Manuel Oltra i Ferrer

Manuel Oltra rebent la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat Jose Montilla
Biografia
Naixement	(es) Manuel Oltra Ferrer 8 febrer 1922 Valencia
Mort	25 setembre 2015 (93 anys) Barcelona
Causa de mort	Causes naturals  ( Pneumonia )
Sepultura	Cementiri de Montjuic (agrupacio 9, ninxol columbari 12.676)
Activitat
Ocupacio	Compositor de cobla i sardanes
Genere	Sardana
Premis (2010)   Creu de Sant Jordi
Lloc web	accompositors.com

Manuel Oltra i Ferrer ( Valencia , 8 de febrer del 1922 - Barcelona , 26 de setembre de 2015 ) ^[1] fou professor de musica al Conservatori Superior de Musica de Barcelona i compositor , especialment de musica coral i per a cobla . ^[2]

Biografia [ modifica ]

La seva familia es trasllada a Barcelona quan en Manuel encara no tenia un any, i es en aquesta ciutat on visque i dugue a terme la seva activitat professional. Amb catorze anys comenca els estudis musicals amb el mestre Josep Font i Sabate ; la Guerra Civil i el servei militar al Marroc , pero, en retardaren l'eclosio musical. Tot i aixi, encara compagina la forcada estada militar a Ceuta amb una placa de professor al Conservatori Hispano-marroqui de Tetuan (1944-1947). De tornada a la ciutat comtal, va ser nomenat director de la coral del Centre Excursionista de Terrassa i de la Institucio Folklorica Montserrat , de Barcelona. En aquest periode transcrigue nombrosos ballets populars catalans per a cobla i altres formacions instrumentals. Tambe exerci la docencia a l'Institut de Ritmica Joan Llongueres i de director musical de l'Esbart Montseny (a partir del 1955, i fins despres del 1961).

Entre els anys 1957-1958 convalida els seus estudis de musica al Conservatori Superior de Musica de Barcelona de la ma dels mestres Toldra , Zamacois , Ricart i Matas i Joan Gibert . Superada aquesta prova, s'incorpora immediatament (1959, i fins al 1987) com a professor del centre. Deu anys mes tard passa a ser-ne catedratic d'harmonia, contrapunt, fuga i formes musicals, i encara en va ser sotsdirector entre els anys 1973 i 1981.

Va escriure una gran varietat de musica, que abasta la practica totalitat dels generes concertistics: harmonitzacio de melodies populars, musica de cambra, simfonica, per a cobla i cancons amb textos de Pere Quart , Federico Garcia Lorca , Rafael Alberti i altres. Va destacar especialment en els camps de la musica coral i la musica de concert per a cobla, i tambe fou autor d'una trentena de sardanes .

Com a reconeixement public a la seva obra, l'any 1994 va rebre el Premi Nacional de Musica en l'apartat de composicio, i tambe obtingue el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en la categoria de musica tradicional, ambdos instituits per la Generalitat de Catalunya . El 2006 rebe el Premi Nacional Agusti Borgunyo i l'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya . ^[3]

De Manuel Oltra es la frase:

Obra [ modifica ]

Seleccio ^[2]

• Balleto , per a piano
• Berceuse et rondeau (1990), per a quintet de metall. N'hi ha versio per a cobla (1994)
• Dansa trista , per a violoncel i piano
• Doble Suite (1962), per a quintet de vent i orquestra de corda
• Pastoral d'estiu , per a flabiol, tambori i piano
• Rapsodia per a piano i orquestra , per a orquestra simfonica
• Seguici , per a piano amb musica de la Patum
• Simfonia esparsa (1989), per a orquestra simfonica
• Sonata (1947), per a piano
• Sonata (1959), per a violoncel i piano
• Sonata-fantasia (1942), per a violoncel i piano
• Sonatina (1950), per a flauta i piano
• Suite per a orquestra de cambra i flauta (1953)
• Suite primerenca , per a quintet de vent
• Tres apunts , per a piano
• Tres estacions (1989), per a flauta i piano
• Variacions caracteristiques (1959), per a piano, sobre un tema de P. Palou
• El cantic dels cantics: epitalami per a contralt, bariton, cor mixt i orquestra , orquestracio de l'obra de Ricard Lamote de Grignon

