De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Marc Taxonera i Comas
(
Barcelona
,
12 de setembre
de
1919
-
19 de desembre
de
2014
[1]
) va ser un monjo
benedicti
de l'
abadia de Montserrat
, figura destacada en el mon de la cultura catalana.
[2]
El gran de tres germans, fou batejat a la
Catedral de Barcelona
amb el nom de Jordi. Estudia a la
Mutua Escolar Blanquerna
, sota el guiatge del pedagog
Alexandre Gali
. Els seus pares estaven estretament vinculats amb la
Lliga Regionalista
. Durant la Guerra Civil, perseguits per la FAI, s'establiren a Pamplona, on experimenta la cruesa de la guerra. Acabat el conflicte torna a Barcelona, on comprova la desaparicio de totes les seves fotos i films familiars, i estudia dret a la Universitat de Barcelona. Antic membre de la Federacio de Joves Cristians de Catalunya, participa en l'Accio Catolica de la primera postguerra, abans d'entrar a Montserrat.
[2]
Ingressa al monestir el 1941, on va fer la professio solemne el 1946. Fou ordenat prevere el 1949. El 1950 marxa a estudiar arxivistica a la Sorbona, animat per
Aureli Maria Escarre
.
[2]
S'ha destacat en el mon de la cultura i en la promocio i defensa dels drets humans. Fou un dels promotors de l'assemblea fundacional de
Convergencia Democratica de Catalunya
el
1974
. El seu activisme contra la pena de mort el va fer visitar
Salvador Puig i Antich
a la seva cel·la abans de la seva execucio i interessar-se pel cas de
Jon Paredes Manot
Txiqui
, membre d'
ETA
afusellat a Barcelona el desembre de
1975
. Fou el director de l'Arxiu de l'abadia i responsable de la Sala Cambo (Historia d'Espanya des de la Segona Republica fins als nostres dies) de la biblioteca.
Fou fundador i directiu de l'
Associacio d'Arxivers de Catalunya
, del
Centre d'Estudis Catalans
de la
Sorbona
i del
Centre UNESCO de Catalunya
. Va ser membre de la Fundacio
Congres de Cultura Catalana
. El 2000 va rebre la
Creu de Sant Jordi
.
