Maria Fortuny i Marsal

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Fortuny )
Maria Fortuny redirigeix aqui. Per a altres significats, vegeu Maria Fortuny (desambiguacio) .
Infotaula de personaMaria Fortuny i Marsal

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (es) Mariano Fortuny
(ca) Maria Fortuny Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (ca) Maria Josep Bernat Fortuny i Marsal Modifica el valor a Wikidata
11 juny 1838 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort 21 novembre 1874 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Cementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Nostra Senyora de la Caritat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Pintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio pintor , artista grafic Modifica el valor a Wikidata
Activitat 1853 Modifica el valor a Wikidata ?  1874 Modifica el valor a Wikidata
Moviment Pintura romantica i orientalisme Modifica el valor a Wikidata
Professors Claudi Lorenzale i Sugranes Modifica el valor a Wikidata
Alumnes Harrington Fitzgerald Modifica el valor a Wikidata
Influencies
Obra
Obres destacables
Familia
Conjuge Cecilia de Madrazo Modifica el valor a Wikidata
Fills Maria Fortuny i de Madrazo , Maria Luisa Fortuny Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 7533043 Modifica el valor a Wikidata
Casa natal de Fortuny, en l'actualitat seu del Centre d'Amics de Reus
Monument a Fortuny al Barri del seu nom a Reus
Anacoreta de Maria Fortuny i Marsal

Maria Fortuny i Marsal ( Reus , el Baix Camp , 11 de juny de 1838 - Roma , 21 de novembre de 1874 ) fou un pintor , dibuixant i gravador catala . Fortuny fou una de les figures mes excepcionals de la pintura catalana del segle  xix . Aquest pintor reusenc tingue una vida breu, pero deixa una empremta molt destacada en la historia de l'art . Fortuny no fou indiferent a tot el que veie i visque en els seus diferents viatges. I totes aquestes experiencies vitals traspuaren en la seva obra. [1]

Biografia [ modifica ]

El seu descobridor va ser el seu avi, Maria Fortuny Baro , i el seu mestre el pintor reusenc Domenec Soberano . El 1852 es va traslladar a Barcelona , on va estudiar Belles Arts a l' Escola de la Llotja . Des de 1853 va assistir a classes privades de Claudi Lorenzale , qui amb Pau Mila i Fontanals son dos dels seus mestres mes influents, exponents de la generacio romantica i del corrent natzare . La influencia d'aquests professors es podia palpar en les primeres obres d'un Fortuny que s'inspirava en els romantics i els natzarens. Escollia tematica historica i el pinzell evocava una edat mitjana mitificada. El 1858 va obtenir una beca de la Diputacio de Barcelona per ampliar estudis a Roma , amb l'obra de tendencia natzarena Berenguer III portant l'ensenya de Barcelona al Castell de Fos . Alla va estudiar la figura humana a l' Academia Giggi .

Durant l'estada a la ciutat italiana, el 1860 , la Diputacio de Barcelona li va encarregar la documentacio grafica de la Guerra d'Africa , encarregant-li pintar escenes de la victoria que es pressentia. El general Joan Prim , tambe de Reus, el va acollir. El viatge va influir, i molt, en la pintura de Fortuny. La seva retina va captar l'exotisme, la llum i els colors d'Orient i ho va traslladar a la tela. A partir d'aquest viatge, que va repetir mes endavant, va iniciar la produccio orientalista. El seu llenguatge va fer un gir i es va tornar mes vigoros i expressiu. Orient tambe va inspirar la tematica de la seva obra, com va ser el cas de L'odalisca o La Batalla de Tetuan .

