??? ???? ( Ban? Mar?n )

← 1215  ?  1465 → → →
Bandera Escut
L'imperi marinida en la seva maxima extensio (1347-1348)
Informacio
Capital	Fes
Idioma oficial	Arab
Altres idiomes	Llengues amazigues septentrionals
Religio	Islam sunnita
Moneda	Dinar
Periode historic
Establiment	1215
Dissolucio	1465
Politica
Forma de govern	Monarquia
Rei
? 1215-1217:	Abd-al-Haqq I
? 1420-1465:	Abd-al-Haqq II

Els benimerins o marinides (de l' arab ??? ???? , Ban? Mar?n , o ????????? , al-mar?niyy?n ) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb , des de mitjan segle  xiii a principis del xv .

Historia [ modifica ]

L'origen dels benimerins o marinides estava en la zona entre Figuig i Sigilmasa i eren amazics del grup zanata . L'arribada de tribus arabs al segle  xii va obligar a les tribus marinides a pujar al nord i es van instal·lar a les planes de l'oest d' Algeria . El 1195 van participar en l' Andalus a la batalla d'Alarcos al costat dels almohades i despres, a partir del 1214 / 1215 van anar aprofitant la ja iniciada descomposicio del poder almohade per penetrar a les seves zones de pastura habitual on van comencar a cobrar impostos a les viles, obtenint una resposta ambigua dels almohades que a vegades els van combatre i altres els van tolerar, fins que cap a la meitat del segle els almohades ja no podien resistir a la forca dels benimerins a les viles. La casa dinastica de la tribu, els Abd al-Hakk, va comencar la seva pujada, projectant reunificar el Magreb, prenent Tilimsen el 1337 ^[1] i el 1244 es van apoderar de Meknes , el 1248 de Fes , i el 1255 de Sigilmasa , conquerint finalment Marraqeix el 1269 . En endavant la seva historia esta dividida en dues fases, la primera de 1268 a 1358 , d'expansio militar i urbana, i d'estabilitat politica; i una segona de 1358 a 1465 , de trencament del seu poder politic i militar, amb regressio territorial i divisio interna.

Els benimerins intervengueren de manera decisiva en la politica del regne nassari de Granada , on tenien un exercit permanent. A mes a mes, foren un suport fonamental de la resistencia contra els reis cristians. El seu objectiu estrategic en un principi, fou el de dominar l' estret de Gibraltar per tal de tenir el control del comerc entre la Mediterrania i l' ocea Atlantic . D'aquesta manera, els benimerins entraren al sud de la peninsula Iberica , el 1224 , per donar suport als reis granadins, enfrontant-se directament amb els cristians. L'enfrontament pel domini de l'estret de Gibraltar es coneix com la Guerra de l'Estret , lliurat entre Castella , de vegades amb el suport naval de la Corona d'Arago , i l'alianca nassari-benimerina, entre 1263 i 1350 . Abu-Zayyan I va aconseguir l'aixecament del setge de Tremissen el 1306 . ^[2]

Malgrat que els castellans van obtenir victories importants com la conquesta de Tarifa en 1292 ^[3] i la de Gibraltar en 1308 , les incursions granadines durant les minories, la frustrada croada castellanoaragonesa de 1309 i el desastre de la Vega ( 1319 ), van igualar les forces cristianes i musulmanes.