Obres per a veu [ modifica ]

• La amante , per a veu i piano, amb lletra de Rafael Alberti
• Amor mariner , havanera amb lletra de Pere Quart
• Barquejant (1945), per a veus blanques i orquestra
• Bestiari de Pere Quart (1957), per a cor mixt, sobre els poemes de Joan Oliver ^[4]
• Canco explicita , per a 4 veus mixtes, amb lletra de Pere Quart
• Cantata per a cor infantil, cobla i percussio (1959)
• Grafico de la petenera , per a veu i piano, musicacio de tres poemes de Garcia Lorca
• Pastorel·la , nadala per a veu i acompanyament amb lletra de Verdaguer
• El pobre de tots , per a quatre veus i acompanyament ^{[5] [6]}
• Psalmus Brevis (1967), per a doble cor mixt i orquestra
• La serra (1958), per a cor, veus solistes i orquestres, sobre poemes de Joan Alcover
• El Timbaler del Bruc (1995), cantata per a cor infantil, cobla i percussio
• Tres andaluzas (1954), per a cor, musicacio de tres poemes de Garcia Lorca
• Tres canciones de amor (1971), per a cor, sobre poemes de Garcia Lorca

Arranjaments per a coral de cancons populars catalanes, especialment nadales: Aclarida , Els angels de la Gloria , La calma de la mar , Canco de bressol , Canco de l'Infant , El carboner , Dansa de Castelltercol , Del cel baixen , El desembre congelat , Dorm, Jesus en pau , Dormiu, bon Jesuset , Fum, fum, fum , Ha nascut el Deu infant , Joan del Riu , Lo moixo de Montpeller (ball popular del Matarranya), Nadal , Nit de vetlla , No-ni-no , Non, non , El pobre alegre , Som al dia de Nadal , Veniu a Betlem . Tambe de cancons populars castellanes: A la nanita , La campana del pueblo , Dime, nino , En el mar hay un pescado , Lorenzo y Catalina , La perrita Chita

Altres arranjaments per a coral: Canco de les mans i D'un temps, d'un pais (de Raimon ), Canco de Na Ruixa Mantells (de Maria del Mar Bonet ), L'estaca (de Lluis Llach ), Canco del timbaler (Katherine K. Davis), El moliner del fresser (popular anglesa), La vall del riu vermell (popular americana), Veles e vents ( Raimon i Ausias March ).

Musica per a cobla [ modifica ]

• L'Alimara (1983), poema simfonic de marcat caire medieval, per a dues cobles i percussio. L'autor tambe l'ha musicat per a orquestra.
• La Birondo (1981), suite de cinc cancons catalanes per a cor i cobla ( El pobre alegre , La filla del marxant , La Margarideta , El testament d'Amelia i Cap a Betlem )
• Consolamentum (2004), obra lliure encarrec del Memorial Joaquim Serra
• La contradansa d'Alentorn (1955), glossa del ballet
• Fantasia i fuga , per a violoncel i cobla. Tambe per a violoncel i piano
• Fantasia i marxa pomposa (1988)
• La filadora (1984), glossa-rondo
• Glossa andorrana (1992)
• L'home de gebre , cantata en col·laboracio amb Manuel Puig
• Marxa i fuga
• Mazurca
• Montmagastre: petit quadre simfonic (1970). L'autor tambe l'ha musicat per a orquestra
• Mortis saltatio (1961), suite per a cobla, flauta, 2 clarinets i violoncel, basada en la Dansa de la Mort de Verges
• Muntanyenca , dansa
• Obertura i Trencadansa (2003), per a dues cobles i percussio
• El pasodoble , pas-doble
• Pastoral d'hivern , per a Flabiol i piano
• Pastoral d'estiu , per a Flabiol i piano
• Pepita , vals
• Polca i ballet , dansa
• Rapsodia per a piano i cobla (1953). Es considera la primera peca que conjunta la cobla i un instrument alie. Basada en temes del Ball de Bastons del Penedes, va ser coreografiada el 1992.
• Rapsodia valenciana , dansa basada en musica de M. Padilla
• Rosa de Jerico , obra lliure, amb lletra de Verdaguer
• Santa nit , glossa
• Suite primaria (1976), per a cobla, dos clarinets i percussio
• Variacions per a infants , obra lliure

