De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Manuel Nieto i Matan
, (
Matany
?), (
Reus
,
17 d'octubre
del
1844
-
Madrid
,
6 d'agost
del
1915
) va ser un
compositor
i
director d'orquestra
establert a
Madrid
.
Fill d'un music militar destinat a Reus, aprengue musica de son pare i tambe a la banda de musica de Reus, on entra als nou anys. Va viure a
Cordova
, on el
1860
va estrenar la
sarsuela
"La Toma de Tetuan", escrita sense final, perque la
guerra d'Africa
encara no havia acabat,
[1]
a
Badajoz
(
1861
, on feia de professor de
piano
) i a
Valladolid
abans de passar a residir definitivament a Madrid el
1869
. Es va dedicar de primeres a la direccio dels cors del
Teatro Real
i del
Teatro Rossini
, i tambe va dirigir les orquestres d'altres teatres madrilenys. Es dedica a la composicio, i va escriure obres per a piano i
romances
; pero el genere que mes conrea va ser la
sarsuela
, amb mes de dues-centes obres escrites, a vegades, en col·laboracio amb altres musics com
Joaquin Candela
,
Fernandez Caballero
,
Ruperto Chapi
,
Geronimo Gimenez
,
Tomas Breton
,
Pere Miquel Marques
.
Poc abans de morir publica l'autobiografia dels seus primers trenta anys,
Memorias anejas
(Madrid: R.Velasco, 1915), signades Manuel Nieto y Matan.
- Andalucia, polo de salon
(1876), per a piano
- Aragon, jota de salon
(1876), per a piano
- La elegante, redova
(1876), per a piano
- Serenata veneciana
(1916), barcarola per a piano
- ¡Todo por la patria! himno militar espanol
(1907), per a veu i piano
Musica per a l'escena
[
modifica
]
(seleccio)
- El angel guardian
(1893), sarsuela en tres actes amb musica de Nieto i
Apolinar Brull Ayerra
, amb llibret de Mariano Pina Dominguez
- El barbero de Sevilla
(1901), coescrita amb
Geronimo Gimenez
, text de Guillermo Perrin i Miguel de Palacios
- Los belenes
(1890)
- El caballero de los espejos
(1905), en un acte, sobre text de Miguel Ramos Carrion
- Los Campos Eliseos
(1906), de Nieto i Jose Maria Alvira
- Certamen nacional
(1888)
- Comediantes y toreros
(1899)
- Cuadros disolventes
(1896)
- La estrella del arte
(1888)
- El feminista
(1898)
- Fuego en guerrillas
, sarsuela en un acte amb llibret de
Salvador Maria Granes
i Calixto Clemente Navarro Mediano
- El gaitero
(1896), en un acte, amb llibret de Guillermo Perrin i Miguel de Palacios
- Gato encerrado
(1884)
- El Gorro Frigio
(1888), potser l'obra seva amb mes exit
- El himno de Riego
(1886)
- Madrid se divierte
(1882)
- La Maja
(1895), en un acte, amb llibret de Guillermo Perrin i Miguel de Palacios
- El marselles
(1875)
- La sonambula
(1872)
- Sor Angelica
(1911), en un acte, amb musica de Nieto i
Joaquin Candela Ardid
, llibret de Luis Linares Becerra i
Francisco Javier Burgos Rizzoli
- La toma de Tetuan
(1860), primera sarsuela
- Los trasnochadores
(1887)
- ↑
Olesti Trilles
, Josep.
Diccionari biografic de reusencs
. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 483-484.
Enllacos externs
[
modifica
]