Aixi doncs la creixent amenaca nassari-benimeri va rellancar la guerra de reconquesta entre 1327 i 1344 . Cap a 1330 , Granada es va decantar per altra alianca amb el sulta benimeri Abul-Hasan ( 1331 - 1351 ), disposat a una guerra oberta contra els cristians. D'aquesta manera, els benimerins van arribar a recuperar els ports de Tarifa , Algesires , Gibraltar ( 1333 ) i Rota . Alfons XI de Castella va enfortir Castella durant les treves i en 1339 , va ajuntar les seues tropes amb les de Pere IV d'Arago i Alfons IV de Portugal . En agost de 1340 , un gran exercit benimeri va desembarcar en les costes iberiques i va assetjar Tarifa (ara en poder dels castellans). L'enfrontament definitiu va tenir lloc en la batalla del riu Salado ( 30 d'octubre de 1340 ), ^[4] on les tropes castellanes i els seus aliats, derrotaren a l'exercit nassari-benimeri d' Abu l-Hasan Ali i el nassari Yussuf I ( 1333 - 1354 ), els quals tenien un exercit molt mes nombros, pero pitjor armat i d'inferior tactica. A costa de la moral recuperada, Alfons XI va conquerir Alcala la Real ( 1341 ), va derrotar els nassaris en la batalla del riu Palmones el 1343 ^[5] i despres de dos anys de setge va prendre Algesires el marc de 1344 . En 1349 va intentar conquerir en Gibraltar, pero va morir de pesta durant el setge (marc de 1350 ). Amb les seues victories, Alfons XI va destruir l'ultim suport nord-africa d' al-Andalus . Des de mitjan segle  xiv , Granada va quedar aillada del Magrib . L'imperi benimeri va anar desintegrant-se lentament a la mort d'Abul-Hasan, encara que van romandre a la peninsula fins al 1374 .

La primera ocupacio marinida del territori dels Abdalwadites es va fer el 1337 i va durar uns deu anys. Altra vegada fou conquerida el 1352 fins que el 1359 Abu-Hammu II , amb suport hafsida , els va expulsar, pero el seu fill Abu-Taixufin II va ocupar el poder amb ajut marinida i s'hi va mantenir poc mes que com a vassall, per despres donar suport a altres emirs que van arribar al poder no sempre legitimament.

L'imperi marinida es va dividir en dos en 1374 , quan el regne de Fes , que ocupava el nord del Marroc i Algeria, es va separar del regne de Marrakesh . ^[6]

Llista de sobirans [ modifica ]

1. Abu-Said Uthman ibn Abd-al-Haqq (1217-1240)
2. Abu-Maruf Muhammad ibn Abd-al-Haqq (1240-1244)
3. Abu-Yahya Abu-Bakr ibn Abd-al-Haqq (1244-1258)
4. Abu-Yussuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq (1258-1286)
5. Abu-Yaqub Yussuf an-Nassir ibn Yaqub (1286-1307)
6. Abu-Thabit Amir ibn Yussuf (1307-1308)
7. Abu-r-Rabi Sulayman ibn Yussuf (1308-1310)
8. Abu-Said Uthman ibn Yaqub (1310-1331)
9. Abu-l-Hassan Ali ibn Uthman (1331-1348)
10. Abu-Inan Faris al-Mutawakkil ibn Ali (1348-1358)
11. Abu-Zayyan Muhammad as-Said ibn Faris (1358)
12. Abu-Yahya Abu-Bakr ibn Faris (1358-1359)
13. Abu-Salim Ibrahim ibn Ali (1359-1361)
14. Abu-Amr Taixfin ibn Ali (1361)
15. Abu-Zayyan Muhammad ibn Ali (1361-1365)
16. Abu-Faris Abd-al-Aziz al-Mustansir ibn Ali (1365-1372)
17. Abu-Zayyan Muhammad ibn Abd-al-Aziz (1372-1374)
18. Abu-l-Abbas Ahmad ibn Ibrahim (1373-1384)
19. Abu-Faris Mussa ibn Faris (1384-1386)
20. Abu-Zayyan ibb Ahmad (1386)
21. Abu-Zayyan Muhammad ibn Ali (1386-1387)
22. Abu-l-Abbas Ahmad al-Mustansir ibn Ahmad (1387-1393)
23. Abu-Faris Abd-al-Aziz ibn Ahmad (1393-1396)
24. Abu-Amir Abd-Al·lah ibn Ahmad (1396-1397)
25. Abu-Said Uthman ibn Ahmad (1398-1420)
26. Abu-Muhammad Abd-al-Haqq ibn Uthman 1420-1465

Genealogia [ modifica ]

Cultura popular [ modifica ]

Actualment els benimerins es una fila de Moros i Cristians , present en molts pobles: Alcoi , Crevillent , Ontinyent o Callosa d'en Sarria .

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Dinastia marinida