De fet, l'orientalisme, al segle  xix , estava de moda. En bona part gracies a l'exaltacio que en feien escriptors com Chateaubriand o Lord Byron i la pintura de Delacroix . El somni oriental, que proposava una evasio de la realitat, era certament temptador i suggeridor i es va expandir cap a la pintura d'altres artistes com Josep Tapiro , deixeble de Lorenzale. Aquest correligionari de Fortuny es va endinsar de ple en el mon oriental i va pintar nombrosos retrats amb una tecnica precisa i virtuosa. La seva obra es un acurat relat de la societat de Tanger . [1]

Fortuny va tornar a Roma i es va casar el 1867 amb Cecilia de Madrazo , filla de Federico de Madrazo . Poc despres va pintar el seu millor quadre: La vicaria , inspirat suposadament en la vicaria de la seva parroquia a Madrid , pero que molts identifiquen com la vicaria de la prioral de Sant Pere de Reus . El va exposar a Paris l'any 1870 a partir del contracte amb el galerista Goupil . Theophile Gautier el va lloar extraordinariament i la seva fama va creixer. Goupil va comprar el quadre per 70.000 francs i no el va voler exposar per por de fer-lo malbe, fins que el va revendre per 250.000 francs. Goupil, un col·leccionista i marxant de l'epoca, li soluciona els temes economics a partir d'aquest moment. En aquesta epoca, el pintor va realitzar quadres detallistes de tema anecdotic i realista, alhora que els viatges a Granada i Sevilla el van fer retornar a l'aire lliure i als temes orientalistes. [1]

Cap al 1870 es va traslladar a Paris , despres a Sevilla i Granada , i va tornar mes tard a Roma el 1873 . Va viatjar breument a Paris i a Londres , i despres a Napols i Portici . Moriria quatre anys despres, pero els temes que va tractar, l'evocacio de la llum , el color i l'expressivitat del moviment, eren un preludi del que succeiria poc temps despres, quan el 1874 un grup de pintors van exposar a Paris sota el nom d' impressionistes . [1]

El seu fill, Maria Fortuny i Madrazo va ser un notable pintor, escenograf i dissenyador.

Obra [ modifica ]

Extraordinari aiguafortista , va ser el primer artista catala que va destacar internacionalment com a gravador (hi ha bones col·leccions de les seves estampes al Departament de Dibuixos i Gravats del MNAC i a la Unitat Grafica de la Biblioteca de Catalunya ). El seu estil pictoric va ser molt influent per a altres pintors perque va crear fins i tot una tendencia, el fortunyisme . [2]

A Reus es va donar el seu nom a un teatre ( Teatre Fortuny , encara existent), una placa (Placa del Pintor Fortuny pero coneguda com a Placa del Condesito, un dels personatges pintats per Fortuny) i mes tard a una avinguda. [3]

Obres destacades [ modifica ]

Vegeu tambe: Llista de quadres de Maria Fortuny

Alguns dels seus quadres principals son:

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Biografia de Fortuny Arxivat 2013-10-07 a Wayback Machine . al web de la Generalitat de Catalunya
  2. ↑ ≪ Fortunyisme ≫. GEC.
  3. ↑ ≪ La pinzellada de Maria Fortuny | Catorze.cat ≫. Catorze.cat. [Consulta: 7 abril 2020].

Bibliografia [ modifica ]

  • Diaz , Emiliano Cano. Los ultimos dias de Mariano Fortuny y Marsal (en ut). Fundacion Lazaro Galdiano, 2018.  
  • Museu Nacional d'Art de Catalunya. Gabinet de Dibuixos i Gravats. La Col·leccio Raimon Casellas : dibuixos i gravats del barroc al modernisme del Museu Nacional d'Art de Catalunya . Publicacions del Mnac / Museo del Prado, 1992. ISBN 978-84-8043-000-5 . ≪Cataleg de l'exposicio del mateix titol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuic entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992≫  
  • GONZALEZ LOPEZ, Carles i MARTi AYXELA, Montserrat, Mariano Fortuny Marsal . Barcelona : Diccionari Rafols, 1989, 2 vols.
  • VIVES, Rosa. Fortuny, gravador: estudi critic i cataleg raonat . Reus: Associacio d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 847935061X

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Maria Fortuny i Marsal
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Fortuny_i_Marsal&oldid=32543402 ≫