Maria Carbonell Sanchez
(
Valencia
,
27 d'abril
de
1852
- Valencia,
27 d'agost
de
1926
) fou una pedagoga que visque a Valencia i Granada, era propera a l'Institucionisme, el Feminisme, i la
Pedagogia Social
i estigue vinculada amb la
Institucio Lliure d'Ensenyament
(Madrid), l'
Escola Normal Femenina de Valencia
, i l'
Associacio per a l'Ensenyament de la Dona
. La seua germana
Josefa Carbonell Sanchez
fou tambe professora de la Normal femenina de Valencia, coincidint practicament en els mateixos anys en el seu Magisteri.
[1]
Mestra, filla i germana de mestra, Maria Carbonell es una de les figures mes recordades de la pedagogia valenciana. Posseidora d'una completa formacio pedagogica, va combinar teoria i practica i va exercir durant tota la seua vida el magisteri, be en escoles primaries o en l'Escola Normal. Alhora, es convertia en una excel·lent divulgadora de les idees regeneracionistes, mitjancant una copiosa produccio escrita i una no menys abundant presencia en tota mena de congressos i jornades.
[1]
Inicia els seus estudis en la Normal Femenina de Valencia, on aconseguira el titol elemental (1870) i el superior de mestra (1871) i comenca la seua trajectoria professional en diverses escoles valencianes, entre elles les de Russafa, Xest i les del carrer Corona i Barques a Valencia. El 1891 obte el titol de mestra de Normal a l'Escola Normal Central de Mestres (Madrid), i l'especial de sordmuts i cecs.
[1]
Ja el 1900 es professora de l'Escola Superior de Mestres de Granada, on sols romandra un any. Es trasllada el 1901 a Valencia, on exercira fins al 1922 quan es jubile. Aci imparteix les materies d'Antropologia i Principis de Psicogenesia; Pedagogia; Historia de la Pedagogia, Rudiments de Dret i Legislacio Escolar.
[1]
Combina la seua docencia oficial amb les classes que imparteix a la Institucio per a l'Ensenyament de la Dona, continuant una relacio amb l'institucionisme que havia comencat a Madrid i perduraria al llarg de tota la seua vida, sent especialment visible el seu influx en els tres temes centrals de la seua preocupacio pedagogica: l'educacio de les dones, l'higienisme i la pedagogia social, que seran tractats amb profunditat tant en les seues intervencions en els nombrosos congressos i activitats educatives en que participa (Assemblees Pedagogiques de Valencia, IX Congreso de Higiene y Demografia, Congreso Pedagogico Nacional, Congressos Pedagogics de Saragossa, Paris i Brussel·les), com en les seues col·laboracions en revistes pedagogiques (La Escuela Moderna i El Educador Contemporaneo) i en articles dels diaris valencians (El Mercantil Valenciano, Las Provincias i La Voz Valenciana). A mes seria autora de diverses obres didactiques.
[1]
La seua intensa activitat s'esten a l'ambit social, i exercira diferents carrecs en una important quantitat d'associacions i institucions de caracter assistencial: Colonias Escolares de Valencia, la Asociacion para el fomento de la Cultura y de la Higiene en Espana, la Junta Provincial de Proteccion a la Infancia y Represion de la Mendicidad, el Comite Femenino de Higiene...
[1]
Al mateix temps tindra una influent presencia en la vida cultural valenciana, sobretot a traves de l'Ateneu Cientific i de l'Ateneu Pedagogic, encara que no reduira la seua presencia a Valencia i sera sol·licitada per pronunciar conferencies en tot l'estat. No descuida, tampoc, les reivindicacions en el terreny professional, i sera membre destacada de l'Associacio del Professorat d'Escoles Normals.
[1]
Feminista identificada amb els pressupostos del catolicisme social i el regeneracionisme, mantingue postures molt properes a les de Rosa Sensat, defensant una educacio femenina mes practica i util, fonamentada en pressupostos cientifics i donant una gran importancia a la higiene i a l'educacio fisica de les dones.
[1]
El desembre del 1915 fou nomenada filla predilecta de Valencia i se li va oferir un homenatge. Tot plegat, els escrits dedicats per les seues alumnes i diverses personalitats serien recollits al llibre Homenaje a Maria Carbonell prologat per Felix Marti Alpera. Es jubila el 1922, i el 1928, dos anys despres de la seua mort, la Institucio per a l'Ensenyament de la Dona li retria un homenatge al Paranimf de la Universitat en que destaquem la participacio de
Carmen Garcia de Castro
, “qui ressaltaria el seu vessant com a pedagoga dins i fora de la classe".
[1]
Bibliografia
[
modifica
]
- Caballero, A. (1996). "Maria Carbonell y Sanchez: su contribucion al cambio en las relaciones de genero", en El curriculo: historia de una mediacion social y cultural. Universidad de Granada. Vol. II. p. 29-36
- Carbonell Sanchez, Maria. (1915). Obras publicadas con motivo del Homenaje que le ofrecen sus admiradores. Valencia: Hijos de F. Vives Mora,. Notes bibliografiques per Felix Marti Alpera.
- Llinares, M. Jesus (1985) Temas de pedagogia en Maria Carbonell. Tesina de llicenciatura dirigida pel Dr. Alejandro Mayordomo Perez. Universitat de Valencia.
- Ruiz Rodrigo, Candido; Palacio Lis, Irene (2002). "Desde el estudio y las convicciones al compromiso social: algunos aspectos del legado educativo de Maria Carbonell Sanchez" en Miscelanea pedagogica, n. 3, Universidad Pontificia de Salamanca. P. 76-96.
- Arxiu Historic de la Universitat de Valencia. Expedient personal. signatura 1385/7.