria Salesiana, 1903, p. 284.
Bibliografia
[
modifica
]
- Felipo
, Ramon;
Perea
, Maria Pilar.
Notes biografiques de Maria Grandia i Soler i la seva "Monografia linguistica de Vallcebre"
. Barcelona: Llibres de l'Index, 2014.
ISBN 9788494288913
.