A mes, un centenar de ballets per a cobla, tant de creacio propia com instrumentacio de danses populars catalanes. Destacables: Ball de gitanes de l'Arboc , Els bombers barcelonins , Carnestoltes del Prat de Llobregat , Dansa de Pineda , Els enamorats , La morisca de Gerri de la Sal .

Sardanes [ modifica ]

• Ambigua (1958)
• Arborada (1966)
• La benplantada (1987)
• El campanar de Lleida , sardana coral
• Campanetes (1944), primera sardana
• Commemorativa (1961), dedicada al dese aniversari de l' Esbart Montseny
• De mati, de matinet (1947)
• Elegiaca (2000)
• Equivoca (2002)
• Febrerina (1975), en el centenari del naixement de Garreta
• La Imma de Manlleu (2005)
• Infantament
• Jordi de Sant Jordi (2002)
• Lleidatana (1958)
• Llevant (2000)
• Marcenca
• Migjorn (1976)
• Montjoliu (1996)
• La nina i el gegant (1982), amb musiques de les cancons infantils Dalt del cotxe i El gegant del Pi
• Nocturnal (1992)
• La noia i la finestra
• L'oreneta de Queralt (1994)
• Pregaria , sardana coral, amb lletra d'Antoni Massanell
• Present de noces (1947)
• La quinzena (1981)
• El retorn (1998)
• La roca dels enamorats
• Rosa roja
• Salomonica (1992)
• Sao (1996)
• La sardana de l'amistat (1983)
• Solitud (1974), premi de la Critica, La Sardana de l'Any
• Virgiliana (1991), per a dues cobles

Arranjaments per a coral de sardanes d'altres compositors: La font de l'Albera ( Morera ), La processo de Sant Bartomeu ( Catala )

Bibliografia [ modifica ]

• Manuel Oltra Ejercicios de acompanamiento Barcelona: Boileau, 2003
• Manuel Oltra Ejercicios de acompanamiento. Realizacion Barcelona: Boileau, 2001
• Josep Soler, dir; Harmonitzacions i acompanyaments de Manuel Oltra Una veu exultant Barcelona: Claret, 1993. Nova edicio el 1999. Edicio castellana Una voz jubilosa (1996, 2000)
• Manuel Oltra, harmonitzacions Canciones para el pueblo / Cancons per al poble (Barcelona: Ed. Claret). Tambe en dirigi les gravacions que l' Agrupacio Cor Madrigal va fer dels llibres (Barcelona: Concentric, 1972 i Eufonic, 1974)
  • 1: De Nadal 1968
  • 2: D'infants 1997
  • 3: Pregaries 1971
  • 4: D'excursio

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Manuel Oltra i Ferrer

• Torrens , Albert ≪ La tertulia: recordem Manuel Oltra ≫ (audio). Notes de Classica . Catalunya Radio, 28-09-2015.
• ≪ Manuel Oltra ≫. Broms & Mercadal. Arxivat de l' original el 2018-08-05. [Consulta: 5 agost 2018].
• ≪ Manuel Oltra (1922), composer ≫ (en angles). La ma de guido, discovering the music of the Iberian Peninsula .
• ≪ Llista de les sardanes de Manuel Oltra ≫. sardanista.cat.
• ≪ Obres a Clivis Publicacions ≫.